Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Pacte estatutari: Una reforma feta a esquenes de la gent valenciana
01 jun 2005
La reforma de l’Estatut pactada pel PP i pel PSOE és, fonamentalment, una reforma feta perseguint objectius aliens als que es poden derivar dels interessos de la ciutadania i de la gent treballadora del País Valencià. Una volta més la política valenciana es converteix en instrument adaptat a les conveniències dels governs de Madrid i dels partits majoritaris. En aquest cas una doble voluntat pot haver-se manifestat: per un banda la d’intentar marcar límits a la baixa a l’Estatut de Catalunya- intent que alguns partits catalans ja s’han apressurat a rebutjar - i per altra i a la inversa, evitar que l’estatut català puga exercir, per mimetisme, un efecte impulsor “cap amunt� de les reivindicacions autonomistes i sobiranistes al País Valencià. D’aquesta forma PP i PSOE fan valer el seu pes al País Valencià per a poder influir a altres processos- com el català -i limitar els seus efectes cap a fora...

El procés de negociació de la reforma estatutària ha segut fosc en tot moment i puntualment revestit de teatralitat per tal d’encobrir decissions ja preses (recordem, per exemple, les intervencions de 10 minuts a les Corts del Bloc i alguna associació cívica...). Després de llarg temps podrint-se al si d’una hermètica comissió, al final han vingut les presses forçades pels interessos extravalencians citats adés. Però amb presses i tot el procés ha continuat en la foscor i la manca de participació fins al final: no només els partits no majoritaris però amb pes social com EUPV o el Bloc han estat deixats de banda pel bilateralisme del PP-PSOE, sinó també el conjunt de col.lectius i moviments socials amb els quals calia haver debatut i acordat un text de l’envergadura de l’estatutari. Aquest fet és particularment cert i greu en referència al moviment nacionalista del País Valencià. L’efecte d’això no és altre que el distanciament del conjunt de la societat valenciana respecte de la reforma estatutària. Però això no sembla ser cosa que preocupe massa a la gent promotora, ja que, com abans s’ha dit, altres són els seus objectius.

Encara no coneixem el detall de la lletra de la reforma pactada, però, sense considerar el que li falta, que és molt, la major part dels punts que es presenten com avanços segurament ho són només per als seus promotors, deixant en la indiferència o tenint nul.les conseqüències per a la ciutadania valenciana. En primer lloc, el greu problema arrastrat des de la transició, del no reconeixement de la unitat del valencia amb el català, queda com estava, malgrat les referències al caràcter “obligatori� de la normativa de la Acadèmia Valenciana de la Llengua. El mateix es pot dir respecte dels símbols i denominacions imposats per la dreta i el blaverisme, els quals es mantenen ben falcats on estaven. I que ara la “Comunitat Valenciana� es convertesca en “nacionalitat històrica� no deixa de ser un títol sense rendes, ja que la nostra sobirania política i capacitat de decissió lliure continuen supeditades a les institucions estatals. Alguna garantia suplementaria per a la defensa i normalització de la llengua? No, per descomptat. Per tant, des del punt de vista del drets lingüístics i nacionals, l’estatut del PP-PSOE fa aigües pel quatre costats.

L’existència d’un Servei Tributari Valencià de poc ens ha de servir si entre els criteris del sistema de finaçament no apareixen de manera clara el de la redistribució de la riquesa i el de la progressivitat fiscal. A més, la fiscalitat, si la gent treballadora i a la ciutadania en general n’ha de treure profit, ha de permetre posar en funcionament serveis públics de qualitat, reforçant i millorant els existents i creant-ne de nous. En algun lloc del pacte estatutari es parla d’això? Caldrà veure en què queda la “Carta de Drets Socials�, però si el model de referència és el de la corresponent “Carta� de la Constitució Europea- ídol reverenciat pels neoliberals PP i PSOE -llavors ja sabem que ens trobarem amb una hermosa declaració de principis sense transcendència pràctica. Perquè, on mana el mercat... difícilment hi tenen cabuda els drets socials, siguen aquest nous o vells.

Amb unes pràctiques partidàries i limitatives de la participació democràtica com les que es desenvolupen al si de les Corts i de la Generalitat, l’augment del nombre d’escons no pot tenir cap conseqüència palpable- com no siga el negatiu de reforçar el bipartidisme i el govern de majories i multiplicar els efectes perversos d’una llei electoral que queda “blindada�, al passar-se la majoria qualificada necessària per a la seua modificació dels 2/3 als 3/5. Però molt més greu qüestió és la del manteniment del sostre del 5%... Veiem en això una mostra palmària d’encabotament antidemocràtic ja que- tal i com estan les coses -encara que aquest sostre desaparegués difícilment s’anava a alterar cap “equilibri parlamentari�, ni perillarien las majories existents... però tot allò que reforce el bipartidisme d’alternància sembla una conquesta irrenunciable a la “governavilitat�. Es nega la veu als minoritaris per pur i dur tarannà antidemocràtic. Ni pensar, per descomptat, en la introducció de reformes que augmenten la participació ciutadana, la flexibilitat democràtica, el control de les institucions o la paritat de sexes al seu si. Respecte del fet que el President puga disoldre les Corts de manera anticipada poc ens anem a beneficiar, la ciutadania comuna, de les maniobres polítiques derivables d’aquesta nova “potestat� del cap de la Generalitat. En síntesi, en l’apartat de l’augment i millora de la democràcia l’estatut pactat sembla un zero a l’esquerra.

Es protegeix el territori? Es limita la depredació urbanística? S’impedeixen les obres d’infraestructures hídriques com el transvassament del Xúquer-Vinalopó? No, no, no... Per això, després de tots aquestes mancances i despropòsits i malgrat la seau majoria “aclaparadora� de la de normal es senten tan satisfets, els protagonistes del “pacte estatutari� no s’atreveixen ni tan sols a sotmetre’l a referéndum i deixen el tema... per a futures reformes (que en el seu pensar deuen de perdre’s en les matinades d’un llunyà futur).

En síntesi, un pacte estatutari fet a esquenes de la gent valenciana (o de front, tan se val, amb la ciutadania assistint d’espectadora a una teatral representació política), per interessos distints als seus i que en poc o en res ha de beneficiar-la. Evidentment, des de l’Espai Alternatiu, no podem fer altra cosa que rebutjar-lo i animar tota la gent treballadora i la ciutadania del País Valencià a expressar la seua repulsa tant als procediments utilitzats per a gestar aquest pacte com als seus propis objetius i continguts.

Espai Alternatiu
29 maig 2005
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiaweb_050601.htm

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat