|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Estatut sense partidismes
|
|
|
per guin (del diari) |
10 jul 2005
|
|
El projecte de reforma estatutària avança, però no com ho hauria de fer pel doble partidisme de PP i CiU |
no em faig ilusions sobre els nostres polítics, cap ni una. Però quan veig la actuació de CiU, q no soporta ser a la oposició, em fa pensar q continua sent mes a prop del PP (anti-català, ultradretà...) q de les formacions més catalanes i progressistes (amb totes les reserves q volgueu), com ja van fer en epoques de JP pactant descaradament amb els més espanyolistes. Es ben cert q perdre el silló pot fer perdre el senderi...
EDITORIAL
L'opinió del diari s'expressa només en els editorials. Els articulistes exposen posicions personals.
Estatut sense partidismes
• El projecte de reforma estatutària avança, però no com ho hauria de fer pel doble partidisme de PP i CiU
Mas diu que hi haurà acord en l'Estatut si recull set condicions
La redacció del projecte de nou Estatut avança al Parlament, però no és exagerat concloure que les coses no s'estan fent com s'haurien de fer. El primer esborrany ha estat aprovat només amb el suport del tripartit. Al no reunir els dos terços dels vots que es requeriran en la votació final dels diputats catalans, pel rebuig del PP i l'abstenció de CiU, s'ha fet patent el risc que no arribi a bon port el que seria un impuls per a Catalunya i la potenciació de les seves institucions i aconseguiria la millora de la vida de la seva gent.
És obvi que buscar el consens és responsabilitat de tots, i que un fracàs de la reforma recaurà sobre tots. Però la percepció que l'Estatut es bloquegi per culpa de partidismes serà un bumerang contra qui els promogui. Sense treure gravetat al rebuig del PP, pitjors conseqüències tindrà el fet que CiU, amb la seva trajectòria política al Govern, hi anteposi l'interès de desgastar Maragall. Ara Mas apunta que "hi haurà acord" si es compleixen set condicions. Ningú hauria d'oblidar que, si l'objectiu és que el Parlament aprovi l'Estatut, no hi caben les posicions que superin el marc constitucional. Ni que l'esborrany en què es treballa és a la vegada prou ambiciós i pragmàtic. |
Mira també:
http://www.guinarda.com
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Estatut sense partidismes
|
|
per endavant |
10 jul 2005
|
Estatuts d'Autonomia? Europa del Capital?
Construcció Nacional, fent camà cap al Contra-poder Popular CatalÃ
Després que el tractat inter-estatal anomenat “Constitució Europea� (CE) hagi passat el trà mit del referèndum del 20-F proppassat, els Països Catalans afrontem en els propers mesos una altra prova decisiva per al nostre futur: les dites reformes dels estatuts d’autonomia.
Amb el procés de ratificació i incorporació de la CE en els cossos legals dels estats de la Unió (previst que finalitzi el 2009 amb la fi de les modificacions de les respectives constitucions estatals), el nostre Poble es troba en un dels contextos històrics més difÃcils i amenaçants per a la nostra continuïtat com a col.lectivitat. Sense reconeixement ni instruments per a defensar el nostre entorn, cultura i economia, sense poder defensar els nostres interessos col.lectius i la nostra identitat nacional, la CE, la reforma del marc jurÃdico-polÃtic espanyol i el reforçament de la UE suposaran greus agressions als Països Catalans en el futur immediat.
En aquest difÃcil moment, doncs, des de l’Esquerra Indepdendentista (EI) hem de ser capaços i capaces de fer arribar a à mplies capes de la població catalana l’oposició a l’operació reformista que, amb la reforma dels estatuts principatÃ, valencià i illenc, sols cerca de tancar el procés de modernització de l’estat espanyol i la integració dins d’aquest de la part de la nació catalana que s'hi troba. I hem d’aconseguir, doncs, també en aquest camp, d’assentar i fer avançar organitzativament la Unitat Popular.
El debat per a combatre el discurs reformista i autonomista és i serà molt dur per a l'Esquerra Independentista, ja que el missatge de l’autonomisme ha penetrat en à mplies capes socials catalanes. La lògica de l’autonomisme, amb els seus suposats canvis suaus, de progressives (falses) conquestes... és acceptat per moltes persones i amplis sectors polÃtics i socials. AixÃ, aquells sectors socials més o menys partidaris o sensibles a l’alliberament nacional i social del nostre poble, davant d'aquest debat, prendran majorità riament posicions d'acceptació ("crÃtica", tal vegada) de la reforma dels estatuts. La realitat, doncs, és que la major part de la societat catalana, actualment, descarta el trencament i l’enfrontament amb l’estat. Des de l'EI, però, hem de fer entendre a la societat catalana que sols des de l’antagonisme, enfrontament i la desobediència al capitalisme, el Patriarcat, la UE i Espanya i França podrem ser lliures. Hem de trencar amb aquestes estrctures i crear-ne de noves, el Contra-Poder popular català .
En els propers mesos, des de l'Esquerra Independentista hem de fer entendre que per al Poble català els estatuts i la reforma d'aquests són inacceptables. Els estatuts són eines de divisió dels Països Catalans i subordinades a l'ordenament jurÃdic espanyol. Amb els estatuts no només no és possible d'alliberar-nos, sinó que tenen per funció evitar que poguem fer-ho. Davant d'això, i tenint en compte que ara per ara la nostra prioritat ha de ser la construcció del moviment polÃtic, l'EI en el moment actual hem de construir realitats, i sobretot, realitats de lluita: fer avançar la Unitat Popular.
