Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat : especulació i okupació
Aspectes juridics de l'okupació
03 jul 2005
Quan s’okupa un espai, ja sigui una vivenda o un espai que no constitueix morada (magatzems, fàbriques) els processos judicials que es poden obrir contra els i les ocupants poden ser de dos tipus: PENAL I CIVIL.
Tripartitenganxina.jpg
En tots dos casos, hi ha dâhaver :
    El denunciant, que normalment és el propietari, ja sigui una o vàries persones o una entitat (empresa, institució, administració pública, etc.).
    El denunciat.


1. PROCÃS PENAL

Des del 1996 que va entrar en vigor el Nou Codi Penal, lâokupació està tipificada com a delicte pel Codi Penal en lâarticle 245.2, anomenant-se âusurpacióâ?, el qual diu:

"El que ocupare, sin autorización debida, un inmueble, vivienda o edificio ajenos, que no constituyan morada, se mantuviere en ellos contra la voluntad de su titular, será castigado con la pena de multa de tres a seis meses".


    Un cop feta la denúncia i acceptada per un jutjat, aquest obre diligències i sâinicia el procés dâinstrucció que establirà si els i les ocupants estan cometent el delicte dâusurpació.
    El jutjat pot requerir als ocupants perquè sâidentifiquin, bé enviant a la policia o citant-los al jutjat perquè ho facin ells mateixos. Es recomanable que almenys un dels ocupants sâidentifiqui, preferiblement uns dies després de lâokupació ja que dâaquesta forma es pot ser part en el procés.
    Si no sâha pogut identificar a ningú, el jutjat pot ordenar a la policia que efectuï un desallotjament cautelar i procedeixi a la identificació i/o detenció dels okupants. Si hi ha una identificació prèvia, això és més difícil que passi.
    Una altra opció és que el jutjat decideixi portar endavant el procés contra âels desconeguts ocupantsâ?, però això sol passar cada cop menys.

A la practica, en els processos penals els jutges exigeixin cada cop més condicions per a condemnar: que la casa no estigui abandonada, que es causi un perjudici econòmic greu al propietari...

Un altre article del Codi Penal, el 202 tipifica el delicte dâassetjament de morada, però només es aplicable als casos dâokupacions de vivendes que son 2ª residència o habitatges freqüentats esporàdicament pels propietaris. Lâarticle diu:

â1. El particular que, sin habitar en ella, entrare en morada ajena o se mantuviere en la misma contra la voluntad de su morador, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años.
2. Si el hecho se ejecutare con violencia o intimidación la pena será de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses.â?


2. PROCÃS CIVIL

Emparat normalment per lâarticle 41 de la Llei Hipotecaria que dòna tots els drets sobre lâimmoble a qui te la titularitat legal del mateix, és a dir, al propietari.

La justícia civil cada cop va més ràpid. Amb la Nova Llei dâEnjudiciament Civil els diversos processos civils per okupar un immoble sâhan unificat en lâanomenat Procés Civil Verbal, que porta més ràpidament que abans a judici i a tenir una sentència. Altra novetat és que amb la reforma les sentències es poden executar provisionalment a petició del propietari i sense esperar al recurs dâapel·lació.


3. UN CAS ESPECIAL: LA PROPIETAT PÃBLICA

Els ajuntaments, la Diputació, la Generalitat o el govern central, tenen la facultat o privilegi de desallotjar per via administrativa les seves propietats (sense que un jutge ho autoritzi) abans del 1º any dâokupació de lâimmoble. La via administrativa obliga a que el desallotjament sigui comunicat per escrit als okupants, i aquests tinguin la possibilitat de presentar un recurs a lâordre administrativa.

En alguns casos però es poden produir desallotjaments molt ràpids executats per ajuntaments que basant-se en lleis de lâadministració local i decrets municipals sâatorguen el dret de desallotjar expeditivament i sense comunicar prèviament cap tipus dâordre (aquest tipus dâexecució només es pot fer 48 hores després dâokupar lâedifici).

En qualsevol cas, quan més temps passa més drets consoliden els i les ocupants, principalment en el cas de morada, i per tant més requisits han de complir les administracions per fer-los fora.

NOTES I CONSELLS
    Abans dâokupar un casa abandonada es aconsellable informar-se de tot allò que pugui ser útil: mirar en el Registre de la Propietat qui és el propietari, saber si paga la Contribució, mirar si encara està donat dâalta de la llum i lâaigua...

    Amb la nova llei de Protecció de Dades, no es pot saber si sâha denunciat lâokupació de lâimmoble a menys que algú sâhagi identificat com a ocupant.

    Per la via civil només pot denunciar el propietari.

    Un propietari particular no et pot fer fora ell mateix, ha de denunciar. En cas de que ho intenti, el pots denunciar per assetjament de morada.

    Es recomanable en el moment de lâokupació fer fotos i enregistrar imatges per constatar lâestat dâabandó, així com les tasques de rehabilitació que porteu a terme a lâedifici una vegada okupat.

    Intentar demostrar amb enviaments de cartes el temps que porta lâokupació així com que nâhi ha gent que hi viu.

    Constituir-se com a associació en el cas de centres socials.

    Per qualsevol dubte us podeu posar en contacte amb un advocat de confiança o amb lâAssemblea dâOkupes.
Mira també:
http://sindominio.net/okupesbcn/

This work is in the public domain
Sindicat