Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30    

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme
Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
01 jul 2005
Amenazando de muerte a los autores del manifiesto antinacionalista
A los intelectuales del manifiesto “antinacionalistaâ€?, quijotes del ideal
Als intel·lectuals del manifest "antinacionalista", quixots de l'ideal
Falangistes taxidermistes
Falangistas taxidermistas
Tantos artículos estériles, y aún nadie los ha entendido: los intelectuales “antinacionalistasâ€? son soñadores, quijotes del ideal.. Ellos sueñan y Boadella remata: ojalá los tanques pudièsen entrar de nuevo en Barcelona y liberarla de los pecados masones que la llevaron por la falsa ruta. Se llaman republicanos pero yo creo que se merecen un blasón honorífico. Son la nueva falange. Antes la Ballena Alegre, ahora el Taxidermista. Son valientes, decididos hombres sin miedo. Pero no del todo. Falta catarsis. Falta hablar claro y español. Los catalanes no saben lo que quieren. No son en el mejor de los casos, buenos españoles. Fusilaron tantos como pudieron, enviaron miles al exilio y condenaron al silencio a la gran mayoría. Pero son “malparidosâ€?. No lloran de agradecimiento por el hecho de que la Falange les permitiese sobrevivir un rato. Los falangistas, gente culta, intelectuales puros, sólo querían que fuésemos buenos españoles , católicos, ultramodernos, viriles, pero eramos sucios, republicanos, herejes y queríamos dividir y no unir, que esto es España; una unidad mística forjada sobre el linchamiento y el genocidio o para ser más finos, una hermandad a base de hogueras purificadoras . Quien no lo entienda ha dem orir, y los falangistas querían que los catalanes nos apuntásemos sinceramente al carro de la victòria.
Mis buenos amigos, Espada, De Azúa o Boadella ya lo saben porque ya se lo hemos explicado cuando hacíamos piña en fórums babélicos: el fascismo también nace en Cataluña , nuestro catolicismo teñido de falso progresismo odiaba la religión republicana catalana y encontraron en Franco la excusa ideal para someter al país a una purga expiatòria de la que saldríamos limpios de culpa, robotizados e idiotas, serviles y maleables. Pero los románticos de la Falange esperaban mucho más, y yo los entiendo: que el catalán se hablase flojito y en la intimidad, que los catalanes se entregasen felices a la nueva España y que la cuestión catalana, esta molestia perpetua desapareciese una vez liquidados, fisicamente también sus usuarios , como por ejemplo los intelectuales catalanistas . Ahora exigen que se les escuche y se les abran las tribunas públicas . Però yo, al contrario, pienso que tenemos que respetar su espíritu romántico.
Hagámosles boicot, marquemosles con fuego al rojo, hagámosles la vida imposible para que sufran en carne propia lo que ellos nos dieron cuando realmente mandaban. Y mataban. Demosles la intolerancia que ellos repartieron cuando tuvieron ocasión, porque claro, cuando estaban los tanques en la calle el amigo Companys no hacía tertulia con el Caudillo sino todo lo contrario. Mas franqueza, amigos Boadella, Espada y De Azúa, rejodido Félix, que sacabas tus ojos de las órbitas, allí en el Antiguo Forn, mientras me decias a mi y a Alfons Martí, entonces escritor inèdito, ahora reconocido y respetado, que la humanidad debía volver a los sacrificios humanos y al canibalismo para recuperar la virilidad de la masa que como buen hijo de franquista sabías criminal y española. Ay diablillo Boadella, como nos conocemos, yo que tanta propaganda te he hecho, Dios y el pueblo me perdonen , que por no tener narices de matar a los miltares que te perseguían te conviertes en uno de ellos, com yo hice una buena temporada cuando os servía de mascota y en lugar de vomitar sobre la Guardia Civil , preferí comerme el aguijón de la tortura y optar por presas más fáciles, como el catalanismo antes de pensar , como ahora, que algun dia me esperará la sagrada hora de la venganza. I, como no, apreciado Espada, comisario Espada, hijo de portero, el típico repelente espia que en una Catalunya sana nos haría de comisario en la Via Layetana en la Brigada Social, y claro, nos pegaría y nos estudiaría como el taxidermista colecciona las mariposas muertas o las cabezas de los enemigos caidos.
Ya elegisteis bien , reputas el Taxidermista! Quereis que los catalanes , si aun quedan, se suïciden en grupo o abracen la fe española. Perfecto. Però yo pido coherència. Haberlo dicho en la Segunda República y os habrais expuesto que gente com yo, gente mejor que yo os hubieramos pegado el tiro de gracia, antes que vosotros , sin cojones de disparar , hubiéseis delegado en la chusma la orden de asesinarnos. No delegueis más ni deis lecciones de democràcia y respeto. No exijáis lo que vuestros mentores nos negaron Decidlo claro, amigos de afables conversaciones y visiones magistrales, nos quereis exterminar, ahora que ya sabeis que somos pocos cobardes y débiles y que todos os escuchan con temor reverencial . Pues nosotros también queremos exterminaros. Que caray. Divirtámonos hatsa morir que la guerra, quizá a cara descubierta, quizá ya ha empezado.
oriol Malló. Periodista i escriptor
Oriol Malló

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
01 jul 2005
Losantos, avui et deu fer mal el genoll, oi?
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
01 jul 2005
molt bo!!
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
01 jul 2005
Molt bo l'article d'Oriol Malló!

