|
|
|
|
|
Anàlisi :: globalització neoliberal : corrupció i poder |
|
L'enganyifa de Barcelona (Cat / Cast)
|
|
|
per Antoni Ferret |
09 jul 2005
|
|
|
Altrament, i oficialment, anomenada «Procés de Barcelona»
[Article inspirat per la conferència «Lliure comerç com a model de desenvolupament a la Mediterrà nia: conseqüències i alternatives», dins el marc del FSMed. Ponents: Lucile Daumas (Marroc), Titti di Salvo (Ità lia), Gianni Fabbris (Ità lia), Nur Karabacak (Turquia), Samir Amin (Egipte), Éric Toussaint (Bèlgica).]
Ara fa 10 anys (1995) es va fer a Barcelona una reunió de ministres dels diversos països del nord i del sud del Mediterrani, per engegar el que es va anomenar «Procés de Barcelona». Pel novembre vinent, es farà , a la nostra ciutat, una nova trobada, batejada com a «Barcelona + 10», per passar balanç de l'experiència.
Què pretenia el Procés de Barcelona? Oficialment, pretenia enriquir tota la regió i apropar el benestar dels països d'una i l'altra riba a través de l'intercanvi cultural, de l'ajuda dels més rics als més pobres i del lliure comerç.
Què n'ha resultat, al cap de 10 anys? Una enganyifa: els països europeus han ajudat els del sud... a caure. Avui la seva situació és pitjor.
Si es pretenia ajudar-los a través del lliure comerç... Què és el «lliure comerç» entre països més desenvolupats i països que ho són menys? Com tothom hauria de saber, és un element d'explotació. La relació entre un fort i un feble, si és «lliure», es traduirà sempre en una relació abusiva. És el que ha estat. D'una banda, en el comerç mundial —ja sigui entre els països mediterranis o entre altres—, es dóna el que s'anomena l'«intercanvi desigual»: els països pobres importen productes i serveis que són cada vegada més cars i ens exporten productes i serveis que van baixant de preu. Total: endarrere, com els crancs.
Però avui, a més d'aquesta consideració, ja «clà ssica», cal saber que el lliure comerç representa, simplement, la penetració de les multinacionals del nord dins el mercat i l'activitat dels països del sud. I això vol dir ruïna de petites empreses, atur, precarietat laboral, drenatge dels beneficis, que «se'n van»... Però, a més d'aquesta influència, que podrÃem anomenar directa, hi ha la influència indirecta: la que les multinacionals exerceixen sobre els governs locals, autoritaris i corruptes.
En aquest sentit és dià fana l'opinió de la marroquina Lucile Daumas, quan diu: «Al Marroc, la classe dirigent està fent una reforma administrativa, avalada per la Unió Europea, que permet a les grans empreses internacionals acaparar tots els sectors econòmics i posa en dubte la independència del paÃs. Els drets dels treballadors han quedat en un segon terme, i l'Estat no s'ocupa que hi hagi suficients professors ni accés a l'aigua potable i a la sanitat.» Contundent!
Però, a més, queda clar que a TunÃsia, per exemple, disminueixen cada vegada més els serveis públics, per la dèria de la seva privatització, gran objectiu de les multinacionals. I informes de les agències de les Nacions Unides i de l'Organització Internacional del Treball «demostren que les condicions de vida de la població de les riberes del sud del Mediterrani han empitjorat, aixà com les condicions dels treballadors», segons afirma la sindicalista italiana Titti di Salvo. També ha augmentat, és clar, la dependència d'aquests països respecte d'Europa.
I un cas que mereix una especial consideració és el de l'agricultura egÃpcia. A Egipte, els petits camperols són propietaris de la terra, després que la reforma agrà ria repartÃs la zona cultivable entre la població. Però ara l'entrada d'indústries alimentà ries per a l'exportació està empobrint els agricultors locals. Fins i tot s'hi dóna el cas «d'esquadrons de la mort, contractats pels antics latifundistes, que volen recuperar les seves antigues terres», diu el membre de VÃa Campesina Gianni Fabbris.
Tot això pel que fa als efectes del lliure comerç. Si, a més, els països europeus volien afavorir els del sud amb la seva «ajuda al desenvolupament», aquesta ajuda és tan ronyosa que només arriba a la dotzena part del que representen les remeses dels immigrants que treballen a Europa. Amb dues consideracions addicionals: 1) Aquestes remeses arriben directament a les famÃlies, i són efectives per a la seva supervivència, alhora que són una injecció a l'economia local a través de la demanda de consum, mentre que l'ajuda «oficial», passant a través de governs corruptes, no se sap mai ben bé on va a parar. 2) L'«ajuda oficial al desenvolupament», almenys pel que fa a l'espanyola, va condicionada a la compra de productes espanyols. No és gens desinteressada.
