|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
El partit que els constitucionalistes esperaven
|
|
|
per Sants vila roja |
12 jun 2005
|
|
|
|
Article d'opinió de Josep Antoni Vilalta, regidor de Torà i membre del Secretariat Nacional de la CUP, analitzant què hi ha darrera del manifest dels intel·lectuals neolerrouxistes.
El partit que els constitucionalistes estaven esperant.
A l’Estat espanyol –el registre és estatal- hi deu haver centenars, potser fins i tot milers, de partits polÃtics legalitzats, la immensa majoria completament desconeguts pel gruix de la ciutadania. Amb una oferta tant à mplia la possible creació d’un nou partit no hauria de ser una notÃcia gaire destacada i, en canvi, s’ha donat un ampli ressò a la signatura d’un nou manifiesto, per part d’un grup d’autoanomenats intel•lectuals, per a impulsar la possible creació d’una força polÃtica neolerrouxista al Principat de Catalunya, en defensa de la Constitució, la llengua i la cultura espanyoles, davant la suposada pressió del nacionalisme català i l’abandonament dels “valors constitucionalsâ€? per part del PSOE i el PP (partits que segons les seves delirants tesis es troben en plena “deriva nacionalistaâ€?). Els signants del manifiesto, una quinzena de personatges, la majoria semidesconeguts, presumptament “intel•lectualsâ€? i “catalansâ€?, creuen que hi ha espai per a un nou partit entre els sectors de la població d’aquest paÃs que se senten espanyols i que no s’identifiquen amb els partits polÃtics existents.
És ben cert que als Països Catalans hi ha gent, autòctona o immigrada, que renega de la terra on viu. Per molt que, per tal “d’evitar una fractura socialâ€?, des del discurs oficial s’hagi negat sempre, al nostre paÃs hi ha sectors, minoritaris però importants, que se senten única i exclusivament espanyols (molts dels quals odien tot allò que perceben com a català ) i que ho manifesten impúdicament mitjançant l’exhibició de sÃmbols diversos (des d’enganxines amb el toro fins a samarretes de la “selecciónâ€?). Ara bé, és força dubtós que els promotors d’aquest enèsim manifest espanyolista, procedents de les classes benestants i de l’elitista “món de la culturaâ€?, poguessin aglutinar i liderar els anticatalanistes de carrer, quillos fruit de la marginalitat i el fracà s escolar, molts dels quals tenen en el tunning la seva inquietud cultural més elevada. Evidentment tenen coses en comú: les declaracions d’un d’aquests “intel•lectualsâ€? al programa del 33 “La nit al diaâ€? afirmant que hi ha cultures d’un nivell superior, com l’espanyola, i altres de menys nivell, com la catalana, no s’allunyen gaire dels crits de “Puta Catalunyaâ€? que se senten en carrers de ciutats catalanes en les celebracions de les afortunadament escasses victòries futboleres espanyoles. Però, malgrat les coincidències, possiblement tindria més capacitat de liderar aquests sectors de brètols espanyols el capitost dels assassins de Berga que tot un catedrà tic de dret constitucional com de Carreras. És poc probable que el manifiesto dels “intel•lectualsâ€? fructifiqui en la creació d’un partit; ells mateixos són conscients de la seva incapacitat d’articular el descontentament dels espanyols de Catalunya. Significa això que aquesta nova comèdia del bufó Boadella està condemnada al fracà s per manca de públic? Tot el contrari: molts l’estaven esperant! El que passa és que els que necessiten l’existència a Catalunya d’un discurs d’aquest tipus no són els ciutadans constitucionalistes descontents amb els partits existents sinó que són els partits constitucionalistes existents per a poder seguir aixecant la camisa als ciutadans descontents amb el règim polÃtic vigent.
Fa un any i mig, amb el PP al govern de l’Estat i amb Maragall de president autonòmic, grà cies al pacte amb ERC i ICV, el PSC podia permetre’s anunciar la seva voluntat de reformar l’estatut per a augmentar l’autogovern de Catalunya, amb Zapatero prometent alegrement que donaria suport al text que sortÃs del Parlament de Catalunya. Amb aquell escenari qualsevol retallada que des de Madrid es fes al projecte de nou estatut serviria per a presentar el govern espanyol com una colla de fatxes retrògrads i al president Maragall com un patriota català de pedra picada. El guió va canviar-se el març de 2004 amb l’accés, contra pronòstic, del PSOE al govern de l’Estat. Amb aquest nou panorama quins impediments hauria d’haver-hi per a avançar cap a l’autogovern? En un costat de la balança tenim (teòricament) un govern “catalanista i d’esquerresâ€? a la Generalitat principatina, amb la principal força de l’oposició (CiU) accentuant el seu discurs nacionalista i amb un president del govern estatal que va prometre acceptar l’estatut que sorgÃs del parlament català i que, a més, a Madrid necessita el suport parlamentari d’un partit català que es defineix com a independentista. A l’altre costat de la balança només hi ha, teòricament, menys del 15% de l’arc parlamentari regional (el PP). Amb aquesta correlació de forces és obvi que els “socialistesâ€? catalans i espanyols necessiten urgentment una excusa per a poder justificar una reforma estatutà ria limitada a quatre retocs sense importà ncia; els cal reequilibrar la balança, magnificant la importà ncia dels sectors ultraespanyolistes, com aquests suposats intel•lectuals, per a frenar un cop més qualsevol proposta d’avançar en l’autogovern. Només aixà s’explica la cobertura medià tica que ha tingut aquest nou manifiesto, especialment en els mitjans públics o privats més propers al PSC –que justament seria el partit més afectat si la hipotètica creació d’aquesta versió progre de la Falange Española fos una amenaça real.
