|
|
|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Jardiners versus zones verdes
|
|
|
per Un de IC-verds-EUA |
09 jun 2005
|
|
Aquestes declaracions referent a la problemàtica de la privatització del verd públic, recollides entre uns altres pel diari Avui, són mostra del tarannà esquerrà i alternatiu de la tercera tinent d'Alcalde i presidenta del Institut Municipal de Parcs i Jardins Imma Mayol politica de IC-verds-EUA |
"Una de les qüestions de fons en què no es posen d'acord l'empresa i el comitè d'empresa és la ràtio entre jardiners i hectàrees de zona verda. Mentre que l'empresa assegura que augmenta perquè el treball s'ha mecanitzat més, el comitè sosté el contrari i està preparant un informe per demostrar que des del 1991 ha disminuït molt. Segons la gerència, el 1955 la ràtio era d'1,2 treballadors per hectàrea verda i el 2005 és de 0,8 gràcies a la mecanització. Per la seva banda, els treballadors recorden que el 1991 hi havia una plantilla de més de mil empleats i ara el cens és de 944, mentre que en aquests anys els metres de zones verdes ha augmentat un 20%.
Mayol va assegurar que les condicions laborals dels empleats d'aquest institut municipal són "molt dignes", que han disminuït els accidents, que treballen 35 hores a la setmana i només els matins i que no fan ni tardes ni caps de setmana i que els seus salaris estan entre un 30% i un 100% per damunt de l'empresa privada. Però va afegir que són molt aficionats a la "bronca"."
http://www.avui.es/avui/diari/docs/index4.htm
http://www.avui.es/avui/diari/docs/index4.htm |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
IC; No son roji-verds, son mes grocs que la hepatitis !!!
|
|
per Pratenc anti-oportunistes |
09 jun 2005
Modificat: 04:00:03 |
 |  |
EL QUE EL FRANQUISME NO VA PODER FER, AVUI HO FAN ELS “ECOLOGISTES DE DEBÒ�
La lluita contra el desviament del riu i per la conservació del Delta es remonta a trenta anys d’història, un temps que no podem passar de puntetes com intenten fer alguns polÃtics i mitjans de comunicació, perque han passat moltes coses i perque en aquest cas com sempre la memòria és necessà ria. El desviament del riu és un projecte ideat pel franquisme, tot i que ja s’havia plantejat teòricament molts anys abans, no serà fins l’any 1972 que es redacti el projecte de desviament. L’any 1976 el Pla Metropolità ja configura el desviament des del pont de Mercabarna, just el lloc per on s’ha fet finalment, recollint el pla dels franquistes i adaptant-lo als “nous tempsâ€? amb quatre pinzellades per fer-lo més digerible pel Prat de Llobregat. Però el 17 de setembre de 1976, 20.000 pratencs sortien pels carrers del poble per cridar contra el projecte de desviament. Entre els manifestants es trobaven els que en un futur de pocs anys serien els nous governants del PSUC, els quals van fer seves la demanda majorità ria de la població. En motiu d’aquella data es va transportar una enorme roca de la llera del riu i es va ubicar a una nova plaça que rebria el nom de 17 de setembre, actualment la plaça i la roca continuen allà amb la data escolpida per vergonya d’alguns i per desmemòria de la majoria.
El crit “No al desviament� és un crit històric al Prat de Llobregat, des d’aquella manifestació del 76 fins l’any 1994 que es signa el Pla Delta, tot el moviment associatiu del Prat i el seu consistori, des de les primeres eleccions governat pel PSUC (actual IC), continuaven plantant cara a un pla que suposava un greu perill pel nostre entorn. Des de les entitats sorgien iniciatives com les visites al Delta, manifestacions và ries, recollides de signatures, xerrades informatives, accions…. Des de l’ajuntament es recolzaven totes aquelles campanyes i actes i s’afegien alguns ideats per ells mateixos. En definitiva tot un poble en lluita i el seu consistori, en aquest cas, recolzant aquesta lluita.
