Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Apartat amb codi "Enviament Duplicat"
Notícies :: criminalització i repressió
Si mi pluma valiese tu pistola
03 jul 2005
Parece que Pasqual Maragall y el biógrafo autorizado de Puigcercós han convenido marcarnos a fuego, acosarnos sin tregua y hacernos la vida imposible antes de liquidarnos con el definitivo tiro de gracia. Escribo nos porque, tras desconstruir el rebuzno patriótico del terrorista de Terra Lliure Oriol Malló, he decidido añadir mi firma al Manifiesto para la fundación de un partido no enfermo en Cataluña. Y escribo Maragall porque todos los colaboradores del diario Avui acaban de recibir una notificación del periódico en la que se les recuerda que la propiedad de los originales publicados recae en la empresa editora. Aclaración muy oportuna y pertinente, en especial para quienes no supieran que la Generalidad de Cataluña forma parte destacada en el accionariado de ese panfleto que anima al exterminio de cualquier apóstata de la religión tribal.

Sucede que hasta la tosquedad más primaria tiene su recompensa en esta vida. Así, gracias a la elemental brutalidad de su verbo, ese Oriol, otro hijo de un dios menor, ha accedido a los cinco minutos de fama que Andy Warhol prometiera a todos los Don Nadie de la Tierra; gratis total, por supuesto. Porque en el universo autista del catalanismo político sólo existen “ellosâ€? y “nosotrosâ€?, nada más. Y el torpe de Oriol siempre ha sido “uno de los nuestrosâ€?. Por eso, los nacionalistas inteligentes, los que saben manejar la paleta del pescado, y los otros, los que ahora viajan en los Audi negro con la banderita, callan de nuevo ante sus amenazas de muerte. Igual que callaron hace veinticinco años, cuando el mismo Oriol Malló y sus jefes y protectores que mandan en Esquerra Republicana echaron mano de las pistolas para tapar la boca a los primeros heresiarcas.

Porque, hace un cuarto de siglo, se impuso con sangre la Constitución no escrita que desde entonces rige la vida civil en Cataluña. El artículo uno de esa carta magna lo conoce todo el mundo en la región. Es ése que nadie osa repetir en público por pudor, el que reza así: “A los otros catalanes y a los portadores de ADN cultural autóctono que abjuren de la fe nacional, se les respetarán vida, empleo y hacienda a cambio de que permanezcan calladitos en sus casas y hagan expresa renuncia a ejercer los atributos políticos que van asociados a la condición jurídica de ciudadanoâ€?.

Esa suprema Ley del Silencio es la que ha violado el Manifiesto de quince intelectuales catalanes que tienen lo que hay que tener —talento, ese salvoconducto divino que libra a algunos egregios de la inmensa cola de los mediocres condenados a vivir eternamente de las limosnas del Poder—. Y en el fondo, es esa humillación de la Naturaleza lo que más los subleva. He ahí la afrenta que no lograrán superar jamás. Lo que los emborracha de santa ira identitaria en las largas noches de insomnio. El fuego abrasador que empuja a nuestros furiosos orioles a subrayar obsesivamente en rojo al Machado de la guerra. “Si mi pluma valiese tu pistola…â€?.

Libertad digital

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Si mi pluma valiese tu pistola
03 jul 2005
Resposta als manifest dels teus "intel.lectuals":

“Després de 23 anys de nacionalisme conservador, Catalunya ha passat a ser governada pel nacionalisme d’esquerres. No ha canviat res de substantiu.â€?

Cert, allò substantiu ha estat sistemàticament negat a la nació catalana al llarg de la història seguint els mètodes més abjectes. No se si hi ha algú capaç de recuperar allò substantiu, el que està clar és que entre tots els catalans ho podrem recuperar. En ajudareu vosaltres?

“N’hi ha prou de dir que l’actual govern ha fixat com la seva principal tasca política la redacció d’un nou Estatut d’Autonomia. Molts ciutadans catalans creiem que la decisió és conseqüència de la incapacitat del govern i dels partits que el componen per enfrontar-se als problemes reals dels ciutadans.â€?

