|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Pacte estatutari: Una reforma feta a esquenes de la gent valenciana
|
|
|
per comunicat de Espai Alternatiu (Pais Valencià ) |
01 jun 2005
|
|
|
La reforma de l’Estatut pactada pel PP i pel PSOE és, fonamentalment, una reforma feta perseguint objectius aliens als que es poden derivar dels interessos de la ciutadania i de la gent treballadora del PaÃs Valencià . Una volta més la polÃtica valenciana es converteix en instrument adaptat a les conveniències dels governs de Madrid i dels partits majoritaris. En aquest cas una doble voluntat pot haver-se manifestat: per un banda la d’intentar marcar lÃmits a la baixa a l’Estatut de Catalunya- intent que alguns partits catalans ja s’han apressurat a rebutjar - i per altra i a la inversa, evitar que l’estatut català puga exercir, per mimetisme, un efecte impulsor “cap amuntâ€? de les reivindicacions autonomistes i sobiranistes al PaÃs Valencià . D’aquesta forma PP i PSOE fan valer el seu pes al PaÃs Valencià per a poder influir a altres processos- com el català -i limitar els seus efectes cap a fora...
El procés de negociació de la reforma estatutà ria ha segut fosc en tot moment i puntualment revestit de teatralitat per tal d’encobrir decissions ja preses (recordem, per exemple, les intervencions de 10 minuts a les Corts del Bloc i alguna associació cÃvica...). Després de llarg temps podrint-se al si d’una hermètica comissió, al final han vingut les presses forçades pels interessos extravalencians citats adés. Però amb presses i tot el procés ha continuat en la foscor i la manca de participació fins al final: no només els partits no majoritaris però amb pes social com EUPV o el Bloc han estat deixats de banda pel bilateralisme del PP-PSOE, sinó també el conjunt de col.lectius i moviments socials amb els quals calia haver debatut i acordat un text de l’envergadura de l’estatutari. Aquest fet és particularment cert i greu en referència al moviment nacionalista del PaÃs Valencià . L’efecte d’això no és altre que el distanciament del conjunt de la societat valenciana respecte de la reforma estatutà ria. Però això no sembla ser cosa que preocupe massa a la gent promotora, ja que, com abans s’ha dit, altres són els seus objectius.
Encara no coneixem el detall de la lletra de la reforma pactada, però, sense considerar el que li falta, que és molt, la major part dels punts que es presenten com avanços segurament ho són només per als seus promotors, deixant en la indiferència o tenint nul.les conseqüències per a la ciutadania valenciana. En primer lloc, el greu problema arrastrat des de la transició, del no reconeixement de la unitat del valencia amb el català , queda com estava, malgrat les referències al carà cter “obligatoriâ€? de la normativa de la Acadèmia Valenciana de la Llengua. El mateix es pot dir respecte dels sÃmbols i denominacions imposats per la dreta i el blaverisme, els quals es mantenen ben falcats on estaven. I que ara la “Comunitat Valencianaâ€? es convertesca en “nacionalitat històricaâ€? no deixa de ser un tÃtol sense rendes, ja que la nostra sobirania polÃtica i capacitat de decissió lliure continuen supeditades a les institucions estatals. Alguna garantia suplementaria per a la defensa i normalització de la llengua? No, per descomptat. Per tant, des del punt de vista del drets lingüÃstics i nacionals, l’estatut del PP-PSOE fa aigües pel quatre costats.
L’existència d’un Servei Tributari Valencià de poc ens ha de servir si entre els criteris del sistema de finaçament no apareixen de manera clara el de la redistribució de la riquesa i el de la progressivitat fiscal. A més, la fiscalitat, si la gent treballadora i a la ciutadania en general n’ha de treure profit, ha de permetre posar en funcionament serveis públics de qualitat, reforçant i millorant els existents i creant-ne de nous. En algun lloc del pacte estatutari es parla d’això? Caldrà veure en què queda la “Carta de Drets Socialsâ€?, però si el model de referència és el de la corresponent “Cartaâ€? de la Constitució Europea- Ãdol reverenciat pels neoliberals PP i PSOE -llavors ja sabem que ens trobarem amb una hermosa declaració de principis sense transcendència prà ctica. Perquè, on mana el mercat... difÃcilment hi tenen cabuda els drets socials, siguen aquest nous o vells.
Amb unes prà ctiques partidà ries i limitatives de la participació democrà tica com les que es desenvolupen al si de les Corts i de la Generalitat, l’augment del nombre d’escons no pot tenir cap conseqüència palpable- com no siga el negatiu de reforçar el bipartidisme i el govern de majories i multiplicar els efectes perversos d’una llei electoral que queda “blindadaâ€?, al passar-se la majoria qualificada necessà ria per a la seua modificació dels 2/3 als 3/5. Però molt més greu qüestió és la del manteniment del sostre del 5%... Veiem en això una mostra palmà ria d’encabotament antidemocrà tic ja que- tal i com estan les coses -encara que aquest sostre desaparegués difÃcilment s’anava a alterar cap “equilibri parlamentariâ€?, ni perillarien las majories existents... però tot allò que reforce el bipartidisme d’alternà ncia sembla una conquesta irrenunciable a la “governavilitatâ€?. Es nega la veu als minoritaris per pur i dur tarannà antidemocrà tic. Ni pensar, per descomptat, en la introducció de reformes que augmenten la participació ciutadana, la flexibilitat democrà tica, el control de les institucions o la paritat de sexes al seu si. Respecte del fet que el President puga disoldre les Corts de manera anticipada poc ens anem a beneficiar, la ciutadania comuna, de les maniobres polÃtiques derivables d’aquesta nova “potestatâ€? del cap de la Generalitat. En sÃntesi, en l’apartat de l’augment i millora de la democrà cia l’estatut pactat sembla un zero a l’esquerra.
Es protegeix el territori? Es limita la depredació urbanÃstica? S’impedeixen les obres d’infraestructures hÃdriques com el transvassament del Xúquer-Vinalopó? No, no, no... Per això, després de tots aquestes mancances i despropòsits i malgrat la seau majoria “aclaparadoraâ€? de la de normal es senten tan satisfets, els protagonistes del “pacte estatutariâ€? no s’atreveixen ni tan sols a sotmetre’l a referéndum i deixen el tema... per a futures reformes (que en el seu pensar deuen de perdre’s en les matinades d’un llunyà futur).
En sÃntesi, un pacte estatutari fet a esquenes de la gent valenciana (o de front, tan se val, amb la ciutadania assistint d’espectadora a una teatral representació polÃtica), per interessos distints als seus i que en poc o en res ha de beneficiar-la. Evidentment, des de l’Espai Alternatiu, no podem fer altra cosa que rebutjar-lo i animar tota la gent treballadora i la ciutadania del PaÃs Valencià a expressar la seua repulsa tant als procediments utilitzats per a gestar aquest pacte com als seus propis objetius i continguts.
Espai Alternatiu
29 maig 2005 |
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiaweb_050601.htm
|
This work is in the public domain |