Però tot va canviar un abril de 1994, a l’ajuntament del Prat es van reunir diverses administracions per rubricar el que avui estem patint dramà ticament. La plaça de la Vila va ser pressa per totes les policies imaginables (locals, guardiescivils, nacionals i mossos) amb geos a les teulades. L’ajuntament del Prat en un acte de traició absoluta va signar aquell pla entre unes mesures de seguretat que no li evitaren els xiulets i insults. Des de llavors tot el que havien dit anteriorment no valia, moltes de les persones que protestaven van callar-se seguint l’obediència del partit, d’altres van marxar dignament pel seu desacord, però des del consistori es va iniciar una de les majors manipulacions informatives que hem patit en els darrers anys a aquest poble. El Prat es va omplir de plafons que deien “si al pla deltaâ€?, les signatures que poc mesos abans s’havien recollit des del consistori contra el pla ja no contaven, les entitats i associacions que continuaven en la seva negativa rebien fulletons, xerrades tergiversadores, en definitiva tot l’aparell propagandÃstic d’un ajuntament amb majoria absolutÃssima volcat en convèncer a la gent de que el que abans estava malament des d’aquell dia estava bé. Una volta de la truita digna de la “Rebelió a la Granjaâ€? d’Orwell. Però clar, els que tenim memòria recordem els fets, recordem aquests mateixos polÃtics, que avui surten somrient, com en aquells dies feien mitings en que quasi posaven la seva vida abans de que el riu es desviés, existeixen les hemeroteques i algun dia algú s’haurà de decidir a explicar-ho perque no es perdi.
Des d’aquell dia qualsevol persona que es declarés contrà ria al Pla Delta era estigmatitzada, l’associacionisme del poble rebia un nou atac frontal en forma d’ocupació d’alts carrecs pels nous membres d’IC, la majoria d’entitats passaven a formar part directa de la polÃtica consistorial, els seus cà rrecs eren del partit i la gent que en quedava estava domesticada de tal forma que ningú pogués qüestionar, ja no el pla Delta, sino qualsevol problema del Prat. Una reacció rapÃdissima dels governants que van fer que un cop arribades les següents eleccions cap partit pratenc s’atrevÃs a qüestionar el Pla Delta per no quedar fora dels grans guanys que suposaria, i per l’implicació directa de tots ells en alguna o altra administració signant, i aixà continuem a dies ara, en que problemes gravÃssims que succeeixen al Prat únicament tenen la contestació dels de sempre, gent que es mantenen independents amb prou esforços, i les tragaderes de certes associacions i sindicats que arriben a nivells de fastic. IC des de llavors ha anat perdent vots elecció rera elecció fins perdre la majoria però encara continuen sent el partit amb “més obediènciaâ€? en el poble.
El Pla Delta s’havia convertit en un pla secret. De cara a la població la propaganda feia la feina intoxicadora d’anar calant com una gota malaia, les entitats ecologistes i les que encara quedaven a la contra continuavem amb les nostres xerrades informatives, manifestacions, concentracions, actes, un regitzell d’activitats que podrien omplir una enciclopedia, però que a la llarga mai podien competir amb una propaganda institucional que arribava a cada casa del Prat, plena de coloraines i de disseny, amb oficines obertes per explicar que maco serà el Pla Delta, amb milions i milions de diners deixats en fer veure que el que havien signat era el millor per nosaltres. Havien passat molts anys d’aquell 1976 i van aprofitar la desmemòria de forma goebbeliana, però a la llera del riu durant molts anys va continuar lluint-se la pintada que van fer en el seu dia els membres d’IC dient “No al desviament�.
Davant d’aquesta allau la gent va tenir poques sortides, molts es van fer conversos per raons de disciplina de partit, d’altres en no tenir la informació contrastada com abans van ser convençuts, d’altres simplement van passar d’un tema que no els interessava. Els que estaven en contra continuaven però cada cop amb més desà nim, la majoria de gent del Prat que es podia declarar contrà ria es van retirar a un ostracisme i una decepció de que tot estava fet, tot estava signat i no canviria res. El discurs ecològic a base de repetir el que sempre haviem repetit el plantejaven des de les institucions com una cosa del passat, com de retrògrads que no volen el progrés ni l’evolució, i quan menys erem més eren els insults i més llenya se’n feia de l’arbre caigut, totes les administracions i tots els partits havien donat el pas, els mitjans de comunicació no trigarien gaire en seguir-los de forma unà nim, excepte un petit diari local anomenat precissament “Deltaâ€? que res podia fer contra els grans monopolis informatius nacionals i estatals. L’aturada del projecte d’incineradora, contemplada al Pla Delta, a base de recollir signatures va donar un respir, però els anys s’han encarregat de fer vèncer la propaganda més gran i estensa, la que arribava a totes les cases en forma de revista “informativaâ€?, la que monopolitza el debat subjectivament, la que no qüestiona sino que glorifica. La lluita contra el Delta s’havia convertit en una lluita individualitzada, en que moltÃssimes persones eren contrà ries però que no estaven disposades després de 20 anys a continuar lluitant perque ho donaven tot per perdut. Tanmateix dins d’aquestes individualitats s’han aconseguit mantenir encara oberts un quants fronts que si no hagués estat per aquesta determinació i esforç, moltes vegades solitari de moltes persones, s’hauria apagat definitivament. I ahir el Llobregat l’haguessin desviat amb focs d’artifici.
