Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
鈥淓l foc 茅s sota les brases鈥?: Entrevista a Aida Seif al-Dawla* y a Kamal Jalil**, activistas de la esquerra egipcia
26 mai 2005
Lâ檈squerra radical egípcia ha fet grans avenços en els últims anys, desafiant lleis dâ檈mergència per protestar contra la guerra, la repressió i lâ檕pressió dels palestins, i creant la prestigiosa Conferència del Caire contra la Globalització, lâ橧mperialisme i el Sionisme, de la qual es va celebrar la seva tercera edició el mes de març dâ檈nguany. En aquesta conferència, dos activistes de lâ檈squerra â揂ida Seif al-Dwala, feminista i membre del moviment del 20 de març, i Kamal Khalil, portaveu del Socialistes Revolucionaris i director de Centre dâ橢studis Socials, - van parlar de les seves experiències.

Quines són les dificultats amb que topen els activistes egipcis quan sâ檕rganitzen?

Kamal:

Vivim sota un estat imposat dâ檈xcepció que permet a les autoritats arrestar qualsevol sense haver de donar justificacions. Hi ha 20 mil detinguts, la tortura és molt freqüent â搃 la tortura en els â渃asernesâ? dâ檌ntel·ligència de seguretat de lâ檈stat inclou lâús de lâ檈lectricitat i les cremades. També tenim un exèrcit de policia anti-disturbis dâ檃proximadament un milió! (per a una població total de 70 milions). El 1986 es produí una vaga i una manifestació de la policia anti-disturbi i llavors eren 600 mil. No podem organitzar marxes a Egipte. En el moment que ens reunim, ens envolta la policia i no permet que la manifestació avanci. Si la manifestació aplega 500 persones, tindràs 5.000 policies al voltant. Si a Egipte tinguéssim el dret de manifestar-nos i fer marxes, les nostres manifestacions comptarien amb desenes de cents de milers de persones. El 2 dâ檃bril de 2002, hi va haver de fet un milió de manifestants per tot Egipte, tal com varen confirmar totes les agències de notícies. Les manifestacions no es controlen només envoltant-les amb policia, quan els manifestetants aconsegueixen trencar el setge, sâ檋an dâ檈ncarar amb canons dâ檃igua i atacs amb porres i bales de goma. Un grup de manifestants a les manifestacions de solidaritat amb Palestina van perdre un ull per culpa dâ檃questes bales.

La llibertat de formar partits, que proclamen que existeix a Egipte, no és real: el govern no dóna llibertat a cap del partits polítics excepte aquells que han pactat un acord amb el règim de Mubarak. Nosaltres com a socialistes i lâ檈squerra en general construïm les nostres organitzacions dâ檜na forma clandestina; per tal de no haver dâ檃rribar a acords amb el règim de Mubarak. Els treballadors a les noves ciutats industrials no tenen sindicats. A les ciutats industrials més antigues els sindicats estan sota el control dâ檜na federació associada al règim. Considerem aquests sindicats com a â渃omissaries de policiaâ? dels treballadors. No existeix el dret de lliure organització per part dels treballadors. Molts dels cossos professionals estan també sota control. Jo sóc un membre del sindicat dâ enginyers, però el meu sindicat porta deu anys prohibit per ordre judicial.

Es troba el moviment feminista en la mateixa situació?

Aida:

Sí, no hi ha organitzacions polítiques de dones independents. El sindicat de dones fou dissolt pel Nasser el 1956 â揺l mateix any que Nasser va permetre a les dones presentar-se com a candidates per el Parlament. Des de llavors a les dones seâ檒s ha prohibit de tenir un sindicat independent. Però hi ha organitzacions de dones atrapades en el discurs del desenvolupament-:no són organitzacions polítiques. Si les organitzacions existents adopten un programa polític, poden ser clausurades i les persones involucrades arrestades.

Podries dir quelcom respecte al moviment pel canvi a Egipte?

Kamal:

El règim dictatorial està plagat de corrupció, i està ara al seu punt més fluix. La petició central del moviment pel canvi a Egipte és el rebuig al nou cinquè mandat de Mubarak, perquè ell ha presidit durant més de 24 anys el país. Aquest és el motiu per al què el moviment Kefeya (Prou) sâ檋a iniciat. Nosaltres socialistes revolucionaris estem també en contra de lâ檋erència de la presidència per part de Gamal, fill de Mubarak. El moviment pel canvi exigeix també l'aixecament del present estat d'excepció a Egipte, l'alliberament dels 20.000 detinguts a la presó i el final de la tortura i els maltractaments de la pilicia a la presó i una nova constitució pel país.

