Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : educació i societat
Ets anarquista?
06 jun 2005
Extret de www.distritoxic.tk
El més probable és que ja hagis escoltat alguna cosa sobre qui són els anarquistes i sobre allò en el que suposadament creuen. El més probable és que tot el que vas escoltar dir sobre ells sigui fals. Molta gent sembla que pensa que els anarquistes són adeptes a la violència, al caos i a la destrucció, que s'oposen a totes les formes d'ordre i d'organització, que són nihilistes fanàtics que volen acabar amb tot. Gens més lluny de la realitat. Els anarquistes són les persones que pensen simplement que els éssers humans poden comportar-se d'una forma raonable sense haver de ser obligats a això. En realitat, és una noció molt simple. Però és la noció que els rics i poderosos sempre van considerar més perillosa.

En la seva expressió més simple, les creences anarquistes giren entorn de dues premisses. La primera és que els éssers humans són, en circumstàncies normals, tan raonables i decents com els permetin ser i, per tant, poden autoorganitzar les seves comunitats sense necessitat que els indiquin com. La segona és que el poder corromp. Abans de res, l'anarquisme és una qüestió de tenir coratge per a prendre els principis simples de la decència comuna pels quals ens guiem i seguir-los fins les seves conclusions lògiques. Per molt insòlit que sembli, en molts aspectes importants, ja ets anarquista (només que no t’adonés).

Tal vegada t'ajudi si analitzem alguns exemples del dia a dia:

- Si hi ha una fila per a agafar un autobús gairebé ple, vas a esperar el teu torn i contenir les ganes de colar-te, fins i tot si no hi ha cap policia?

Si vas respondre «sí», llavors estàs habituat a actuar com un anarquista! El principi anarquista fonamental és «autoorganització»: l'assumir que els éssers humans no necessiten que se'ls amenaci amb sancions perquè arribin a un grau de comprensió entre ells, o perquè tractin als altres amb dignitat i respecte.

Totes les persones creuen que són capaces de comportar-se de manera raonable. Si penses que la llei i la policia són necessàries, és només perquè no creus que altres persones ho siguin. Però si et pares a pensar, no tindran elles dret a pensar exactament el mateix en relació a tu? Els anarquistes argumenten que gairebé tot el comportament antisocial que ens fa pensar que és necessària l'existència de forces armades, de policia, de presons i de governs per a controlar les nostres vides és, de fet, causat per les desigualtats sistemàtiques i la injustícia que aquestes forces armades, policia, presons i governs creen. És tot un cercle viciós. Si les persones estan acostumades a ser tractades com si les seves opinions no importessin, és probable que es tornin agressives i cíniques, fins i tot violentes (la qual cosa, per descomptat, fa que sigui fàcil per als quals estan en el poder dir que les seves opinions no conten). Quan s'adonen que la seva opinió és tan important com la de qualsevol altra persona, tendeixen a tornar-se moltíssim més obertes. Per a abreujar una llarga història: els anarquistes creuen que, en gran mesura, és el propi poder i les seves conseqüències el que torna a les persones estúpides i irresponsables.

- Ets membre d'un club esportiu o equip d'esport, o de qualsevol altra organització voluntària on les decisions no siguin imposades per un cap, sinó preses sobre la base del consens general?

Si vas respondre «sí», llavors pertanys a una organització que treballa d'acord amb els principis anarquistes! Altre principi bàsic és l'associació voluntària. És només una qüestió d'aplicar els principis democràtics a la vida diària. L'única diferència és que els anarquistes creuen que deuria ser possible l'existència d'una societat en la qual cada cosa fos organitzada segons aquests principis, tots els grups basats en el consentiment lliure dels seus membres i, per tant, tot aquest estil d'organització de dalt a baix (militar com els exèrcits, o les burocràcies o les grans corporacions, basades en cadenes de comandos) ja no serien necessàries. Tal vegada no crea que això arribi si pot ser mai. Tal vegada sí. Però cada vegada que arribes a un acord per consens, en comptes de per una amenaça, cada vegada que fas un pacte voluntari amb altra persona, arribes a un reconeixement recíproc o arribes a un compromís tenint en la deguda consideració la situació o les necessitats particulars de l'altre, estàs sent un anarquista, fins i tot encara que no tinguis consciència d'això.