PD: No sé si és que no entenen el català, però amenaces de mort no n'hi ha!
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
01 jul 2005
Otra traducción mejor de una parte del artículo en :
www.escolar.net

"Los promotores del manifiesto Por un nuevo partido político en Cataluña “son la nueva falange (…). Boicoteémoslos, marquémoslos al rojo vivo, hagámosles la vida imposible para que sufran en carne propia aquello que ellos nos dieron cuando realmente mandaban. Démosles la intolerancia que ellos repartieron cuando tuvieron ocasión".

Los firmantes del escrito antinacionalista pretenden "que los catalanes, si todavía quedan, se suiciden en grupo o abracen la fe española (…). Haberlo dicho entonces [Durante la segunda República] para que gente como yo, gente mejor que yo, os hubiéramos pegado el tiro de gracia antes de que vosotros, sin cojones de disparar, delegarais en la chusma las órdenes de asesinarnos. No deleguéis más ni deis lecciones de democracia".

"Decidlo claro, nos queréis exterminar ahora que sabéis que somos pocos, cobardes y débiles. Pues nosotros también os queremos exterminar. Divirtámonos hasta morir que la guerra, a cara descubierta, tal vez ya ha comenzado"."

Muy bueno el artículo, aunque, El Avui es de Planeta, el mismo dueño que la Razón...
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
02 jul 2005
Gracias por la traduccion al castellano.

Me ha gustado su talante democratico , conciliador
,respetuoso y sobre todo su gran vision del pasado .

Llegara lejos este muchachote todo un dechado de
virtudes nazionalistas.
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
02 jul 2005
Als intel·lectuals del manifest "antinacionalista", quixots de l'ideal

Falangistes taxidermistes

Tants articles estèrils i encara ningú els ha entès: els intel·lectuals "antinacionalistes" són somniadors, quixots de l'ideal. Ells somnien i Boadella rebla el clau: tant de bo els tancs poguessin entrar de nou a Barcelona i alliberar-la dels pecats maçònics que la van dur per la falsa ruta. Es diuen republicans però jo crec que es mereixen un blasó d'honor. Són la nova falange. Abans la Ballena Alegre, ara el Taxidermista. Són valents, decidits, homes sense por. Però no del tot. Falta catarsi. Falta parlar clar i espanyol. Els catalans no saben què volen. No són, en el millor dels casos, bons espanyols. Van afusellar-ne tants com van poder, van enviar-ne milers a l'exili i van condemnar al silenci la gran majoria. Però són malparits. No ploren d'agraïment pel fet que la Falange els permetés sobreviure una estona. Els falangistes, gent culta, intel·lectuals purs, només volien que fóssim bons espanyols, catòlics, ultramoderns, virils, però érem bruts, republicans, heretges i volíem dividir i no pas unir, que això és Espanya; una unitat mística forjada sobre el linxament i el genocidi o, per ser més fins, una germanor a base de fogueres purificadores. Qui no ho entengui ha de morir i els falangistes volien que els catalans ens apuntéssim sincerament al carro de la victòria.

Els meus bons amics Espada, De Azúa o Boadella ja ho saben perquè ja els ho hem explicat quan fèiem pinya en fòrums babèlics: el feixisme també neix a Catalunya, el nostre catolicisme, tenyit de fals progressisme, odiava la religió republicana catalana i van trobar amb Franco l'excusa ideal per sotmetre el país a una purga expiatòria de la qual en sortiríem nets de culpa, robotitzats i idiotes, servils i mal·leables. Però els romàntics de la Falange esperaven força més i jo els entenc: que el català es parlés flojito i en la intimitat, que els catalans s'entreguessin, feliços, a la nova Espanya i que la qüestió catalana, aquesta nosa perpètua, desaparegués un cop liquidats, físicament també, els seus usuaris, com per exemple els intel·lectuals catalanistes. Ara exigeixen que se'ls escolti i se'ls obrin les tribunes públiques. Però jo, al contrari, penso que hem de respectar el seu esperit romàntic.

