Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Celebració del congrés ordinari d'Estat Català.
03 jul 2005
Acabem de celebrar el CongrèsOrdinari de Estat Català a la nostra seu de Barcelona (Paral.lel 115) . Tot ha anat com estava previst, ha participat prop d'una quarantena de persones.
Hem d'agrair la presència d'un amic valencià que ha vingut a fernos unes propostes, de les que ja parlarem en el resum del congrès, i de l'escriptor Victor Alexandre, que ens ha honorat amb el seu soport.
CONVOCATÒRIA DEL CONGRÉS ORDINARI D'ESTAT CATALÀ. 6 DE JULIOL 2005.
CONGRES ORDINARI D’ESTAT CATALÀ

D’acord amb el que estableix l’art. 7è dels vigents Estatuts socials, el Comitè Executiu ha acordat convocar un Congrés, que se celebrarà el proper diumenge dia 3 de juliol.
Als efectes de l’article 8è dels indicats Estatuts, s’ha redactat el següent :

REGLAMENT DE PROCEDIMENT I FUNCIONAMENT DEL CONGRÉS.

Article 1r. - El Congrés convocat te caràcter ordinari i és celebrarà a les 11 hores del dia assenyalat, al local situat a l’Avinguda del Paral•lel núm. 115, 2n. 3ª. de la ciutat de Barcelona.

Art. 2n. - El Congrés es subjectarà a les normes establertes en el Capítol III dels Estatuts socials.

Art. 3r. - La Mesa del Congrés estarà constituïda pels militants de major i menor edat entre els assistents i per un Secretari d’actes que serà elegit especialment pel Congrés, en aquest mateix acte.

Art. 4art. - Iniciat el Congrés continuarà fins que s’hagin tractat tots els punts de l’ordre del dia, amb una interrupció al migdia, si fos necessària.

Art. 5è. - L’ordre del dia que s’estableix, es el següent:

1 - Constitució de la Mesa.- President ajudant i Secretari d’Actes.

2 - Obertura del Congrés i salutació del President de la Mesa.

3 - Certificació de l’acord del Comitè Executiu, designant nou domicili social.

4 - Lectura de l’informe del President de l’Organització.

5 - 83é aniversari de la fundació d’Estat Català.

6 - Projecte de declaració política.

7 - Administració econòmica. Quotes de col•laboració.

8 - Dimissió de tots els càrrecs directius.

9 - Elecció del Comitè Executiu i designació dels seus càrrecs.

10 - Elecció del Consell Consultiu.

11 - Lectura de les proposicions i escrits presentats. Precs i Preguntes.

12 – Clausura del Congrés i cant d’Els Segadors.

Art. 6è. - Els militants que vulguin presentar proposicions, suggeriments i queixes, han de fer-ho per escrit abans de l’inici del Congrés i entregar-ho al President de la Mesa.

Art. 7è. - Les votacions es faran a mà alçada, a no ser que es sol•liciti fer-ho secretament, en el qual cas s’entregaran unes paperetes especialment preparades.

Art. 8è. - Els militants amb impossibilitat d’assistència poden delegar la seva representació a un altre militant.

Art. 9è. – Els casos no previstos seran resolts mitjançant acord de la Mesa del Congrés.

Barcelona, 14 de juny del 2005.

Per acord del Comitè Executiu

El Secretari General.

