|
|
|
|
|
Anàlisi :: globalització neoliberal : corrupció i poder : immigració : laboral |
|
El sà de Paco MartÃnez Soria
|
|
|
per Salvador |
05 jun 2005
|
|
<b>Gràcies a les directives europees, s'estan contractant serveis de treballadors estrangers a preus molt per sota dels que es paguen als treballadors autòctons. És el cas de la mateixa France Télécom, que no ha tingut cap problema per utilitzar un grapat de treballadors portuguesos, amb sous de Portugal, que viuen en barracons proporcionats per la mateixa companyia. És això Europa? Doncs sí, també és això. Els dirigents europeus han estat molt curosos per no estendre de cap de les maneres el nivell de protecció social dels països més desenvolupats als nous membres que anaven ingressant a la Unió.</b> |
Dues societats políticament conscients i amb un bon nivell cultural han analitzat i debatut el Tractat que se'ls proposava. I francesos i holandesos han decidit, de forma molt majoritària, que la Constitució de Giscard d'Estaing no els interessa.
A França ha votat un 70 per cent del cens i als Països Baixos un 62. En aquests dos Estats, uns mitjans de comunicació lliures i crítics han entrat a fons en el contingut del text que se'ls proposava.
Tant és així que s'ha popularitzat la figura del lampista polonès, un exemple possible del que ja està passant en alguns països on, gràcies a les directives europees, s'estan contractant serveis de treballadors estrangers a preus molt per sota dels que es paguen als treballadors autòctons.
És el cas de la mateixa France Télécom, que no ha tingut cap problema per utilitzar un grapat de treballadors portuguesos, amb sous de Portugal, que viuen en barracons proporcionats per la mateixa companyia. És això Europa? Doncs sí, també és això.
És evident que Europa ha funcionat acceleradament quan s'ha constituït en mercat únic i, també, quan ha pres decisions supraestructurals. Els dirigents europeus, per exemple, no han tingut manies (escrúpols?) quan s'han hagut de sostraure al control democràtic institucions com el Banc Central Europeu, però han estat molt curosos per no estendre de cap de les maneres el nivell de protecció social dels països més desenvolupats als nous membres que anaven ingressant a la Unió.
Cada vegada que és desestimada una ajuda a una empresa en dificultats o a un col·lectiu desfavorit, l'excusa és que Brussel·les no ho permet. Però mai no hem sentit que tal o tal altre servei social s'ha d'estendre o incrementar per adequar-nos al nivell d'aquells països, nord enllà, que fa tant de temps que envegem els que tenim la mala sort de ser massa a prop del Mediterrani o dels Urals.
El lampista polonès no té res de casual i serveix per pressionar a la baixa, d'una sola tacada, els sous i les prestacions socials. Per això té tota la lògica que aquesta Constitució hagi estat votada per les classes més afavorides i rebutjada pels treballadors i els pagesos. Els obrers, a França i Holanda, ja fa molt de temps que saben llegir. Mala sort.
S'ha intentat presentar aquests resultats com una conseqüència de la conjuntura política interna d'aquests dos països, i això, bàsicament, és mentida. El que s'ha d'explicar en clau interna és el sí espanyol, que és el resultat d'un menysteniment sistemàtic de la consciència crítica de la societat, d'un nivell cultural mitjà molt allunyat dels estàndards francès o holandès i d'un sistema de mitjans de comunicació amb molt poca autonomia del poder polític.
Amb el PSOE i el PP d'acord en tot no hi ha possibilitat de debat. Per això, a Espanya, només van poder fer campanya pel no un radiofonista sonat i una Esquerra Unida abandonada a la seva sort mediàtica pel Partit Socialista. Per cert, no hi havia ni un sol diputat, alcalde o dirigent socialista que dubtés ni una mica? És això l'esquerra espanyola?
A Catalunya la cosa tampoc no va anar gaire millor. L'únic debat va ser per la qüestió nacional i es va basar en la fe o desconfiança en les promeses del president espanyol. I, a sobre, amb les campanyes creuades, perquè els aliats de Zapatero demanaven el no i, per contra, els perjudicats pels socialistes estaven pel sí. Sort que en alguns llocs la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El sà de Paco MartÃnez Soria
|
|
per KT |
05 jun 2005
|
y la de Esteso y Pajares!!!
pero esto es lo que hay!!
www.kaosenlared.net |
|
Re: El sà de Paco MartÃnez Soria
|
|
per Copenhague - Praga - DublÃn |
05 jun 2005
|
El «no» al Tratado constitucional de la UE ha pasado a liderar los sondeos en Dinamarca, que ha convocado el referéndum para el 27 de setiembre.
