Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
França: El ’No’ pot i deu guanyar
23 mai 2005
comunicat de la LCR
Estem a la recta final abans del 29 de maig i la disputa s’anuncia molt apretada. Els sondejos, que només donen indicacions, posen de manifest que les intencions de vot donen un 50% al ’Sí’ i un 50% al ’No’. El ’No’ ha guanyat ja una primera batalla: marcar la campanya per l’esquerra, per la qüestió social. És el resultat de totes les lluites socials que el país ha conegut des de fa uns anys. A les últimes setmanes les mobilitzacions socials, com la del 10 de març o la del 16 de maig, han fet, cada volta, pujar el ’No’. Aquest ’No’ expressa el rebuig de les polítiques neoliberals efectuades des de fa vint anys. Per tant el que està en joc és d’enorme importància, en primer lloc per a les classes dominants.

El ’Sí’ significa un retrocés social per 50 anys

Significa no només la continuïtat de les polítiques dutes fins ara, sinó fins i tot els seu agreujament. En la universalització capitalista actual, els grans grups financers i industrials europeus deuen de ser cada vegada més competitius. Deuen, per a fer front a l’imperialisme nordamericà i a les potències capitalistes xineses i assiàtiques, augmentar llurs beneficis fent trontollar una série de drets i de conquestes socials. Com ha ja mostrat la política aplicada a les cimeres de Barcelona i de Lisboa, amb el suport de Chirac i Jospin, cal desreglamentar més el mercat laboral, privatitzar els sectors públics, atacar la Seguretat Social, debilitar els drets de la gent aturada. Fins i tot volen poder fer-nos treballar més de 65 hores! Si el ’Sí’ guanya, significa donar llum verda a les classes dominants i als Governs per a nous atacs contra el món del treball i el poble. En conseqüència, cal fer tot el possible per a que el ’Sí’ guanye el 29 de maig!!

El ’No’ guanyador és l’esperança del canvi

Se’ns diu que si guanya el ’No’ és el caos, és la crisi. Però la crisi ja està ací, per a millons de persones aturades, assalariades i pobres, víctimes del neoliberalisme. Per contra, si el ’No’ guanya, significarà una enorme victòria moral per al poble, pot ser un estímul per a les lluites, i principalment per a dir ’No’ a Chirac i a la seua política. Si Chirac, gran portaestendard del ’Sí’, perd, caldrà que se’n vaja! Però hi haurà també un gran canvi a Europa. El no del 29 de maig a França serà contagiós, als Països Baixos, a Dinamarca. És la possibilitat per al poble de la UE de fer irrupció sobre l’escena democràtica i social, d’aturar el procés de construcció neoliberal, d’exigir una nova discussió sobre el fons, d’obrir un "procés constituent", per una nova Europa al servei dels pobles i de la gent treballadora. I això amb la participació de milions de ciutadans de tota Europa, no amb un grupet d’experts neoliberals. En aquesta nova situació, el mon del treball, la gent assalariada, els seus sindicats i associacions deuran de posar en marxa un pla de mesures d’urgència socials i democràtiques en ruptura amb el capitalisme neoliberal:

- Que acabe amb els acomiadaments col.lectius i garantesca un treball estable, en particular aprovant una llei d’interdicció dels acomiadaments per aquelles empreses que obtenen beneficis.

- Que organitze una harmonització dels drets socials i democràtics per dalt, prenent el millor de tot el que s’ha conquerit en cada país.

- Que vaja cap a un Smic europeu

- Que desfaça totes les privatitzacions que s’han fet quests darrers vint anys i rellance els serveis públiccs en el marc d’uns grans serveis públics europeus.

- Que repartesca les riqueses atcant la lògica del benefici capitalista per a satisfer les necessitats socials.