AMUNT PER SEMPRE ESTAT CATALÀ!
CATALUNYA CATALANA 33!
Mira també:
http://www.estat-catala.info

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Celebració del congrés ordinari d'Estat Català.
03 jul 2005
ni feixistes espanyols ni catalans!!
tot*s fora d imc-bcn!!!!!!!!!!!!!!
Re: Celebració del congrés ordinari d'Estat Català.
03 jul 2005
13 - Es beuran uns vins de Valdepeñas i es prendran un "choriços" de Cantimpalo, tot això acompanyat de la musica de la Verbena de la Paloma
Re: Celebració del congrés ordinari d'Estat Català.
03 jul 2005
Aquesta gent redacten igual que fan cinquanta anys, és increible. És trist que les aportacions econòmiques que podria rebre el moviemnt es perdin així, però és qüestió de temps que aquest reducte s'extingueixi.
El meu avi estava a l'associació de la quinta del biberó. Com és una entitat que per les seves acràcterístiques d'afiliats/des va perdent sempre militància, als seus estatuts es contempla l'any que es dissoldran (per quedar-ne massa pocs/poques.
Estat Català, podrieu incloure una data semblant als vostres estatus.
moreneta i companyia
04 jul 2005
EL PERIODICO 110401 -JAVIER NART

Así, ahora nos enteramos, gracias a las investigaciones realizadas por un renegado, que nuestro Barça, que proclamábamos santo y catalán, no es ni lo uno ni lo otro. Que en realidad fue fundado por la colonia extranjera, doblemente repudiada en su condición de foráneos y ralea protestante, religión que profesaban todos sus directivos jugadores. Y que el Espanyol reunía a los de aquí, católicos, apostólicos, romanos... y catalanes, frente a los de allá, con el noble propósito de que además de tener ya perdida el alma sobrenatural perdieran también los terrenales partidos. Y de este modo, a los colores y escudo extranjero del FC Barcelona se opusieron los patrios del Español (ahora más políticamente correcto, Espanyol, sin la ñ de ñoño, de moño y de coño) tomando el azul y blanco del escudo de una de las glorias del imperio catalán (y algo aragonés, pero poco) como era Roger de Llúria.



ASCENDENCIA ALEMANA

Pero, cosas de la historia, mire usted por dónde resulta que Roger de Llúria, como Roger de Flor, de catalanes, nada (ni tampoco siquiera algo de aragoneses), ya que eran alemanes. Aclaremos que Roger de Flor se llamaba Roger von Blume y hablaba alemán, como Jordi Pujol y Xabier Arzalluz.

Cuestión que, en brillante parábola histórica, solventó de un plumazo el quintaesencial Barça, constituyéndose en vanguardia histórica de la patria catalana gracias a la armada de profesionales mercenarios extranjeros que, tras cada victoria, acuden a la basílica barcelonesa a ofrendar el título correspondiente a la Virgen de la ciudad, la de la Mercè.

Perplejidades

Síntesis en la que todas las contradicciones directamente confrontadas terminan por configurar un extraño paisaje: jugadores contratados en todo el mundo, seguidores de Lutero o de Mahoma, o de nadie, ofrendando victorias a la virgen católica en nombre del equipo ayer espúreo y hoy icono nacional-nacionalista.

Y debe recordarse que el Madrid fue el equipo del régimen franquista, mientras el Barcelona era sometido a acoso y derribo producto del infame odio anticatalán. Verdad ésta que nos deja un tanto perplejos si examinamos el historial de la Liga en los momentos más duros del franquismo, entre 1940 y 1952, cuando el perseguido Barça ganó más títulos que nadie, cinco, y que el oficial y franquista Real Madrid, ninguno. Rara persecución, a fe mía. Cosas más extrañas se han visto. Como la mujer barbuda.

Y así, en el paroxismo antinacionalista, un historiador traidor a su sangre descubrió que la fuerza pública por antonomasia, los Mossos d'Esquadra, tenían impuros antecedentes, resultando que tras la derrota de 1714 ante el invasor y denostado Felipe V, fueron creados por el gobernador borbónico Francisco Pío de Saboya como fuerza propia del país para acabar con el bandolerismo. Pero que, lo que son las cosas, los bandoleros no eran otros que los catalanísimos patriotas austricistas, compañeros de los héroes nacionales Casanova y Villarroel, que tras la derrota se echaron al monte.