Boicotejem-los, marquem-los a foc roent, fem-los la vida impossible perquè sofreixin en carn pròpia allò que ells van donar-nos quan realment manaven. I pelaven. Donem-los la intolerància que ells van repartir quan en tingueren ocasió, perquè és clar, quan hi havia els tancs al carrer l'amic Companys no tertuliejava sobre nacionalisme amb el Caudillo, sinó tot al contrari. Més franquesa, amics Boadella, Espada i De Azúa, refotut Félix, que treies els ulls de les conques, allà a l'Antic Forn, mentre ens deies, a mi i a l'Alfons Martí, llavors escriptor inèdit, ara reconegut i respectat, que la humanitat havia de tornar als sacrificis humans i al canibalisme per recuperar la virilitat de la massa que com a bon fill de franquista sabies criminal i espanyola. Ai, dimoniet Boadella, com ens coneixem, jo que tanta propaganda t'he fet, Déu i el poble em perdonin, que per no tenir nassos de matar els militars que et perseguien et converteixes en un d'ells, com jo ho vaig fer una bona temporada quan us servia de mascota i, en lloc de vomitar sobre la Guàrdia Civil, vaig preferir menjar-me el fibló de la tortura i optar per preses més fàcils, com el catalanisme, abans de pensar, com ara, que algun dia m'esperarà la sagrada hora de la venjança. I, com no, benvolgut Espada, comisario Espada, fill de porter, el típic repel·lent espieta que en una Catalunya sana ens faria de comissari a Via Laietana, a la Brigada Social, és clar, i ens pegaria i ens estudiaria com el taxidermista col·lecciona les papallones mortes o els caps dels enemics caiguts.

Ja vau elegir bé, reputes, el Taxidermista! Voleu que els catalans, si encara en queden, se suïcidin en grup o abracin la fe espanyola. Perfecte. Però jo us demano coherència. Haver-ho dit durant la Segona República i haver-vos exposat que gent com jo, gent millor que jo, perdó, us fotéssim el tret de gràcia abans que vosaltres, sense collons de disparar, deleguéssiu en la xusma les ordres d'assassinar-nos. No delegueu més ni doneu lliçons de democràcia i de respecte. No exigiu els que els vostres mentors ens van negar. Digueu-ho clar, amics d'afables converses i visions magistrals, ens voleu exterminar, ara que sabeu, a més, que som pocs, covards i febles i que tothom us escolta amb temor reverencial. Doncs nosaltres també volem exterminar-vos. Que carai. Divertim-nos fins a morir que la guerra, a cara descoberta, potser ja ha començat.

Oriol Malló. Periodista i escriptor
Font: Diari Avui
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
02 jul 2005
molt bo l'article Oriol. Que diguin les coses clares o que callin. farts n'estem de la seva subèrbia i del seu ultra-espanyolisme disfressat d'ultra-cosmopilitisme. com més vegades repeteixen que són no-nacionalistes més vegades em ve al cap la frase feta castellana que diu "dime de que presumes y te diré de que careces".

Quan cínc d merda hi ha pel món.

si volen guerra, la tindran.
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
02 jul 2005
El artículo de un Oriol Malló en el diario Avui sólo se acaba de ver con nitidez si se piensa en la hipótesis de que su párrafo final (con dos insignificantes cambios) pudiera haberse publicado en un medio de comunicación español, público(como Avui) o no.

“Queréis que los españoles, si todavía quedan, se suiciden en grupo o abracen la fe catalana. Perfecto. Pero yo os pido coherencia. Haberlo dicho durante la Segunda República y haberos expuesto a que gente como yo, gente mejor que yo, perdón, os metieran el tiro de gracia antes que vosotros, sin cojones para disparar, delegaseis en la chusma las órdenes de asesinarnos. No deleguéis más ni deis lecciones de democracia y respeto. No exijáis lo que nuestros mentores nos negaron. Decidlo claro, amigos de afables conversaciones y visiones magistrales, nos queréis exterminar, ahora que sabéis, además, que somos pocos, cobardes y frágiles, y que todos os escuchan con temor reverencial. Pues nosotros también queremos exterminaros. Qué caray. Divirtámonos hasta morir que la guerra, a cara descubierta, tal vez ya ha empezado.â€?
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
02 jul 2005
Sigue el Oriol Malló escribiendo en "En tierra de fariseos" de Espasa- Calpe:

Los clérigos del catalanismo suspiran por una ametralladora cada vez que un enjambre de forasteros forma una hermandad y organiza una procesión de Semana Santa. Terminan como en Mataró, en septiembre de 1993, gritando "charnegos, volved a vuestro barrio" a los vecinos del barrio de Cerdanyola que se manifestaban ante el obispo auxiliar, Joan Carreras, para reclamar el retorno de un párroco exiliado por exceso de tolerancia ante las romerías autogestionarias, bronca que terminó con seminaristas y catequistas lanzándose, raudos, contra el infiel.
O terminan, años después, confirmando, en Hospitalet, las impías alianzas de romeros andaluces con el diputado socialista Josep María Sala, abanderado de una procesión directamente "laica".
Sabemos, de siempre, que aprte de dominicos, frailes locos, monjas místicas, y cuatro pillos, la Iglesia no aprecia demasiado las alucinaciones incontrolables............seguirá.
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
02 jul 2005
Patètic en Malló: que d´indepe del MDT va passar a presidir el sopar que van fer a Alejo Vidal quadras per compensar-li que unes protestes no li havien deixat fer una conferència a la U.B. Patètic, el diari AVUI, per donar veu a aquest energumen i presentar als neobabelians com a víctimes...