Heus ací les primeres propostes per a canviar de veritat!!
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiaweb_050520.htm

This work is in the public domain

Comentaris

Qui capitalitzarà el vot negatiu a França?
23 mai 2005
Si el no fos la gran esperança pel canvi des d'un punt de vista social, tal como afirma la LCR, seria una gran notícia per a tothom. Tanmateix, analitzant els discursos de la coalíció del NO (de Le Pen i la dreta sobiranista als sindicats i els estatalistes del PSF) sembla augurar tot el contrari. El vot del no emergeix a França com un vot contra l'ampliació europea a l'est. Així ho asseguren des de dirigents sindicals fins a les associacions d'agricultors; atemorits per la immigració i la competència agrícola i industrial polonesa. Abans de llençar proclames triomfals, caldria analitzar qui està capitalitzant el vot negatiu a FRança i quins efectes tindrà sobre el procés de construcció europea.
Re: França: El ’No’ pot i deu guanyar
23 mai 2005
Es curiós com no s'esmenta que també el feixisme recolza el si al tractat constitucional europeu, tal com va succeir aqui i com succeix enguany a França i a d'altres indrets d'Europa on hi ha convocat un referèndum.

Es curiós, perque és el vot del no el que creu més en el potencial dels europeus per fer una Europa pròspera i alhora justa. És en realitat un vot del si, de tothom qui creu en una Europa millor sense haver de patir retallades de drets socials i ciutadans bàsics. Perque, de fet, una Europa amb aquestes retallades tan greus no serà gens millor sino precisament al contrari.

Els qui exigeixen un suposat vot del si recolzen, en realitat, un model de deconstrucció social europeu. On s'ens diu que per poder avançar caldrà resignar-se a treballar i viure en condicions pitjors que ara, empijorant el procès de precarització que de fet ja pateixen moltíssimes persones.

Es a dir, s'ens diu que per avançar caldrà anar enrera. Es contradictori, pero no tant quan es constata que la idea és que nosaltres anem enrera perque uns altres vagin endavant.

Es per aixó que s'ha mirat d'evitar al màxim el debat sobre aquest tractat constitucional europeu. Perque els qui l'han redactat pretenen basar la nova Europa en la precarització dels treballadors, en fer a costa nostra. Aixó és anar endavant o enrera? Pels treballadors i per la democracia, és evident, és anar enrera.

De fet la pobressa creix ja enguany arreu d'Europa i drets tan bàsics com per exemple l'accès a una vivenda digna són cada vegada més un luxe per a cada vegada més gent.

És molt significatiu que el Regne Unit tingui les diferències entre rics i pobres -és a dir d'empobriment de la classe mitja treballadora- més alts de la UE. Es allà on, abans que enlloc d'Europa, van començar a imposar-se les politiques antisocials que ara volen colar-nos amb aquest tractat constitucional.

Per sort a França la gent té l'hàbit de participar activament tant social com políticament, a actuar com ciutadans i a fer-se sentir. Allà tothom coincideix a constatar que quant més informat s'esta sobre el contingut i les conseqüències del tractat constitucional més decidit s'estat per un vot favorable a una Europa social i democratica, és a dir al vot del no a l'Europa del capital.
Re: França: El ’No’ pot i deu guanyar
24 mai 2005
El NO ha de guanyar , no a aquesta constitució , és igual si ets d'esquerres com de dretes , diguem no , francesoso , digueu NO a la puta unió europea , mai a la unió europea. Ni aquesta cosnstitució ni cap. N'estem farts d'eurodiputats que llepen culs i xupen milions d'euros de tots nosaltres els treballadors . Catalunya és catalunya , espanya , espanya , frança , frança, suecia , suècia , i la putíssssssssima UE és una entel.lèquia que mente jo pugui mai s'ajuntara. MORT A LA UNIO EUROPEA I ALS PUTOS EURODIPUTATS : BOICOT : GUERRA OBERTA : A LES BARRICADES!!!!!!!!!!
Re: França: El ’No’ pot i deu guanyar
24 mai 2005
El vot per una Unió Europea social i democratica, on el progrès no passi per imposar-nos retallades als nostres drets laboralsi polítics, és el vot del no a la europa dels estats i les multinacionals. La dreta, ja sigui la més rancia -com el PP o la Forza Italia- o la més moderna -com el PSOE o el Labour- defensa els interesos del capital, preten fer-nos empassar un model socioeconómic on es vol fer normal l'explotació dels treballadors. Potser les grans empreses aniràn bé i les estadístiques de creixement també, pero serà a costa dels treballadors. Aquesta no és l'Europa que volem.
Sindicat Terrassa