MITOS PERDIDOS

Así que al honorable Pujol todos los días le presentan armas los descendientes de quienes en el siglo XVIII (y de haber vivido entonces y defender lo que ahora defiende) le habrían colgado sin más trámites. Derrumbados el Barça, los almogávares y los Mossos, aún nos quedaba a modo de no pasarán frente a tanto mito perdido, la Moreneta, la Virgen de Montserrat. Pues tampoco.

Hace algunos meses, los monjes del monasterio de Montserrat decidieron la aparentemente inocua tarea de estudiar cómo restaurar la venerada imagen de la virgen, contratando a los más afamados y reconocidos expertos en la materia. La venerada imagen es una magnífica talla románica de la segunda mitad del siglo XII, de las más antiguas de España (por entonces, eso del Estado español aún no había sido descubierto como memez semántica). Estos restauradores de prestigio internacional tuvieron la sorpresa de descubrir que la negra Moreneta aparecía blanca blanquísima, pintada en tablas del siglo XVI. "Lógico --dijeron--, no tiene sentido histórico, cultural o artístico, que en el siglo XII un artista representara para un pueblo blanco a su virgen como negra." No obstante, toda la documentación existente desde el siglo XVIII la presentaba inequívocamente como negra, y resultaba que había sido en ese siglo cuando se había realizado la última restauración de la imagen.



ENIGMA RESUELTO

"Aquí hay gato encerrado --insistieron--. Cómo es posible que la Virgen, representada como una imagen de tez blanca en pinturas del siglo XVI, se transforme en negra en el XVIII?" Enigma resuelto. Mediante un análisis radiográfico acreditaron que la virgen no tiene parentesco racial alguno con Rivaldo, Kluivert o Reiziger, sino que era originalmente tan blanca como Guardiola, Sergi o Joan Gaspart, pero que la blanca faz se había ennegrecido a lo largo de los siglos con la grasa quemada de velas votivas que encendieron en su honor miles de fieles. Y pasó del blanco al moreno, de allí al tostado, para concluir en un negro más profundo que el ébano. Tonalidad ésta que el restaurador del siglo XVIII dio por buena, confundiendo la suciedad por color y, sin encomendarse ni a Dios ni al diablo, le aplicó una mano de negra pintura.

En conclusión, que la Moreneta es en realidad blanqueta. Ni Barça, ni mossos, ni glorias épicas, ni virgen negra. En estos tiempos ya no se puede creer en nada. Pero seamos positivos. De los pecados saquemos virtud. Así como el Barça sintetiza, representa justamente todo lo contrario de su propia historia peregrina, la primigenia historia de la Virgen de Montserrat verifica la vigencia del pensamiento de Ferrusola y del izquierdista? Heribert Barrera. La Moreneta, por catalana, debe ser, y es, blanca.

La Catalunya eterna, fiel a sí misma, inmutada e inmutable, puede respirar tranquila. De mestizaje, nada de nada. Si quieren virgen negra, que la busquen en Africa. De todos modos, al equipo de restauradores, esa caterva de impresentables que ha hecho tan nefasto descubrimiento, yo, en acto público, para mayor escarnio, los haría socios del Real Madrid. Por subversivos.
Re: moreneta i companyia
04 jul 2005
a qui li interessa el que digui aquest terulià ultra demagog?

heu de penjar aquesta porqueria d'article a indymedia?

quina manera de contaminar
en nart ha descobert la sopa d'all
04 jul 2005
a part que tot el que diu en Nart es de domini public de tota la vida (origens barça, moreneta blanqueta) no hi veig cap contradiccio, ans al contrari reforça la idea que el nostre poble es integrador i que estima els seus simbols, vinguin d'on vinguin.
us imagineu als catolics de toledo venerant una verge xinesa? o als de valladolid fent el hooligan per un equip de futbol d'origen finlandes? o reconeixent que el Cid es d'origen cartagines?
impossible per ments obtuses i intolerants com les del nacionalisme espanyol
Re: moreneta i companyia
04 jul 2005
EL MUNDO, 1210001

A SU JUICIO, "NO SE PUEDE ADMITIR" QUE UN MUSULMÃ?N EXIJA QUE SE HABLE CASTELLANO

BARCELONA.- Si un inmigrante no se adapta, hay que responderle con "tolerancia cero". Así lo pide el presidente de la Generalitat, Jordi Pujol, quien ayer manifestó su temor a que la identidad catalana no logre superar los retos de la inmigración extranjera.