Com a socialistes revolucionaris no ens parem només davant de les peticions democràtiques.També demanem feina pels més de 6 milions dâ檃turats a Egipte. També demanem que a lâ檃genda democràtica sâ檜neixi lâ檃genda social pel canvi, i nosaltres hem unit la nostra lluita amb la dels camperols que també lluiten contra lâ檈xpulsió de les seves terres, els treballadors que utilitzen lâ檃sbest ( que han ocupat la seva fàbrica en contra dels efectes perjudicials de treballar amb amiant) i altres grups. Limitar-nos a les demandes democràtiques seria un gran error. Juguem un paper molt important a les manifestacions i estem intentant unir tots els grups dâ檈squerres a Egipte. Ara mateix estem treballant per construir una aliança socialista a Egipte. Al mateix temps estem coordinant la nostra lluita amb altres movimentes que també lluiten per un canvi al país. Hi ha una oportunitat real dâ檈nderrocar aquest règim a Egipte. I aquesta no és una demanda exagerada; ha passat a Indonèsia i Argentina. A Egipte com diu la ditaâ檈l foc és sota les brasesâ. Hi ha una possibilitat real dâ檜na intifada (sublevació) popular. Les condicions de vida de la gent són molt dolentes. El 1973 protestàvem i cridàvem perquè â榰n kilo de carn costa una lliura (egípcia)â. Avui un kilo de llenties que és lâ檃limentació bàsica de la gent pobra costa 7 lliures. Hi ha misèria escampada arreu i un augment terrible dels preus i de lâ檃tur. Totes aquestes condicions portaran segur cap a una sublevació de masses. El règim no té res per oferir per solucionar tots aquests problemes.

Aida:

Jo treballo amb el moviment del 20 de març. Aquest moviment es va constituir dos mesos després de la invasió dâ橧raq. El moviment es va inspirar en els 50.000 egípcis que van sortir al carrer a Tahir Suare i que no tan sols van elevar slogans contra la guerra dâ橧raq però que també espontàniament van cridar proclames enllaçant la guerra amb la dictadura de Mubarak.

Jo també treballo específicament contra la tortura, que és molt estesa i no es dirigeix únicament contra els activistes polítics al país. Al voltant de 2000 víctimes de la tortura sâ檋an adreçat a nosaltres buscant ajut durant els últims 10 anys i la majoria dâ檃quest són ciutadants egípcis normals . El que comparteixen és que són pobres, marginats i no tenen la possibilitat de trucar el telèfon adequat quan es troben amb problemes i per alguna circumstància desafortunada seâ檒s porta a la comisaria de policia â hi ha històries dâ檋orror sobre el que passa en aquests llocs. Hem estat a Sarandu (on sâ檋a torturat i matat els pagesos que sâ檕posaven al desdonament de les seves terres) i en altres zones. Intentem estar allà amb la gent més que no pas seure al Cairo i promulgar teories. Intentem tant com ens és possible organitzar esdeveniments al carrer. El govern ens ajuda molt en aquest sentit perquè es nega sistemàticment a concedir-nos punts de reunió pels esdeveniments! â si vols concertar un punt de reunió, has de connectar personalment amb el servei de vigilància per la seguretat de lâ檈stat i sol·licitar permís; no negociem amb ells sobre el tema â per tant ocupem els carreres sempre que podem.

També sóc Feminista. Lluito pels drets de les dones i crec en el Feminisme com a visió política. Però no veig els drets de les dones des dâ檜n angle tècnic dels drets humans de les dones o tan sols com un intent de donar seguretat a les dones pobres. Si tu vols organitzar i mobilitzar els sectors més marginals de la societat â aquells que no tenen absolutament res a perdre â a Egipte això vol dir dones de la classe treballadora més pobra perquè es troben també oprimides pels homes treballadors dins lâ檈sfera domèstica. Si tu vols anar més lluny i afegir-hi opressió religiosa a la resta, llavors et trobes amb una dona treballadora pobra Còptica (Cristiana) que realment personifica totes les formes dâ檕pressió que tenim al país.

El moviment anti-globalització i anti-guerra ha tingut un impacte aquí a Egipte?