En resum, què podiem esperar d´un assupmte ("el manifiesto", que em recorda a "el pronunciamiento") tan ridícul i vergonyosament magnificat...

Basura tot plegat que no mereix cap minut més d´atenció
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
02 jul 2005
estic d'acord amb X

els desgraciats aquests del manifest només interessen a la xusma espanyolista pseudoprogressista del país i foros babels i a la carcúndia pseudocatalanista de l'avui, són l'enemic perfecte, es retroalimenten

no hi perdem més el temps
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
02 jul 2005
L'article és carregat i espès, tot plegat per dir que aquells tres són hereus del Franquisme. Ara, d'amenaces de mort no en veig per enlloc.
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
02 jul 2005
Yo quiero que éste Oriol se venga conmigo a Kosovo, porque éste chico sabe de verdad lo que es el odio. Creo que junto con mi amigo Sadam Hussein podríamos montar el trio de la gasolina. ¿Que os parece la idea?
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando (on?) de muerte
02 jul 2005
L'article només diu el que diu, qui vulgui veure amenaces de mort és que hi té ganes... però no de parlar del que s'hi diu sinó de crear debats estèrils per tal de no parlar-hi seriosament.
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
02 jul 2005
totalment d'acord amb x.
entra x l'orella, i ja ha marxat x laltra
Si mi pluma valiese tu pistola ...
03 jul 2005
Parece que Pasqual Maragall y el biógrafo autorizado de Puigcercós han convenido marcarnos a fuego, acosarnos sin tregua y hacernos la vida imposible antes de liquidarnos con el definitivo tiro de gracia. Escribo nos porque, tras desconstruir el rebuzno patriótico del terrorista de Terra Lliure Oriol Malló, he decidido añadir mi firma al Manifiesto para la fundación de un partido no enfermo en Cataluña. Y escribo Maragall porque todos los colaboradores del diario Avui acaban de recibir una notificación del periódico en la que se les recuerda que la propiedad de los originales publicados recae en la empresa editora. Aclaración muy oportuna y pertinente, en especial para quienes no supieran que la Generalidad de Cataluña forma parte destacada en el accionariado de ese panfleto que anima al exterminio de cualquier apóstata de la religión tribal.

Sucede que hasta la tosquedad más primaria tiene su recompensa en esta vida. Así, gracias a la elemental brutalidad de su verbo, ese Oriol, otro hijo de un dios menor, ha accedido a los cinco minutos de fama que Andy Warhol prometiera a todos los Don Nadie de la Tierra; gratis total, por supuesto. Porque en el universo autista del catalanismo político sólo existen “ellosâ€? y “nosotrosâ€?, nada más. Y el torpe de Oriol siempre ha sido “uno de los nuestrosâ€?. Por eso, los nacionalistas inteligentes, los que saben manejar la paleta del pescado, y los otros, los que ahora viajan en los Audi negro con la banderita, callan de nuevo ante sus amenazas de muerte. Igual que callaron hace veinticinco años, cuando el mismo Oriol Malló y sus jefes y protectores que mandan en Esquerra Republicana echaron mano de las pistolas para tapar la boca a los primeros heresiarcas.

Porque, hace un cuarto de siglo, se impuso con sangre la Constitución no escrita que desde entonces rige la vida civil en Cataluña. El artículo uno de esa carta magna lo conoce todo el mundo en la región. Es ése que nadie osa repetir en público por pudor, el que reza así: “A los otros catalanes y a los portadores de ADN cultural autóctono que abjuren de la fe nacional, se les respetarán vida, empleo y hacienda a cambio de que permanezcan calladitos en sus casas y hagan expresa renuncia a ejercer los atributos políticos que van asociados a la condición jurídica de ciudadanoâ€?.

Esa suprema Ley del Silencio es la que ha violado el Manifiesto de quince intelectuales catalanes que tienen lo que hay que tener —talento, ese salvoconducto divino que libra a algunos egregios de la inmensa cola de los mediocres condenados a vivir eternamente de las limosnas del Poder—. Y en el fondo, es esa humillación de la Naturaleza lo que más los subleva. He ahí la afrenta que no lograrán superar jamás. Lo que los emborracha de santa ira identitaria en las largas noches de insomnio. El fuego abrasador que empuja a nuestros furiosos orioles a subrayar obsesivamente en rojo al Machado de la guerra. “Si mi pluma valiese tu pistola…â€?.

Libertad digital
Re: Si mi pluma valiese tu pistola ...
03 jul 2005
“Després de 23 anys de nacionalisme conservador, Catalunya ha passat a ser governada pel nacionalisme d’esquerres. No ha canviat res de substantiu.â€?

Cert, allò substantiu ha estat sistemàticament negat a la nació catalana al llarg de la història seguint els mètodes més abjectes. No se si hi ha algú capaç de recuperar allò substantiu, el que està clar és que entre tots els catalans ho podrem recuperar. En ajudareu vosaltres?

“N’hi ha prou de dir que l’actual govern ha fixat com la seva principal tasca política la redacció d’un nou Estatut d’Autonomia. Molts ciutadans catalans creiem que la decisió és conseqüència de la incapacitat del govern i dels partits que el componen per enfrontar-se als problemes reals dels ciutadans.â€?

Cert, els polítics catalans segurament han fet un mal ús dels recursos. Els polítics espanyols per la seva banda s’han ocupat de que aquests fossin ben escassos. No més hi ha una col•lusió: tots els recursos a les mateixes mans, sense trampes ni mentides i el judici dels ciutadans als seus gestors. El sistema actual és mentider i trampós i ens deixa indefensos als ciutadans. Per què no lluitem per un de clar i senzill. Ens ajudareu?

“ Com totes les ideologies que reten culte als símbols, el nacionalisme confon l’anàlisi dels fets amb l’adhesió a principis abstractes. Tot sembla indicar que, a l’alegri com a principal tasca política la redacció d’un nou Estatut per a Catalunya, els símbols han desplaçat una vegada més les necessitats. “

El nacionalisme agressiu, més pròpiament dit imperialisme, ho confon absolutament tot per què el seu fi és el sotmeti-me’n dels altres i no la cerca dels valors en un mateix i en els altres. El nacionalisme cultural, dels valors i les llengües és entendre’s i acceptar-se un mateix per crear la pròpia personalitat. Una vegada fet això s’han creat les condicions necessàries per entendre, dialogar i afirmar als altres.

Certament, el nacionalisme no s’ha de veure reduït a una ideologia per al culte dels símbols, ha d’esdevenir una voluntat de ser. Creem doncs les condicions necessàries per a ser! Ens ajudareu?

â€?La tàctica desplegada durant més de dues dècades pel nacionalisme pujolista, en la qual insisteix avui el Tripartit, ha consistit a instal•lar el conflicte permanent entre les institucions polítiques catalanes i espanyoles i, fins i tot, entre els catalans i la resta dels espanyols. Cada dia és més escandalosa la pedagogia de l’odi que difonen els mitjans de comunicació del govern català contra tot allò que es considera “espanyolâ€?.â€?

Heu llegit la història? Intel•lectuals? qui us ha donat el títol? I encara ara, qui és l’agressor? Qui incompleix fins i tot el propi estatut vigent?

Segurament per obtindré el títol d’intel•lectual cal ser pregoner del poder, trobador de consignes propagandístiques a favor del poder. Ja sabem com funcionen aquestes coses del poder i vosaltres, també. Per què en fa l’efecte que quan penseu ho feu buscant un lloc i un prestigi entre els que ordenen i poc al servei de la independència i els valors humans.

És cert conflicte permanent davant l’opressor i encara massa servilisme. O és que ara vosaltres vindreu a defensar la teoria del servilisme com a estratègia de no generació de conflictes? Sabeu a que porta la vostra estratègia? Un dia, desprès d’haver perdut la vostra dignitat com a persones us vindran a maltractar, però ara ja com a animals.

“ La nació, somiada com un ens homogeni, ocupa el lloc d’una societat forçosament heterogènia. “

Heterogeneïtat és afirmar-se en els valors que brollen de la cultura dels ancestres. Homogeneïtat és desproveir-nos d’aquest i mirar d’omplir el vuit resultant a base de consignes i propaganda ben homogènia. Visca doncs la heterogeneïtat dels valors i el respecte als mateixos, la convivència entre els mateixos.

â€?El nacionalisme és la resposta obsessiva del govern actual a qualsevol eventualitat. L’única cosa que se li resisteix són els problemes, cada cop més vigorosos i complicats. Per exemple, el de l’educació dels nens i els joves catalans. La política lingüística que s’ha aplicat a l’ensenyament no ha impedit que els estudiants catalans ocupin un dels nivells més baixos del món desenvolupat en comprensió verbal i escrita. Aquest és tan sols un dels resultats més estridents de dues dècades de gestió nacionalista.â€?

Dues dècades de mala gestió. Ja està bé de diarrees mentals!. Quina causa efecte hi ha entre nacionalisme i mala gestió?

Els mals resultats no es donen només a Catalunya, a la resta de l’estat és probablement pitjor i, curiosament, sembla que quan més independent és el sistema educatiu de la gestió centralitzada, millors són els resultats. Ens ajudareu a crear un sistema educatiu, en general, un sistema de gestió de problemes, allunyat de les imposicions centralistes i les seves mediocritats. En definitiva, un sistema d’excel•lència propi (el dels altres ni podem ni tenim cap mena de dret de canviar-lo)

“Dues dècades en les quals el poder polític ha renunciat, a més, a aprofitar l’importantíssim valor cultural i econòmic que suposa la llengua castellana, negant-ne el caràcter de llengua pròpia de molts catalans.â€?

Vaja, quin percentatge de la televisió que es veu a Catalunya és en llengua castellana? I de premsa escrita? I de llibres publicats? És que hi ha censura per què algú s’expressi en castellà? Es que algú ha anat a presó per fer-ho? (recordo que encara ara si que hi ha gent que va a presó per parlar en català) és que a la xarxa de xarxes hi ha algun impediment per accedir a pàgines castellanes? És que el 100% dels catalans no llegim, ens expressem i aprofitem amb tota normalitat els fluxos que ens arriben de la cultura castellana?

No parlem ja de temes com l’etiquetatge.

O és que us fot que tinguem molt clar la situació de feblesa de les llengües minoritàries i les cuidem i fomentem en uns moments on moltes llengües estan desapareixent i, segons experts lingüistes, fins a un 90% de llengües minoritàries han de desaparèixer al llarg del present segle?

Vosaltres parleu d’heterogeneïtat? I no us cau la cara de vergonya?

â€?La decadència política en què el nacionalisme ha sumit Catalunya té un correlat econòmic. Des de fa temps la riquesa creix en una proporció inferior a la d’altres regions espanyoles i europees comparables.â€?

Vaja la decadència política és només del nacionalisme català. Altre vegada confonent causa efecte senyors intel•lectuals.

Si, cal desempallegar-se de la ineptitud e molts polítics. La primera és dels polítics de l’estat Espanyol, que d’ineptitud, manipulació, males arts, corrupció i demés n’hi ha per donar i vendre. Però això té fàcil solució. Ens ajudareu? Una vegada solventat el problema dels polítics Espanyols ens haurem d’enfrontar a l’inevitable: disciplinar i educar als nostres polítics, els catalans.

“Un bon nombre d’indicadors crucials, com la inversió productiva estrangera,â€?

Vaja, però de financiació insuficient no en sabeu res.

“ o les xifres d’usuaris d’internet, ofereixen una imatge de Catalunya molt llunyana del paper de locomotora d’Espanya que el nacionalisme s’havia autoproposat.â€?

És cert pèssim balanç en tecnologia i societat de la informació. Però al global d’Espanya encara pitjor. A veure si els esforços per crear tecnologia independent de la americana que s’estan duent a terme a Catalunya i algunes altres comunitats espanyoles no les tiren per terra des del govern espanyol o, encara més, des del govern de la UE. Certament en aquest aspecte el servilisme del govern català fins al moment, el govern espanyol i l’europeu no te límits i és d’allò més irracional.

“ La seva reacció ha estat la de costum: atribuir els problemes de la decadència econòmica catalana a un repartiment de les finances públiques suposadament injust amb Catalunya. Convé recordar que una de las acusacions tradicionals de l’esquerra a l’anterior govern conservador havia estat, precisament, la de no saber gestionar amb eficàcia els recursos de què disposava i practicar una política victimista que ocultés tots els seus fracassos de gestió.â€?

Així que vosaltres creieu que és just el repartiment de les finances? I per què no fan públiques i transparents les balances fiscals. On hi ha foscor millor no fer suposicions senyors intel•lectuals. Primer hi ha d’haver claror.

Certament, l’anterior govern va fer, en connivència amb els governs centrals, mans i mànigues per ocultar dades i portar als ciutadans a la època de les cavernes del coneixement de la realitat en un intent d’amagar la incompetència en la gestió.

“El govern tripartit ha necessitat poc temps per adherir-se a aquesta reacció purament defensiva, que, a més a més, ha incorregut amb freqüència en la immoralitat. Algun dels seus consellers no ha tingut cap inconvenient a afirmar que mentre el nord espanyol treballa, el sud dilapida.â€?

Senyors, prous consignes i més claror. Ens ajudareu a demanar claror, transparència?
“ No sembla pas que el creixent distanciament econòmic de Catalunya respecte a Espanya i que la seva visible pèrdua de prestigi entre els ciutadans espanyols hagi contribuït a pal•liar aquesta decadència. “

Distanciament? Aquí els únics que es distancien són la capital del regne i els que tenen la sort de tindre un finançament digne.