Un 39,5% votará en contra, frente al 30,8% a favor, mientras el porcentaje de indecisos se sitúa en el 29,7%, según una encuesta del Instituto Greens tras el «no» francés y antes del «no» holandés y publicada ayer en en el diario “Boersen�.
El 65,3% exige mantener el referéndum. El sondeo invierte la tendencia de las semanas anteriores, cuando el «sû llevaba la delantera con más de 5 puntos.
Dinamarca rechazó por referéndum el Tratado de Maastricht en 1992 y repitió la consulta, esta vez favorable, unos meses después tras arrancar concesiones a la UE.
La coalición gubernamental de liberales y conservadores acordó ayer exigir al Consejo Europeo que aclare el futuro del proceso en la cumbre de los dÃas 16 y 17 en Bruselas.
El «no» triunfarÃa también en la República Checa.
Según un sondeo del instituto Factum Invenio, el 33,7% de los checos se manifiesta en contra, un 31,5% sigue a favor y un 34,8% se muestra indeciso, mientras que a mediados de mayo los sondeos apuntaban a que el 51% votarÃa a favor del tratado.
El terremoto en la UE tras los resultados de los referendos francés y holandés ha sido calificado de «una gran victoria para la libertad y la democracia en Europa» por el presidente checo y populista de derechas Vaclav Klaus, quien llegó a comparar la crisis en la UE con la que tuvo lugar en los paÃses de la órbita soviética.
Klaus insiste en que hay que detener el proceso de ratificación y pone en duda que vaya a firmar la ley correspondiente en caso de que sea ratificado por vÃa parlamentaria.
El primer ministro checo, Jiri Paroubek, insiste en seguir adelante con el proceso y comunicó recientemente al presidente de turno de la UE, Jean-Claude Juncker, la intención de convocar un referéndum a mediados de 2006, simultáneamente a las elecciones parlamentarias.
Juncker, primer ministro de Luxemburgo, reiteró su intención de dimitir en caso de que el «sû triunfe en el referéndum del 10 de julio.
Dudas en Irlanda
El ministro de Exteriores de Irlanda, Dermot Ahern, dejó por primera vez en el aire la cuestión del referéndum, anunciado para mediados del año que viene. «Estos acontecimientos han provocado un movimiento sÃsmico y tenemos que evaluarlos conforme avanza el tiempo», señaló.
Un portavoz de Exteriores reiteró que Irlanda, que ya tuvo que celebrar dos referendos para ratificar el Tratado de Niza, «sigue comprometido con la ratificación».
De visita en BerlÃn, el primer ministro, Bertie Ahern, puso en guardia contra «un excesivo pesimismo» en torno a la UE. Poco antes habÃa departido con el canciller alemán, Gerhard Schröder, convertido en una suerte de «apagafuegos» en esta nueva crisis.
En Suecia, la mayorÃa de la población exige la convocatoria de un referéndum y votarÃa en contra (42 frente a 23%). El Gobierno optó por la fórmula de la ratificación parlamentaria. |
|
becà ries precà ries
|
|
per quin timu |
10 jun 2005
|
Aquest pais que ja hi ha uns contractes de segona, si ets becària ets de tercera. Sense cotitzar a seguretat social, sense dret a cobrar les vacances ni l'atur. Cobrant 4,5 euros l'hora. Que trist treballar des del setembre i quan arriben les vacances d'agost no tenir dret ni a salari doble com cobra tothom, ni a salari, aquell mes et busqes unaltre feina durant les "vacances" o no cobres un duru. L'irpf te'l cobren cada mes però.
I que trist que per aquestes feines hi hagi molta gent esperant en llista d'espera.
Un exemple d'aquestes beques és a la Universitat de Barcelona:
http://www.ub.edu/acad/beques/col.laboracio/
Si a la uni t'exploten, que t'espera al carrer?
Encara que sigui una situacio laboral temporal, per a joves, que un cop llicenciats trobaran en teoria una feina mes digne, no es motiu per no rebelar-se.
Becàries precàries del mon, unim-nos! |
|
Re: El sà de Paco MartÃnez Soria
|
|
per fraga, que te entierren hondo |
17 jun 2005
|
Está claro, siempre nos tienen que salvar el culo los franceses.
Que verguenza de pais. Como queremos ser europeos, Paco? |
|
Re: El sà de Paco MartÃnez Soria
|
|
per fraga, que te entierren hondo |
17 jun 2005
|
Está claro, siempre nos tienen que salvar el culo los franceses.
Que verguenza de pais. Como queremos ser europeos, Paco? |
|
|