Sí, i tant. Ens hem afegit a cada activitat internacional contra la guerra. Quan el moviment internacional ha organitzat manifestacions, nosaltres hem organitzat també una manifestació. El moviment internacional ens ha donat força. Quan hem sigut arrestats, el moviment anti-guerra internacional ha expressat la seva solidaritat amb nosaltres. Jo vaig ser arrestada abans de la manifestació del 20 de març (contra la invasió dâ橧raq el 2003) i la raó per la qual vaig ser posada en llibertat fou la solidaritat internacional. Estem en una única batalla; hi estem tots junts . Totes les vostres activitats ens han donat força.

També el moviment internacional anti-guerra ha tingut un gran impacte a corregir la percepció equivocada que el el món es troba dividit, com els islamistes ens solien dir, entre Cristians i Musulmans. Nosaltres Socialistes vàrem dir que tots els milions de persones manifestant-se i fent marxes contra la guerra a lâ橭est, no eren Musulmans i no obstant sâ檈staven manifestant per un assumpte relacionat amb nosaltres. Alguns grups a Egipte, com són els Islamistes i els Nacionalistes Ãrabs, veuen que hi ha conflicte entre lâ橢st i lâ橭est o entre lâ橧slam i la Cristianitat. Lâ檈squerra a Egipte en general creu en una revolució internacional i en la unitat dels oprimits a lâ橢st i a lâ橭est. Nosaltres creiem que la lluita dels revolucionaris dâ橢uropa i dels Estats Units contra els seus governs imperialistes és complementària amb la nostra lluita contra lâ檌mperialisme, però també contra els règims opressius de la nostra regió.

Aida, tu has estat molt involucrada amb lâ檕rganització de la Conferència del Cairo. Podries descriureâ檔s perquè va començar? I com va evolucionar de la Primera Conferència a la Tercera?

Aida:

La Primera Conferència del Cairo es va orgaitzar abans de la guerra i fou en ella mateixa una manifestació contra la guerra. La primera Declaració del Cairo era més o menys acceptable. Parlava sobre la invasió dâ橧raq però hi havia només una referència vaga als règims Ãrabs incloent-hi el règim sota el que es feia la Conferència. Considerant que els règims Ãrabs van jugar un paper important a fer possible la guerra dâ橧raq, aquest era el seu punt feble. Es va invitar lâ檈squerra a la Conferència només per participar en la conferència de premsa final.

La segona conferència fou molt diferent. Vàrem aconseguir dâ檌nvolucrar-hi més gent, es va fer en el sindicat dels perioodistes i va suposar la participació dels sindicalistes i dâ檃ltres grups. Fou també una conferència més política. Però amb la finalització de la conferència lâ檈sdeveniment va acabar dâ檜na forma abrupta. Aquest any crec que tenim quelcom molt millor. Hi ha una involucració real de lâ檈squerra, que de fet ha convençut els Islamistes i Nasseristes (Nacionalistes Ãrabs) de celebrar la 3ª. Conferència del Cairo. Nosaltres formem part de tots i cadascun dels passos per organitzar la Conferència. I fou idea nostra de seguir la conferència amb un fòrum que involucrava diferents sectors de la societat egípcia. Vam tenir fòrums per dones, per treballadors i pagesos i un contra la tortura i les dictadures de la zona. La gent va treballar junta en aquesta Conferència i vàrem estar exposats uns a les opinions dels altres i ens vam adonar del lâ檃bast real de poder treballar junts diferents grups polítics. Estic contenta amb el resultat i especialment contenta amb les activitats del fòrum. Puc veure com la Conferència ha inspirat realment la gent. Les parades de llibres, les exposicions i les pel·lícules han convertit la Conferència en un esdeveniment emocionant. Hi haurà també una trobada post-Conferència del Cairo en què es debatran alguns temes tàctics que han aparegut. El comité organitzador constava de 5 membres de lâ檈squerra, 5 dels Nasseristes i 5 del moviment Islàmic.

A Europa hi ha un debat obert sobre si lâ檈squerra hauria de treballar al costat del moviment islamista o no. Quina ha estat lâ檈xperiència de lâ檈squerra a Egipte pel que fa a aquest tema?

Kamal:

Treballem amb els islamistes, però no amb temes estratègics perquè estem en desacord amb ells pel que fa al seu programa i idees. Ens coordinem amb ells en temes i posicions particulars, com són lâ檃ixecament de lâ檈stat dâ檈mergència (excepció?) i lâ檃lliberament dels detinguts. Estem en contra de la tortura dâ Islamistes. Junt amb els Islamistes, els Nacionalistes Ãrabs i altres grups, hem establert un Comitè Nacional de Presoners de consciència. La nostra posició és que com a socialistes revolucionaris estem a vegades amb els islamistes.

