|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats : guerra |
|
L'esperit d'Orwell
|
|
|
per emili |
10 jun 2005
|
|
|
El Periódico - edició impresa Opinió
OPINIÓ // DISC DUR
A VEGADES ens hem de mossegar els punys davant la injustícia. A vegades els governants més ètics es canvien de bàndol i decideixen que els drets humans són un concepte tan bell com difícil de defensar.
L'ESPERIT D'ORWELL
joan barril
L'escriptor i brigadista internacional George Orwell descriu en el seu Homenatge a Catalunya la sorpresa que li va suposar assistir als anomenats Fets de maig del 1937, quan en plena guerra civil contra els feixistes es va desencadenar un enfrontament sagnant pels carrers de Barcelona entre els guàrdies d'assalt de la Generalitat i alguns combatents anarquistes o trotskistes del POUM. Orwell deia que, al llarg de la seva vida, sempre que veia un policia carregant contra un treballador no havia dubtat mai de quin costat estava. Si Orwell hagués vist durant aquests dies les imatges de la policia marroquina apallissant els sahrauís d'Aaiun, tampoc ho hauria dubtat.
Amb l'antic territori colonial espanyol passa el mateix que amb l'esquena: sabem que hi és, però ens n'oblidem. A vegades ens fa mal, però intentem no pensar en el dolor i en la mala consciència. Els ciutadans comuns recorden que algun dia aquell territori de pedres i vent, de fosfats i pesqueries, va ser administrat per un Govern espanyol que el va entregar incondicionalment al Marroc. Als camps de Tindouf hi ha crescut un poble on els avis expliquen als seus néts com van ser expulsats del seu país. I de tant en tant hi arriben alguns espanyols per recordar als sah- rauís que algú pensa en ells, i s'emporten els nens de vacances a l'antiga metròpoli perquè aprenguin a distingir entre els governs i la gent.
Però l'esperit d'Orwell continua present entre alguns polítics. La setmana passada una delegació de periodistes i regidors de Madrid van arribar a l'aeroport d'Aaiun i allà van ser rebuts per un policia marroquí de paisà que no els va deixar ni tan sols baixar de l'avió, mentre la portaveu d'IU, Inés Sabanés, protestava a la porta de la cabina. Aquell policia d'amples espatlles, ulleres fosques i maneres impassibles va ser la màxima autoritat amb què es van trobar aquells que anaven a preocupar-se pels drets humans. Aquesta setmana ha estat una delegació de parlamentaris catalans els que han conegut una altra vegada el mateix personatge de la setmana passada. "Sé que són parlamentaris, vostès, que són gent honorable, però no trepitjaran el terra del Marroc", els deia amb aquella convicció que només destil.len els inspectors d'Hisenda i els fisonomistes que hi ha a l'entrada de les discoteques. Sembla que el mateix Moratinos va trucar als polítics catalans per evitar el vol. "No ens convé", devia dir-los. I una vegada més es va produir l'estrany fenomen d'haver de triar entre el mandat moral i la política real, entre l'ètica política i el pragmatisme dels estats. Potser el policia marroquí que no deixava baixar de l'avió els representants espanyols també havia llegit Orwell i sabia que no es pot deixar mai en llibertat l'enemic. Perquè quan la gent de pau va a interessar-se pels drets humans i no té el dret ni de baixar d'un avió, senyal que més enllà ja no queda cap mena de dret. Però ara, segons sembla, els governants demòcrates i els repressors d'Aaiun o d'Al-Hoceima coincideixen: els drets humans no convenen a ningú.
Noticia publicada a la pàgina 112 de l'edició de 6/10/2005 de El Periódico. |
This work is in the public domain |
|
Re: L'esperit d'Orwell
|
|
per Barrilet |
10 jun 2005
|
"Orwell deia que, al llarg de la seva vida, sempre que veia un policia carregant contra un treballador no havia dubtat mai de quin costat estava. Si Orwell hagués vist durant aquests dies les imatges de la policia marroquina apallissant els sahrauís d'Aaiun, tampoc ho hauria dubtat"
I si els que apallissan són els mossos de Montserrat (Tor)Tura diria el mateix aquest intel·lectuals de pessebre, amic dels miliars, que és Barril? |
|
Re: L'esperit d'Orwell
|
|
per Barrilet de nou |
10 jun 2005
|
Repetim, peró per la dislèxia
I si els que apallissan són els mossos de Montserrat (Tor)Tura diria el mateix aquest intel·lectual de pessebre, amic dels militars, que és Barril? |
