|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Acció contra el G8 i Repsol (demà dijous)
|
|
|
per G8 Tocat i Enfonsat |
05 jul 2005
|
|
|
Repsol genera l'equivalent al 74,4% del consum de productes derivats del petroli de l'estat español...
El G8 anuncia mesures contra el canvi climàtic quan ni tan sols pot consensuar Kyoto, un tractat que preveu que el mercat resolgui els problemes que ell mateix ha generat...
Ells son 8, i nosaltres millons
Per tot això, perque l'amenaça climàtica no es resol patrocinant l'espai de medi ambient del telenoticies sinó acabant amb l'imperi de les multinacionals...
vine a l'acció contra el G8 i Repsol, aquest dijous a les 17h a la porta de la Sagrada Familia (Carrer Marina).
Repsol mata!
Convoca: G8 Tocat i Enfonsat |
This work is in the public domain |
|
Re: Acció contra el G8 i Repsol (demà dijous)
|
|
per k sus den |
06 jul 2005
|
> KIOTO A CATALUNYA
>
> Enric Tello, Catedràtic d'Història i Institucions
> Econòmiques de la Universitat
> de Barcelona
>
> En el protocol de Kioto la Unió Europea s'ha
> compromès a reduir un 8% les
> emissions de gasos d'efecte hivernacle abans del
> 2012, respecte les de 1990.
> Atenent als diferents nivells de partida, Alemanya i
> Dinamarca s'han compromès a
> reduir-les un 21%, Àustria un 13%, Bèlgica, Holanda
> i Itàlia un 6 ó 7%, mentre
> França i Finlàndia les congelen en valors absoluts,
> per permetre a Irlanda,
> Espanya i Portugal augmentar les seves en un 13, 15
> i 27% respectivament. Això
> vol dir que l'Estat espanyol no pot augmentar més
> enllà d'un 15%, i que si ho
> fem cada tona extra s'haurà de pagar amb alguns dels
> diversos sistemes previstos
> pel mateix protocol.
>
> El Congrés de Diputats va ratificar-lo per
> unanimitat, però els governs del
> Partit Popular no van fer absolutament res per
> complir-lo. Després d'aquell
> exercici de cínica prevaricació, el 2004 les
> emissions ja superaven en un 45% el
> nivells de 1990 triplicant el marge generosament
> concedit pels altres països
> europeus disposats a fer reduccions. Ara Cristina
> Narbona ha enviat a la UE un
> Pla Nacional d'Assignació que es proposa portar fins
> a un màxim del 24% l'
> augment d'emissions a Espanya, i adquirir la
> diferència amb el 15%. Cada
> comunitat autònoma haurà d'assumir les seves
> responsabilitats, i d'una manera o
> altra l'excés d'emissions més enllà del topall de
> Kioto l'haurem de pagar tots
> els contribuents.
>
> Les comunitats autònomes també presenten perfils
> diferents quan a emissions per
> habitant o unitat de PIB, però a tot arreu han
> crescut d'una manera forassenyada
> esperonades per una ineficiència energètica
> creixent. Des del 1990 el consum d'
> energia primària ha augmentat, any rera any, en una
> proporció superior al PIB.
> Tan a Catalunya com a Espanya el consum d'energia
> per unitat de PIB ja supera
> àmpliament la mitjana europea. Per fer les mateixes
> coses la nostra economia
> consumeix cada vegada més energia i genera més
> emissions d'efecte hivernacle.
>
> En aquest context el Departament d'Indústria de la
> Generalitat presenta a debat
> un Pla de l'Energia 2006-2015 que només preveu dos
> escenaris. En el pitjor del
> casos les emissions totals de gasos d'efecte
> hivernacle augmentarien en 127%, i
> en el millor un 94%. Això vol dir negar-se a
> respectar el topall del 24% previst
> pel Pla d'Assignacions espanyol, i menys encara el
> 15% al que estem obligats.