Aida, com et sents com a dona feminista treballant al costat dels Islamistes?

La meva tolerància respecte al fet de treballar amb els islamistes és molt més petita que la de Kamal. Però si parles amb un Islamista ells només es referiran a la Germanor Musulmana i els Ãrabs Nacionalistes tâ檈xplicaran la kefeya. Cap dâ檈lls et dirà que també els socialistes (radicals) sâ檈stan organitzant pel canvi. Jo tinc 50 anys i un llarga trajectòria de lluita. Jo puc confrontar-me amb la Germanor Islàmica quan fa falta, però algunes de les dones joves que van treballar en aquesta conferència foren insultades verbalment per la Germanor per portar màniga curta o quelcom per lâ檈stil. En aquest tema no pacto amb ells.

Ara Mubarak permet que altres candidats es presentin en les eleccions generals ...

Mubarak diu que a Egipte hi ha llibertat de constituir partits però a la vegada el seu règim decideix quin partit és acceptable i quin no ho és. Això no és llibertat. Mubarak ha establert un Consell Nacional pels Drets Humans, però el Consell no té autoritat. Mubarak ha establert un Consell Nacional pels Drets de les Dones, que està presidit per la seva dona. I al mateix temps la seva força policial està arrestant moltes dones pageses a Sarandu. Tot el que fa és un missatge per George Bush i per lâ橭est per tal de fer creure que aquí hi ha llibertat i democràcia. Però tot el que Mubarak fa és lluny dâ檃quest context. La seva última actuació va també per aquesta línia. Des de fora sembla com si ell permetés que es nominessin altres candidats democràticament. Però a la vegada, ell refusa i restringeix les nominacions. La condició és que qualsevol candidat obtingui firmes de recolzament de 500 membres del parlament i del consell shora. Però ambdós organismes tenen una majoria de membres del partit al poder i han estat escollits pel règim.

Convocareu un boycott a les eleccions?

Kamal:

La gent està confosa respecte a com ha de reaccionar. No sâ檋an pres encara decisions. Hi ha dos camins davant nostre. Lâ檜n és anomenar el nostre propi candidat encara que ell o ella no compleixi els criteris oficials. Mitjançant aquesta candidatura crearíem una campanya electoral al carrer. Perdríem la campanya electoral, però a través dâ檈lla podem mobilitzar les masses. Lâ檃ltra ruta és la del boycott, que alguns estan proposant. Des del meu punt de vista això és negatiu. Hauríem de sortir al carrer en cada ocasió i prendre avantatge de lâ檕portunitat que seâ檔s presenta.

Aida:

Encara no he decidit quina opció ens cal prendre. Penso que es pot organitzar un boycott actiu també. Un boycott no vol dir necessàriament seure a casa sense fer res. Perquè la situació és tan opressiva que no hi ha cap candidat real que pugui complir amb la normativa i lâ檕pressor serà molt dur amb tothom que surti al carrer. Ã塻 per això que volen restringir les candidatures. Saben que Mubarak guanyarà al final, i les restriccions no són perquè algú més pugui esdevenir president però perquè lâ檃bsèncai de restriccions pugui significar que es pugui anomenar Kamal com a president. No ens importa el resultat de la presidència, però estem a favor dâ檃profitar aquesta campanya.

A lâ檈stat Espanyol el març de lâ檃ny passat, José María Aznar fou allunyat del càrrec degut a lâ檕posició contra la guerra a lâ橧raq. La gent dâ橢gipte ho sap això?

Kamal:

Tenim notícies de les manifestacions a Espanya i la pèrdua de govern dâ橝znar. Nosaltres els socialistes estem molt al cas dâ檃ixò i també els egipcis en general. Felicitem la lluita dels espanyols que van aconseguir aquest resultat i creiem que la decisió de retirar les tropes dâ橧raq ha animat a altres països a fer el mateix. A les nostres manifestacions anti-guerra aquí cridàvem un slogan contra lâ檃nterior Primer Ministre Aznar anomenant-lo hipòcrita. Aquesta consigna va esdevenir popular i fou repetida en altres manifestacions. La frase era â淛osé María Aznar és un mentider, un hipòcrita i un aseâ? (això rima en àrab). Per tant quan va caure, fou una notícia molt ben acollida. Lâ檃se havia estat apallissat!.
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiaweb_050523.htm

This work is in the public domain
Colera camping CNT