|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Amb la serenor de les llà grimes
|
|
|
per Mek |
03 jun 2005
|
|
|
‘Atureu-los, que m’han apunyalat’ va ser, segurament, la darrera frase conscient de l’Isanta. No es va poder acomiadar, inconscient de la gravetat de les seves ferides. Els amics només van poder-lo allunyar un centenar de metres del lloc dels fets, distancia suficient per tal que els agressors no poguessin veure la perfecció de la seva feina. ‘Atureu-los, que m’han apunyalat’ i això és el que intenta fer el poble, un poble que jo, personalment, no havia vist mai moure’s tan unit.
I hem estat portada de diaris, titular de les notícies i tema de debat a les tertúlies televisives. Però el periodisme té els seus límits, i com sempre, tot passa quan la camera no té el rec. posat. No parlaré de manipulacions televisives, perquè no tinc res contra els mitjans. Només els retrec que s’han omplert la boca dient que el Josep Maria havia mort a la Patum, quan en realitat era en una activitat paral·lela, però suposo que posar-hi el nom de la festa ven més. Cal reconèixer que s’han estat informant, especialment els d’aquí, i que han volgut saber en tot moment l’opinió de la gent de Berga. Han mantingut el respecte per la família (excepte Antenta 3, a qui la paraula ‘respecte’ els sona a xinès), i els hem vist córrer davant les barreres de seguretat per mostrar-nos unes cares que la distància ens impedia veure.
La jutgessa ha decretat presó per la majoria dels detinguts, però cal que una cosa quedi molt clara: n’hi ha més a fora que a dins. De la seixantena de persones que han participat en les rodes de reconeixement, la majoria han afirmat que a les rodes només hi havia una part dels que havien vist a les agressions. Es clar que ningú sap com es diuen en realitat la resta dels agressors, ja que a tots se’ls coneix pel sobrenom de ‘catoños’ i la seva identitat real és un enigma. Tot i això, la sensació de veure la cara als inculpats i sentir que una veu interior et diu ‘ho sabia!’ provoca una indignació impossible de canalitzar. I veure com la colla de ‘primos’ i parents varis que també corrien per allà el dia de l’assassinat es passegen per davant de la comissaria amb la total seguretat que si un veí del poble decideix fer justícia per la seva mà, apareixerà un policia o un mosso i l’acabarà portant a casa amb el cotxe patrulla, per assegurar-se que no prengui mal, lluny de la indignació, provoca repugnància i vomitera. Com a dada que crec important, diré que ahir, durant la concentració davant de la comissaria, un grup va reconèixer una noia que es trobava allà en aquell moment i que sembla ser que van veure participar a les agressions. Van començar a cridar ‘tu també hi eres!’, però evidentment, com dic, amb el desconeixement del seu nom, ningú pot anar a dir que la noia dels cabell vermells també hauria de rebre el càrrec de ‘temptativa d’assassinat’.
D’altra banda també vull dir que les imatges que es van veure diumenge a TV3 d’una dona (senyora li queda gran i ample) dient que ‘sus hijos no habían hecho nada y que no se podia demostrar’, era només un fragment d’unes declaracions que només es van passar dos cops per una de les cadenes locals de Berga i en les quals afirmava insensateses com ‘lo único que han hecho mis hijos es follarse a todas las mujeres de Berga, porqué los hombres aquí son unos maricones’ o bé ‘nosotros no somos un clan, y no somos asesinos’. Com dic, només es va projectar dues vegades, després que la mateixa àvia amenacés la televisió local de ‘rajarlos’ si tornaven a passar-ho. Evidentment, això confirma que no son assassins, bé, això i que l’historial d’alguns dels seus fills passa per l’apunyalament a un policia local i que n’hi ha que tenen més de cinc judicis pendents per agressió amb arma blanca.
I en alguns moments he sentit que tot se’ns escapava de les mans. La gent cridava contra els mossos d’esquadra com si oblidés que el fill de puta que va apunyalar el Josep Maria per matar-lo (i que si no hagués estat ell hauria estat el seu germà), era dins d’aquella comissaria i que el que volíem era que l’inculpessin d’assassinat i veure-li la cara per poder cagar-nos amb la mare que el va dur al món durant molt de temps.
El cas és que van apallissar i apunyalar brutalment un noi que podia ser germà, fill, amic o conegut. I el poble, després de la tristesa profunda que això provoca a qualsevol persona amb un mínim d’humanitat, va passar a la indignació que l’ha fet moure per exigir una justícia que no s’hauria d’haver hagut d’exigir mai. Hem fet tard i ara ho paguem. Hem aguantat massa temps una colla d’éssers repugnants, assassins, que no haurien d’haver trepitjat mai aquest tros de terra. Ni aquest ni cap altre. Només desitjo, sincerament, serenament i amb aquest punt d’indignació que fa dies que ens recorre, que la sang de l’Isanta serveixi durant prou temps, per remoure la nostra.
Isanta, no t’oblidem. |
Mira també:
http://mek.lamevaweb.info/post/46/26768
|
This work is in the public domain |
|
Re: Amb la serenor de les llà grimes
|
|
per babau |
03 jun 2005
|
plepa
[1905; d'origen incert]
m i f Persona o cosa carregosa, amoïnosa, indesitjable |
|
Re: Amb la serenor de les llà grimes
|
|
per marxa,pesat! |
03 jun 2005
|
|
babau t´acabes de definir perfectament.. |
|
Re: Amb la serenor de les llà grimes
|
|
per llibert |
03 jun 2005
|
És clar despres d'un assassinat tolerat i justificat per la policia és molt estrany que la gent s'enfadi amb els mossos. Tu ets mosso, i ara voleu salvar el cul q s'oblidi la gent que cobreu per reprimir-nos, que ningú pensi en quina es la vostra funció.
Són la vergonya del paÃs, despres d'un assassinat com aquest perseguir a les victimes, investigant als agredits per trobar un vincle que unÃs els que es quoxaven amb algun dels agressors... ODI és el que sentim i a berga no engayeu a ningú.
MOSSOS FEIXISTES I COMPLICES. TURA FEIXISTA!
Josep mª no t'oblidarem, però encara mensy oblidarema ala tura i a l'estat feixista. MORT A L'ESTAT ALS POL�TICS A LA POLICIA I TOTS AQUELLS QUE FEU POSSIBLE QUE AQUEST ANY HAGIN MORT 2 PERSONES A MANS DEL FEIXISME! |
