Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Gener»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: amèrica llatina
Berberé: redistribució de la terra a la Veneçuela bolivariana
13 jun 2005
Texto: Laia Altarriba

Caracas, Veneçuela. Dimecres 1 de juny de 2005

El 70% del que mengen les veneçolanes i veneçolans procedeix de fora del país. Aquesta realitat contrasta amb els milers dâhectàrees de terra ocioses âsense cultivar-, que hi ha arreu de Veneçuela i que podrien contribuir a assolir un dels reptes que es proposa la Constitució nacional aprovada el 2000: la seguretat alimentària, és a dir, âla disponibilitat suficient i estable dâaliments en lâàmbit nacional i lâaccés oportú i permanent dels consumidors als alimentsâ?. I és que en aquest país on hi ha prou terra per alimentar tota la població, encara hi ha massa gent que va a dormir sense haver menjat un plat calent, tot i que diverses iniciatives del govern han reduït la xifra de manera substancial els darrers anys. La mateixa Constitució, que va obrir el que sâanomena Cinquena República, assegura que el règim latifundista és contrari a lâinterès social, i per tal de combatre la concentració del sòl en unes poques mans, el 2001 es va aprovar la Llei de Terres amb el doble objectiu de redistribuir les terres i de garantir la sobirania alimentària del país. Des que es va aporvar la llei, lâINTI (Institut Nacional de Terres) ha distribuït un total de 2 milions dâhectàrees de terres que estaven ocioses entre unes 100.000 famílies.



Una de les beneficiades dâaquesta redistribució del sòl veneçolà ha estat la cooperativa de Berberé, al sud del llac Maracaibo, dins de lâEstat de Mérida. En Miguel Basabé, encarregat de les relacions públiques de Berberé, ens explica, mentre fem un cafè al porxo on han instalâ¢lat la cuina comunitària, que la cooperativa es va constituir lâabril de 2002 i que, després de presentar la denúncia per terres ocioses a lâINTI, lâoctubre de 2003 es van instalâ¢lar a la terra un cop havien aconseguit la carta agrària que els otorga fins a 563 hectàrees per treballar i per instalâ¢lar-sâhi a viure. Ells han tingut sort que la pressumpta propietària de la terra, Yolanda Pérez de Soto, només ha utilitzat el recurs legal per intentar impedir âsense aconseguir-ho- que ocupessin la terra i no ha recorregut, com passa massa sovint en aquesta singular revolució, a les amenaces o a la força. I dic massa sovint perquè des que es va aprovar la Llei de terres ja han estat assassinats més de 110 camperols en mans de sicaris a sou de terratinents descontents amb les polítiques de Chávez. Doncs en aquest any i mig que a Berberé ja han estat treballant la terra, la cooperativa sâha convertit en una referència tant a la zona del sud del llac com a nivell nacional. El secret? Miguel Basabé assegura que és el treball cooperatiu en comú i la determinació dels socis i sòcies a tirar endavant tots els projectes que es proposen.



La cuina-menjador està situada a lâentrada Berberé, al costat dels âranchosâ? de 6 x 6 metres amb les parets de bambú i el sostre de zinc on ja viuen més de la meitat dels socis de la cooperativa, juntament amb les seves famílies. Aquestes construccions són provisionals, perquè la seva intenció és que, gràcies a un acord amb la Universitat dels Andes, dos estudiants dâarquitectura els dissenyin âcom a projecte final de carrera- les cases que han dâacabar sent la llar definitiva dâaquests camperols, i que podran construir amb un crèdit del govern.

Mentre prenem el cafè i el Miguel ens presenta altres persones de la cooperativa, ens explica que la major part de socis són dones: 36 dâun total de 45. En molts casos, però, la persona del nucli familiar que treballa la terra és un marit o un fill gran, ja que per fer moltes de les feines del camp cal tenir molta força física. Però ja treballen per impulsar projectes on les dones puguin tenir-hi una participació més activa. Ãs el cas de la cria de gallines ponedores que tenen previst que esdevingui una realitat dâaquí a uns mesos, la producció dâhortalises o la cria de peixos.

