Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
"Make Poverty History" Obre les protestes de G8.
03 jul 2005
Cronica de la manifestació Make Poverty History amb motiu del G8.
edimburg 03.07.05 01.jpg
edimburg 03.07.05 03.jpg
edimburg 03.07.05 04.jpg
edimburg 03.07.05 05.jpg
edimburg 03.07.05 06.jpg
MAKE POVERTY HISTORY- OBRE LES PROTESTES DEL G8.
Miguel , 03.07.2005 10:39



Per fi ha arribat l'esperada marxa de Make Poverty History (Fes de la pobresa història) als carrers d'Edimburg, la capital d'Escòcia. Una banda blanca de més de 200.000 persones ha inundat el centre de la ciutat per a reclamar als líders del G8 que acabin amb la pobresa del tercer món.

Els integrants de la gran massa blanca provenien de tot el món, encara que han estat majoria els locals i els seus veïns anglesos. Des del Divendres els manifestants varen arribar per avió, autobús, tren i fins i tot bicicleta. Abans-d'ahir van arribar dos grups de ciclistes provinents del sud d'Anglaterra que van creuar la illa de Sud a Nord per a sumar-se a la protesta. Tot eren somriures per als membres de la caravana de bicicletes, G8 Bike Ride, que per a la seva entrada a Edimburg es van disfressar amb abillaments escocesos i perruques. Armats amb un sistema de so carregat en un remolc han pedalejat deu dies per a unir-se a la manifestació. El seu missatge estava gravat en un dels costats: For the ennvironment, Against the G8 (Pel medi ambient, Contra el G8).

La manifestació ha anat prenent forma a poc a poc abans de les dotze del migdia quan la gent vestida majoritàriament de blanc ha anat acostant-se al parc on havia de donar-se la sortida.

Després de diversos mesos d'intriga i polèmica els manifestants s'han agrupat i han desfilat pel centre de la ciutat, diversos dies abans que el G8 es junte en l'hotel de Gleneagles, uns 50 km al nord-oest d'Edimburg. Els grans mitjans de comunicació del Regne Unit, especialment els periòdics grocs o tabloids com el The Sun, Daily Mirror, Daily Telegraph, etc, van crear un clima de por i tensió amb els seus continguts sensacionalistes en els quals preveien terribles incidents provocats per hordes d'anarquistes que segons ells pretenien arrasar la ciutat al seu pas. Del vaticinat en les seves columnes, res de res, la manifestació ha transcorregut sense tot just incidents i els seus integrants han desfilat com ovelles bones obeint a peus junts als organitzadors i a la policia.

Segons els organitzadors i els mitjans de comunicació la manifestació ha estat la més nombrosa en la historía d'Escòcia, una mica del que els organitzadors i molts dels quals van marxar en ella estaran molt orgullosos ara que ja formen part d'altre record del que ningú s'acordarà dintre d'uns anys, tal vegada mesos. Les edicions d'avui dels periòdics, incluíts els tabloides, comentaran l'excel·lent labor dels organitzadors i el tarannà pacífic i relaxat dels manifestants i resumiran en la seva crònica que la marxa blanca va ser un èxit i que el G8 no pot obviar a aquesta multitud de persones que es van desplaçar des de tot el Regne Unit i gran part del món per a reclamar-los un món més just i solidari. La manifestació d'ahir va ser un gest molt bonic que corre el risc de quedar-se en només això, un gest.

Havia molta gent ahir entre les files de la 'banda blanca' que reflexionava sobre el valor de la manifestació i els diferents motius que van ajuntar a gent d'edats, grups i idees tan diferents. No hi ha dubte que l'esforç de totes les persones que han format part de la cadena humana és lloable. La pregunta és, que hagués passat si Bob Geldof, Bono i companyia no haguessin fet una crida a la marxa a través dels canals de ràdio i televisió, i no haguessin organitzat altre Live8, els macro-concerts que van començar ahir gairebé al mateix temps que la manifestació en 11 ciutats del món. Per cert, Bob Geldof va convidar a pujar a l'escenari de Londres a Bill Gates per a lloar la seva labor filantrópica. A qui cal donar-li la responsabilitat de l'èxit de la manifestació?. Ha estat fruit d'una campanya de màrqueting i publicitat d'uns quants famosos i famoses o ha estat la gent que ha marxat en ella, realment consicent que és el G8 i el que significa?

De la o les respostes a aquesta pregunta dependrà la importància de la manifestació i si el seu missatge, Make Poverty History- Fes de la pobresa història, es fa realitat. La manifestació tindrà la seva repercussió en la cimera. Els presidents de les vuit potències del món hauràn de tenir en compte que a l'hora de repartir-se el pastís, deuran fer-lo amb mes cura, perquè cada vegada hi ha mes gent pendent d'ells. No obstant això, i ells ho saben molt bé, aquest tipus de demostracions formen part d'una nova experiència social. Són les noves macro-manifestacions que permeten a les persones que acudeixen a elles formar part durant un o dos dies d'un fet social rellevant, protestar i mostrar la solidaritat amb determinades causes justes, donar-se un parell de palmadetes en l'esquena i després tornar a la vida normal i oblidar-se de tot fins a la pròxima macro-manifestació.

Alguna cosa així com el que el Cristianisme ha realitzat durant tants anys entre les classes mitges-altes mitjançant la caritat i el rentat de consciència.

Mentre esperava el meu torn per a fondre'm en la banda blanca, l'organització obria i tancava les tanques perquè els manifestants marxessin ordenadament, he escoltat per megafonía: 'We can't believe how fantastic you are' (No podem creure el fantastics que sou) o 'Thank you so much for bringing your beautiful and colorful banners' (Moltes gràcies per portar les vostres belles i coloristes pancartes), i no he pogut evitar sentir-me un poquet enganyat per aquestes grans i boniques demostracions que sense la lluita i l'activisme diari no serveixen per res.

e-mail:: treku02 ARROBA yahoo.co.uk
Mira també:
http://euskalherria.indymedia.org/es/2005/07/21485.shtml
http://euskalherria.indymedia.org

This work is in the public domain
Sindicat