En conjunt, i segons l'opinió de Joana Agudo, de CCOO, moderadora de la conferència, «En els últims anys ni ha augmentat l'economia ni ha augmentat la democrà cia, amb el foment del lliure comerç en la regió euromediterrà nia. Els temes socials no s'han desenvolupat com devien, i les ajudes que arriben serveixen per mantenir l’statu quo, sense l'aval de les poblacions afectades.»
I, encara que sembli mentida, es podria dir més: el «lliure comerç» (entre desiguals) no sols arruïna la població del sud. També sectors de la del nord: «Al sud d'Ità lia —explica Gianni Fabbris—, 600 agricultors tanquen cada dia les seves granges perquè no poden sobreviure.»
En resum, i anant al que interessa, a finals de novembre, quan els ministres es tornin a reunir a Barcelona, en totes les ciutats de la Mediterrà nia, del sud i del nord, es faran protestes i mobilitzacions, per fer entendre als ministres i als governs que l'han errada, que això ha estat una enganyifa i que volem que rectifiquin. Però és clar que a Barcelona és on hi ha d'haver la protesta més grossa. Ha de ser la megaprotesta, pel fet de ser els anfitrions. Ja us hi podeu començar a preparar, mentalment, perquè no hi podeu faltar ni un ni una.
Si el «Procés de Barcelona» ha de ser alguna cosa seriosa i eficaç, al meu entendre —i espero no dissentir massa del que diran altres veus més autoritzades—, calen algunes condicions bà siques:
* Abandonar els principis del neoliberalisme i del lliure comerç (entre desiguals) i aplicar una polÃtica de «discriminació positiva»: afavorir especialment, mitjançant mesures públiques, del nord i del sud, la població, les empreses i els països del sud, fins que aquests estiguin en condicions de competir en major igualtat de condicions.
* Fomentar, també, i principalment, des d'Europa, la democratització dels governs i les institucions del sud i la participació sindical, social i polÃtica de les poblacions.
Si no, d'aquà a 10 anys tornarÃem a estar a les mateixes. O molt pitjor. Perquè es calcula que, en uns 15 anys, 20 milions de joves magrebins arribaran a l'edat de treballar. I, si no hi ha feina... què voleu que facin? Si no volem que l'emigració arribi a semblar una «invasió», cal actuar ara. Protestar fortament, exigir que l'actitud d'Europa envers el nord d'Àfrica sigui totalment inversa de l'actual. I no sols per motius de solidaritat, que també, és clar, sinó per necessitat pròpia.
Antoni Ferret
http://llengcat.com/aferret
_____________
EL ENGAÑO DE BARCELONA
Oficialmente denominado «Proceso de Barcelona»
[ArtÃculo inspirado por la conferencia «Lliure comerç com a model de desenvolupament a la Mediterrà nia: conseqüències i alternatives», en el marco del FSMed. Ponentes: Lucile Daumas (Marroc), Titti di Salvo (Ità lia), Gianni Fabbris (Ità lia), Nur Karabacak (Turquia), Samir Amin (Egipte), Éric Toussaint (Bèlgica).]
Ahora hace 10 años (1995) se hizo en Barcelona una reunión de ministros de los diversos paÃses del norte y del sur del Mediterráneo, para poner en marcha lo que se denominó «Proceso de Barcelona». En noviembre próximo, se hará, en nuestra ciudad, un nuevo encuentro, bautizado como «Barcelona + 10», para hacer balance de la experiencia.
¿Qué pretendÃa el Proceso de Barcelona? Oficialmente, pretendÃa enriquecer toda la región y acercar el bienestar de los paÃses de una y otra orilla a través del intercambio cultural, de la ayuda de los más ricos a los más pobres y del libre comercio.
¿Qué ha resultado, a lo largo de los 10 años? Un camelo: los paÃses europeos han ayudado a los del sur... hacia abajo. Hoy dÃa su situación es peor.
Si se pretendÃa ayudarlos a través del libre comercio... ¿Qué es el «libre comercio» entre paÃses más desarrollados y paÃses que lo son menos? Como todo el mundo deberÃa saber, es un elemento de explotación. La relación entre un fuerte y un débil, si es «libre», se traducirá siempre en una relación abusiva. Es lo que ha sucedido. Por un lado, en el comercio mundial —ya sea entre los paÃses mediterráneos o entre otros—, se da lo que se denomina el «intercambio desigual»: los paÃses pobres importan productos y servicios que son cada vez más caros y nos exportan productos y servicios que van bajando de precio. Total: atrás, como los cangrejos.
Pero hoy, además de esta consideración, ya «clásica», hay que saber que el libre comercio representa, simplemente, la penetración de las multinacionales del norte dentro del mercado y la actividad de los paÃses del sur. Y esto quiere decir ruina de pequeñas empresas, paro, precariedad laboral, drenaje de los beneficios, que «se van»... Pero, además de esta influencia, que podrÃamos denominar directa, hay la influencia indirecta: la que las multinacionales ejercen sobre los gobiernos locales, autoritarios y corruptos.