Després que el Miguel ens ensenyi un mapa de la cooperativa on ja hi ha distribuïts tots els projectes que volen impulsar, pugem al tractor xinès que van comprar el passat mes dâoctubre gràcies a un crèdit de 54 milions dâeuros que els va atorgar FONDAFA âinstitut de crèdit estatal- i que hauran de començar a pagar dâaquí a mig any. El Miguel ens passeja per una part de les 563 hectàrees que els atorga la carta agrària. Ja han plantat yuca âun tubercle que utilitzen tant o més que nosaltres la patata i que fins i tot serveix per a la indústria petroliera- i diverses fruites tropicals com parchita, auyama, guayaba, llimona criolla, cambur o platan. El nostre acompanyant ens explica que la terra del sud del llac Maracaibo és molt bona per al conreu, i assegura que el 80% de la fruita que es produeix a Veneçuela surt dâaquesta zona. Pel camí ens creuem amb diversos grups dâhomes treballant la terra. Nâhi ha que són socis de la cooperativa, alguns que estan treballant en representació de les seves dones o mares i alguns camperols que contracta la cooperativa. Tots, siguin socis o contractats, cobren 10.000 bolívares âla moneda nacional- per dia, a part de poder fer dos àpats calents a la cuina-menjador. A més, a final d'any entre els socis es reparteixen part de l'excedent.

Després de passejar sota un sol imponent pels camps que ja estan en producció, el Miguel ens porta al viver. Ens explica que ell nâés lâencarregat, i que els permet no haver de comprar les llavors ni les plantes per cultivar.

Ja sâha fet lâhora de dinar, i molts dels socis i treballadors sâapropen a la cuina. A les 4 del matí ja sâhan llevat les tres encarregades de la cuina per tal de preparar lâesmorzar i, més tard, el dinar. També arriben les filles dâun soci que van a una escola privada on només fan classe al matí, ja que a la tarda hi va un segon torn d'alumnes. La resta de nens i nenes que viuen a Berberé van a una escola bolivariana, impulsada pel govern de Chávez, i arribaran més tard perquè lâhorari és de matí i tarda.

Mentre mengem un plat dâarròs, yuca i platan, en Miguel ens explica que totes les decisions de la cooperativa es prenen de forma assembleària. En les assemblees que es realitzen cada 15 dies, entre totes les sòcies i socis fan seguiment de les tasques que s'estan realitzant, decideixen quins nous projectes volen impulsar i discuteixen sobre qualsevol aspecte que afecti el funcionament de la cooperativa. A més, hi ha un organ permanent format per la coordinadora general, el tresorer, el coordinador d'educació, la secretària i un vocal.

Però les persones que acutalment formen part de la cooperativa, a què es dedicaven abans dâarrencar el projecte? El Miguel comenta que la majoria no tenien feina estable, sinó que feien feinetes que els sortien per tal de poder tirar endavant o treballaven com a camperols malpagats per algun terratinent. A més, la majoria de socis i sòcies -un 40%- no van ni acabar els estudis de primària.

Berberé està plenament immersa en el procés revolucionari bolivarià, no només perquè ha pogut aconseguir la terra gràcies a les lleis que impulsa el govern, sinó perquè també acull altres projectes governamentals. Ãs el cas, per exemple, de la Misión Robinson 1 âper ensenyar a llegir i a escriure a persones adultes- i de la Misión Robinson 2 âclasses de primària per a qui va deixar els estudis abans dâhora. Edexis Herrera, fill dâuna sòcia, és el facilitador âmestre- de les classes de Robinson 2, que sâimparteixen cada tarda a lâaula que han construït al costat de la cuina-menjador i ens explica que hi acostumen a assistir unes 10 persones, tot i que al principi se nâhi van apuntar 15. La cooperativa també acull un curs d'Ãs i Manteniment de Maquinària Agrícola, que organitza l'INCE (Institut Nacional de Cooperació Educativa) i on assisteixen habitants de Berberé però també socis d'altres cooperatives.

Un llarg camí de lluita per la terra

Tot i que Berberé no ha tingut tants problemes com altres cooperatives de la mateixa zona ânâhi ha que fa anys que lluiten sense èxit per un tros de terra-, el camí per arribar a esdevenir un model de coopertivisme al camp no ha estat senzill. El 27 dâabril de 1999, Miguel Basabé, juntament amb un grup de companyes i companys que avui en dia també formen part de la cooperativa, van constituir el Comité Campesino Ezequiel Zamora per tal dâaconseguir una terra per treballar i garantir el seu futur i dels seus fills i filles. Amb el comitè van participar el mes de febrer del 2000 en una ocupació de terres que es va fer a escala nacional: en el seu cas, 205 persones van entrar als actuals terrenys que ocupa Berberé la nit del 3 de febrer; al cap de poques hores, un desplegament de policia de lâEstat del Zulia, la Guardia Nacional i un grup de terratinents els desallotjaven. Encara haurien dâesperar un temps per acabar aconseguint el dret de treballar i viure en aquestes terres. Lâany 2000 i 2001 van ser calents al sud del llac, i també arreu del país. Amenaces a camperols, reunions que no concretaven res i lâassassinat de Luis Mora, un dels principals líders camperols de la zona, el gener del 2002 van desmoralitzar part de la gent que reivindicava una terra per cultivar, que van preferir abandonar la lluita. Però la determinació i el convenciment dâestar impulsant una reivindicació justa es va poder concretar lâabril de 2002 en la constitució de la cooperativa Berberé amb 85 associats, que els obstacles i alguns conflictes interns al principi han acabat reduint la xifra als 45 actuals.

Un cop aconseguida una carta agrària, les cooperatives de camperols poden demanar un crèdit per tal de començar a treballar la terra. A Berberé van aconseguir-ne un el desembre de 2003 de FUNDAFA de 137 milions de bolívares per sembrar les primeres 40 hectàrees de yuca. Però cultivar 40 hectàrees de les 563 que havien aconseguit els semblava massa poc, i van ser capaços dâestirar aquests diners per acabar sembrant-ne fins a 80 i desenvolupar també altres àrees productives. Aquesta capacitat per superar les limitacions amb què han topat és el que en gran part, assegura en Miguel, els ha fet esdevenir una referència per a molts camperols a nivell nacional.

Malgrat que, com comentava al principi, no han tingut els mateixos obstacles que altres cooperatives per accedir a la terra i treballar-la, la cooperativa Berberé forma part activa del Frente Nacional Camesino Ezequiel Zamora, que lluita perquè la Llei de terres esdevingui una realitat arreu del país malgrat les traves que els posen els terratinents -en forma d'amenaces, destrucció de conreus, coaccions i assassinats- i, encara massa sovint, alguns sectors de les institucions que no treballen realment per aprofundir la revolució -com va dir Chávez que calia fer després de guanyar el referèndum del 15 d'agost passat- sinó al servei dels terratinents. I és que a Berberé no han rebut coaccions reals, però és un fet massa comú com per obviar-ho, i per això cada nit hi ha tres homes que fan torns de vigilància per garantir la seguretat dels camperols que hi viuen amb les seves famílies.

Quan comença a caure el sol i ens acomiadem del Miguel i de la resta de cooperativistes de Berberé, un nou projecte arrenca: fa unes hores han arribat les excavadores per començar a construir un pont que ha de permetre entrar sense problemes a la cooperativa encara que hagi plogut i el riu baixi carregat dâaigua. Mentrestant, la resta de fills i filles de cooperativistes ja han tornat de lâescola, i es miren les obres des del riu, on sâestan banyant per fer-se passar la calor que, juntament amb les abundants pluges tropicals, acompanya durant tot lâany la feina dels seus pares a la cooperativa.
Mira també:
http://www.nodo50.org/bolivariana/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Berberé: redistribució de la terra a la Veneçuela bolivariana
14 jun 2005
Molt bé Laia, endavant amb la revolució bolivariana. Records des de l'Anoia.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more