|
|
|
Anàlisi :: amèrica llatina |
|
Per la Revolució Socialista en BolÃvia
|
|
per Col.lectiu Revolució Permanent
Correu-e: Germinal_1917@yahoo.es (no verificat!) |
14 jun 2005
|
Declaració del Col.lectiu Revolució Permanent
[Groupe bolchevik (França), Lluita Marxista (Perú), Grup Germinal (Estat espanyol)] |
Per la Revolució Socialista en BolÃvia:
Tot el poder a l'Assemblea Popular Nacional Originà ria!
Per un Govern Obrer i Camperol de la Direcció de l'Assemblea Popular!
El 8 de juny del 2005, novament tota l'experiència de lluita i organització de la classe obrera mundial, de les seues victòries i derrotes, dels seus esforços per constituir-se en classe conscient destinada a acabar amb el mode de producció capitalista, ha cristal•litzat en el naixement a BolÃvia del primer organisme de poder soviètic del segle XXI.
La revolució proletà ria boliviana viu una nova fase de desenvolupament al calor de la vaga general per la nacionalització dels hidrocarburs, que té paralitzada i bloquejada la major part el paÃs des que va ser iniciada per la Confederació Obrera Regional – El Alto i la Federació de Juntes Veïnals (FEJUVE) el 16 de maig.
Amb el president dimitit, l'edifici del Parlament bloquejat per centenars de milers d'obrers i camperols pobres, les masses controlen molts dels pous petroliers i gasÃfers, els gasoductes, les comunicacions terrestres. Res ha aconseguit detindre-les en el seu avanç creixent. Cada moviment de la burgesia: aprovació d'una llei bastarda d'Hidrocarburs que mantenia el poder de les transnacionals petrolieres; la convocatòria d'Assemblea Constituent junt a un referèndum d'autonomia per a l'oligarquia petroliera i gran terratinent de Santa Cruz; la pròpia dimissió del President Carlos Mesa; simplement les han enardit.
Les masses bolivianes han assimilat l'experiència de les immenses mobilitzacions d'octubre del 2003, que van derrocar Sánchez de Lozada però van deixar en el seu lloc al vice-president Carlos Mesa amb un govern bessó de l'anterior. Avui, els obrers, els miners, els mestres, els estudiants, els milions de camperols pauperitzats ja es neguen a que açò torne a ocórrer perquè la classe dominant recomponga el seu govern i el seu debilitat poder. I per a no permetre una nova estafa, estan abandonant al MAS d'Evo Morales, el partit de la petita burgesia del camp, adoptat per les classes mitjanes urbanes, que ha sigut el principal suport del govern de Mesa i s'ha oposat a la nacionalització dels hidrocarburs. Ja no poden posar les seues esperances de canvi en cap Assemblea Constituent que li done nova forma a l'Estat burgés. Ja no permeten que els dirigents de la COB, els Solares i companyia, pacten, negocien, malbaraten el seu enorme esforç revolucionari lliurant-los lligats de peus i mans a la burgesia descomposta lacaia de l'imperialisme ianqui, tal com ho han fet una i altra vegada des d'octubre del 2003. Avui les masses volen el poder. I saben que no hi ha temps a perdre.
En les assemblees de El Alto, la combativa ciutat nascuda a la vora de La Paz, en els barris pobres de la capital, en les mines d'Oruro i PotosÃ, en els camps de l'Altiplà , en el tròpic cochabambÃ, en els pous de petroli i en els latifundis de Santa Cruz, el moviment enllaçava amb la pròpia història revolucionà ria i exigia la formació d'una Assemblea Popular que unifiqués les organitzacions en lluita: la COB, la Fejuve, els sindicats camperols, les organitzacions originà ries camperoles.
El dia 6 de Juny, en la Plaça San Francisco de La Paz, un “Cabildo Obertâ€? de centenars de milers de persones que desbordaven aqueixa plaça i totes les confrontants, va obligar els dirigents de la COB i la FEJUVE a anunciar la formació immediata de l'Assemblea Popular, que ja no era possible postergar més. El dimecres 08, mentre la burgesia no sabia com sortir del compromÃs i no podia ni tan sols convocar el seu Parlament per a substituir el President dimitit, es va conformar en L'Alt l'Assemblea Popular Nacional Originà ria, que en la seua primera reunió ha resolt:
“1. Constituir a la CIUTAT DE EL ALTO com el QUARTER GENERAL DE LA REVOLUCIÓ BOLIVIANA EN EL SEGLE XXI.
2. Constituir una Direcció Única de l'Assemblea Popular Nacional Originà ria com a INSTRUMENT DE PODER al capdavant de la Federació de Juntes Veïnals de El Alto (FEJUVE), la Central Obrera Regional de El Alto (COR), la Central Obrera Boliviana (COB), la Confederació Sindical Única de Treballadors Camperols de BolÃvia (CSUTCB), la Confederació Sindical de Treballadors Gremials Artesans, Comerciants Detallistes i 'Vivanderos' de BolÃvia, la Federació Sindical de Treballadors Miners de BolÃvia, la Federació del Transport Interprovincial de La Paz i altres organitzacions socials mobilitzades en l'interior del paÃs.
3. Conformar Comités d'AUTOABASTIMENT, AUTODEFENSA, PREMSA i POL�TICA, amb la finalitat de garantir l'èxit de les organitzacions populars.
4. Ratifiquem la nostra lluita inclaudicable per la NACIONALITZACIÓ i INDUSTRIALITZACIÓ DELS HIDROCARBURS.
5. Instruir la conformació d'Assemblees Populars departamentals sota la direcció de la COB, CODes i delegats de bases elegits en assemblees i cabildos.
