Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : criminalització i repressió : educació i societat
Nou cas d'assetjament escolar amb resultat de suicidi. Algú es recorda avui d'en Jokin?
25 mai 2005
El Periódico - última hora

25/05/05

SUCCESSOS // ASSETJAMENT ESCOLAR

UNA ADOLESCENT MOR AL CAURE D'UN PONT A ALACANT PER POSSIBLE ASSETJAMENT ESCOLAR


AGENCIES
Alacant. -- La Policia Nacional d'Elda (Alacant) investiga un possible cas d'assetjament escolar a una estudiant de 16 anys que va morir ahir en aquesta localitat al precipitar-se des d'un pont.

Fonts policials han dit que el que s'ha de comprovar és si els pares de l'alumna havien interposat una denúncia el mes de desembre passat per un suposat assetjament en l'àmbit escolar per part d'un grup d'alumnes del mateix centre.

L'alcalde d'Elda, Juan Pascual Azorín, que està de viatge a Madrid en la seva condició de senador, ha dit que va tenir coneixement del suïcidi, encara que ha afirmat que desconeix si hi ha una denúncia per assetjament.

La noia es va precipitar des del pont de la Llibertat d'Elda, d'uns 25 metres d'altura, ahir cap a les 18.30 hores i va ser traslladada a l'hospital comarcal de la localitat encara amb vida per una ambulància del Servei d'Atenció Mèdica Urgent (SAMU).

No obstant, la gravetat de les ferides li va provocar la mort poc després en aquest centre hospitalari.




--------------------------------------------------------------------------------------------------


Amb aquest, són 3 els casos d'assetjament escolar amb resultat de mort de la víctima per suicidi en el que portem de curs escolar. Potser que ens posem les piles i l'administració posi fre a la violència escolar de forma taxativa, clara, contundent i sense complexos.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Nou cas d'assetjament escolar amb resultat de suicidi. Algú es recorda avui d'en Jokin?
25 mai 2005
"Potser que ens posem les piles i l'administració posi fre a la violència escolar de forma taxativa, clara, contundent i sense complexos".

Doncs personalment crec que una mica de complexes si que s'haurà de ser perque la complexitat de l'assetjament escolar fa que les solucions no siguin tan fàcils com alguns pensen. Sembla que no hagis anat al col·legi i no hagis vist mai situacions semblants en moltes aules per no saber com paguen justos per pecadors, com no tots són culpables, i les omertas entre tots fan que no siguin fàcils d'esclarir aquestes situacions, per molt que cridi el profe, el director o el jutge.

Si l'administració és l'encarregada de posar ordre anem mal parats, i si a sobre tenen el poder per fer-ho de forma taxativa, contundent, etc, més por em fa. En aquest tema el que hauria de posar ordre serien els mestres, recolzant-se sempre en l'opinió dels nens, els afectats i els que no. Des de fora dels centres poca cosa podem fer per arreglar temes tan impermeables com aquests, si al que et refereixes és a una legislació exemplar, podriem estar d'acord, però no sense passar prèviament per un anàlisi de la qüestió profunda per no cagar-la més, i sobretot sense haver de recolzar presons i castics desproporcionats segons l'edat que parlem.

