|
|
|
Notícies :: educació i societat : especulació i okupació |
|
Aspectes juridics de l'okupació
|
|
|
per okupesbcn |
03 jul 2005
|
|
Quan s’okupa un espai, ja sigui una vivenda o un espai que no constitueix morada (magatzems, fàbriques) els processos judicials que es poden obrir contra els i les ocupants poden ser de dos tipus: PENAL I CIVIL. |
|
En tots dos casos, hi ha d’haver :
El denunciant, que normalment és el propietari, ja sigui una o và ries persones o una entitat (empresa, institució, administració pública, etc.).
El denunciat.
1. PROCÉS PENAL
Des del 1996 que va entrar en vigor el Nou Codi Penal, l’okupació està tipificada com a delicte pel Codi Penal en l’article 245.2, anomenant-se “usurpació�, el qual diu:
"El que ocupare, sin autorización debida, un inmueble, vivienda o edificio ajenos, que no constituyan morada, se mantuviere en ellos contra la voluntad de su titular, será castigado con la pena de multa de tres a seis meses".
Un cop feta la denúncia i acceptada per un jutjat, aquest obre diligències i s’inicia el procés d’instrucció que establirà si els i les ocupants estan cometent el delicte d’usurpació.
El jutjat pot requerir als ocupants perquè s’identifiquin, bé enviant a la policia o citant-los al jutjat perquè ho facin ells mateixos. Es recomanable que almenys un dels ocupants s’identifiqui, preferiblement uns dies després de l’okupació ja que d’aquesta forma es pot ser part en el procés.
Si no s’ha pogut identificar a ningú, el jutjat pot ordenar a la policia que efectuï un desallotjament cautelar i procedeixi a la identificació i/o detenció dels okupants. Si hi ha una identificació prèvia, això és més difÃcil que passi.
Una altra opció és que el jutjat decideixi portar endavant el procés contra “els desconeguts ocupants�, però això sol passar cada cop menys.
A la practica, en els processos penals els jutges exigeixin cada cop més condicions per a condemnar: que la casa no estigui abandonada, que es causi un perjudici econòmic greu al propietari...
Un altre article del Codi Penal, el 202 tipifica el delicte d’assetjament de morada, però només es aplicable als casos d’okupacions de vivendes que son 2ª residència o habitatges freqüentats esporà dicament pels propietaris. L’article diu:
“1. El particular que, sin habitar en ella, entrare en morada ajena o se mantuviere en la misma contra la voluntad de su morador, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años.
2. Si el hecho se ejecutare con violencia o intimidación la pena será de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses.�
2. PROCÉS CIVIL
Emparat normalment per l’article 41 de la Llei Hipotecaria que dòna tots els drets sobre l’immoble a qui te la titularitat legal del mateix, és a dir, al propietari.
La justÃcia civil cada cop va més rà pid. Amb la Nova Llei d’Enjudiciament Civil els diversos processos civils per okupar un immoble s’han unificat en l’anomenat Procés Civil Verbal, que porta més rà pidament que abans a judici i a tenir una sentència. Altra novetat és que amb la reforma les sentències es poden executar provisionalment a petició del propietari i sense esperar al recurs d’apel·lació.
3. UN CAS ESPECIAL: LA PROPIETAT PÚBLICA
Els ajuntaments, la Diputació, la Generalitat o el govern central, tenen la facultat o privilegi de desallotjar per via administrativa les seves propietats (sense que un jutge ho autoritzi) abans del 1º any d’okupació de l’immoble. La via administrativa obliga a que el desallotjament sigui comunicat per escrit als okupants, i aquests tinguin la possibilitat de presentar un recurs a l’ordre administrativa.
En alguns casos però es poden produir desallotjaments molt rà pids executats per ajuntaments que basant-se en lleis de l’administració local i decrets municipals s’atorguen el dret de desallotjar expeditivament i sense comunicar prèviament cap tipus d’ordre (aquest tipus d’execució només es pot fer 48 hores després d’okupar l’edifici).
En qualsevol cas, quan més temps passa més drets consoliden els i les ocupants, principalment en el cas de morada, i per tant més requisits han de complir les administracions per fer-los fora.
NOTES I CONSELLS
Abans d’okupar un casa abandonada es aconsellable informar-se de tot allò que pugui ser útil: mirar en el Registre de la Propietat qui és el propietari, saber si paga la Contribució, mirar si encara està donat d’alta de la llum i l’aigua...
Amb la nova llei de Protecció de Dades, no es pot saber si s’ha denunciat l’okupació de l’immoble a menys que algú s’hagi identificat com a ocupant.
Per la via civil només pot denunciar el propietari.
Un propietari particular no et pot fer fora ell mateix, ha de denunciar. En cas de que ho intenti, el pots denunciar per assetjament de morada.
Es recomanable en el moment de l’okupació fer fotos i enregistrar imatges per constatar l’estat d’abandó, aixà com les tasques de rehabilitació que porteu a terme a l’edifici una vegada okupat.
Intentar demostrar amb enviaments de cartes el temps que porta l’okupació aixà com que n’hi ha gent que hi viu.
Constituir-se com a associació en el cas de centres socials.
Per qualsevol dubte us podeu posar en contacte amb un advocat de confiança o amb l’Assemblea d’Okupes. |
Mira també:
http://sindominio.net/okupesbcn/
|
This work is in the public domain |