Cert, els polítics catalans segurament han fet un mal ús dels recursos. Els polítics espanyols per la seva banda s’han ocupat de que aquests fossin ben escassos. No més hi ha una col•lusió: tots els recursos a les mateixes mans, sense trampes ni mentides i el judici dels ciutadans als seus gestors. El sistema actual és mentider i trampós i ens deixa indefensos als ciutadans. Per què no lluitem per un de clar i senzill. Ens ajudareu?

“ Com totes les ideologies que reten culte als símbols, el nacionalisme confon l’anàlisi dels fets amb l’adhesió a principis abstractes. Tot sembla indicar que, a l’alegri com a principal tasca política la redacció d’un nou Estatut per a Catalunya, els símbols han desplaçat una vegada més les necessitats. “

El nacionalisme agressiu, més pròpiament dit imperialisme, ho confon absolutament tot per què el seu fi és el sotmeti-me’n dels altres i no la cerca dels valors en un mateix i en els altres. El nacionalisme cultural, dels valors i les llengües és entendre’s i acceptar-se un mateix per crear la pròpia personalitat. Una vegada fet això s’han creat les condicions necessàries per entendre, dialogar i afirmar als altres.

Certament, el nacionalisme no s’ha de veure reduït a una ideologia per al culte dels símbols, ha d’esdevenir una voluntat de ser. Creem doncs les condicions necessàries per a ser! Ens ajudareu?

â€?La tàctica desplegada durant més de dues dècades pel nacionalisme pujolista, en la qual insisteix avui el Tripartit, ha consistit a instal•lar el conflicte permanent entre les institucions polítiques catalanes i espanyoles i, fins i tot, entre els catalans i la resta dels espanyols. Cada dia és més escandalosa la pedagogia de l’odi que difonen els mitjans de comunicació del govern català contra tot allò que es considera “espanyolâ€?.â€?

Heu llegit la història? Intel•lectuals? qui us ha donat el títol? I encara ara, qui és l’agressor? Qui incompleix fins i tot el propi estatut vigent?

Segurament per obtindré el títol d’intel•lectual cal ser pregoner del poder, trobador de consignes propagandístiques a favor del poder. Ja sabem com funcionen aquestes coses del poder i vosaltres, també. Per què en fa l’efecte que quan penseu ho feu buscant un lloc i un prestigi entre els que ordenen i poc al servei de la independència i els valors humans.

És cert conflicte permanent davant l’opressor i encara massa servilisme. O és que ara vosaltres vindreu a defensar la teoria del servilisme com a estratègia de no generació de conflictes? Sabeu a que porta la vostra estratègia? Un dia, desprès d’haver perdut la vostra dignitat com a persones us vindran a maltractar, però ara ja com a animals.

“ La nació, somiada com un ens homogeni, ocupa el lloc d’una societat forçosament heterogènia. “

Heterogeneïtat és afirmar-se en els valors que brollen de la cultura dels ancestres. Homogeneïtat és desproveir-nos d’aquest i mirar d’omplir el vuit resultant a base de consignes i propaganda ben homogènia. Visca doncs la heterogeneïtat dels valors i el respecte als mateixos, la convivència entre els mateixos.

â€?El nacionalisme és la resposta obsessiva del govern actual a qualsevol eventualitat. L’única cosa que se li resisteix són els problemes, cada cop més vigorosos i complicats. Per exemple, el de l’educació dels nens i els joves catalans. La política lingüística que s’ha aplicat a l’ensenyament no ha impedit que els estudiants catalans ocupin un dels nivells més baixos del món desenvolupat en comprensió verbal i escrita. Aquest és tan sols un dels resultats més estridents de dues dècades de gestió nacionalista.â€?

Dues dècades de mala gestió. Ja està bé de diarrees mentals!. Quina causa efecte hi ha entre nacionalisme i mala gestió?