En tono crispado, el presidente del Ejecutivo aseguró ayer que "no se puede admitir" que un musulmán exija que se le hable en castellano. Ofendido, el president se refería a lo sucedido en un foro de debate sobre inmigración realizado en la localidad de Salt en el que algunos extranjeros pidieron que se les hablara en castellano porque no entendían el catalán. La solución, para Pujol, pasa por "proporcionarles un intérprete", en declaraciones a la emisora Catalunya Ràdio.

"Sus niños tienen que saber catalán, si dicen que no sirve de nada tenemos que responder que sirve para vivir en este país", añadió. No obstante, matizó que no es obligatorio que los más mayores lo aprendan, "no lo hemos pedido nunca", afirmó, "como ha pasado con la gente de origen andaluz".

El líder convergente se mostró muy crítico con la actitud que, según él, demuestran algunos inmigrantes que rechazan la cultura del país. "Este rechazo, este menosprecio que hay a veces (por parte de los musulmanes)", agregó Pujol, "es inadmisible". Y ante esta actitud: "Tolerancia cero".

El president señaló: "Nosotros no hemos roto nunca las normas básicas de convivencia del país", por lo que aseguró que "tampoco lo tienen que hacer los que viene de fuera". Por estos motivos, y con un lenguaje preciso, Pujol reclamó a los catalanes que no tengan "complejos de inferioridad ni culpabilidad. No tenemos culpa de lo que sucede en Afganistán".

Así que indicó que "la claudicación no se debe hacer" y advirtió que "no se puede ser condescendiente". Cada país tiene sus normas, dijo Pujol, quien instó a los catalanes a "no romper estas normas y no dejar que las rompan los que vienen de fuera". Y es que "nosotros estamos en casa y debemos aspirar a que sea la casa de todos". Pero sin concesines, sin claudicar y sin condescendencia.

Los inmigrantes "tienen que asumir las costumbres básicas del país", manifestó Pujol, "deben asumir lo que Cataluña es y sus normas". Este país, dijo el president, "ha de seguir siendo el que han hecho seis millones de catalanes, que ya ha demostrado un cierto sentido positivo a base de incorporar gente de fuera", en referencia a la inmigración en Cataluña en los años 60 y 70.

Jordi Pujol insistió en que hay que defender, de manera especial, ciertos valores de la cultura occidental, como el respeto a la mujer, "que tiene un trato que no tiene en otras civilizaciones". De este modo, criticó la escolarización de las niñas de origen musulmán, que en algunos países "desaparece a los 12 años cuando se convierten en mujeres". Aprovechó la situación para defender los ataques de Estados Unidos a Afganistán y la gestión del presidente Bush, y trató de tranquilizar a la población ante la guerra.

"Hemos de ser capaces de vivir sabiendo que la seguridad absoluta no existe y no la tendremos nunca. No hemos de vivir con miedo", apostilló
Re: Celebració del congrés ordinari d'Estat Català.
04 jul 2005
Aquesta gent que ha escrit aquesta notícia no són del veritable ESTAT CATALÀ.

Des de fa uns mesos, els feixistes del 33 estan intentant apropiar-se del nom d'"Estat Català".

L'històric partit independentista d'esquerres (ESTAT CATALÀ) fundat per Francesc Macià no és el que escriu a Indymedia i signa amb "Catalunya Catalana 33".
La veritable web oficial d'ESTAT CATALÀ és www.estat-catala.org i la seu nacional està al carrer Santa Anna 11-13, 1er 1ª de Barcelona.

