Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
El partit que els constitucionalistes esperaven
12 jun 2005
boadella.jpg
Article d'opinió de Josep Antoni Vilalta, regidor de Torà i membre del Secretariat Nacional de la CUP, analitzant què hi ha darrera del manifest dels intel·lectuals neolerrouxistes.

El partit que els constitucionalistes estaven esperant.

A lâEstat espanyol âel registre és estatal- hi deu haver centenars, potser fins i tot milers, de partits polítics legalitzats, la immensa majoria completament desconeguts pel gruix de la ciutadania. Amb una oferta tant àmplia la possible creació dâun nou partit no hauria de ser una notícia gaire destacada i, en canvi, sâha donat un ampli ressò a la signatura dâun nou manifiesto, per part dâun grup dâautoanomenats intelâ¢lectuals, per a impulsar la possible creació dâuna força política neolerrouxista al Principat de Catalunya, en defensa de la Constitució, la llengua i la cultura espanyoles, davant la suposada pressió del nacionalisme català i lâabandonament dels âvalors constitucionalsâ? per part del PSOE i el PP (partits que segons les seves delirants tesis es troben en plena âderiva nacionalistaâ?). Els signants del manifiesto, una quinzena de personatges, la majoria semidesconeguts, presumptament âintelâ¢lectualsâ? i âcatalansâ?, creuen que hi ha espai per a un nou partit entre els sectors de la població dâaquest país que se senten espanyols i que no sâidentifiquen amb els partits polítics existents.

Ãs ben cert que als Països Catalans hi ha gent, autòctona o immigrada, que renega de la terra on viu. Per molt que, per tal âdâevitar una fractura socialâ?, des del discurs oficial sâhagi negat sempre, al nostre país hi ha sectors, minoritaris però importants, que se senten única i exclusivament espanyols (molts dels quals odien tot allò que perceben com a català) i que ho manifesten impúdicament mitjançant lâexhibició de símbols diversos (des dâenganxines amb el toro fins a samarretes de la âselecciónâ?). Ara bé, és força dubtós que els promotors dâaquest enèsim manifest espanyolista, procedents de les classes benestants i de lâelitista âmón de la culturaâ?, poguessin aglutinar i liderar els anticatalanistes de carrer, quillos fruit de la marginalitat i el fracàs escolar, molts dels quals tenen en el tunning la seva inquietud cultural més elevada. Evidentment tenen coses en comú: les declaracions dâun dâaquests âintelâ¢lectualsâ? al programa del 33 âLa nit al diaâ? afirmant que hi ha cultures dâun nivell superior, com lâespanyola, i altres de menys nivell, com la catalana, no sâallunyen gaire dels crits de âPuta Catalunyaâ? que se senten en carrers de ciutats catalanes en les celebracions de les afortunadament escasses victòries futboleres espanyoles. Però, malgrat les coincidències, possiblement tindria més capacitat de liderar aquests sectors de brètols espanyols el capitost dels assassins de Berga que tot un catedràtic de dret constitucional com de Carreras. Ãs poc probable que el manifiesto dels âintelâ¢lectualsâ? fructifiqui en la creació dâun partit; ells mateixos són conscients de la seva incapacitat dâarticular el descontentament dels espanyols de Catalunya. Significa això que aquesta nova comèdia del bufó Boadella està condemnada al fracàs per manca de públic? Tot el contrari: molts lâestaven esperant! El que passa és que els que necessiten lâexistència a Catalunya dâun discurs dâaquest tipus no són els ciutadans constitucionalistes descontents amb els partits existents sinó que són els partits constitucionalistes existents per a poder seguir aixecant la camisa als ciutadans descontents amb el règim polític vigent.

Fa un any i mig, amb el PP al govern de lâEstat i amb Maragall de president autonòmic, gràcies al pacte amb ERC i ICV, el PSC podia permetreâs anunciar la seva voluntat de reformar lâestatut per a augmentar lâautogovern de Catalunya, amb Zapatero prometent alegrement que donaria suport al text que sortís del Parlament de Catalunya. Amb aquell escenari qualsevol retallada que des de Madrid es fes al projecte de nou estatut serviria per a presentar el govern espanyol com una colla de fatxes retrògrads i al president Maragall com un patriota català de pedra picada. El guió va canviar-se el març de 2004 amb lâaccés, contra pronòstic, del PSOE al govern de lâEstat. Amb aquest nou panorama quins impediments hauria dâhaver-hi per a avançar cap a lâautogovern? En un costat de la balança tenim (teòricament) un govern âcatalanista i dâesquerresâ? a la Generalitat principatina, amb la principal força de lâoposició (CiU) accentuant el seu discurs nacionalista i amb un president del govern estatal que va prometre acceptar lâestatut que sorgís del parlament català i que, a més, a Madrid necessita el suport parlamentari dâun partit català que es defineix com a independentista. A lâaltre costat de la balança només hi ha, teòricament, menys del 15% de lâarc parlamentari regional (el PP). Amb aquesta correlació de forces és obvi que els âsocialistesâ? catalans i espanyols necessiten urgentment una excusa per a poder justificar una reforma estatutària limitada a quatre retocs sense importància; els cal reequilibrar la balança, magnificant la importància dels sectors ultraespanyolistes, com aquests suposats intelâ¢lectuals, per a frenar un cop més qualsevol proposta dâavançar en lâautogovern. Només així sâexplica la cobertura mediàtica que ha tingut aquest nou manifiesto, especialment en els mitjans públics o privats més propers al PSC âque justament seria el partit més afectat si la hipotètica creació dâaquesta versió progre de la Falange Española fos una amenaça real.