Els mals resultats no es donen només a Catalunya, a la resta de l’estat és probablement pitjor i, curiosament, sembla que quan més independent és el sistema educatiu de la gestió centralitzada, millors són els resultats. Ens ajudareu a crear un sistema educatiu, en general, un sistema de gestió de problemes, allunyat de les imposicions centralistes i les seves mediocritats. En definitiva, un sistema d’excel•lència propi (el dels altres ni podem ni tenim cap mena de dret de canviar-lo)

“Dues dècades en les quals el poder polític ha renunciat, a més, a aprofitar l’importantíssim valor cultural i econòmic que suposa la llengua castellana, negant-ne el caràcter de llengua pròpia de molts catalans.â€?

Vaja, quin percentatge de la televisió que es veu a Catalunya és en llengua castellana? I de premsa escrita? I de llibres publicats? És que hi ha censura per què algú s’expressi en castellà? Es que algú ha anat a presó per fer-ho? (recordo que encara ara si que hi ha gent que va a presó per parlar en català) és que a la xarxa de xarxes hi ha algun impediment per accedir a pàgines castellanes? És que el 100% dels catalans no llegim, ens expressem i aprofitem amb tota normalitat els fluxos que ens arriben de la cultura castellana?

No parlem ja de temes com l’etiquetatge.

O és que us fot que tinguem molt clar la situació de feblesa de les llengües minoritàries i les cuidem i fomentem en uns moments on moltes llengües estan desapareixent i, segons experts lingüistes, fins a un 90% de llengües minoritàries han de desaparèixer al llarg del present segle?

Vosaltres parleu d’heterogeneïtat? I no us cau la cara de vergonya?

â€?La decadència política en què el nacionalisme ha sumit Catalunya té un correlat econòmic. Des de fa temps la riquesa creix en una proporció inferior a la d’altres regions espanyoles i europees comparables.â€?

Vaja la decadència política és només del nacionalisme català. Altre vegada confonent causa efecte senyors intel•lectuals.

Si, cal desempallegar-se de la ineptitud e molts polítics. La primera és dels polítics de l’estat Espanyol, que d’ineptitud, manipulació, males arts, corrupció i demés n’hi ha per donar i vendre. Però això té fàcil solució. Ens ajudareu? Una vegada solventat el problema dels polítics Espanyols ens haurem d’enfrontar a l’inevitable: disciplinar i educar als nostres polítics, els catalans.

“Un bon nombre d’indicadors crucials, com la inversió productiva estrangera,â€?

Vaja, però de financiació insuficient no en sabeu res.

“ o les xifres d’usuaris d’internet, ofereixen una imatge de Catalunya molt llunyana del paper de locomotora d’Espanya que el nacionalisme s’havia autoproposat.â€?

És cert pèssim balanç en tecnologia i societat de la informació. Però al global d’Espanya encara pitjor. A veure si els esforços per crear tecnologia independent de la americana que s’estan duent a terme a Catalunya i algunes altres comunitats espanyoles no les tiren per terra des del govern espanyol o, encara més, des del govern de la UE. Certament en aquest aspecte el servilisme del govern català fins al moment, el govern espanyol i l’europeu no te límits i és d’allò més irracional.

“ La seva reacció ha estat la de costum: atribuir els problemes de la decadència econòmica catalana a un repartiment de les finances públiques suposadament injust amb Catalunya. Convé recordar que una de las acusacions tradicionals de l’esquerra a l’anterior govern conservador havia estat, precisament, la de no saber gestionar amb eficàcia els recursos de què disposava i practicar una política victimista que ocultés tots els seus fracassos de gestió.â€?

Així que vosaltres creieu que és just el repartiment de les finances? I per què no fan públiques i transparents les balances fiscals. On hi ha foscor millor no fer suposicions senyors intel•lectuals. Primer hi ha d’haver claror.

