|
|
|
Notícies :: amèrica llatina |
|
Preparant el poble per a la defensa de la revolució
|
|
|
per català internacionalista |
01 jul 2005
|
'si els imperialistes intervenen a Veneçuela, es trobaran amb un poble preparat per defensar la seva sobirania, el seu país i la seva dignitat'
(Article publicat a http://www.endavant.org) |
La seguretat de la nació es fonamenta en la corresponsabilitat entre l'Estat i la societat civilâ€?. A partir d'aquest article, el 326 de la Constitució de la República Bolivariana de Veneçuela, s'ha forjat al paÃs el que s'ha batejat com a nova doctrina militar. L'aprofundiment i acceleració d'aquesta nova estratègia militar és un dels deu objectius que Chávez va marcar després de la victòria del referèndum del 15 d'agost passat i que ha obert, segons el mateix president, una nova etapa de la Revolució, que també ha de permetre construir un nou model democrà tic de participació popular, un nou sistema econòmic, una nova estructura social, accelerar una nova institucionalitat de l'aparell de l'Estat i continuar impulsant un nou sistema multipolar internacional. El sociòleg Heinz Dieterich explica que la nova doctrina militar neix com una resposta a l'amenaça imperialista nord-americana i està dissenyada per dissuadir un agressor numèricament i tecnològicament molt superior; aquesta estratègia beu de les teories de la “guerra de tot el pobleâ€? de Cuba i de la “guerra popular prolongadaâ€? de la Xina i el Vietnam. Aixà doncs, des de fa uns mesos, Chávez està promovent l'augment de la reserva militar del paÃs -volen tenir 100.000 reservistes entrenats abans que acabi l'any, la mateixa quantitat de soldats que hi ha actualment a l'exèrcit regular- i la creació d'unitats de defensa popular a cada barri i fà brica, que depenen directament d'ell.
La caserna Cipriano Castro està situada al 23 de Enero, un dels barris històricament més combatius de Caracas, i és un dels edificis del paÃs des d'on s'ha començat a impulsar aquesta nova doctrina militar: acull un dels 22 batallons de reservistes que s'han creat, i el formen 10.000 homes i dones, xifra que va en augment perquè cada dia arriben a la caserna una mitjana de 250 noves sol·licituds per ingressar a la reserva. Per torns, els reservistes hi entrenen en grups d'uns 3.000 tots els dissabtes i alguns diumenges. Teoria i prà ctica de 7 del matà a 5 de la tarda per a uns homes, sobretot, i algunes dones que havien format part de l'exèrcit anteriorment, però també per a qui mai s'ha incorporat a files, amb la condició d'haver aprovat el batxillerat. Quan entrem a la caserna ens rep Alberto Castillo, el director de la Biblioteca Ezequiel Zamora, que es va reobrir fa 6 mesos i té la seu a l'edifici. Castillo ens explica que, a més, fa 8 mesos que ell també pertany a la reserva. La biblioteca, la reserva... tot plegat forma part del que aquà a la República veneçolana s'anomena unió cÃvico-militar. En el cas d'aquesta caserna, aquesta unió es concreta, també, en que l'edifici castrense ha obert les seves portes per acollir les classes de les missions educatives -hi ha cinc aules on s'imparteixen classes d'alfabetització i de primà ria i batxillerat per a adults-, cursos per a formar cooperatives i un centre mèdic de diagnòstic integral d'atenció gratuïta. I és que el mateix article 326 assenyala que la seguretat de la nació també inclou la satisfacció progressiva de les necessitats individuals i col·lectives de les veneçolanes i veneçolans sobre les bases del desenvolupament sostenible i productiu de plena cobertura per a la comunitat nacional.
El centre de salut és un dels primers d'aquestes caracterÃstiques que s'ha obert al paÃs. Està distribuït en tres espais diferents de la caserna, que acullen un centre de Diagnòstic Integral, un Centre de Diagnòstic Cardiològic i un servei d'Odontologia. El coordinador del centre cardiològic és Luis Manuel Reyes, un metge cubà . En total a la caserna hi treballen 23 metges, tots cubans. Reyes fa més de dos anys que va arribar a Veneçuela per portar-hi salut, una tasca que el cubans fan a Amèrica Llatina i a l'Àfrica des de fa anys. Aquest centre de diagnòstic és pioner, només n'hi ha 8 d'iguals a Veneçuela, i forma part del que s'anomena Misión Barrio Adentro 2. La primera fase d'aquesta missió ha estat la creació de consultoris populars a totes les comunitats del paÃs: ja hi ha uns 5.000 centres d'atenció mèdica que atenen gratuïtament tota la població des d'un enfocament comunitari i donant un paper principal a la medicina preventiva, en un paÃs on fins l'arribada de Chávez la salut era un privilegi d'accés molt car. Però ara que ja estan en marxa tots aquests consultoris, el govern volia anar més enllà i crear centres de diagnòstic integral i sales de rehabilitació: és l'arrencada d'aquesta segona fase de Barrio Adentro. L'objectiu actual: que hi hagi 600 centres d'aquestes caracterÃstiques a Veneçuela quan acabi l'any. “Aquestes són les conspiracions que Fidel i jo estem fentâ€?, ironitzava Chávez durant el programa televisiu 'Aló Presidente' el passat diumenge 13 de juny, i afegia: “Ens diuen que conspirem, que desestabilitzem el continent; sÃ, nosaltres conspirem, però per portar la salut i l'educació a tothomâ€?. Si Chávez es referia d'una manera tan clara al treball comú de Cuba i Veneçuela en la salut -en el programa fins i tot i va participar Fidel Castro telefònicament- és perquè l'illa caribenya ha enviat més de 10.000 metges a Veneçuela, ja que els metges autòctons no volen sortir de les clÃniques privades. L'objectiu del govern bolivarià és que els joves que ara estan estudiant medicina, sobretot els que ho fan a la nova Universitat Bolivariana, substitueixin els metges cubans en l'atenció comunità ria. De fet, ja n'hi ha dels últims cursos que estan fent prà ctiques als consultoris populars. Aquà mateix, a la caserna, quatre alumnes veneçolanes de cinquè curs estan ajudant les quatre metgesses cubanes del servei d'odontologia. Reyes assegura que els cubans s'estaran aquà fins que sigui necessari. Mentre ens ensenya la feina que fan al centre ens adonem que està realment content de l'atenció que poden oferir al poble veneçolà , i ens explica que la seva solidaritat no és arribar, curar i marxar, sinó que és des de dins, vivint amb la gent. Res més cert: els metges cubans viuen als mateixos barris on treballen, i a qualsevol hora qui tingui una urgència pot anar a casa seva perquè l'atengui. El doctor cubà assenyala les parets i el mobiliari del seu despatx, tot plegat una mica destartelat, i afirma que l'important no és que hi hagi unes cortines boniques, sinó el tracte que ofereixen als pacients, tocar-los, escoltar-los i poder-los fer un diagnòstic correcte perquè després puguin rebre el tractament adequat -el seguiment posterior el farà el metge comunitari, que és qui els ha enviat al centre de diagnòstic i que és qui els dispensarà els fà rmacs necessaris gratuïtament. Ens estarÃem tot el matà escoltant com Reyes parla de la seva feina, però hem d'anar a visitar la resta de la caserna.
Sortim altre cop al pati i comença a ploure. De fet, els ruixats ens acompanyen molts dies perquè és l'època de les pluges. A l'aire lliure hi ha parats i en filera un grup de 8 soldats que s'estan mullant. Disciplina militar, justifica Alberto Castillo, tots els soldats han de passar per situacions d'aquestes, assegura.
Ens dirigim cap a una altra part de la caserna, fora de l'edifici principal. De camà passem per davant d'una caseta de fusta on hi ha el que anomenen microhorts hidropònics, muntats sobre taules de fusta. Aquesta iniciativa és l'aplicació urbana del projecte governamental d'aconseguir la sobirania alimentà ria. És una proposta modesta, però que pot enriquir l'alimentació de les famÃlies caraquenyes i reduir la despesa domèstica. El programa va començar com a projecte pilot fa mesos, però alguns problemes el van aturar; ara es reprèn amb l'objectiu que es consolidi a la gran Caracas. Es tracta de cultivar hortalisses als terrats mitjançant la tècnica hidropònica, que és barata, senzilla i rà pida. La caserna és un dels 11 espais que imparteixen tallers per aprendre a cultiva d'aquesta manera i que reparteixen gratuïtament els nutrients, les llavors i la resta d'eines necessà ries.
Deixem enrere els microhorts per anar als tallers on s'imparteixen els cursos de Vuelvan Caras, la missió que fomenta la creació de cooperatives. Tothom que vulgui muntar-ne una ha d'escollir una activitat professional i l'Estat s'encarrega de donar-li formació durant un any; després li donarà finançament perquè pugui arrencar el projecte cooperatiu. Aquà a la caserna fa un mes que van acabar les classes de la primera promoció, que ha après diferents oficis: tapisseria, electricitat, agricultura i cria d'aus. El director de la biblioteca ens porta fins al darrere dels edificis on, sorpresos, descobrim diversos horts i un corral. I és que per aprendre a treballar la terra no n'hi ha prou amb la teoria. El mes de juliol, una nova fornada de 'lanceros' -nom que reben els estudiants de Vuelvan Caras- tornarà a omplir les aules.
Abans de marxar d'aquesta caserna on hi ha uns habitants tan inesperats, Alberto Castillo ens ensenya la biblioteca. Està oberta a tota la comunitat, que hi acudeix sobretot atreta pel servei gratuït d'internet i computació. Hi trobem alguns estudiants fent treballs escolars als ordinadors i un grup de gent de diverses edats fent cua per, ens imaginem, escriure's amb algun amic per correu electrònic.
És per defensar tots aquests guanys socials que la revolució bolivariana està portant a les comunitats populars veneçolanes que Chávez vol enfortir la defensa integral de la nació, i tenir la reserva organitzada a finals d'any. Però per què tanta pressa per conformar aquesta defensa popular? El viceministre de Relacions Exteriors, William Izarra, assegurava a principis d'any que “l'enemic està a punt d'actuar. No podem permetre que això passiâ€?. En qualsevol cas, al marge de les possibilitats que Veneçuela pateixi un nou cop d'estat, un magnicidi o una invasió militar, el cert és que les polÃtiques i les declaracions del mandatari bolivarià posen força nerviós el govern nord-americà , i que algunes investigacions (vegeu “El código Chávezâ€?, d'Eva Golinger) han demostrat la implicació dels homes de Bush en l'intent de cop d'estat que va patir Chávez l'abril de 2002. Per si un cas els Estats Units estan pensant en qualsevol d'aquestes possibilitats d'agressió, el president ja els ha advertit: “si els imperialistes intervenen a Veneçuela, es trobaran amb un poble preparat per defensar la seva sobirania, el seu paÃs i la seva dignitatâ€?. |
Mira també:
http://www.endavant.org
|
This work is in the public domain |
|
Re: Preparant el poble per a la defensa de la revolució
|
|
per Ai, el feixisme |
01 jul 2005
|
|
Ara que els capitalistes volen obert la porta a les dinàmiques feixistes a Europa, volen fer jugar a Veneçuela el paper que va jugar Espanya al 1936, amb les Brigades Internacionals: fer de botxí perque avans de la "ofensiva" es malbaratin les forçes revoluciònaries amb violències dins les quals sempre guanya el capital, deixant de fet pas lliure els feixistes. |
|
Re: Preparant el poble per a la defensa de la revolució
|
per Mariangel
mariangel_santos@hotmail.com |
12 jul 2005
|
|
Los Venezolanos no vamos a defender nunca una revolución o mas bien debo decir "ROBOlución" que sólo ha traido a nuestro país odio, división, hambre y miseria. Los venezolanos estamos acostumbrados a la paz y no pretendemos luchar contra el pueblo de los estados unidos sólo porque a un loco que se autoproclama presidente se le ocurrió. |
