|
|
|
|
|
Anàlisi :: antifeixisme |
|
Manifest d'un intel.lectual
|
|
|
per Santiago Alba Rico |
08 jul 2005
|
|
No condemne... |
Declaració de principis d’un intel·lectual espanyol
Santiago Alba Rico.
No condemno al rei Fahd, honrat pel rei d’Espanya, que tala caps, poda mans i arrenca ulls, que humilia a les dones i emmordassa als opositors, que s’ensenyoreix sense periòdics, parlament ni partits polÃtics, que viola filipines i tortura indis i egipcis, que gasta la tercera part del pressupost d’Arà bia Saudita en els 15.000 membres de la seva famÃlia i finança els moviments més reaccionaris i violents del planeta.
No condemno al general Dustum, aliat dels EEUU a Afganistan, que ha ofegat en un contenidor a mil presoners talibà als quals havia promès la llibertat i que van morir xuclant les parets de ferro de la seva presó.
No condemno a Turquia, membre de l’OTAN i candidat a la UE, que en la dècada dels noranta va esborrar de la faça de la terra 3.200 llogarets kurdes, ha deixat morir de fam a 87 presos polÃtics i empresona al que s’atreveix a transcriure en kurd el nom de les seves ciutats.
No condemno al sinistre Kissinger, el més ambiciós assassà després de Hitler, responsable de milions de morts a Indoxina, a Timor, a Xile i en tots aquells països el nom dels quals va sortir alguna vegada dels seus llavis.
No condemno a Sharon, home de pau, que dinamita cases, deporta civils, arrenca oliveres, roba aigua, tiroteja a nens, polvoritza dones, tortura ostatges, crema arxius, vola ambulà ncies, arrasa camps de refugiats i coqueteja amb la idea de "amputar el cà ncer" de tres milions de palestins per a fer més folgada la puresa del seu Estat "jueu".
No condemno al rei Gienendra de Nepal, educat en els EEUU, que des del passat mes de gener ha executat sense judici a 1.500 comunistes. No condemno a Jordà nia ni A Egipte, que apallissa i empresona als quals es manifesten contra l’ocupació israeliana de Palestina.
No condemno la Patriot Act ni el programa TIPS ni la "desaparició" de detinguts pel FBI ni la violació de la Convenció de Ginebra a Guantánamo ni els tribunals militars ni la "llicència per a matar" atorgada a la CIA ni el registre policial de tots els turistes que entren a EEUU procedents d’un paÃs musulmà .
No condemno el cop d’Estat a Veneçuela ni al govern espanyol que li va donar suport ni als periòdics que, acà i allÃ, van finançar, van legitimar i van aplaudir la dissolució de totes les institucions i la persecució armada dels partisans de la Constitució.
No condemno a la companyia nord-americana Union Carbide, que el 2 de desembre de 1984 va assassinar a trenta mil persones en la ciutat Ãndia de Bophal.
No condemno a l’empresa petrolÃfera nord-americana Exxon-Mobil, acusada de segrestar, violar, torturar i assassinar a desenes de persones que vivien en un edifici propietat de la companyia en la provÃncia d’Aceh (Indonèsia).
No condemno a l’empresa Vivendi, que ha deixat sense aigua a tots els barris pobres de La Pau, ni a Monsanto, que deixa sense llavors als camperols de la �ndia i de Canadà , ni a Enron, que després de deixar sense llum a mitjan dotzena de països, va deixar també sense estalvis a 20.000 persones.
No condemno a les empreses espanyoles (BBV, BSCH, Endesa, Telefònica, Repsol) que han buidat les arques de l’Argentina, obligant aixà als argentins a vendre el seu pèl als fabricants de perruques i disputar-se una vaca morta per a poder menjar.
No condemno a la casa Coca-cola, que va penetrar a Europa a l’ombra dels tancs nazis i que acomiada, amenaça i assassina avui a sindicalistes a Guatemala i Colòmbia.
No condemno a les grans corporacions farmacèutiques, que han acordat matar a vint milions d’africans malalts de SIDA.
No condemno el ALCA, que viola i trosseja a les obreres de les “maquiladoras� de Ciutat de Juárez i fa néixer nens sense cervell en la frontera de Mèxic amb EEUU.
No condemno al FMI ni a l’OMC, providència de la fam, la pesta, la guerra, la corrupció i de tota la cavalleria de l’Apocalipsi.
No condemno a la UE ni al govern dels EEUU, que posen els acords comercials per sobre de les mesures per a la protecció del medi ambient i que han decidit, sense plebiscit ni eleccions, l’extinció d’una quarta part dels mamÃfers de la terra.
No condemno les tortures a Unai Romano, jove basc que, fa ara un any, va ser convertit en un globus tumefacte en una comissaria espanyola, quedant fins a tal punt desfigurat que els seus pares només ho van reconèixer perquè en la cara seguia tenint el mateix lunar.
No condemno al govern espanyol, que el passat mes d’abril va establir l’estat d’excepció sense consultar-lo al Parlament i va suspendre durant tres dies drets bà sics recollits en la nostra Constitució (la llibertat de moviment i d’expressió), amb l’agreujant de segregació racista, en impedir que els bascos viatgessin a Barcelona en ocasió de l’últim cim de la UE.
No condemno la Llei d’Estrangeria, que expulsa a homes febles i famolencs, els tanca en camps de detenció o els priva del dret universal a assistència sanità ria i educació.
No condemno el "decretazo", que precaritza encara més l’ocupació, elimina els subsidis i deixa als treballadors, com fullaraca, a la mercè del card dels vents dels empresaris.
No condemno, naturalment, a Déu quan plou, llampega o trona ni quan la terra tremola ni quan el volcà vomita el seu foc sobre els homes.
Sóc un demòcrata: m’importa un rave la mort de nens que no són espanyols; m’importa un rave la persecució, silenci i assassinat de periodistes i advocats que no pensen com jo; m’importa un rave l’esclavitud de dues mil milions de persones que mai podran comprar els meus llibres; m’importa un rave la retallada de llibertats mentre subjecti jo lliurement les tisores; i m’importa un rave fins i tot la desaparició d’un planeta en el qual ja m’he divertit tant. Sóc un demòcrata: condemno a ETA, a qui li dóna suport i als qui guarden silenci, encara que siguin muts de naixença; i exigeixo, per tant, que es privi dels seus drets ciutadans a 150.000 bascos, que se’ls impedeixi votar, manifestar-se i reunir-se, que es tanquin les seves tavernes, els seus editorials, els seus periòdics, fins i tot les seves guarderies; que els hi fiqui després en la presó, a ells i a tots els seus camarades (des del jove militant antiglobalització a l’embrutapapers ressentit) i que, si tot això no és suficient per a protegir la democrà cia, es demani la intervenció humanità ria de les nostres glorioses Forces Armades, faixades ja en l’heroica reconquesta de la illa Julivert. Sóc un demòcrata: he condemnat a ETA. Sóc un demòcrata: només he condemnat a ETA i formo part, per tant, de totes les altres bandes armades, de les més sagnants, les més cruels, les més destructives organitzacions terroristes del planeta. Sóc un demòcrata. Sóc un cabró. |
Mira també:
http://www.rebelion.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Manifest d'un intel.lectual
|
|
per wasp |
08 jul 2005
|
|
Aquest text té ja uns anyets, però està bé recordar-lo abans no ens tornem (tronem) tots defensors de la llibertat (de mercat) i la democràcia (representativa). |
|
Re: Manifest d'un intel.lectual
|
|
per Llibert |
08 jul 2005
|
Si a mi també m'agrada prou, de fet fins i tot l'haviem reproduit en alguna revista.
El que m'he sobra però es l'apostilla d'intelectual que li han fotut per donar-li una suposada credibilitat. Que és això d'un intelectual? Algú n'ha vist mai cap? Que diferència un intelectual d'una persona?...
Bé ja sé el que voleu dir, però no m'agrada, doncs això tambè ens divideix en classes, intelectuals amb credibilitat, currantes que serveixen per currar... |
|
Re: Manifest d'un intel.lectual
|
|
per Llibert |
08 jul 2005
|
Bé si ho retiro, ja no recordava com acabava el text. Ho sento pel comentari estupid!
Salut. |
|
|