FORA 33! NO VOLEM FEIXISTES als PAÃ?SOS CATALANS!
Valencià, portogues, castella i occità
04 jul 2005
Les llengues romaniques peninsulars originaries naixcudes en l1edat mija son tres: el valencià, el castellà i el portogues. De la segregacio en catalunya i galicia del l'occità i el portogues, respectivament, naixen en el segle XIX el català i el gallec, coincidint en el periodo de renaiximent valencià. Frut del nacionalisme imperialiste pancatalaniste, es declara oficial el català en Balears a finals del segle XX que, junt al vasc, dona per resultat els cinc idiomes que en l1actualitat es tenen per oficials en l'estat espanyol.

Les tres lengues romaniques originaries de la península es formen en el mateix eix peninsular, procedint directament del llati vulgar mantingut durant la dominacio arap, i no per l1importacio de llengues dels qui s'encarregaren de frenar l'avanç sarraï en la marca hispanica carlovingia.

En Portugal surgix en identidad propia la llengua portoguesa. El portogués procedix del llatín vulgar o ramanç. Els inicis de la lliteratura portoguesa daten del segle XIII. El portogués se pareix molt al castellà i, a pesar de les diferencies gramaticals, fonetiques i lexiques que les separen, abdos llengues s1entenen. El lexic del portogues conté algun celtisme i, com el valencià i el castellà, gran numero d'arabismes, helenismes i aportacions d'orige fenici i cartagines. La base de la llengua portoguesa moderna i culta la configura el dialecte de Lisboa.

La llengua castellana naix en identitat propia en Castella. El castellà tambe procedix del llati vulgar o romanç. En la castella del segle X ya apareixen anotacions romançs en els textos en llati. Tambe baix el domini arap de la peninsula iberica les comunitats cristianes parlaven mossarap, es a dir, la llengua romanç heretada de l'epoca anterior a la conquista musulmana, que mantingueren sense grans alteracions, be per afirmacio cultural que marcava la diferencia en les comunitats araps i jueua, be per falta de contacte en les evolucions que s'estaven desenrollant en els territoris cristians. En esta llengua s'escriuen alguns dels primers poemes lirics romançs, composicions escrites en alfabet arap o hebreu, pero que transcrites corresponen a una llengua arabic-romanica. Finalment, el primer pas per a convertir el castellà en la llengua oficial del regne de Castilla i Lleo el donà en el segle XIII AlfonsX, que manà compondre en romanç, i no en llati, las grans obres historiques, astronomiques i llegals contemporanees.

En Valencia, naix en identitat propia l'idioma valencià. El valencià naix del baix llati o romanç puix els araps no imposaren la religio mussulmana a les poblacions iberiques conquistades; els cristians valencians pugueren conservar el lliure eixercici de cult, pero al continuar vinculats a s'antiga religio, se convertien en tributaris (dimmíes), sujectes al pagament d'imposts especials. Molts valencians, als qui el regim visigot havia privat de sons bens, optaren per la converssio a l'Islam, lo que els conferia de forma automatica fruir de l'estatut personal dels musulmans de naiximent. Estos neomusulmans formaren els nucleus mes numerosos de la poblacio mussulmana, sobre tot en el sur i l'est de la peninsula (Regne de Valencia) i eren coneguts en al-Andalus en el nom generic de musalima i sobre tot en el de muwalladun (muladins); pareix que el primer terme s'aplicava als conversos propiament dit i el segon a sons descendents. Els qui no vullgueren adoptar l'Islam i conservaren la religio cristiana foren cridats mossaraps (de l'arap musta'rib). En quant als jueus valencians que habitaven casi exclusivament en ciutats pugueren conservar el dret a practicar son cult, pero foren obligats a pagar els imposts especials que recaien sobre tots els tributaris. Els araps no tenien la superioritat numerica suficient per a convertir sons inmenses conquistes en territoris de poblament; es limitaren, puix, a propagar la seua religio un poc per totes parts, a exigir la arabisacio social de les poblacions sometides a la seua autoritat i a formar els cuadros politics de cada un d'estos territoris. Finalment, el primer pas per a convertir la llengua valenciana en l'idioma oficial del Regne de Valencia fon donat per Jaume I de Valencia, Arago i Mallorca, qui manà compondre en romanç valencià, i no en llati, els Furs de la Ciutat i Regne de Valencia.

