Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Setembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : especulació i okupació
Em sento amenaçat i busco un lloc als llimbs.
22 jun 2005
ARRIBARAN algun dia i haurem d'anar a obrir amb l'ànima en pijama. La memòria és potent i la por és lliure. Em sento amenaçat i busco un lloc als llimbs.
del periodico 22/06/05
ARRIBARAN algun dia i haurem d'anar a obrir amb l'ànima en pijama. La memòria és potent i la por és lliure. Em sento amenaçat i busco un lloc als llimbs.
LA CASA DE L'EXILI

joan barril
......
I, de sobte, per primera vegada a la vida, hi ha un motiu per decidir-me a invertir en la cosa immobiliària. Veig per televisió manifestacions setmanals de gent que no m'agrada gens. Sento per certes ràdios que, com a català, sóc el culpable de tot. A vegades m'avergonyeixo d'algun dels governants els quals algun dia vaig votar. La lletra o de Joan no és tan estimada com la hispana u de Juan. Professionals de l'odi entre la gent van sembrant llavors punxants en un camp adobat per la història. I la memòria de les grans infàmies del món reverdeix i m'atemoreix. Potser tenen raó els experts dels diners. "Bon dia, voldria un crèdit hipotecari". "¿Ha vist la casa dels seus somnis?", em pregunten. I jo els dic que no del tot, que el que m'estic imaginant no és pas la casa dels meus somnis, sinó la casa dels meus malsons. El que realment em plantejo no és una casa per a la vellesa, sinó la casa de l'exili.
La por és lliure. I la contemplació d'aquestes multituds que ens amenacen als que no pensem com ells o als que estimem d'una altra manera em porta a les escenes en blanc i negre d'uns avis o d'uns besavis que van travessar la frontera del nord per agonitzar a les platges ventoses d'Argelers. La casa de l'exili és el lloc de refugi on es pot córrer quan les coses es torcen. La casa de l'exili és un lloc compartit amb altres amics de la nostàlgia que encara ha de venir. Un magatzem dels records per evocar el dia d'avui, quan encara ens sentim lliures i ningú truca a la porta amb una ordre de desaparició a la butxaca. La meva casa de l'exili no es pot improvisar de la nit al dia de la passejada d'uns tancs pilotats per un intransigent. S'ha de fer a poc a poc, a prop de les altres cases dels confiats esquiadors o estiuejants. L'expert bancari m'estén els papers del crèdit hipotecari d'una caseta aparellada a la Cerdanya francesa. Després de la meva firma em pregunta si la casa contigua encara està lliure.
Mira també:
http://www.guinarda.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Em sento amenaçat i busco un lloc als llimbs.
22 jun 2005
No sé rei, et veig preocupat. Si vols quedem i ho parlem al Via Veneto.
Re: Em sento amenaçat i busco un lloc als llimbs.
24 jun 2005
sempre m'ha agradat la fina ironia que gasta en barril (segons per a qui , massa subtil, sembla!)

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more