En aquesta tasca, l'EI no compta amb un espai polÃtic gaire gran i ens trobem en ple procés de vertebració d'un moviment polÃtic. Necessitem priorità riament, doncs, (re)fer, o millor dit, construir per primera vegada, totes les estructures populars, tant polÃtiques com socio-polÃtiques i socio-culturals, que necessita un veritable moviment polÃtic capaç d'enfrontar-se, amb possibilitats d'èxit, a les estructures capitalistes. Aquesta és la prioritat i no cap altra. No és prioritat, per bé que sigui desitjable, dotar l'EI d'estructures electorals, de masses (irreals i frà gils, en el millor dels casos), si actualment al carrer i per a la societat catalana, a cada poble i barri, l'EI prà cticament no hi existeix o no es troba participant en els problemes i lluites de les classes poplars. Més que tenir una estructura unità ria de masses, avui per avui l'EI ha de madurar i demostrar capacitat de lluita i de treball, articulació d'estructures de base. Aquesta és la única i més real manera per tal de, en el menor termini possible, poder crear estructures populars de masses. L'articulació d'un moviment polÃtic, si volem que aquest sigui capaç de resistir els atacs del Capital, és quelcom complex i que comporta molt de temps, lluita i patiment. No es poden tenir presses, cremar etapes i fer passar l'arada davant del bou.
D'altra banda, hem de tenir present que un discurs, com el de l’EI, que defensi amb dignitat i fermesa que cap reforma, que cap estatut no ens pot fer avançar, xocarà amb moltes dificultats i patirà tots els intents possibles des de la classe polÃtica i la burgesia per tal que quedi del tot marginat socialment. Fà cilment s’acusarà l’EI de no voler aprofitar el moment en que ens trobem i les possibilitats que s’ofereixen. Amb el referèndum sobre la CE ja hem vist que malgrat els importants esforços, malgrat les escletxes medià tiques i comunicatives que s’ha aconseguit d’obrir, malgrat l’esforç organitzatiu que les diferents plataformes d’oposició a la CE han pogut dur a terme, i malgrat la notòria tasca agitativa i propagandÃstica que s’ha dut a terme, el resultat ha distat força de ser favorable a les nostres posicions. És en aquests moments que és més và lida que mai la frase de Marx que diu que “en una determinada societat, els valors dominants són els de la classe dominantâ€?. La propaganda sobre “Europaâ€? resulta i resultarà per força temps encara un molt bon reclam ideològico-comercial i trigarem encara a poder desacreditar als ulls de les masses populars aquest projecte burgès que es diu UE (per bé que ja hi ha importants escletxes que permeten de tenir esperances respecte al creixent descrèdit de la UE entre les classes populars). Tanmateix, ningú pot negar que el treball al si de la Campanya dels Països Catalans contra la CE ha estat molt important i que és un avenç important respecte anteriors campanyes en que ha participat l’Esquerra Independentista. De fet, des de l’EI s’ha donat en gran mesura forma a una campanya amb marc territorial dels Països Catalans en la que han participat diferents col.lectius i organitzacions d’esquerres que prà cticament mai no havien treballat en aquest marc abans. Ha estat sens dubte un important pas, un exemple concret, d'avenç cap a la vertebració de la Unitat Popular.
AixÃ, igualment en la denúncia dels Estatuts d’Autonomia, l’EI hem de continuar avançant cap a la Unitat Popular. Respecte a les reformes estatutà ries, als Països Catalans, no hi ha cap força polÃtica i social prou forta per a oposar-s’hi ni que pugui reclamar i liderar un canvi en el marc jurÃdic i polÃtic per a avançar vers la independència nacional, entroncant en un procés democrà tic i popular. Això és el que hem de construir en els propers anys. Des del moment actual hem de lluitar amb vistes a acumular forces per tal de poder esdevenir un agent polÃtic i social. I això passa, doncs, per la Construcció Nacional. Això vol dir continuar vertebrant la Unitat Popular (UP), que cada cop es configura com una realitat més tangible, com s’ha demostrat, com deiem, amb la campanya contra la Constitució Europea, però també amb les jornades de la Xarxa Solidà ria Contra el Tancament d’Empreses i la Precarietat o el treball als municipis a través de les CUPs, entre d’altres. La Construcció Nacional significa anar guanyant espais on els Països Catalans prenguin forma, des de festes majors combatives als pobles i barris fins a campanyes unità ries entre tots els agents de l'EI, passes concretes que creïn estrucures i realitats tangibles. Aquesta és la manera com teixirem contra-societat, Contra-poder Popular català , i tindrem garanties per no acabar integrats en la reformulació de l’actual marc jurdÃco-politic espanyol (com fa ERC, amb el ple suport a la reforma de l’Estatut del Principat i el PaÃs Valencià , o el suport als pressupostos del govern espanyol). Si no s’opta pel trencament, per la desobediència i l’enfrontament amb l’estat i per la construcció d’una societat civil i moviment polÃtic al marge de projecte burgès, la integració és l’únic horitzó que resta a qualsevol moviment polÃtic o social que es pretengui alternatiu. Ara toca aconseguir de vertebrar una campanya que pugui aglutinar el mà xim d’esforços, col.lectius i persones en l’oposició al reformisme i pels Països Catalans.
Des d'Endavant (OSAN), doncs, defensem i apostem per treballar en una campanya conjunta de l'Esquerra Independentista contra els Estatuts d'Autonomia i la seves reformes. Estem segurs -es que podrem plantar-hi cara amb força i fer avançar, també en aquest camp, la Unitat Popular. |
|
Re: Estatut sense partidismes
|
|
per 33 |
11 jul 2005
|
ara OSAN esta per la unitat popular? per quan l'unitat nacional?
CATALUNYA UNIDA I SEPARATISTA!!! |
|
|