Sobre el que s’explicava del Pla Delta només sortien les parts més possitives, totes aquelles coses que molestaven simplement es silenciaven, i aquesta era una informació que abans era pública i que davant d’aquesta censura i parcialitat cada cop quedava en cercles més reduits i entesos. La informació que abans fluia ara quedava estancava en grups conscienciats molt petits. La realitat del Pla Delta havia estat controlada per IC a nivell local, però internament no tota IC podia opinar lliurement sobre aquest fet, ni falta que els hi feia a alguns, el Pla Delta és un pla que des del principi ha estat lligat a una persona: LluÃs Tejedor, ell decidia, ell era el representant i únicament ell es reunia amb la resta d’administracions i consorcis, la situació era personalista al mà xim, i moltes de les persones d’IC no tenien cap mena d’argument més per defensar el pla que: “el que decideix és Tejedorâ€?, això servia per carregar sobre les esquenes d’una persona inqüestionada a dins del partit tot un pla d’infraestructures i ell treia pit i deia “a molta honraâ€?. Allà ni tansols hi havia democrà cia interna, algunes de les desercions notòries per aquesta situació simplement es retiraren a un recès respectuós amb els antics companys, i només en la més estricta confidencialitat et confessaven que a dins d’IC, en quant al Pla Delta, Tejedor tenia les regnes i ningú més opinava si no era per afirmar el seu parer. Molts però han intentat ser més papistes que el papa, però això no és cap problema mentres segueixis a la seva santedat.
Tejedor ha dirigit el pla com si es tractessin de les obres de reforma de la seva finca, el Prat era el seu “cortijo� i la població afectada no tenia més drets que els de patalejar. La solució de demanar un referèndum davant aquell canvi tan radical en la fesomia del nostre entorn, no semblaven preocupar als que en d’altres llocs demanaven la democrà cia més participativa, en cap moment es van obrir consultes a la població sobre cap ni una de les infraestructures que a tots ens tocaria patir. Ni una pregunta. Les respostes ja les tenien ells.
Totes aquestes situacions s’estaven donant en un moment en que semblava que el Delta es trobava en un punt mort, des del 1994 fins a l’any 2001 es pot dir que les actuacions han estat de tanteig, de realització de plans, d’alguna actuació que d’altra, però cap infraestructura gegantesca exceptuant la Pota Sud i la macrodepuradora. No seria fins a la tala de la pineda que molts pratencs van començar a veure les conseqüències reals d’aquell pla. La tala de la pineda es va efectuar per deixar lloc a la tercera pista, més de 20.000 pins, d’una pineda única al litoral català per la seva virginitat, van ser talats de forma secreta, sense que ni tansols s’hagués format la comissió mediambiental que havia de seguir-la. Aquesta desfeta va ser denunciada als tribunals sense que tingués conseqüències per AENA. La pineda ha estat un espai à mpliament demanat per la població del Prat, un sÃmbol, ja que aquesta ha estat privatitzada d’ençà els anys 60 i el poble no tenia lliure accés, la demanda d’una pineda pública, defensada inclús per IC poc abans de la tala, quedaven en la veritat de que aquella pineda havia estat cedida a AENA perque fes el que volgués amb ella, com aixà va ser. L’actual “parc litoralâ€? que ens venen és una caricatura sarcà stica del que un dia va ser la nostra pineda, qualsevol que l’hagi vista ho sap, i el que no, dirà : “que maco està totâ€? amb la tranquilitat que dona la ignorà ncia involuntà ria.
