Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
Després del triomf del NO a França: Una altra esquerra per una altra europa és possible [Declaració de Revolta Global]
30 mai 2005
Les raons de la victòria del NO a França

Divendres, 10 de juny a les 19 hores a les Cotxeres de Sants (c/ Sants, 79)
Amb Francis Viguié, membre de la LCR i de la campanya pel NO.

Organitza: Revolta Global
RevoltaGlobal_LesRaonsDelNO.jpg
El resultat del referèndum celebrat a França sobre el Tractat Constitucional de la UE ha confirmat el rebuig de la majoria de la ciutadania dâaquest país al projecte neoliberal i antidemocràtic del gran capital i de les elits governants europees. Aquest triomf obre un procés de deslegitimació popular de les bases mateixes sobre les quals sâha anat construint la Unió Europea que, sense dubte, també es reflectirà a Holanda i altres països on encara es manté la convocatòria de referèndums. La crisi dâaquest projecte és ja irreversible i cap maniobra de desqualificació del NO com a âantieuropeuâ? o la reacció autista procedent de Brussel·les i altres governs pot ocultar els efectes del terratrèmol produït.

Aquest èxit, reflectit de forma més visible als cinturons industrials i als barris populars, ha estat la culminació dâun intens treball dâinnumerables col·lectius, organitzacions socials i formacions polítiques que han sacsejat França i que avui aspiren a seguir coordinant-se i a impulsar uns âestats generals del NOâ?. Ha sigut la seva pacient i constant labor informativa i crítica del Tractat Constitucional entre les capes populars la que ha aconseguit contrarestar finalment lâextraordinari desplegament mediàtic i institucional dels partidaris del Sí -entre els quals no han faltat Zapatero, Maragall i la majoria de la socialdemocràcia europea i de la CES- els quals no han tingut cap reticència a utilitzar tot tipus de xantatges i amalgames, inclosa lâassociació del NO antineoliberal amb una extrema dreta xenòfoba que ha tingut un paper marginal en tota aquesta campanya.

Més enllà dels efectes que a curt termini pugui tenir a França un resultat que ha estat també un càstig a Chirac i a una dreta governant que, ajudada pels sectors oficials del Partit Socialista i dels Verds, ha estat incapaç de frenar lâonada ascendent del NO, aquest triomf ha de contribuir a un gir a lâesquerra a escala de la UE i ha de convertir-se en un estímul per iniciar un nou cicle polític i social que permeti avançar tant en la convergència dels diferents moviments socials antineoliberals i contra la guerra global i, en particular, dels sindicats, com en la reconstrucció dâuna esquerra anticapitalista i alternativa.

La perspectiva dâuns Encontres Europeus per promoure iniciatives comuns que permetin generar dinàmiques de ruptura amb les polítiques neoliberals âcomençant per la retirada immediata de la directiva Bolkestein, lâexigència de la setmana laboral de 35 hores, una harmonització social i fiscal a lâalça, la renúncia al Pacte dâEstabilitat, la garantia de serveis públics de qualitat i lâanul·lació del deute extern dels països empobrits del Sud- així com un nou procés constituent basat en la sobirania i el dret dâautodeterminació dels pobles hauria dâanar acompanyada per tant, per lâimpuls dels fòrums de debat i convergència entre les diferents esquerres del NO a escala europea.

Perquè de la mateixa manera que el NO francès demostra que una altra Europa és possible, també exigeix que perquè això sigui realitat fa falta construir una altra esquerra allunyada de la resignació davant un projecte de superpotència europea que avui es troba cada cop més deslegitimat. Per això no sâhi val a tornar a una reedició dâexperiències dâuna esquerra plural subalterna, en el govern o en lâoposició, a aquest projecte neoliberal, sinó que, al contrari, cal reforçar una esquerra anticapitalista i alternativa que parteixi de la centralitat estratègica de la mobilització i lâautoorganització social com a condició per anar modificant la relació de forces i tornar a posar dâactualitat la necessitat dâuna ruptura amb lâactual âmodelâ? civilitzador; en aquest camí, tant el Partit de lâEsquerra Europea com la Conferencia de lâEsquerra Anticapitalista haurien dâunir les seves forces, obrint-se al seu torn a aquells sectors socialistes i verds, i sobretot, al creixent nombre dâactivistes, que es mostren disposats a extraure les lliçons del triomf del NO a França.
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net

This work is in the public domain
Sindicat