|
|
|
Notícies :: guerra |
|
Tribunal Internacional sobre Iraq. Algunes notes sobre les declaracions dels testimonis (Cat/Cast)
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
23 mai 2005
|
|
|
(Barcelona, dies 20-22 de maig de 2005)
Eliminació de dirigents. La repressió dels ocupants s'ha traduït en una anul·lació de l'elit iraquiana: un gran nombre de professors, metges, científics i intel·lectuals han estat assassinats o han hagut de fugir.
Reconstrucció. La reconstrucció és un mite. Els ponts, les carreteres, les escoles que van ser destruïts estan igual.
Dependència. Amb el Govern que teníem fins ara, suposadament iraquià, cap ministeri podia prendre decisions realment independents, ja que en tots ells hi ha uns «assessors» nord-americans, que són els que determinen les decisions importants a prendre.
Sanitat. Segons els tractats internacionals, les forces d'ocupació d'un país són responsables d'assegurar el funcionament dels serveis bàsics. Els EUA han fet tot el contrari. La primera cosa que fan quan ataquen una ciutat, durant la campanya de guerra o després, és bombardejar l'hospital. A X van bombardejar-lo; aleshores els metges i els ferits es van traslladar a un centre sanitari; també el van bombardejar; aleshores van anar a una mesquita, i també la van bombardejar. També s'ha donat el cas que disparessin contra els conductors d'ambulàncies. I assassinats de metges. Fins i tot van destruir el Ministeri de Sanitat, del qual van robar els ordinadors.
Detencions. Quan van a detenir algú, acordonen un perímetre d'un km quadrat, el qual és sobrevolat per helicòpters, i van avançant, tancant el cercle. Tota la gent està espantada, perquè no se sap a quina casa van. Quan hi arriben, truquen a la porta, i, si no obren immediatament, la destrueixen amb un explosiu, el qual explosiu afecta el conjunt de la casa i les cases veïnes. Quan troben la persona la tiren a terra i la colpegen. Després se l'emporten i, normalment, els familiars no saben, de vegades durant mesos, on l'han portada. Hi ha centres de detenció secrets. Sovint passa que, quan deixen en llibertat el detingut, aquest es queda sense saber la causa de la detenció. En aquests llocs es tortura i, fins i tot, de vegades, s'inoculen malalties greus.
Eleccions. Primer es va dir que havien votat un 73 per 100 [que és allò que els nostres diaris van publicar], després el còmput oficial va quedar en 59 per 100. Creiem que és inflat, i és molt possible que no passés d'un 30 per 100.
Resistència i terrorisme. Reivindiquem el dret a la resistència, fins i tot militar, però rebutgem el terrorisme, l'atac indiscriminat contra la població civil. El terrorisme el practiquen grups en connivència amb les forces ocupants.
Unitat i divisió del país. És veritat que a l'Iraq hi ha divisió religiosa, però no tanta com en altres països. L'esquema que es dóna —sunnites, xiïtes i kurds— és simple i interessat. Hi ha més grups, i no és una cosa tan marcada, ja que els kurds. o són sunnites o són xiïtes. I hi ha moltes famílies mixtes. Però hi ha un interès, per part dels ocupants, de promoure la divisió i, si és possible, la guerra civil. Això per justificar la prolongació de l'ocupació.
_____________
TRIBUNAL INTERNACIONAL SOBRE IRAK
Algunas notas sobre declaraciones de los testigos
(Barcelona, días 20-22 de mayo de 2005)
Eliminación de dirigentes. La represión de los ocupantes se ha traducido en una anulación de la élite iraquí: un gran número de profesores, médicos, científicos e intelectuales han sido asesinados o han tenido que huir.
Reconstrucción. La reconstrucción es un mito. Los puentes, las carreteras, las escuelas que fueron destruidos están igual.
Dependencia. Con el Gobierno que teníamos hasta ahora, supuestamente iraquí, ningún ministerio podía tomar decisiones realmente independientes, puesto que en todos ellos hay unos «asesores» norteamericanos, que son los que determinan las decisiones importantes a tomar.
Sanidad. Según los tratados internacionales, las fuerzas de ocupación de un país son responsables de asegurar el funcionamiento de los servicios básicos. Los EEUU han hecho todo lo contrario. Lo primero que hacen cuando atacan una ciudad, durante la campaña de guerra o después, es bombardear el hospital. En X lo bombardearon; entonces los médicos y los heridos se trasladaron a un centro sanitario; también lo bombardearon; entonces fueron a una mezquita, y también la bombardearon. También se ha dado el caso de que dispararan contra los conductores de ambulancias. Y asesinatos de médicos. Incluso destruyeron el Ministerio de Sanidad, del cual robaron los ordenadores.
Detenciones. Cuando quieren detener a alguien, acordonan un perímetro de un km cuadrado, el cual es sobrevolado por helicópteros, y van adelantando, cerrando el círculo. Toda la gente está asustada, porque no se sabe a qué casa van. Cuando llegan, llaman a la puerta, y, si no abren inmediatamente, la destruyen con un explosivo, explosivo que afecta el conjunto de la casa y las casas vecinas. Cuando encuentran la persona la echan a tierra y la golpean. Después se la llevan y, normalmente, los familiares no saben, a veces durante meses, dónde la han llevado. Hay centros de detención secretos. A menudo pasa que, cuando dejan en libertad al detenido, éste se queda sin saber la causa de la detención. En estos lugares se tortura e, incluso, a veces, se inoculan enfermedades graves.
Elecciones. Primero se dijo que habían votado un 73 por 100 [que es lo que publicaron nuestros periódicos], después el cómputo oficial quedó en 59 por 100. Creemos que es hinchado, y es muy posible que no pasara de un 30 por 100.
Resistencia y terrorismo. Reivindicamos el derecho a la resistencia, incluso militar, pero rechazamos el terrorismo, el ataque indiscriminado contra la población civil. El terrorismo lo practican grupos en connivencia con las fuerzas ocupantes.
Unidad y división del país. Es verdad que en Irak hay división religiosa, pero no tanta como en otros países. El esquema que se da —sunitas, chiítas y kurdos— es simple e interesado. Hay más grupos, y no es una cosa tan marcada, puesto que los kurdos. o son sunitas o son chiítas. Y hay muchas familias mixtas. Pero hay un interés, por parte de los ocupantes, de promover la división y, si es posible, la guerra civil. Esto para justificar la prolongación de la ocupación. |
This work is in the public domain |
