|
|
|
|
|
Notícies :: sexualitats |
|
Marica Radicalment
|
|
|
per Radical Gay |
10 jul 2005
|
|
|
Etimològicament, el terme Radical prové del mot llatí "radicem" que signfica "arrel". És un adjectiu que habitualment utilitzem en oposició al terme "moderat", tot i que admet altres significats i altres termes oposats.
Avui en dia està de moda això de la moderació, la cultura de la tolerància que no és més que el feixisme maquillat i el fet d'acceptar qualsevol circumstància sense queixar-se, des del sofà de casa, en la comoditat del primer món.
El radicalisme com a postura vital, com a opinió política, com a forma de funcionar, de sentir i de veure el món està molt mal vist. És per això que tothom s'esforça per presentar-se com a moderadament esquerranós, moderadament nacionalista, moderadament democràtic, moderadament cristià o moderadament ateu, és a dir, agnostic, moderadament corrupte o respectuós amb els drets i llibertats dels altres, sí, però moderadament. Del que es tracta és de fugir de les identitats, d'intentar evitar el definir-nos amb massa claredat, opinar, sí, moderadament, però no posicionar-nos i actuar en conseqúència, perquè això s'entén com una actitud radical que no té lloc en el món de la moderació a ultrança. Aquesta és la doctrina absoluta en la que tots hem de creure i amb la que ens hem de regir tots i totes, és la pràxis dominant, és a dir, al cap i a la fi, allò que algún llest ha acabat per equiparar amb la realitat, de forma que la moderació com a actitud vital, que va lligada al pragmatisme en contraposició a l'idealisme i a la creença en la utopia, són termes que defineixen "LA REALITAT" de forma que ser això que avui s'anomena radical en termes despectius, no queda en el terreny d'una opinió personal si no que se situa fora de LA REALITAT...i ja l'hem fotuda perquè llavors hi ha qui serà tant estúpid de creure que el realisme és això..no tenir idees ni posicions ni opinions "radicals" perquè el ritme de vida occidental demanda realisme...les idees van caure amb el mur de Berlín.
Ser radical, significa doncs, en sentit etimològic, estar en contacte amb l'arrel, amb l'origen. I això és quelcom que en el col.lectiu i la comunitat homosexual s'ha anat perdent amb el temps fins a convertir-nos, tots nosaltres, en una trista i patètica caricatura "moderada" del món feliç heterosexual. I com que tenir idees pròpies que defineixin una identitat pròpia seria "radical" doncs un món gay faltat d'idees i projectes propis, es limita a ser un grupet de mediocres idolatran al món heterosexual, els seus esquemes de funcionament i fins i tot, si m'apuren, tots els ídols del món gay són actors o persones cèlebres heterosexuals. Resumint, el món gay no té projectes pròpis ni referents pròpis.
Al cap del dia, quan el sol es pon i arriba el moment de la reflexió, ningú se sent prou homosexual com per a comprendre que ens trobem fora de la legalitat establerta en molts àmbits, atiborrant-nos de normalitat moderada com si estiguessim vivint de forma completament integrada i normalitzada. I la realitat, és que no ho estem. Hem convertit en una revolució quelcom que no és més que una mentida, hem reduït a una ampliació de llibertats quelcom que acabarà sent una retallada de llibertats, ens han enganyat senyors, el matrimoni no és una revolució, és més del mateix, significa la regularització d'un sector de població que no ho estava i per tant que tenia l'oportunitat de fer us de la seva força creativa creant unes estructures de convivència pròpies al marge del món "normal moderat heterosexual", uns esquemes que ens ajudessin a definir la nostra identitat com a col.lectiu.
Per què no hem apostat per una llei de parelles de fet que equipari la llei de matrimonis gènerica que ja existeix en la legalitat vigent de l'Estat Espanyol en drets i deures a una llei de parelles de fet igualment sòlida, igualment digne? Per què sempre estem imitant els esquemes d'aquells que durant segles ens han negat?