6. Rebutjar totes les maniobres de la classe dominant a través de successió constitucional o eleccions entre els mateixos politiquers.�
Amb esta situació de doble poder, es tracta d'un salt qualitatiu central en l'organització de la classe obrera i el poble. D'una banda, s'està cridant a la formació d'una atapeïda xà rxa d'organismes de front únic, de democrà cia proletà ria, candidats a dirigir el paÃs (soviets), que ha d'incorporar les més profundes masses a la direcció, control i centralització del moviment, condició necessà ria per a establir el poder dels treballadors de la ciutat i el camp que faça front i reemplace el poder burgés, aixà com per a derrotar l'acció d'agents polÃtics de la burgesia, buròcrates o elements atemorits davant de la perspectiva de l'assalt final. I, per l'altra banda, el naixement de l'Assemblea Popular Nacional Originà ria, la seua pròpia existència, eleva la classe obrera al capdavant de les masses oprimides, a la candidatura efectiva al poder polÃtic.
Perquè aquesta és l'única perspectiva possible que permet avui seguir avant a les masses bolivianes: la presa del poder. No hi ha lloc per a mitges tintes ni avinences. De l'Estat burgés queden en peu sobretot la Policia i les Forces Armades. I, a mesura que es desenvolupa la revolució, l'Exèrcit – format per conscriptes camperols - serà menys fiable i més crebrantable. La burgesia boliviana pot estar dividida i confusa en aquests dies, però té als seus amos imperialistes, especialment als Estats Units, pensant per ella i defenent no sols la rapinya de les petrolieres, sinó l'estabilitat de l'ordre burgés en tota la regió llatinoamericana. Per això els combats que s'apropen requereixen de la mà xima capacitat d'organització polÃtica i militar de les masses:
• Fer de l'Assemblea Popular Nacional Originà ria l'organisme de poder que centralitze totes les assemblees de qualsevol part del paÃs, per mitjà de delegats elegits i revocables en aqueixes assemblees. Que l'Assemblea Popular pose davall el seu control tota la circulació de mercaderies i el transport a nivell nacional. Que convoque els soldats a trencar amb l'autoritat dels seus oficials, formar els seus comités i unir-se als seus germans de classe enviant delegats a les assemblees.
• Organitzar i centralitzar amb urgència els comités d'autodefensa de totes les assemblees, per a crear les MilÃcies Obreres i Camperoles que preparen una Insurrecció per a derrotar la Policia i les FFAA de la burgesia. Aqueix és l'únic camà amb què els treballadors compten per a establir el seu propi Estat.
L'enfrontament decisiu no va a poder ser evitat. El proletariat ha de preparar-se per a ell. I aqueixa preparació, que exigeix el seu propi armament i el desarmament de l'enemic, ha d'incorporar necessà riament l'extensió de la revolució a tot el continent. La BolÃvia revolucionà ria només podrà fer front amb èxit la contrarevolució comptant amb la solidaritat activa de tots els treballadors del món i dins d'una Llatinoamèrica revolucionà ria. És una necessitat urgent i vital que l'avantguarda obrera assumisca la constitució d'un Partit revolucionari dels treballadors capaç de dirigir la presa del poder, l'extensió de la revolució a tot Llatinoamèrica i la lluita per la creació d'una Internacional obrera revolucionà ria. En particular, aquesta avantguarda ha de lligar-se als altres proletariats d'Amèrica, inclosa Cuba, on les conquistes de la revolució són posades en perill per la burocrà cia castrista, i als Estats Units, d'on poden provindre els colps de la contrarevolució imperialista però on milions d'obrers i empleats llatins poden ajudar a l'articulació internacionalista de tot el continent. Aqueix partit ha de rebutjar el “front popularâ€? o el “front únic antiimperialistaâ€? que són el camà de la derrota, ha de fer seu el balanç de l'experiència de les anteriors onades revolucionà ries a BolÃvia i en tot el planeta, especialment l'experiència de 1952 de subordinació de la revolució obrera a un demagog bonapartista i al nacionalisme burgés (MNR), i l'experiència de l'Assemblea Popular del 1970-71 que va demostrar que intentar eludir la presa del poder confiant en elements de la burgesia com a oficials de l'Exèrcit i semblants, només condueix a l’aixafament militar del moviment revolucionari.
Per l'Assemblea Popular Nacional Originà ria, el soviet d'obrers, camperols, soldats, treballadors de la ciutat i el camp!
Per la constitució de MilÃcies Obreres i Camperoles. Pel desarmament i dissolució de la Policia i les Forces Armades de l'enemic!
Nacionalització dels hidrocarburs sense indemnització i sota control obrer!
Nacionalització sense indemnització de la mineria, de la banca, de la producció i distribució de l'electricitat, de l'aigua, de les grans indústries, dels latifundis…!
Per la creació de comités internacionalistes de defensa de la revolució boliviana!
Per un Govern Obrer i Camperol de la Direcció de l'Assemblea Popular Nacional Originà ria!
Per una Federació de Repúbliques Socialistes d'Amèrica Llatina!
Visca la Revolució Boliviana! Visca la Revolució Llatinoamericana! Visca la Revolució Mundial!
10 de juny del 2005
A ParÃs, Cusco i València,
COL•LECTIU REVOLUCIÓ PERMANENT
Groupe bolchevik (França), Lluita Marxista (Perú), Grup Germinal (Estat espanyol) |
Mira també:
http://www.revolution-socialiste.info/
|
This work is in the public domain |
|
Re: Per la Revolució Socialista en BolÃvia
|
|
per ... |
14 jun 2005
|
|
........... |
|
Re: Per la Revolució Socialista en BolÃvia
|
|
per visca bolivia socialista! |
14 jun 2005
|
|
mai mes ben dit |