L'anarquisme és només la manera que les persones actuen quan tenen llibertat per a fer-lo d'acord amb la seva elecció i quan negocien amb uns altres que són també lliures; i per tant, conscients de la responsabilitat davant els altres que això implica. Això condueix a altre punt crucial: mentre les persones poden ser raonables i tenir consideració si estan relacionant-se amb iguals, la naturalesa humana és tal que sembla impossible que ho facin quan se'ls dóna poder sobre els altres. Dóna-li poder a algú i abusarà d'ell d'una forma o altra.

- Penses que la majoria dels polítics són uns porcs egocèntrics, egoistes, als quals no els importa realment l'interès públic? Penses que vivim en un sistema econòmic que és estúpid i injust?

Si vas respondre «sí», llavors donés suport la crítica anarquista de la societat contemporània (almenys en els seus aspectes més generals). Els anarquistes pensen que el poder corromp i que els quals passen la vida sencera a la recerca del poder són les últimes persones a les quals deuria donar-se-li. Els anarquistes pensen que el nostre sistema econòmic actual té més probabilitats de premiar a les persones per comportaments egoistes o sense escrúpols que a les quals són éssers humans decents, preocupats pels altres. La majoria de les persones tenen aquests sentiments. L'única diferència és que la majoria de les persones creu que no hi ha gens que fer en relació amb això o que (i és això en el que els fidels servidors del poder solen insistir) pot arribar a fer-se una mica que acabi canviant les coses per a pitjor. Però... i si no fos cert? Haurà realment alguna raó vàlida per a creure això? Quan es poden provar, la majoria de les previsions sobre el que succeiria sense estats o capitalisme acaben per demostrar que no estan fonamentades.

Durant milers d'anys les persones van viure sense governs. En molts llocs del món hi ha pobles que viuen fora del control dels governs, fins i tot avui en dia. No es dediquen a matar-se uns a uns altres. Només viuen les seves vides, com qualsevol altra persona faria. Clar que en una societat complexa, urbana, tecnològica... hi ha una necessitat molt major d'organització. No obstant això, la tecnologia pot fer també que aquests problemes siguin més fàcils de resoldre. De fet, ni tan sols comencem a pensar com serien les nostres vides si la tecnologia fos posada realment al servei de les necessitats dels humans. Quantes hores necessitaríem treballar per a mantenir una societat funcional (és a dir, si ens veiéssim lliures de les ocupacions inútils o destructives com el telemarketing, els advocats, els carcellers, els analistes financers, els experts en relacions humanes, els buròcrates i els polítics), si enfoquéssim el treball dels nostres millors caps científiques dels sistemes d'armament espacials o del mercat d'accions cap a la mecanització de les tasques més desagradables o més perilloses com la mineria de carbó o la neteja del bany i si distribuíssim el treball que sobrés entre totes les persones? Quatre hores al dia? Tres? Dos? Ningú ho sap perquè ningú es fa ni tan sols aquest tipus de pregunta. Els anarquistes pensen que aquestes són exactament el tipus de preguntes que deuríem començar a fer-nos.

- Creus realment en les coses que els dius als teus fills (o que els teus pares et van contar)?

«No importa qui va començar». «Dos mals no fan un bé». «Neteja el que vas embrutar». «Feix les coses pensant en els altres». «No siguis mesquins amb les persones que et sembla diferents». Tal vegada deuríem decidir si estem mentint als nostres fills quan els vam parlar del bé i del mal, o si estem prenent realment de debò les nostres pròpies sentències. Perquè si duus aquests principis morals a les seves conclusions lògiques, arribaràs a l'anarquisme.