Esgrimint el fantasma de Lerroux i el “perill de fractura socialâ€? les forces parlamentà ries podran justificar les futures retallades a les expectatives que, en aquest pretès perÃode constituent, s’hagin pogut generar en els respectius electorats. Amb una petita reforma a l’estatut de Catalunya, sumada a la que ja s’ha fet al PaÃs Valencià i la que es preveu a les Illes, l’Estat espanyol compta tenir la gent d’aquest paÃs entretinguda vint-i-cinc anys més, fins que tornin a arribar a la brillant deducció que el grau de suposat autogovern dels Països Catalans és el mateix que tenen les regions espanyoles com Múrcia o Extremadura: una simple descentralització administrativa.
Mentrestant no només continuarà havent-hi una part de la població catalana que no se sentirà representada per les actuals forces polÃtiques parlamentà ries sinó que els descontents augmentaran com més renúncies accepti consensuar el partit parlamentari que s’atribueix el monopoli de l’independentisme. Perquè, contrà riament al que diuen els “intel•lectualsâ€?, els sectors no representats no són els constitucionalistes sinó tots aquells que no acceptem cap constitució (espanyola, francesa o europea) ni cap estatut que no reconegui al poble català el dret a decidir lliurement el seu futur en tots els à mbits –del cultural i lingüÃstic a l’econòmic i de l’ordenació territorial a les relacions internacionals. Això sÃ, l’independentisme extraparlamentari no disposa ni disposarà del ressò medià tic que s’ha donat als “intel•lectualsâ€? espanyolistes: els mitjans de difusió del sistema tenen molt clar quins moviments s’han magnificar i quins s’han de minimitzar, silenciar o, si s’escau, criminalitzar.
Josep Antoni VILALTA.
Membre del Secretariat Nacional de la CUP |
This work is in the public domain |
|
Re: El partit que els constitucionalistes esperaven
|
|
per Marga |
12 jun 2005
|
més enllà de la necessitat d'escriure articles d'opinio, és que es publiquin, en aquest cas, aquest on s'ha publicat?
O és només l'estratègia de l'article per l'article, l'opinisme ilustrat i la marca electoralista que necessita opinistes a tort i a dret.
Saps Vila Roja que a efectes pràctics pots penjar tots els textos junts en un sol post amb el titol, La CUP diu:....
I així deixar espai perque altres nosticies siguin actuals malgrat la vostra propaganda. No censuro a ningú, en tot cas demano que no es censuria a ningú i les CUP no us feu cap favor omplint posts a tort i adret!Reflexioneu |
|
Re: El partit que els constitucionalistes esperaven
|
|
per menos lobos... |
12 jun 2005
|
no et piquis hostia!
el primer que ha dit és que era de les CUP, i era un opinió signada i considero que correcta
Si sempre busquem l'enfrontament mai trobarem la força que necesitem. |
|
Re: El partit que els constitucionalistes esperaven
|
|
per Marc |
13 jun 2005
|
|
L'artícle és bastant bo, i no està relacionat amb els altres de la CUP. En tot cas a mi em sembla molt adequat, tot i que el tema dels neolerrouxistes ja ha donat molt que parlar i hi ha un munt d posts sobre el tema. |
|
Re: El partit que els constitucionalistes esperaven
|
|
per simpatitzant de la cup |
14 jun 2005
|
jo estic tip de votar amb pinces al nas cada cop que arriben les eleccions, a veure si us deixeu de picabaralles internes i munteu una bona trepa per afrontar les próximes autonómiques, som molts els que ens mirem amb bons ulls la vostra ideologia: no entendré mai perke tantes rancunies entre maulets i endavant, perque tanta deivisó entre els qe volien nar a les europees i els que no... total! al cap i a la fi tots defenseu el mateix i als que no estem en la iema de l'ou només volem tenir-vos. �nims i optimisme.
a les properes eleccions si ja hi ha vagueries teniu més probabilitats de fer alguna cosa, i quant estigueu al parlament, com aminim a ki a cat algu us escoltarà .
l'article es molt correcte, res més adir. Salut i unitat! |
|
Re: El partit que els constitucionalistes esperaven
|
|
per un |
14 jun 2005
|
|
s'hauria de prendre exemple de l'altrnetiv estel i les cepc, un altre procés de vinaroç és possible... salut! |
|
Re: El partit que els constitucionalistes esperaven
|
per Noi de Molins de Rei
yes@hotmail.com |
21 jun 2005
|
|
Mirin, senyors de la cup, vostès tan criticar a esquerra republicana son els primers que coquetejen amb ells politicament per esgarrapar algun sou que altre en algun ajuntament... visca CIU!! |