La preponderancia cultural valenciana en els segles XIV i XV, gracies a l'inmensitat dels Ausias March, els Roiç de Corella, els Jaume Roig, els Gaçull, els Fenollar i atres cent mes, sempre senyalant que escribien en llengua valenciana o idioma valencià, varen supondre el El segle d'Or valencià, primer segle d'Or de les llengues romaniques, quan el català vivia disolt dins del languedocià o provençal.

Frut d'eixe historic complexe d'inferioritat catalana front als valencians per no haver segut nacio, ni tingut Senyera ni Furs, com el Regne de Valencia, ni haver tingut poesia en l'edat mija si no es usurpant als veïns, naix este nacionalisme irracional ,ahistoric i quimeric basat en l'odi que ha segut capaç de crear lobbies de pressio politica, mediatica i economica, de fer nyuga en els terroristes o chantage al poder estatal. Lo que siga per tal de no despertar d'un somi ilusori de la grandea que jamai han tingut.
Demagogia incontenible
04 jul 2005
Como sólo en Madrid llevamos este año tres coches bomba de la ETA, dos de ellos en el último mes, con docenas de heridos y de milagro sin muertos, el Gobierno de Zapatero y Montilla ha decidido no insistir demasiado en el mantra rubalcabiano: “ETA lleva dos años sin matar�. Y es que en ese tiempo lo ha intentado muchas veces, en cualquier momento lo puede conseguir y a ver entonces quién explica esa tozudez de la realidad en no obedecer a la propaganda del PRISOE. Pero como, evidentemente, están decididos a aliarse con la ETA y con quien sea contra el PP, la “Pravda� de Polanco acaba de alumbrar una nueva fórmula que siendo diferente significa lo mismo: la de la “violencia contenida� de la banda etarra. Citando explícitamente al Gobierno.

Hay una forma segura de contener la violencia, que es dejar de ejercerla. No matar, no poner bombas, no chantajear a empresarios o no amenazar a los ciudadanos que no son nacionalistas serían indicios suficientes, pistas seguras de que esa contención es un hecho o está en camino de serlo. Pero nada de eso sucede. Al revés: gracias a Zapatero el partido de la ETA manda en el Parlamento Vasco, pone y quita presidentes en el Gobierno autónomo y presiona para devolver a la franquicia matriz, la de Batasuna, los privilegios institucionales y prebendas económicas que, hoy por hoy, y por mucho que se empeñe Conde Pumpido, hace imposibles la Ley de Partidos. Y en la calle, ha retornado el terrorismo callejero, condonado y casi aplaudido en su absolución de SEGI por el juez Pedraz, el mismo que dice que De Juana Chaos no es de la ETA sino del MLNV en otra de sus sentencias, letales para la lucha contra el terrorismo. En cuanto a la ETA, hace lo que puede. Y por lo visto, salvo que alguien le esté ayudando, puede bastante.

La estrategia de Zapatero está cada vez más clara. Negocia con la ETA mediante el procedimiento siempre estúpido de la cesión. Y empieza cediendo en la terminología y en la valoración del crimen. Puesto que se está dispuesto a pactar con criminales, hay que decir que sus crímenes no son para tanto. En el pasado, tal vez, porque había otro Gobierno, y encima del PP. Ahora, no, porque hay un Gobierno del PSOE y basta ese venturoso hecho para que los terroristas limen asperezas, suavicen sus pretensiones y “contengan� al máximo su violencia. Por lo visto, lo que para el Gobierno PSC-PSOE resulta irresistible e incontenible es la demagogia. Y si esto hace con coches-bomba, ¿qué no hará con la tregua-trampa?

