|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Després del triomf del NO a França: Una altra esquerra per una altra europa és possible [Declaració de Revolta Global]
|
|
per Revolta Global
Correu-e: revoltaglobal ARROBA revoltaglobal.net (no verificat!) |
30 mai 2005
|
Les raons de la victòria del NO a França
Divendres, 10 de juny a les 19 hores a les Cotxeres de Sants (c/ Sants, 79)
Amb Francis Viguié, membre de la LCR i de la campanya pel NO.
Organitza: Revolta Global |
|
El resultat del referèndum celebrat a França sobre el Tractat Constitucional de la UE ha confirmat el rebuig de la majoria de la ciutadania d’aquest paÃs al projecte neoliberal i antidemocrà tic del gran capital i de les elits governants europees. Aquest triomf obre un procés de deslegitimació popular de les bases mateixes sobre les quals s’ha anat construint la Unió Europea que, sense dubte, també es reflectirà a Holanda i altres països on encara es manté la convocatòria de referèndums. La crisi d’aquest projecte és ja irreversible i cap maniobra de desqualificació del NO com a “antieuropeuâ€? o la reacció autista procedent de Brussel·les i altres governs pot ocultar els efectes del terratrèmol produït.
Aquest èxit, reflectit de forma més visible als cinturons industrials i als barris populars, ha estat la culminació d’un intens treball d’innumerables col·lectius, organitzacions socials i formacions polÃtiques que han sacsejat França i que avui aspiren a seguir coordinant-se i a impulsar uns “estats generals del NOâ€?. Ha sigut la seva pacient i constant labor informativa i crÃtica del Tractat Constitucional entre les capes populars la que ha aconseguit contrarestar finalment l’extraordinari desplegament medià tic i institucional dels partidaris del Sà -entre els quals no han faltat Zapatero, Maragall i la majoria de la socialdemocrà cia europea i de la CES- els quals no han tingut cap reticència a utilitzar tot tipus de xantatges i amalgames, inclosa l’associació del NO antineoliberal amb una extrema dreta xenòfoba que ha tingut un paper marginal en tota aquesta campanya.
Més enllà dels efectes que a curt termini pugui tenir a França un resultat que ha estat també un cà stig a Chirac i a una dreta governant que, ajudada pels sectors oficials del Partit Socialista i dels Verds, ha estat incapaç de frenar l’onada ascendent del NO, aquest triomf ha de contribuir a un gir a l’esquerra a escala de la UE i ha de convertir-se en un estÃmul per iniciar un nou cicle polÃtic i social que permeti avançar tant en la convergència dels diferents moviments socials antineoliberals i contra la guerra global i, en particular, dels sindicats, com en la reconstrucció d’una esquerra anticapitalista i alternativa.
La perspectiva d’uns Encontres Europeus per promoure iniciatives comuns que permetin generar dinà miques de ruptura amb les polÃtiques neoliberals –començant per la retirada immediata de la directiva Bolkestein, l’exigència de la setmana laboral de 35 hores, una harmonització social i fiscal a l’alça, la renúncia al Pacte d’Estabilitat, la garantia de serveis públics de qualitat i l’anul·lació del deute extern dels països empobrits del Sud- aixà com un nou procés constituent basat en la sobirania i el dret d’autodeterminació dels pobles hauria d’anar acompanyada per tant, per l’impuls dels fòrums de debat i convergència entre les diferents esquerres del NO a escala europea.
Perquè de la mateixa manera que el NO francès demostra que una altra Europa és possible, també exigeix que perquè això sigui realitat fa falta construir una altra esquerra allunyada de la resignació davant un projecte de superpotència europea que avui es troba cada cop més deslegitimat. Per això no s’hi val a tornar a una reedició d’experiències d’una esquerra plural subalterna, en el govern o en l’oposició, a aquest projecte neoliberal, sinó que, al contrari, cal reforçar una esquerra anticapitalista i alternativa que parteixi de la centralitat estratègica de la mobilització i l’autoorganització social com a condició per anar modificant la relació de forces i tornar a posar d’actualitat la necessitat d’una ruptura amb l’actual “modelâ€? civilitzador; en aquest camÃ, tant el Partit de l’Esquerra Europea com la Conferencia de l’Esquerra Anticapitalista haurien d’unir les seves forces, obrint-se al seu torn a aquells sectors socialistes i verds, i sobretot, al creixent nombre d’activistes, que es mostren disposats a extraure les lliçons del triomf del NO a França. |
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net
|
This work is in the public domain |