Pren el principi que dos mals sumats no produeixen un bé. Si prenguessis això realment de debò, bastaria per a tirar per terra gairebé totalment la base de tot el sistema bèl·lic i de justícia criminal. El mateix pansa amb el repartiment: els diem sempre als nens que ha d'aprendre a compartir, a tenir en compte les necessitats d'uns i d'uns altres, a ajudar-se mútuament; després, quan estem en el món real vam assumir que cadascun és naturalment egoista i competitiu. Un anarquista assegurarà sempre que, de fet, el que els diem als nostres fills és cert. Molt del que es va aconseguir en la història de la humanitat, cada descobriment o fet que va millorar la vida de les persones, va anar gràcies a la cooperació i l'ajuda mútua. Fins i tot ara, la major part de nosaltres gastem més amb la nostra família i amb els nostres amics que amb nosaltres mateixos. Encara que, sens dubte, sempre va a haver persones competitives en aquest món, no és una raó perquè la societat es basi en el foment d'aquest comportament i molt menys per a fer que les persones competeixin per a arribar a les necessitats bàsiques de la vida. Una societat que només fomenta la competició, només defensa els interessos dels quals estan en el poder, que volen que visquem amb temor cap als altres. Per això els anarquistes proposen una societat basada no només en l'associació lliure sinó també en l'ajuda mútua.

La veritat és que la major part dels nens creix creient en una moral anarquista i gradualment han d'adonar-se que el món adult no funciona així. He aquí per quin tantes persones són rebels, alienades i fins i tot suïcides mentre són adolescents, i acaben per resignar-se i amargar-se quan es converteixen en adults. L'única recompensa és, freqüentment, tenir capacitat per a educar als seus propis fills i desitjar que el món sigui just per a ells. Però per què no comencem per construir un món que sigui realment basat en els principis de la justícia? No seria aquest el millor regal que podríem donar als nostres fills? –

- Creus que l'ésser humà és fonamentalment corrupte i dolent o que alguns tipus de persones (dones, persones de raça negra, gent comuna que no és ni rica ni té estudis) són espècimens inferiors, destinats a ser governats per algú millor que ells?

Si la teva resposta és «sí», bon, llavors sembla que no ets anarquista al cap i a la fi. Però si vas respondre «no», llavors és possible que estiguis d'acord amb el 90% dels principis anarquistes i, vam esperar, estiguis vivint la teva vida d'acord amb ells. Sempre que tractes a altre ésser humà amb consideració i respecte estàs sent anarquista. Cada vegada que resols les teves divergències amb uns altres a través d'un compromís raonable i escoltes el que cadascun ha de dir en comptes de deixar que algú decideixi en nom dels restants, estàs sent anarquista. Cada vegada que tens oportunitat de forçar a algú a fer alguna cosa però, en comptes d'això, decideixes apel·lar al teu sentit de la raó i la justícia, estàs sent anarquista. El mateix pansa quan comparteixes una mica amb un amic, o decideixes qui va a rentar els plats, o altra cosa amb un sentit d'equitat.

Clar, podràs objectar que tot va bé mentre es tracta de petits grups de persones que es relacionen mútuament, però per a administrar una ciutat o un país, és un assumpte totalment diferent. I, evidentment, això té la seva raó de ser. Fins i tot si es descentralitza la societat i es posa el major poder possible en mans de les petites comunitats haurà (malgrat tot), un gran nombre de coses que necessitin ser coordinades, des d'administrar les vies de ferrocarril fins decidir sobre quins aspectes deu centrar-se la investigació en medicina. Però només perquè una mica sigui complicat no vol dir que no hagi manera de fer-lo. Simplement vol dir que serà complicat. De fet, els anarquistes tenen moltes idees sobre com una societat saludable i democràtica deuria autogovernarse. Per a explicar-les és necessari anar molt més allà d'aquest petit text introductori. De totes maneres, no hi ha cap anarquista que pretengui tenir en les seves mans el model perfecte. La veritat és que no aconseguim imaginar la meitat dels problemes que sorgiran quan intentem crear una societat democràtica. Fins i tot així, creiem que la capacitat dels humans està a l'altura de resoldre'ls mentre la humanitat es conservi dintre de l'esperit dels nostres principis bàsics (que són, al cap i a la fi, només els principis de decència humana fonamental).