Libertad digital
Re: Valencià, portogues, castella i occità
04 jul 2005
Fora blaverus!!
Re: Valencià, portogues, castella i occità
04 jul 2005
Blai, ves a escola a aprendre a escriure abans de posar les potes damunt del teclat de l'ordinador!
Re: Valencià, portogues, castella i occità
04 jul 2005
català i valencia es el mateix k no sus entereu!!! dos formes d parlar, la mateixa llegua. o l'angles i l'america no ho son? per no parlar dels mil tipus d'espanyol k ia ia pel mon...

quantes tonteries k 'shan ds entir!!!!
Re: moreneta i companyia
04 jul 2005
JAVIER NART, del EL PERIODICO hauria de llegir una mica més d’història.

“...los Mossos d'Esquadra, tenían impuros antecedentes, resultando que tras la derrota de 1714 ante el invasor y denostado Felipe V, fueron creados por el gobernador borbónico Francisco Pío de Saboya...�

De que? Moreno...

Els Mossos d’Esquadra son el cos policial més antic d’Europa, la seva fundació data del 1721, encara que ja existien feia alguns anys.

Coneguts com “Esquadres de Catalunya�, neixen a Valls (Alt Camp), el seu fundador es en Pere Anton Veciana, batlle botifler de la ciutat de Valls. Es crearen per combatre el “bandolerisme�, ja es veu que no te ni pajotera idea de qui era en “Pera� de Valls. S’estenen pel Principat a mitjans del segle XVIII on consten 16 destacaments y més de 125 integrants. L’expansió del “cos� fou a finals del XVIII i principis del XIX.

Fent una copia d’aquest cos el Duque de Ahumada al 1844 s’iventà una cosa de color verd que anomenà Guardia Sivil. De guarda poc i de civil res, ja que es regula sota reglament militar...

Pel que fa a les verges negres, es veu que no sap que son. Es sabut que la “Moreneta� era blanca i que amb el fum i l’alteració dels pigments per agents naturals o no, s’ha alterat fins a enfosquir. Però això no treu que les verges negres, que n’hi ha per tot a reu, raonen a cultes ancestrals, anteriors al cristianisme. Deesses Mare, vinculades a la terra, curiosament la majoria es troben en criptes de catedrals o coves, fent al•legoria al ventre de la mare terra. En tenim molts exemples: Cracovia, Tolouse, etc...

Aquest palanganes d’en JAVIER NART, no crec que tingués pebrots de fer un artícle amb el mateix to que ho fa amb la Virgen de la Cabesa, de la Pilarica, de l’Almudena o de la Xeperudeta. Ep¡ que consti que no soc creient, vore si ara se’m titllarà de nacionalista, catòlic, apostòlic i romà.

Està vist que per escriure en un “diari� només deuen demanar el títol de periodista, però no demanen cultura. Es clar, es qüestió d’omplir fulls de papers encara que sigui de rucades, ni que això comporti alterar la historia. Suposo que per desconeixement, ja que seria molt gres que es fes amb mala intenció.

En Roger de Llúria, no era alemany, ja que Alemanya igual que les Espanyes encara no les havien inventat. Això si, era d’origen germànic i mercenari. I que?

La historia de tot país es plena d’herois per uns i criminals per d’altres.
Re: Valencià, portogues, castella i occità
04 jul 2005
A Mallorca xerram valencià?! no ho sabia.
Re: Valencià, portogues, castella i occità
04 jul 2005
blaveros incultos...la chapuza es lo vuestro
salut
Sindicato Sindicat