En este sentido es diáfana la opinión de la marroquà Lucile Daumas, cuando dice: «En Marruecos, la clase dirigente está haciendo una reforma administrativa, avalada por la Unión Europea, que permite a las grandes empresas internacionales acaparar todos los sectores económicos y pone en entredicho la independencia del paÃs. Los derechos de los trabajadores han quedado en un segundo término, y el Estado no se ocupa de que haya suficientes profesores ni acceso al agua potable y a la sanidad.» ¡Contundente!
Pero, además, queda claro que en Túnez, por ejemplo, disminuyen cada vez más los servicios públicos, por la obsesión de su privatización, gran objetivo de las multinacionales. E informes de las agencias de las Naciones Unidas y de la Organización Internacional del Trabajo «demuestran que las condiciones de vida de la población de las riberas del sur del Mediterráneo han empeorado, asà como las condiciones de los trabajadores», según afirma la sindicalista italiana Titti di Salvo. También ha aumentado, claro está, la dependencia de estos paÃses respecto de Europa.
Y un caso que merece una especial consideración es el de la agricultura egipcia. En Egipto, los pequeños campesinos son propietarios de la tierra, después de que la reforma agraria repartiera la zona cultivable entre la población. Pero ahora la entrada de industrias alimentarias para la exportación está empobreciendo a los agricultores locales. Incluso se da el caso «de escuadrones de la muerte, contratados por los antiguos latifundistas, que quieren recuperar sus antiguas tierras», dice el miembro de VÃa Campesina Gianni Fabbris.
Todo lo anterior con respecto a los efectos del libre comercio. Si, además, los paÃses europeos querÃan favorecer a los del sur con su «ayuda al desarrollo», esta ayuda es tan tacaña que sólo llega a la duodécima parte de lo que representan las remesas de los inmigrantes que trabajan en Europa. Con dos consideraciones adicionales: 1) Estas remesas llegan directamente a las familias, y son efectivas para su supervivencia, a la vez que son una inyección a la economÃa local a través de la demanda de consumo, mientras que la ayuda «oficial», pasando a través de gobiernos corruptas, no se sabe nunca muy bien dónde va a parar. 2) La «ayuda oficial al desarrollo», por lo menos con respecto a la española, viene condicionada a la compra de productos españoles. No es en absoluto desinteresada.
En conjunto, y según opinión de Joana Agudo, de CCOO, moderadora de la conferencia, «En los últimos años ni ha aumentado la economÃa ni ha aumentado la democracia, con el fomento del libre comercio en la región euromediterránea. Los temas sociales no se han desarrollado como debÃan, y las ayudas que llegan sirven por mantener el statu quo, sin el aval de las poblaciones afectadas.»
Y, aunque parezca mentira, se podrÃa decir más: el «libre comercio» (entre desiguales) no sólo arruina a la población del sur. También a sectores de la del norte: «En el sur de Italia —explica Gianni Fabbris—, 600 agricultores cierran cada dÃa sus granjas porque no pueden sobrevivir.»
En resumen, y yendo a lo que interesa, a finales de noviembre, cuando los ministros se vuelvan a reunir en Barcelona, en todas las ciudades del Mediterráneo, del sur y del norte, se harán protestas y movilizaciones, para hacer entender a los ministros y a los gobiernos que han errado, que esto ha sido un camelo y que queremos que rectifiquen. Pero está claro que en Barcelona es donde tiene que darse la protesta más gorda. Tiene que ser la megaprotesta, por el hecho de ser los anfitriones. Ya os podéis empezar a preparar, mentalmente, porque no podéis faltar ni uno ni una.
Si el «Proceso de Barcelona» tiene que ser algo serio y eficaz, en mi opinión —y espero no disentir demasiado de lo que dirán otras voces más autorizadas—, hacen falta algunas condiciones básicas:
* Abandonar los principios del neoliberalismo y del libre comercio (entre desiguales) y aplicar una polÃtica de «discriminación positiva»: favorecer especialmente, mediante medidas públicas, del norte y del sur, a la población, a las empresas y a los paÃses del sur, hasta que éstos estén en condiciones de competir en mayor igualdad de condiciones.
* Fomentar, también, y principalmente, desde Europa, la democratización de los gobiernos y las instituciones del sur y la participación sindical, social y polÃtica de las poblaciones.
Si no, de aquà a 10 años volverÃamos a estar en las mismas. O mucho peor. Porque se calcula que, en unos 15 años, 20 millones de jóvenes magrebÃes llegarán a la edad de trabajar. Y, si no hay trabajo... ¿qué queréis que hagan? Si no queremos que la emigración llegue a parecer una «invasión», hay que actuar ahora. Protestar fuertemente, exigir que la actitud de Europa hacia el norte de Ã?frica sea totalmente inversa de la actual. Y no sólo por motivos de solidaridad, que también, claro está, sino por necesidad propia.
Antoni Ferret
http://llengcat.com/aferret |
This work is in the public domain |
|
|