Crec que les solucions no són fàcils i el que no podem posar-nos a condemnar a nens com si fossin majors d'edat, i a més, de forma tan arbitrària com es pot donar en aquests casos, qui és culpable i qui no? el txulo de la classe, el que li segueix el rollo, el que pega, el que s'ho mira i riu, el que s'ho mira i calla, el que sap el que passa però no parla per por....Estem parlant de nens i ja sabem la dita tan usual en aquests casos sobre la crueltat infantil, però mai hem de perdre de vista que són infants i que les amenaces de presó i d'altres repressions mai seran la solució i molt menys quan tens de 8 a 15 anys.
Nou cas d'assetjament escolar amb resultat de suicidi. Algú es recorda avui d'en Jokin?
25 mai 2005
Jo he estat en una escola com tothom, soc gay i he estat des de molt petit marginat i ignorat per ser gay o per que alguns sospitaven que era gay i per ser el fill d'una professora del centre. He viscut la violència i la marginació en la meva propia pell i sé millor que molts, el que és això, el que van haver de patir aquests tres morts innocents. Ho conec molt bé. Soc perfectament conscient de que la solució no és fàcil ni simple, però també sé que aquestes coses passen amb la complicitat del professorat. També sé que és necessari analitzar aquesta realitat abans d'intervenir, per tal de poder-ho fer de forma encertada i de forma efectiva, però també sé que fins ara només hem caigut en allò de que "por el análisis, vamos a la parálisis". Potser que destinem menys temps a analitzar i més a actuar de forma eficaç. I et diré company gaiter, que els nens i nenes que porten de la maneta a altres persones fins a la mort, em preocupen poc, és a dir, no em sabrà greu que se sigui durs amb ells i elles, quan es té 15 i 16 anys s'és un menor, sí, però també s'és perfectament conscient del que es fa, i per tant s'està capacitat per a respondre dels propis actes, i si no, aquests assassins, són perfectament capaços de pensar les coses abans de fer-les.
Re: Nou cas d'assetjament escolar amb resultat de suicidi. Algú es recorda avui d'en Jokin?
26 mai 2005
"Por el análisis, vamos a la parálisis". Matémosl@s a tod@s o metámosla@s en la cárcel antes de que se repita.

Jo també soc un afectat. 2 intents de suicidi i 3 anys de depressió m'han deixat seqüeles. Però encara i així més enllà de la ràbia que em van ensenyar a tenir a l'escola he aconseguit desaprendre la política repressiva que a classe es duia.

Que du a això? Per mi. En la meva modesta opinió és la pròpia política repressiva de les escoles. El concepte d'autoritat és aquell qui té la paraula i li dóna a aquell/a que vol i sobretot que té la capacitat de jutjar constantment a la resta segons els criteris que ell/a vulgui (normalment només es valoren les capacitats memorístiques i aquelles persones que tinguin més facílitat en altres característiques no són tan vàlides.)

Això genera una estructura formal i psicològica vertical, i en tota piràmide tothom prova de trobar un lloc, a més assemblant-se a aquell que està a dalt de la piràmide, per tant intentant sotmetre als que estan per sota. Pot ser un/a professor/a té la capacitat de mantenir aquesta estructura amb coherció psicològica però és complicat d'aprendre, i la coherció f´´isica també juga el seu paper.

Jo per la meva part no vull més persones a les presons. I no se ben bé que fer amb el tema a curt termini, com a mínim per què ningú visqui allò que jo vaig viure, ... no li desitjo a ningú.

Però al cap i a la fi les escoles no són més que el reflex de la societat. Societat en la que les immobiliàries assetjen a les persones per què marxin de casa. Societat que crida a les personetes (nens/nenes) que les acompanyen pel carrer quan no fan allò que volen les adultes. Societat que possa l'èxit personal per sobre de tot, inclòs de vides humanes.

Lo únic possible és que hi hagi un canvi de mentalitat. Els nens i les nenes quan neixen "no són" es formen a través del ventall de opcions que la societat els brinda (i per afirmar-ho una pregunta ¿quantes idees originals tenim cada dia? la major d'idees noves són aplicar una cosa en un altre lloc)

Per tant com els hi podem demanar a unes personetes que inventin una forma de viure solidària i no violenta quan no l'estan vivenciant per enlloc?

Els panys de seguretat només serveixen per què m'esforci més a saber com obrir-lo i em torni més intel·ligent. Les presons serveixen perquè m'esforci més a saber com burlar-la i em torni més intel·ligent.
Re: Nou cas d'assetjament escolar amb resultat de suicidi. Algú es recorda avui d'en Jokin?
26 mai 2005
Company Nik,J no crec que ningú estigui demanant impunitat ni res d'això, no crec que ningú tingui dret a estar per sobre d'un altre, ni grans ni petits, però hi ha unes diferències clares. És absolutament clarificador el text magistral de gds, em sembla que dona la clau de l'anàlisi de la situació, els nens reprodueixen mimeticament el que els grans els hi ensenyem, viuen en la societat que nosaltres vivim, i la pateixen igual que nosaltres però potser sense la consciència de fer-ho, com moltes persones "adultes". Els problemes escolars com tots aquells problemes que marginen a alguna persona per la seva orientació sexual, per la seva classe, dicció, idioma, color de la pell, ideologia, etc, són problemes que es transmeten a cada ambit social, els nens actuen dins d'aquests paràmetres, marcats pels principis de jerarquització, autoritat, obediència, masclisme, homofobia, xenofobia, repeteixen el que ens senten i el que es viu a la societat. En molts casos aquestes personetes, que són tan cruels com per portar a algú al suicidi, viuen situacions semblants a casa on ells són les víctimes, reprodueixen la repressió en el àmbit en que ho poden fer, i tot i que no es generalitzable, darrera de molts "liders de la classe" hi ha pobres maltractats a casa seva.

La ràbia que porta a que succeeixin coses així no es pot fer carregar "tot el pes de la llei" sobre persones que potser no són les últimes responsables dels seus actes, els entorns familiars i socials marquen, i ja sabem quines families i quina societat hi ha en molts casos. Estic absolutament segur que molts professors es plantegen formes alternatives per evitar situacions així, però en el meu cas personal, el que he vist moltes vegades és que és gairebé impossible "redreçar", en el sentit bo de la paraula, a molts txavals quan en el moment en que surten de classe van a un ambient familiar on el crit, el cop i l'insult són les formes normals de relació, és com si tot el que li pots ensenyar durant una hora se'n vagi a prendre pel sac quan surten per la porta de l'escola i arriben a casa.

Això no justifica bestialitats vàries, ni caurem en el tòpic "el mundo me ha hecho así" per treure-li ferro a l'assumpte, però un nen no té el mateix sentit de la responsabilitat que hauria de tenir una persona adulta i en molts casos no saben ni les conseqüències dels seus actes. Com molts adults, per suposat. Simplement valorem que el tema és molt complexe i que cal estudiar-lo be amb tots els implicats, i això no hauria de voler dir paràlisi com per desgràcia succeeix perque simplement a segons quins sectors mai els interessarà canviar una sèrie de valors que són els que legitimen el seu sistema social, no acceptaran per cap de les formes que estan equivocats i que estan trasmeten merda als nens des del seu sistema educatiu. Un sistema que per altra banda salven molts professors que realment s'hi esforcen per trencar aquestes jerarquies i desterrar aquests valors, però és una lluita molt llarga i que no acabarà aquí. Està clar que si veus algú que fa una brutalitat demanaràs per ell una solució adaptada al que ara tenim, l'impaciència i la ràbia fa que sigui així, però a la llarga amb presons, castics exemplaritzants i judicis amb criatures estarem fent més mal que bé. Jo no se ni tinc la solució, però simplement discrepo que aquests castics no facin acumular encara més ràbia a nens que tot i no suicidar-se i ser els causants de suicidis, tenen també un drama al seu entorn que fa quasi impossible veure on comença la responsabilitat o no de cadascun d'ells, en persones grans ho tindria clar tot i trobar també explicacions però en criatures em sembla que és equivocat. I haurem de ser imaginatius per trobar formes de castigar que no afegeixin més frustració i ràbia als que ja estan castigats des de casa, és un repte que es pot considerar per tota la societat en general, perque sino no parariem de construir presons tot i saber que no solucionen mai res.

Salut i no parem de pensar mai.
Sindicat