paremoselcaufec (nospam) rusc.net * telf. 685 269 787

____________

Josep Mª Duch, habitant de Can Oliveres

La mare d'en Pep tenia un contracte amb la família March per treballar les terres i viure a la casa. El 1965, els treuen les terres del voltant de la masia i li donen un paper al pare per viure a Can Oliveres i vigilar les terres sense pagar res. Quan mor el pare el 1970, Fecsa juga amb la desinformació i sense fer cap contracte li diuen que les mateixes condicions de vigilant són per ell.

El 1984, la finca canvia de propietat sent el cap visible el senyor Torras. A en Pep i sa mare, que mor dos anys després, els volen fer fora sense donar res a canvi perquè li diuen que els papers anteriors no valen res. En aquell moment, volien fer unes pistes de tennis i restaurar la masia per fer una fonda.

Com no podien fer res, aprofiten els terrenys del costat per fer aparcaments. Es constitueix l'empresa Can Oliveras S.A. per gestionar-los. Poc després es crea la societat Caufec que inicia el projecte urbanístic i compra la finca per 6.000 milions ptes. El 2001 apareix Sacresa com a propietària del pla Caufec amb la finca inclosa.

Els judicis contra en Pep

En Pep afirma que si li haguessin ofert alguna cosa (vivenda, diners...), hagués marxat de Can Oliveres. La propietat en cap moment ofereix res, porta el cas als tribunals per desfer-se'n d'un conflicte que es va fent una bola més gran cada cop.

El desembre'01, l'Audiència Provincial de Barcelona ratifica la sentència del Jutjat de Primera Instància num.2 d'Esplugues (octubre'00) que desestima el desnonament per precari del senyor Josep Mª Duch a instàncies de l'empresa Can Oliveras S.A.

La complexitat del cas aconsellava dictar una sentència contra el desnonament per la incertesa respecte a la subsistència d'arrendament de la mare del senyor Duch.

Apareix Sacresa, cap escrúpol

El 2001, Sacresa compra els terrenys del pla Caufec i el procés per fer fora a en Pep de Can Oliveres s'accelera i es fa més agressiu.

El 7 gener'04, en Pep va a l'ajuntament d'Esplugues a preguntar per la seva situació a Can Oliveres. Ell s'adona pels diaris dels projectes per la masia i va a veure la possibilitat de treballar com a vigilant. L'ajuntament ha acordat amb Sacresa que quan aquesta estigui rehabilitada passarà a ser equipament públic (però gestionat de forma privada!).

Dues hores després de passar per l'ajuntament, tres vigilants d'obres dels voltants intenten trencar el cadenat de la casa i li diuen a en Pep que marxi de casa. Després del forcejament, els tres homes se'n van. L'alcalde Palacin nega públicament que va trucar a Sacresa després de la visita d'en Pep a l'ajuntament.

El febrer'04, un mes després dels incidents, Sacresa demana al jutjat d'Esplugues que dicti sentència per declarar Can Oliveras S.A. com a única i legitima propietària de la finca i es condemni al senyor Duch a desallotjar la finca amb l'amenaça de llençament si no es compleixen els terminis de la sentència.

En primer lloc, el senyor Duch va haver de pagar una fiança de 3.000 euros per poder tenir dret a la defensa i oposar-se a la demanda. El judici té lloc el 14 juny'04 i la sentència desfavorable es dicta el 30 de juny'04 i obliga a desallotjar la finca.

El judici es guia per l'article 41 de la Llei Hipotecària que es basa únicament en la propietat de la finca: no en la possessió de fet (que recau en la família Campreciós des de fa 150 anys), sinó en la condició de titular registral. Així es defensa el sagrat dret del propietari que pot actuar contra tot aquell que, sense títol inscrit, s'oposi al dret del propietari. La prova bàsica és la certificació del registre.

Com òbviament el senyor Duch no és propietari de Can Oliveres, el 10 març 05 s'acorda l'execució provisional de la sentència. La defensa s'oposa a l'execució provisional ja que es produiria una situació de molt difícil o impossible reparació en cas de revocació de la sentència, cosa que nega el jutjat i desestima la suspensió de l'execució que ha de tenir lloc el dijous 19 de maig de 2005 a les 13 hores.

Així, amb una apel•lació pendent de resoldre, Sacresa vol fer efectiva l'ordre de desnonament d'en Pep.

Buscant un lloc on viure

Quan es coneix la sentència de desnonament, en Pep busca ajuda. Des de llavors diferent gent del poble el recolza i es demana a l'ajuntament que busqui una sortida digna per aquest home: amb 65 anys i greus problemes de mobilitat, només demana un lloc on viure que no tingui escales i pugui estar amb els seus quatre gossos.

No demana cap propietat, només poder viure fins que mori. Està disposat a pagar un lloguer, però amb 400 euros de pensió no pot fer gaire a l'Esplugues com mai. Ara viu a Can Oliveres sense aigua ni llum, amb algun sostre caigut. Ell s'estima molt als seus gossos, però la protectora de la Generalitat diu que mati als grans i capi al petit per a que se'l puguin quedar.

L'ajuntament ha declinat tota responsabilitat des del principi dient que és un conflicte amb una empresa privada. El cert és que l'equip de govern té massa interessos al pla Caufec i ha d'anar complint tots els desitjos de la promotora. Ha anat aprovant totes les fases del pla Caufec a canvi de 1.000 milions de ptes, va permetre el desnonament de les families gitanes del càmping Barcino, va legalitzar l'enderrocament de Can Cases a instàncies del director general de Sacresa... fins a on pot arribar per les ànsies de diners de la família Sanahuja??

En Pep creu que l'ajuntament l'hauria d'haver defensat per ser veí d'Esplugues. Després de signar dos convenis econòmics i un urbanístic, l'ajuntament diu que no pot fer res. Els serveis socials de l'ajuntament dirigits per la regidora Imma Cano no poden fer res ni s'interessen pel tema. Finalment, gràcies a la pressió popular han ofert una plaça de residència però que en Pep no vol doncs no podrà estar amb els seus gossos.

A l'últim ple municipal, divendres 13 de maig, la majoria d'intervencions del públic van reclamar que l'ajuntament busqués una solució digna per en Pep. Els partits polítics es van omplir la boca dient que també el volien ajudar (fins i tot la portaveu de govern-PSOE Pilar Diaz). En Pep ja assumeix que haurà de viure al carrer.


** Can Oliveras S.A. és una empresa constituïda l'any 1985. El seu capital social és de 60.000 euros. Des de 2001, Sacresa és la propietària de la finca i el seu patriarca, Roman Sanahuja Pons l'administrador.