Certament, l’anterior govern va fer, en connivència amb els governs centrals, mans i mànigues per ocultar dades i portar als ciutadans a la època de les cavernes del coneixement de la realitat en un intent d’amagar la incompetència en la gestió.

“El govern tripartit ha necessitat poc temps per adherir-se a aquesta reacció purament defensiva, que, a més a més, ha incorregut amb freqüència en la immoralitat. Algun dels seus consellers no ha tingut cap inconvenient a afirmar que mentre el nord espanyol treballa, el sud dilapida.â€?

Senyors, prous consignes i més claror. Ens ajudareu a demanar claror, transparència?
“ No sembla pas que el creixent distanciament econòmic de Catalunya respecte a Espanya i que la seva visible pèrdua de prestigi entre els ciutadans espanyols hagi contribuït a pal•liar aquesta decadència. “

Distanciament? Aquí els únics que es distancien són la capital del regne i els que tenen la sort de tindre un finançament digne.

â€?En canvi, el nacionalisme català sí que ha estat eficaç com a coartada davant la corrupció. Des del cas Banca Catalana fins al més recent cas del 3 per cent (que passarà a la història per haver provocat una de les sessions més humiliants que hagi viscut mai un parlament espanyol) tota acusació de frau en les regles del joc s’ha camuflat darrere el consens. Un consens que no tan sols es manifesta en els escenaris del parlamentarisme, sinó que forma part del paisatge. Es pot dir que a Catalunya actua una corrupció institucional que afecta qualsevol ciutadà que aspiri a un lloc de titularitat pública o que pretengui beneficiar-se de la distribució dels recursos públics. En termes generals, el requisit principal per ocupar una plaça, rebre una ajuda, o beneficiar-se d’una legislació favorable és la contribució al mite identitari i no els mèrits professionals del candidat o l’interès pràctic de la societat. “

Cert, però una altra vegada confoneu les categories del pensament, una altra vegada el problema causa efecte, cal que us ho feu mirar, que això si que és obsessiu i, encara més, patològic. Ens ajudareu a millorar el sistema de govern dels catalans?

â€?Com que les forces polítiques representades avui al Parlament de Catalunya es mostren insensibles davant d’aquest estat de coses, els sotasignats no se senten representats pels actuals partits i manifesten la necessitat que un nou partit polític corregeixi el dèficit de representativitat del Parlament català. Aquest partit, identificat amb la tradició il•lustrada, la llibertat dels ciutadans, els valors laics i els drets socials, hauria de tenir com a propòsit immediat la denúncia de la ficció política instal•lada a Catalunya. Oposar-se als intents cada cop menys dissimulats de trencar qualsevol vincle entre catalans i espanyols. I oposar-se també a la destrucció del raonable pacte de la transició que fa poc més de vint-i-cinc anys va tornar a situar Espanya entre els països lliures. La millor garantia del respecte de les llibertats, la justícia i l’equitat entre els ciutadans, tal i com es conceben en un Estat de Dret, resideix en el ple desenvolupament de l’actual règim estatutari de les Autonomies, emmarcat en la Constitució de 1978. “

La constitució creada en època de fantasmes i pors i coercions. Ara, superats els fantasmes, ja no es pot tocar ni allà on la por ens va fer prendre decisions molt discutibles.

â€?És cert que el nacionalisme unifica transversalment la ideologia i la pràctica de tots els partits catalans fins ara existents; precisament per això, està lluny de representar el conjunt de la societat. Cridem, doncs, els ciutadans de Catalunya identificats amb aquests plantejaments a reclamar l’existència d’un partit polític que contribueixi al restabliment de la realitat.â€?

És cert que la pèrdua de valors, cultura, llengua i identitat uniformitza al gust d’uns quants. Heterogeneïtat, valors cultura i llengua és el gran fantasma contra el que lluiteu, però recordeu que són els fonaments de la vostra humanitat. Una vegada els perdeu heu perdut la vostra dignitat com a persona. Que no us sorprengui si després d’això us volen tractar com a animals per què no faltarà tirà que ho intenti.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona