|
|
|
Notícies :: sexualitats |
|
De la reivindicació de drets a la lluita per les llibertats del moviment gai i lèsbic
|
|
|
per Eugeni RodrÃguez [Membre del FAGC] |
28 jun 2005
|
|
|
|
Aquest any, any de l’aprovació a l’Estat espanyol d’una llei que permetrà a tothom que vulgui de casar-se amb una persona del seu mateix sexe, se celebra el 30è aniversari del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), i creiem que, tot plegat, és un moment idoni per reflexionar en quin punt es troba el moviment gai i lèsbic, i quina opinió tenim sobre les perspectives del moviment, com fer front a l’homofòbia i com encarar la lluita per l’alliberament.
Durant aquests 30 anys, ha estat molta, moltÃssima, la tasca realitzada pel moviment gai i lèsbic. Hem passat de la semiclandestinitat a la llum pública. Hem sabut dotar-nos d’un cos organitzatiu i hem fet front – en millor o pitjor fortuna - a tots els atacs patits (Sònia, Sitges, Sabadell, Renfe, Església ...)
També ens hem diversificat en diferents col·lectius que marquen el carà cter plural i divers de les nostres propostes i formes de treballar per l’alliberament gai i lèsbic.
És important tenir clares les diferents perspectives des de les quals es treballa dins el moviment gai i lèsbic. AixÃ, si una part del moviment composada per grups com ara el FAGC, el CGB (Col·lectiu Gai de Barcelona), o el GLFB (Grup de Lesbianes Feministes de Barcelona) ho fem des d’una visió emancipadora i ressaltant les llibertats i els drets individuals, una altra part del moviment es dedica a donar sentit a l’actual marc social, dotant-lo, això sÃ, dels mÃnims drets “democrà ticsâ€? i drets binomials com ara el matrimoni.
La reivindicació del matrimoni com a dret prioritari ha estat, per a la part conservadora del moviment, la principal i gairebé única reivindicació que ha calat en la societat amb la total complicitat dels mitjans de comunicació i de les institucions.
Paga la pena recordar que ja fa 15 anys que el FAGC va demanar el dret al matrimoni per a dos gais de Vic que es volien casar. En aquest cas vam remarcar que ho fèiem com a reivindicació per a la igualtat de drets.
És a dir, no era, ni és, aquest el nostre model de societat ni una de les nostres prioritats. Paradoxalment, els grups que, com la CGL (Coordinadora Gai Lesbiana), ara surten com a abanderats del matrimoni, en aquells moments només s’atrevien a demanar una llei de parelles de 8ena regional.
Sens dubte, i en gran part durant els anys de govern del PP, s’ha creat un discurs conservador que ha calat en el món gai. El resultat més palpable és l’articulació de la pesseta rosa a través de l’entramat del gaieixample, constituint un model estètic, consumista i desideologitzat. És a partir d’aquest model imposat que la futura aprovació de la llei del matrimoni introdueix elements que paga la pena analitzar per les conseqüències que comportaran per al moviment gai i lèsbic.
El primer, i més greu, és que s’ha fet bandera d’un dret binomial quan els nostres drets individual no estan ni equiparats ni protegits. No hi ha una polÃtica seriosa contra l’homofòbia ni què fer per evitar-la. En el camp de l’educació, no hi ha cap pla d’actuació. La situació dels i les joves gais i lesbianes que es volen emancipar és de total marginació i de falta total de recursos.
L’aprovació de la llei del matrimoni portarà també a divisions. Per una banda, aquells que es “volen normalitzar�, i per l’altra, els que volem viure al marge del model únic gai. És per això que el moviment d’alliberament gai i lèsbic hem d’apostar per la lluita per les llibertats com a marc prioritari d’actuació i no per a la consecució única de drets binomials.
Apostem per les llibertats en un marc de relacions interpersonals on es doni la total equiparació de drets i on podem gaudir de totes les llibertats sense homofòbia i amb polÃtiques antidiscriminatòries clares.
Publicat al núm. 16 de la revista Revolta Global |
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net
|
This work is in the public domain |
|
Re: De la reivindicació de drets a la lluita per les llibertats del moviment gai i lèsbic
|
|
per gai |
28 jun 2005
|
|
tant els/les asimilacionistes gais com els/les que reivindiquen altres lluites, son revolucionaris. En el fons és la mateixa lluita en contra dels istema patriarcal, però des de perspectives diferents. |
|
Re: De la reivindicació de drets a la lluita per les llibertats del moviment gai i lèsbic
|
|
per és una altra lluita |
28 jun 2005
|
Sempre he pensat que el FAGC és un referent de la lluita revolucionària, sempre amb uns objectius clars i sense deixar-se enganyar per rols. És una de les poques organitzacions coherents, com a mínim, pel que jo puc dir dels articles que he llegit d'ell@s
Salut |
|
Re: De la reivindicació de drets a la lluita per les llibertats del moviment gai i lèsbic
|
|
per gai //*// |
29 jun 2005
|
Els integracionistes o assimilistes tenen tant de revolucionaris com en ZP!
El combat marika continua!
No estic orgullós de ser gai, només vull serho amb normalitat! |