Aquesta actuació va comportar una commoció generalitzada al poble, havien tocat una d’aquelles parts que saps que tocaran però que no pots imaginar-t’ho fins que no la veus tocar, com ens ha pasat ara amb el riu. La commoció va ser general tot i que el desencÃs continuava marcant la resposta de totes les persones contrà ries al pla. En resposta l’ajuntament del Prat va muntar una excursió anomenada “Fem un tomb per la pinedaâ€? per continuar explicant “la sostenibilitatâ€? que suposa talar 20.000 pins d’un espai natural. A la sortida d’aquella primera excursió es van omplir el terra de branques dels pins talats i es va editar un cartell anomenat “Fem una tomba per la pinedaâ€?. L’ajuntament havia vist que la resposta a una acció tan contundent era fà cilment assumible i que el terreny estava preparat per aguantar només opinions que de seguida podien ser amagades o tapades per la brigada de neteja. Tan assumible que uns mesos després exhibien a tot color en el seu diari, pagat amb diners de tots però únicament per a glòria seva, una nova tala de la pineda en els lÃmits de la tercera pista perque molestaven als avions. En aquest article s’ens deia que tot allò responia a causes de seguretat i “que es feia amb el major respecte a la sostenibilitat i l’ecologiaâ€?. Talar pins com a acció ecològica, una volta de clau més en l’hipocresia, la qual es veia refrendada amb el mateix director d’AENA fent una xerrada al Centre “d’Informacióâ€? del Delta per explicar-nos la mesura. Un centre que s’ha creat per marcar-li en colorets al Sr.Tejedor les seves propietats i recordar-li, per si s’havia oblidat, que bé que ho estava fent. Per suposat el director d’AENA no va saber com sortir-se’n de la situació de tenir tot un públic en contra i uns quants manifestant-se amb pancarta a la seva cara, simplement va acabar confessant que ell d’ecologia no sabia i que això li hauriem de preguntar als “tècnicsâ€?.Aquesta anècdota podria venir acompanyada de moltÃssimes més en una llista interminable de despropòsits i de “donde dije digoâ€?, però al que anem és al desviament del riu Llobregat, per intentar explicar el perque d’aquella cara de cofoïsme de Tejedor en sortir en pantalla i el més misteriós de tot, perquè vaig tenir la lleugera sensació de que per uns moments el nostre alcalde semblava levitar.
La batalla per fi havia estat guanyada, Tejedor podia respirar i a sobre al seu cantó estava ben acompanyat “pels més gransâ€?. Per la tercera pista no va dubtar en envoltar-se de Valdecasas, Cascos, Pujol, Clos, i el mismÃssim Aznar, companyies que no semblen fer neguitejar al nostre atrevit alcalde. Pel desviament del riu flanquejat pel flamant tripartit i al capdavant Maragall, departint de tú a tú amb el nostre pantocrà tor local i titllant als que protestaven de “fonamentalistesâ€?, deu ser perque estem fonamentalment en contra?. Tanmateix no hem d’oblidar que per aquest acte de desviament només estaven convidades les autoritats i “forces vivesâ€?, un acte Ãntim, en confiança, d’aquells que agraden tant als nostres polÃtics d’ahir, d’avui i de sempre, sense opinions divergents ni públic cridaner que et pugui fer ennuegar amb el cava. L’acte no va ser anunciat a bombo i platell pels carrers del Prat, només uns quants ciutadans escollits o amb bones fonts d’informació van poder saber que allò es feia aquell dia, jo personalment em vaig enterar la nit abans com la gran majoria dels que vem coincidir a la riba. Entre nosaltres vem comentar que es podien haver esperat dos dies més per fer-ho coincidir amb una data tan assenyalada pel riu Llobregat com el 17 de setembre, i aixà mataven dos ocells d’un tret, suposo que problemes de protocol els hi impediren.
Només vem poder arreplegar unes pancartes i avisar a poquÃssima gent, ni tansols sabiem on era l’acte, a quina hora i en quin lloc, cosa que al matà vem aclarir, si podriem arribar o estariem rodejats de policia. En definitiva l’arribada va ser més fà cil del que imaginavem, ens van deixar fer, perque ells s’ho miraven des d’una atalaia inexpugnable, una pancarta enorme penjada al pont, un apropament a les mà quines que no podia ser directe sense llençar-te al riu i nedar, uns quants crits que ells en la llunyania del seu “acte protocolariâ€? amb carpetes pel sol no sentirien, i la seguretat de que els informatius estaven de la seva banda, i que encara que diguessin que una desena d’ecologistes havien protestat, la magnitut de la seva obra era tan imperial i seria tan ben comentada per telenoticies i diaris que no tindrien cap ressò més que en les seves possibles consciències, cosa bastant difÃcil en un polÃtic com cal. Ni tansols una sentència d’il·legalitat ha pogut aturar-los, simplement van contestar que “ara ja no és possibleâ€? i la sentència, per art de magia, queda en el limbo del que anomenen “justÃciaâ€?.