És necessàri recuperar la radicalitat quan ens enganyen, quan ens intenten convèncer de que tot va bé, però res canvia, quan ens diuen que amb la llei de matrimonis, que suposa canviar 4 paraules en un text legal hem fet la nostra més gran revolució sexual i civil, quan ningú es pregunta amb tanta insistència si l'heterosexual neix o es fa, quan ningú vol parlar de l'homosexualitat infantil i oblidem que tots nosaltres hem estat nens i nenes homosexuals,quan ens fa fàstic parlar de les persones de la tercera edat que un dia van ser adolescents homosexuals i molts d'ells ho van pagar amb la vida o amb llargs i infernals anys confinats en inhumans camps de concentració, quan ningú es pregunta si un matrimoni tradicional està capacitat per a educar al seu fill o filla heterosexual, homosexual, bisexual, transexual o intersexual. Us asseguro que si fos obligatori que alguns matrimonis tradicionals haguessin de passar els testos d'idoneïtat que han de passar els pares heterosexuals o homosexuals que adopten nens o nenes, salvariem les vides de molts infants, i ho dic amb coneixement de causa.
La radicalitat és necessària quan no aconseguim entendre que , si el noranta per cent dels i de les transexuals exerceixen la prostitució, no és perquè hagin nascut amb la vocació de rondar els carrers passant fred i soportant pallisses, sino perquè el "món feliç, normal, tolerant i moderat heterosexual" sempre els deixa oberta una sola porta, i sempre és aquesta.
Mentres a l'Estat Español la comunitat homosexual es tanca en els seus guettos, en les seves discoteques i recorre les botigues de moda de la ciutat o fa les maletes fugint del seu poble tot cercant una vida millor, a Palestina els i les homosexuals es veuen obligats a arrossegar-se pel desert fins a arribar a Israel fugint de la por a morir a mans de la policia o de la seva pròpia familia.
No som els millors, ni els més llestos, ni els més cultes. estem atiborrats de moderació fins a l'absurd i això només genera dependència, comoditat i pèrdua de la identitat, dit d'una altra manera: l'erradicació d'allò que conforma la identitat homosexual.
Erradicar significa "tallar de sota arrel", dit d'una altra manera: tallar amb allò radical, amb l'orígen, amb el que soc jo o el que ets tu. Ni tolerància ni acceptació ni respecte. Hem d'aprendre a exigir allò que ens pertany, a dibuixar la nostra pròpia identitat des de nosaltres mateixos, independitzant-nos del món heterosexual, i ser un mateix no és negociable ni opinable, és radical. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Marica de Merda!!!!
|
|
per MARICADEMERDA |
14 jul 2005
|
|
Ser un malalt , al menys calla-t'ho marica , a mi m'agrada més dir-vos invertits , o maricons de merda. Tants anys a l'armari , on heu d'estar i ara us ha agafat una bogeria i au , tots al carrer i a proclamar orgullosos que perdeu oli. |
|
Re: Marica Radicalment
|
|
per Pere |
16 ago 2005
|
Ser radical no tiene nada que ver con pedir una ley de parejas en vez del matrimonio. ser radical es pedir la disolución de TODOS LOS MATRIMONIOS (y los heteros, los primeros). Mientras eso no ocurrar., aqui se casa todios que quiera y con quien quiera.
Ahí ya sospeché que eras un facha simulando ser un gay haciendo un discursito gay-radical. Cuando llegas a lo del pobre marica palestino huyendo hasta Israel para salvar su vida, ya vemos que eres el plasta sionista de siempre, que estás comouna cabra, tío, siempre inventándote personalidades diferentes para terminar diciendo lo mismo. ¿No tienes nada mejor que hacer? Vete a la sinagoga, tío, y deja en paz Indymedia.
La respuesta del "Maricade merda" también eres tú, ¿verdad? Primero escribes y luego te respondes, para dejar salir la homofobia que querías transmitir... Como una cabra, efectivamente. Te quedaste así alñ hacer el servicio militar en Israel, no? Si es que tres años es mucho tiempo, tío, y acabáis majaras. |
|
|