Nola Anarchy

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Ets anarquista?
07 jun 2005
Per fi alguna cosa minimament raonable !! Fora de l'estúpid debat de si existeixen els pobles, de si hem de cremar totes les banderes o només algunes...
La unitat és la força !!!
Re: Ets anarquista?
07 jun 2005
L'ignorància és la força
La llibertat és l'esclavitud
La guerra és la pau
Re: Ets anarquista?
07 jun 2005
Només fa falta prestar atenció:

A-narquista
SENSE-Govern (o sense dirigents, o sense amos, o sense directrius imperatives...)

És la filosofia més humana, més lliure, més digna de la història de la humanitat: des de aquells/aquelles pobladores que vivien en comunitat respectant-se i decidint per ells/elles mateixos/mateixes, o fins a els que creen moviments socials en un Segle XXI caracteritzat pel control post-capitalista i l'extermini incontrolat dels animals no-humans i més matèries de la natura.

Llibertat per als pobles, llibertat per als animals, llibertats per les muntanyes i mars, llibertat per a les llengües, llibertat per a l'art, llibertat per al pensament, llibertat per al coneixement i la curiositat, llibertat per al sexe, llibertat, llibertat, llibertat!!!
Re: Ets anarquista?
07 jun 2005
I llibertat per les formigues!!!
Quin nivell d'elaboració tèorica!!!!
Uauuu! Ihuuuu! Oiiooooo!
Re: Ets anarquista?
07 jun 2005
Tot molt bonic, si.. pero un somni impossible.
Per que el problema és que no tots els homes son iguals...

No parlo de diners, ni de classes socials...parlo de que hi ha llestos i tontos, artistes i altres que no saben pintar, sans i malalts i milers de diferències més.

No es possible construir una societat igualitaria quan la diversitat es la norma interna

Per aquest motiu, en tota la història ha sorgit el conflicte entre els individus...per aquest motiu no existeixen els pobles indígenes incontaminats i bons sino que des de sempre uns pobladors han volgut aniquilar els seus veins.

I davant d´això no hi ha altra alternativa que crear estructures de poder que evitin que ens matem els uns als altres

Ho sento pel món, pero és així, son així

L´home, tregueu-vos-ho del cap
Re: Ets anarquista?
07 jun 2005
Igualtat en la diversitat, és tracta d'aixó. La diversitat no és cap problema, el problema és quan no hi ha convivència sino imposició
Re: Ets anarquista?
07 jun 2005
El debat es pot allargar tant com es vulgui i no s'arrivaria a cap conclusió.

Tot kda força inutilitzat a la k algú es salta les normes no escrites i actua per codicia o per el k cregui, es a dir, robar, matar, violar,....

La pregunta k sempre m´he fet es k passaria en aquest cas?
Fins i tot es pot tribialitzar, vaig en cotxe, arrivo tard, ningú en te la culpa, per tant accelero la marxa i sense voler atropello a algú. quin es el resultat? no sem jutja? no sem castiga? Ha estat un accident, pero es per una imprudencia. Com això milers d'exemples sense arrivara ala premeditació, k insistexio tb existiria.

No val una resposta d k això no passaria pq totom es feliç, les utopies son maques, pero no son més k això.
Re: Ets anarquista?
07 jun 2005
Mort a l'anarquisme. Visca el caos, visca l'anarquia.
Sindicato Sindicat