Tot va succeir molt rà pid, els trenta anys de lluita quedaren en el no-res de l’impotència i la rà bia. Qualsevol que s’estimi el seu poble, que conegui el seu entorn, que l’hagi gaudit i disfrutat durant la seva infà ncia i joventut hauria de sentir pena pel que ahir ens van fer, i pel que porten durant uns quants anys fent-nos. Com ens estan robant els paisatges de la nostra vida. No cal fer esment a l’absoluta desolació que un sent quan el seu crit s’estavella davant els magnÃfics plafons dels enginyers, les cròniques assèptiques de la majoria de periodistes, l’indiferència de la majoria de la població, els aplaudimenst dels falsos ecologistes que s’han venut a aquesta forma “d’ecologiaâ€? tan profitosa i beneficiosa en el sentit més lleig de la paraula. La que veu en els recursos naturals un puzzle que es pot moure, amb el que es pot jugar i barrejar com si d’un joc es tractès, que es desganyita quan es presenta un PHN a l’Ebre i en canvi a una realitat paral·lela, i prou semblant com la destrucció d’un altra Delta, no té cap problema per dir: “endavant amb les mà quinesâ€?. Si d’aquà a 30 anys els mateixos polÃtics que governen ara decideixen canviar el PHN de l’Ebre, posar-li quatre comes, quatre suposades “correccions ambientalsâ€?, te l’emboliquen amb celofan i te’l presenten com una cosa nova, la gent de l’Ebre intuirà que l’han enganyat, no sabrà com o potser si, però el polÃtic de torn podrà respirar tranquil perque el seu malabarisme ecològic ha colat i el lloc a la poltrona no se li qüestiona. Si a sobre al seu costat te un president de la Generalitat que titlla de “fonamentalistesâ€? als crÃtics, només pel fet que critiquen i sense tenir en conte el què i perquè, uns mitjans de comunicació que s’entesten en no voler contrastar les opinions, estarem davant d’un altra Delta desaparegut amb totes les sostenibilitats i protocols possibles per glòria dels centenars d’anys en que aquesta terra va ser guanyada al mar pels pagesos d’aquest part del Delta.
Només ens quedarà llavors la veu d’aquells jubilats que des del pont es miraven tristos les obres del desviament mentres deien “quina llà stima�, potser eren fonamentalistes o potser massa sensibles, en tot cas la seva opinió no conta pels nous cacics de la “democrà cia�.
Un pratenc que no compta
17 de setembre del 2004. El Prat de Llobregat
http://kasalprat.org/ECOLOGIA/DOCS%20FINALS/NOTICIES/200407Accicongrsic.
+info a:
http://kasalprat.org/
http://www.amics21.com/lacaralletja/index.html |
|
Re: Jardiners versus zones verdes
|
|
per AVI 68 |
09 jun 2005
|
|
No se,nose,si estas dins dels "antiglobis i ecologistes,de debo del sistema", si publikes la noticia per l´olla de galls dindis ke hi ha a aket partit;o ke per mitjá de "l´autocritica", de netejar l´imatge ke teniu a l´eina(opinió personal meva) i despres poc a poc anar guanyat adeptes.Salut. |
|
Re: Jardiners versus zones verdes
|
|
per delta's fan |
10 jun 2005
|
|
Que als d'iniciativa els importa menys la ecologia que la seva poltrona esta clarissim, pero no nomes la poltrona passa per sobre del respecte pel medi ambient, son un partit progressista i com a tal creuen en els miracles del progres tecnologic-industrial. sempre en un conflicte entre el respecte pel medi ambient i una oportunitat estrategica de progres tecnologic, que ells titllaran de "necessaria",es posaran sempre a favor del sistema que engendra tot aixo. El teu es un bon exemple que mostra com el sistema tecnologic-industrial no pot reformarse amb accions democratiques per tal de paliar els seus efectes i vestir-lo de sostenibilitat. una reforma aconseguida per mitja de la lluita d'un poble consegueix un retras una demora fins que la guardia i l'"alboroto" baixen, en quant els activistes es relaxen, la tecnologia (el projecte en aquest cas) espera pacientment a la carpeta a que vingui el seguent gobernant que segur li fara mes cas fins a arrivar a ferse realitat.AL SISTEMA TECNO-INDUSTRIAL NO SE'L POT REFORMAR, SE'L HADE DESTRUIR!! |
|
|