Esgrimint el fantasma de Lerroux i el âperill de fractura socialâ? les forces parlamentàries podran justificar les futures retallades a les expectatives que, en aquest pretès període constituent, sâhagin pogut generar en els respectius electorats. Amb una petita reforma a lâestatut de Catalunya, sumada a la que ja sâha fet al País Valencià i la que es preveu a les Illes, lâEstat espanyol compta tenir la gent dâaquest país entretinguda vint-i-cinc anys més, fins que tornin a arribar a la brillant deducció que el grau de suposat autogovern dels Països Catalans és el mateix que tenen les regions espanyoles com Múrcia o Extremadura: una simple descentralització administrativa.

Mentrestant no només continuarà havent-hi una part de la població catalana que no se sentirà representada per les actuals forces polítiques parlamentàries sinó que els descontents augmentaran com més renúncies accepti consensuar el partit parlamentari que sâatribueix el monopoli de lâindependentisme. Perquè, contràriament al que diuen els âintelâ¢lectualsâ?, els sectors no representats no són els constitucionalistes sinó tots aquells que no acceptem cap constitució (espanyola, francesa o europea) ni cap estatut que no reconegui al poble català el dret a decidir lliurement el seu futur en tots els àmbits âdel cultural i lingüístic a lâeconòmic i de lâordenació territorial a les relacions internacionals. Això sí, lâindependentisme extraparlamentari no disposa ni disposarà del ressò mediàtic que sâha donat als âintelâ¢lectualsâ? espanyolistes: els mitjans de difusió del sistema tenen molt clar quins moviments sâhan magnificar i quins sâhan de minimitzar, silenciar o, si sâescau, criminalitzar.

Josep Antoni VILALTA.
Membre del Secretariat Nacional de la CUP

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El partit que els constitucionalistes esperaven
12 jun 2005
més enllà de la necessitat d'escriure articles d'opinio, és que es publiquin, en aquest cas, aquest on s'ha publicat?
O és només l'estratègia de l'article per l'article, l'opinisme ilustrat i la marca electoralista que necessita opinistes a tort i a dret.
Saps Vila Roja que a efectes pràctics pots penjar tots els textos junts en un sol post amb el titol, La CUP diu:....
I així deixar espai perque altres nosticies siguin actuals malgrat la vostra propaganda. No censuro a ningú, en tot cas demano que no es censuria a ningú i les CUP no us feu cap favor omplint posts a tort i adret!Reflexioneu
Re: El partit que els constitucionalistes esperaven
12 jun 2005
no et piquis hostia!
el primer que ha dit és que era de les CUP, i era un opinió signada i considero que correcta
Si sempre busquem l'enfrontament mai trobarem la força que necesitem.
Re: El partit que els constitucionalistes esperaven
13 jun 2005
L'artícle és bastant bo, i no està relacionat amb els altres de la CUP. En tot cas a mi em sembla molt adequat, tot i que el tema dels neolerrouxistes ja ha donat molt que parlar i hi ha un munt d posts sobre el tema.
Re: El partit que els constitucionalistes esperaven
14 jun 2005
jo estic tip de votar amb pinces al nas cada cop que arriben les eleccions, a veure si us deixeu de picabaralles internes i munteu una bona trepa per afrontar les próximes autonómiques, som molts els que ens mirem amb bons ulls la vostra ideologia: no entendré mai perke tantes rancunies entre maulets i endavant, perque tanta deivisó entre els qe volien nar a les europees i els que no... total! al cap i a la fi tots defenseu el mateix i als que no estem en la iema de l'ou només volem tenir-vos. �nims i optimisme.

a les properes eleccions si ja hi ha vagueries teniu més probabilitats de fer alguna cosa, i quant estigueu al parlament, com aminim a ki a cat algu us escoltarà.

l'article es molt correcte, res més adir. Salut i unitat!
Re: El partit que els constitucionalistes esperaven
14 jun 2005
s'hauria de prendre exemple de l'altrnetiv estel i les cepc, un altre procés de vinaroç és possible... salut!
Re: El partit que els constitucionalistes esperaven
21 jun 2005
Mirin, senyors de la cup, vostès tan criticar a esquerra republicana son els primers que coquetejen amb ells politicament per esgarrapar algun sou que altre en algun ajuntament... visca CIU!!
Sindicat Terrassa