> Excusant-se en el pes de l'economia catalana en el
> conjunt de l'espanyola, el
> pla s'atribueix una mena de "dret" a duplicar el
> topall màxim de contaminació
> global permès pel Protocol de Kioto! Es veu que hi
> països que refusen Kioto, com
> els Estats Units; països que el ratifiquen i van
> camí de complir-lo, com
> Alemanya, Àustria, Anglaterra, Finlàndia o altres; i
> països que el ratifiquen i
> pretenen incomplir-lo després amb escreix.
>
> Val la pena precisar que el Pla de l'Energia no
> preveu tancar cap central
> nuclear abans del 2015, i no pot reclamar la quota
> corresponent a electricitat
> nuclear dins el petit marge que separa les 8,1 tones
> de CO2 per habitant de
> Catalunya amb la mitjana espanyola de 9,7. També és
> bo adonar-se que la
> diferència entre aportar des de Catalunya un 18% del
> PIB, i generar un 13% de
> les emissions d'efecte hivernacle a Espanya, és una
> excusa de mal pagador. Què
> hagués passat si Àustria s'hagués negat a reduir un
> 13% les seves emissions quan
> el 1990 la seva economia representava un 2,3% del
> PIB i només generava un 1,8%
> de la contribució europea a l'efecte hivernacle? O
> Itàlia, amb el 16% del PIB i
> el 12,4% de les emissions?
>
> El que no diuen ni el Pla de l'Energia ni el
> conseller Rañé és que fer el que
> proposen no pot sortir mai de franc. Incomplir Kioto
> es paga. Encara és aviat
> per saber a quan sortirà el CO2 en els diversos
> mecanismes previstos, però al
> mercat d'emissions que ja comença a funcionar les
> previsions oscil·len entre 15
> i 30 euros la tona. Si actituds com les que traspua
> aquest Pla es
> generalitzessin, el preu no faria més que augmentar.
> Comptant a 15 euros/tona, l
> 'excés d'emissions que el Pla reclama per Catalunya
> exigiria una despesa entre
> 300 i 400 milions d'euros anuals, i entre 600 i 800
> milions si arribés a 30
> euros/tona. El darrer recàrrec autonòmic sobre els
> carburants, establert per la
> Generalitat per ajudar a finançar la sanitat,
> recapta 160 milions d'euros
> anuals. Si repartíssim aquelles xifres entre tots el
> catalans que paguem IRPF,
> la despesa derivada de l'incompliment de Kioto
> suposaria cada any entre 150 i
> 300 euros per contribuent.
>
> Seriosament preocupat per les deslocalizatcions, el
> conseller Rañé va reunir
> patronal i els sindicats per signar un acord a favor
> de la competitivitat. Però
> en lloc de fer pagar a les empreses els costos
> ambientals de les seves
> activitats, per internalitzar-los en els preus que
> paguen els qui més
> consumeixen i contaminen, el seu Pla pretén
> obligar-nos a tots a pagar com a
> contribuents l'incompliment del protocol de Kioto.
> Això no és altra cosa que
> distorsionar la competència, mantenint l'economia
> catalana en un perillós
> carreró sens sortida d'ineficiència energètica i
> insostenibilitat ambiental.
>
> El Pla és la suma d'un parell d'escenaris de futur
> purament teòrics, i una
> llista d'infrastructures ja decidides abans de
> redactar-lo. Més enllà d'aquestes
> imposicions prèvies no conté cap política pública
> amb objectius, pressupostos i
> actors definits. El sentit comú reclama que els seus
> autors el refacin de bon
> principi prenent com a punt de partida el protocol
> de Kioto, identificant els
> sectors més ineficients, i dissenyant polítiques
> adients per reduir-hi la
> despesa energètica i les emissions d'efecte
> hivernacle. En lloc de pretendre
> passar la factura a tots els contribuents, i a les
> generacions futures.
>
> |