â€?En canvi, el nacionalisme català sí que ha estat eficaç com a coartada davant la corrupció. Des del cas Banca Catalana fins al més recent cas del 3 per cent (que passarà a la història per haver provocat una de les sessions més humiliants que hagi viscut mai un parlament espanyol) tota acusació de frau en les regles del joc s’ha camuflat darrere el consens. Un consens que no tan sols es manifesta en els escenaris del parlamentarisme, sinó que forma part del paisatge. Es pot dir que a Catalunya actua una corrupció institucional que afecta qualsevol ciutadà que aspiri a un lloc de titularitat pública o que pretengui beneficiar-se de la distribució dels recursos públics. En termes generals, el requisit principal per ocupar una plaça, rebre una ajuda, o beneficiar-se d’una legislació favorable és la contribució al mite identitari i no els mèrits professionals del candidat o l’interès pràctic de la societat. “

Cert, però una altra vegada confoneu les categories del pensament, una altra vegada el problema causa efecte, cal que us ho feu mirar, que això si que és obsessiu i, encara més, patològic. Ens ajudareu a millorar el sistema de govern dels catalans?

â€?Com que les forces polítiques representades avui al Parlament de Catalunya es mostren insensibles davant d’aquest estat de coses, els sotasignats no se senten representats pels actuals partits i manifesten la necessitat que un nou partit polític corregeixi el dèficit de representativitat del Parlament català. Aquest partit, identificat amb la tradició il•lustrada, la llibertat dels ciutadans, els valors laics i els drets socials, hauria de tenir com a propòsit immediat la denúncia de la ficció política instal•lada a Catalunya. Oposar-se als intents cada cop menys dissimulats de trencar qualsevol vincle entre catalans i espanyols. I oposar-se també a la destrucció del raonable pacte de la transició que fa poc més de vint-i-cinc anys va tornar a situar Espanya entre els països lliures. La millor garantia del respecte de les llibertats, la justícia i l’equitat entre els ciutadans, tal i com es conceben en un Estat de Dret, resideix en el ple desenvolupament de l’actual règim estatutari de les Autonomies, emmarcat en la Constitució de 1978. “

La constitució creada en època de fantasmes i pors i coercions. Ara, superats els fantasmes, ja no es pot tocar ni allà on la por ens va fer prendre decisions molt discutibles.

â€?És cert que el nacionalisme unifica transversalment la ideologia i la pràctica de tots els partits catalans fins ara existents; precisament per això, està lluny de representar el conjunt de la societat. Cridem, doncs, els ciutadans de Catalunya identificats amb aquests plantejaments a reclamar l’existència d’un partit polític que contribueixi al restabliment de la realitat.â€?

És cert que la pèrdua de valors, cultura, llengua i identitat uniformitza al gust d’uns quants. Heterogeneïtat, valors cultura i llengua és el gran fantasma contra el que lluiteu, però recordeu que són els fonaments de la vostra humanitat. Una vegada els perdeu heu perdut la vostra dignitat com a persona. Que no us sorprengui si després d’això us volen tractar com a animals per què no faltarà tirà que ho intenti.
Re: Si mi pluma valiese tu pistola ...
03 jul 2005
"És cert que la pèrdua de valors, cultura, llengua i identitat uniformitza al gust d’uns quants. Heterogeneïtat, valors cultura i llengua és el gran fantasma contra el que lluiteu, però recordeu que són els fonaments de la vostra humanitat. Una vegada els perdeu heu perdut la vostra dignitat com a persona. Que no us sorprengui si després d’això us volen tractar com a animals per què no faltarà tirà que ho intenti".
Totalmente de acuerdo. ¿qué haréis con todos los catalanes que queremos seguir usando también el castellano como nuestra lengua, exterminarnos?
Re: Si mi pluma valiese tu pistola ...
03 jul 2005
Feu fastic anant de víctimes. Qui ha parlat d'exterminar sino vosaltres? Com podeu dir que esteu amenaçats si sou la llengua dominadora i aneu fent que el català desaparegui. Qui està "exterminant" la llengua de qui?

HIPÒCRITES
Re: Si mi pluma valiese tu pistola ...
03 jul 2005
el més natural seria q a catalunya només hi hagues el català, i els colons l'huarien d'aprendre. no caldria exterminar ningú, no cal caure en el vostre joc. Haurieu de fer-vos el vostre gueto de espanyolistes recalcitrants.
signant us retrateu!
Re: Si mi pluma valiese tu pistola ...
03 jul 2005
intelectuals ha dit??!!
Re: Si mi pluma valiese tu pistola ...
03 jul 2005
La realidad es que en Cataluña la mitad de la población (por ser generosos con vosotros) habla castellano y en la vida política catalana no está representada en nungún sitio. Habría que respetar a la gente que vive en este País. En el ambulatorio de mi barrio, donde la gente habla mayoritariamente castellano los rótullos y las hojas informativas están todas en catalán. Yo creo que tendrían que estar en los dos idiomas. Hay una realidad que es imnegable, pero vosotros la queréis aplastar a base de una imposición fascista.
Re: Si mi pluma valiese tu pistola ...
03 jul 2005
"imposición fascista" és la vostra invasió

si ara tots els catalans anem a holanda en massa i demanem que al c.a.p. els rètols estiguin en català... que ens diran???

i surt de casa teua i veuràs la catalunya de debó, que no s'acaba ni a montcada i reixach, ni a "castefa" ni a sant vicenç...!
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
03 jul 2005
... el feixisme dels nacionalistes catalans per fi es fa evident...

... què passa q només és fatxa en Losantos ??
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
04 jul 2005
si tan fatxes com els palestins, saharauis, irlandesos......
tots els q volen la seva llibertat i sense colonies
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
04 jul 2005
al que no esté de acuerdo con el pensamiento único se le llama fascista y se le manda al gulag. A ver si así entienden lo que es la libertad.
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
06 jul 2005
Aveure xec! sabeu ja en començo a estar fart de gent q va de progre pero q en el fons son uns feixistes!.Boadella i companyia son uns neolerruxistes, uns falangistes, son gent amb una gran càrrega d'autoodi q necessita anar pel món demanant perdó per ser català. L'independentisme català es molt més obert, i integrador i socialista que qualsevol progre espanyol, q per cert quina casualitat la dreta i la pseudoesquerra espanyola en la unica cosa q es posen d'acord es en anar contra Catalunya (paisos catalans).
Acàs no estem davant d'un procés d'extermini cultural i linguistic del poble català? i el físic pq avui dia no ho poden fer com sí han fet moltes vegades temps enrera. Qui ho negui hauria d'obrir els ulls i la ment i si es creu les seven mentides potser s'hauria de fer un rentat de cervell. I com diu l'Oriol, que carai! exterminemlo's, boicotajem-los i marquem-los a foc roent avanç que ells acabin amb nosaltres.
VISCA LA TERRA!
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
06 jul 2005
Algunos soys muy progres,muy de izquierdas, estais a favor de la libertad del pueblo Saharaui, del Palestino, del Kurdistan, Irak, os solidarizais con los zapatistas...pero q casualidad! en cambio cuando os tocan espaÑa, ui! Os orrorizais y empezais ha hablar como la extrema derecha mas españolista, pq eso es lo q verdadaderamente soys, unos nacionalistas españoles, españolistas! no os da la gana de entender q en el estado español hay unos pueblos, unas naciones q tienen su derecho tambien a coger y luchar por su libertad, Paisos Catalans, Euskal Herria, Galiza, castilla!
Seguro q vosotros progres, si no lo haceis ya acabareis leiendo el Pais i votando al PSOE. Vays de progres para calmar vuestras conciencias pero en el fondo soys unos españolistas con tendencias fascistas!.
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
06 jul 2005
això del Boadella and cia. és un muntatge per augmentar la tirada de La Razon inventat-se (o en el millor dels casos inflant fins al límit de la tonteria) la realitat

son uns trolls però dels que surten per la tele i pels diaris, ni cas
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
07 jul 2005
Felicitats, Oriol. Tothom contra els feixistes espanyols, racistes i nacionalistes com ningú.
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
09 jul 2005
Joder, tocayo de arriba. Eres tan hijo de puta como ese que firma "la casa de su vida" y el mismísimo Oriol Malló al que tanto ensalzas.
Solo os falta que le ofrezcais a vuestras madres para que se las folle y ver si, con un tratamiento de fertilidad, echan al mundo algo mas concreto y no unos abortos como vosotros.
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
14 jul 2005
La verdadera unitat d'espanya es tindrà quan tinguem la independència i cooperem lliurement de forma horitzontal i no en una relació d'opressor / oprimit, llibertat per catalunya i totes les nacions espanyoles, els imperialistes castellans no tenen res a fer, mentre ells hi siguin hi serem nosaltres, si volen acabar amb nosaltres que ens donin la llibertat ( no estem exigint res, volem el que és nostre).
Re: Articulo de Oriol Malló amenazando de muerte
14 jul 2005
Y..., ¿que es lo vuestro, muerto de hambre?.
Te llenas la boca de frases hechas como relación opresor/oprimido, libertad, imperialismo y lo que realmente te oprime es el ojo del culo cuando el Jordi o el Malló, o los dos juntos pues uno solo no puede, le meten algo dentro y no me preguntes qué pues igual es una botella de Aromas de Montserrat.
A este paso, nosotros seguiremos estando pero vuestro specimen cada vez tiende mas a la extinción.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona