Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
Comunicat de L'ACCIÓ contra REPSOL, G8 I CANVI CLIMÀTIC (avui dijous a Barcelona)
06 jul 2005
CONTRA LA CIMERA DEL G8 I L’IMPERI DE LES MULTINACIONALS

REPSOL PATROCINA EL TEMPS... I EL CANVIA
l'Acció es convoca a les 17h a la porta de la Sagrada Familia del carrer Marina... (molt puntual!) Si tens algo per fer soroll, porta-ho!

(nota urgent: Per acabar amb l’era dels combustibles fòssils i para el canvi climàtic, més de 400 persones han estat detingudes en les protestes contra el G8 al poble escocès de Gleneagles, algunes d’elles sota draconianes lleis antiterroristes. Exigim la seva llibertat inmediata. Que empresonin a Blair, que pari la maquina!)

El G8 i multinacionals petroles com Repsol YPF son les principals responsables del canvi climàtic. Un caos climàtic que ja està aquí i comença a ser palpable, i que es pretén frenar amb els mecanismes neocolonialistes i insuficients del Protocol de Kyoto. Un tractat que de totes maneres no s’està complint. En solidaritat amb les protestes a Escocia contra la cimera del G8, Barcelona es suma al Dia d’Acció Global contra el Canvi Climàtic i les Multinacionals petroleres.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
comunicat:

LA CARA FOSCA DE REPSOL YPF

Repsol YPF és la setena empresa petrolera mundial pel que fa a capacitat de producció i refinament. Al 2004, opera en 29 països del món i produeix l’1,5 % dels combustibles fòssils mundials, l’equivalent al 74,72% del consum en tot l’estat espanyol. Aquest mateix any ha obtingut beneficis nets de 845 millons d’euros, o sigui, el sou anual de 8 millons d’argentins o 17,8 millons de bolivians.

Les enormes concessions petroleres on opera Repsol no son un desert de sorra amb pous petrolers i camells. A Amèrica Llatina, el petroli el treuen de la regió subandina-amazònica, habitada por un mosaic de cultures originaries. Repsol invaeix el Territori Huarorani a Ecuador, on l’any passat van ser massacrat el clan dels Tagaeris, els darrers habitants no contactats de l’amazona ecuatoriana. A Bolivia envaeixen el territori dels Shipibos y els Ashanikas. També colonitzen el territori dels chimanes, mosetenes y tacanas, o atenten contra el poble Mapuche a Chile, on les comunitats Kaxipayi i Paynemil presenten nivells de intoxicació alarmants per l’acumulació de més de 17 metalls pesants en els seus teixits. La fragilitat ecològica dels ecosistemes amazònics, al ser intervinguts, coincideix amb la fragilitat cultural dels grups ètnics que l’habiten. El seu escàs nombre d’habitants i el poc contacte els fa propensos a trencar bruscament les seves activitats tradicionals, passant a treballar per empreses amb contractes temporals que introdueixen a les comunitats hàbits com l’alcoholisme i l’abandó de la familia o de les actividades agrícoles i recolectores.

A més a més, l’expansió de Repsol a Amèrica Llatina en els anys 90 s’ha basat en les mesures neoliberals privatitzadores decretades per famosos presidents corruptes processats per la justicia, com ara Bucaram a Ecuador, Fujimori a Perú, Sanchez de Losada a Bolivia o Menem a Argentina. Inclús l’operació financera més promocionada, la compra de YPF per part de Repsol a la Bolsa de Nueva York, té indicis de ilegalitat, en base a la denuncia de 1.500 ex-treballadors de YPF Argentina.

REPSOL, EL CANVI CLIMÀTIC I KYOTO

Donat que les emissions de dioxid de carboni són originades en més del 91% pel sector energètic, podem afirmar que Repsol YPF és responsable del 70% de les emisions de diòxid de carboni de l’estat espanyol.

El Protocol de Kioto ha entrat en vigor el febrer del 2005. Pero el protocol només preveu una disminució del 5,2% respecte les emisions mundials del 1990 i el Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC), organisme de les Nacions Unides, calcula necessària una reducció mínima del 60%. Més greu encara és que l’estat espanyol ja ha incrementat en més d'un 40% les seves emissions respecte el mateix 1990.

A més, en l’intent d’aconseguir la ratificació del protocol per part d’USA, en la Conferència de les Parts a Marrakesh 2001 es van acordar l'ampliació dels mecanismes de flexibilització del protocol, que permeten el compliment del protocol sense una reducció real de les emissions dels països més contaminants, sinó per la compra dels Drets d’Emissió d’altres països per mecanismes de mercat o la “condonació� d’emissions de més, per la realització de projectes contemplats pels Mecanismes de Desenvolupament Net (MDN). Així, els paisos industrialitzats poden seguir emetent gasos hivernacle mentres trasladen la responsabilitat de la reducció als que menys emeten: els països del sud. Kyoto obre una era d’Apartheid Climàtic, en que veurem boscos de monocultiu desplaçant comunitats locals, arbres genèticament modificats per absorvir més CO2 o privatitzacions de serveis d’energia públics encoberts sota MDN’s. El mercat és el problema, no la sol.lució. Kyoto no conseguirà reduir les emissions, perque les empreses y els estats poderosos s’han dotat de molts mecanismes en el Mercat d’Emissions per ‘comprar’ o deslocalitzar la contaminació. (veure www.carbontradewatch.org)

En el cas de la multinacional espanyola Repsol-YPF, aquesta anuncia que compleix amb el Protocol de Kioto en la seva web amb la realització d’un d’aquests projectes, però al mateix temps informa d’un increment en les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle ens els processos industrials del 2% només en el darrer any, d’un increment en la producció de combustibles fòssils d’un 7% en els darrers 4 anys, de la concessió de quasi 5 milions d’hectàries només a la regió andina amazònica de Bolivia per l’exploració i la producció (amb els conseqüents processos de deforestació i pèrdua de capacitat forestal per atrapar carboni) i de que pensen continuar promocionant el mòn del motor i estimulant el consum de combustibles fòssils.

PROTOCOL DE KYOTO: EL MERCAT ÉS EL PROBLEMA, NO LA SOL.LUCIÓ

Convoca: G8 – Tocat i Enfonsat

(membres de la XCADE, Qui deu a Qui, Repsol Mata, Can Masdeu i Ateneu Rosa de Foc)

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa