Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder
La desfeta de l鈥檈squerra 鈥渁lternativa鈥? a l鈥橢stat Espanyol
14 mai 2005
Vull escriure en aquest article sobre la desfeta de lâ檈squerra â渁lternativaâ? o revolucionària a lâ橢stat Espanyol, perquè sovint es carreguen les culpes (i no en manquen) de la situació actual a les esquerres clàssiques (PSOE i PCE). En general és acceptable que aquests dos partits de lâ檈squerra van fer possible lâ檃ctual sistema â渄emocràticâ? de mínims que patim la gent assalariada, mitjançant la seva política de legitimació del reformisme des del franquisme, i no és menys cert que les primeres eleccions, acceptades per aquests es van formular en unes condicions de manca de llibertats i democràcia per a les organitzacions de lâ檈squerra revolucionària. Eliminar competidors era també lâ檕bjectiu dâ檜nes organitzacions a vegades més nominals que reals. Aleshores són molt legítimes les crítiques des de lâ檈squerra a les dues formacions que van liderar, i fins i tot competir per pactar amb el franquisme les condicions de la transició. I de tots és conegut en la relació mercantil que quan lâ檕ferta és superior a la demanda, sâ檌mposen les rebaixes. Així que tenim un sistema â渄emocràticâ? fonamentat en la venda que ens van fer el PSOE i PCE als franquistes, en competència mitjançant les â渇orces â de la Junta Democràtica o les de la Plataforma Democràtica. Unes i altres van anar en perjudici de la gent obrera i en favor de la consolidació del domini del capital que havia dâ檃proximar-se a lâ橢uropa actual.

Escrit això, cal valorar aleshores, i en aquella situació que, les dues formacions a lâ檈squerra del PCE, el PTE i la ORT, que tenien el seu referent en la Xina de Mao, es caracteritzaven per fer competència al PCE en els camins de la reforma política, però una vegada caigué el seu far ideològic van perdre els papers. Des de la seva identitat no van tenir el seny més elemental de forjar una alternativa política en comú, tot i que la ideològica era la mateixa, ni el el camp polític ni en el sindical. La seva desfeta ràpida va anar en benefici dâ檃lguns dels seus dirigents que van acabar a les files del PSOE o del PCE en una suposada representativitat de moviments socials. Però és més, alguns dels dirigents que tenien més nom a la Jove Guàrdia Roja, com Pina López es van destacar per la pràctica de lâ檈nriquiment personal amb motiu de lâ橢xpo sevillana. A les Illes un dels seus dirigents, Peralta (PTE) va passar per les files del PSOE per a acabar de trànsfuga i beneficiar-se personalment de lâ檃jut al PP.

Com que la ORT no va existir pràcticament a les Illes: va fer un intent mitjançant la dedicació dâ檜na alliberada de nom Etxezarreta sense gaire èxit, no es poden jutjar en el mateix sac.

A lâ檈squerra dâ檃questes dues formacions més implantades nâ檋i havia algunes altres com lâ橭rganització dâ橢squerra Comunista , la Lliga Comunista Revolucionària i el Moviment Comunista. La més implantada dâ檃questes arreu de lâ橢stat era el Moviment Comunista, però no a les Balears. Els seus bastions més importants eren al País Basc, i la seva ideologia era també en referència a Mao. Ã塻 a dir la gent que es reivindicava del pensament de Mao es dividia al menys en tres organitzacions (PT,ORT,MC), al temps que una derivant de Mao, el PCE-ml (partit que tenia en el FRAP la seva expressió militar) es decantava per la via albanesa que en aquells anys començava a criticar la via xinesa. La Xina de Mao que va sorgir dâ檜n trencament amb lâ檈stalinisme, que havia donat suport a la burgesia xinesa contra les aspiracions populars, era no obstant, estalinista de formació,i per això totes aquestes formacions repetien esquemes organitzatius de caràcter estalinista, i els seus aparells, com es correspon al sistema estalinista de dominació van acabar per prioritzar els interessos propis als del conjunt dels partits que representaven. Mancats del far xinès que els guiava, ben aviat van anar a la deriva.

A lâ橭EC li va passar el mateix. Alguns dels seus dirigents es van vendre al sistema (Dídac Fàbregues, per exemple), i en general la seva organització, fonamentada en el movimentisme, i la lluita per fronts els va impedir tenir una visió alternativa de conjunt al sistema. Alguns dels seus militants van passar a la nòmina de la socialdemocràcia, en tant que altres van anar a un Moviment Comunista que de la mà dels seus dirigents intentava cercar-se a si mateix i va acabar a la deriva. En general la característica dâ檃questes organitzacions era la de ser més marxistes nominals que reals. La seva substitució del marxisme per lâ檈mpirisme els va fer interioritzar ideològicament tots els retrocessos socials, de manera que, la seva falta dâ檈ducació i formació ideològica ha generat la seva adaptació al postmodernisme decadent actual.

La Lliga Comunista Revolucionària, era la representació de la IVª Internacional a lâ橢stat Espanyol. També havia tingut en els seus orígens divisions derivades dels seus agrupaments internacionals, com LC i LCR. Tenia en el seu benefici el coneixement de les lluites i les pràctiques polítiques arreu del món. Es tractava aleshores dâ檜n far que no tenia el seu orígen en lâ檈xistència dâ檜na pràctica dâ橢stat i de socialisme en un sol país, com era el cas de les derivants estalinistes sinó en una pràctica de fars dirigents personalitzats: mandelians, morenistes, etc. En aquest cas prevalia el pensament dâ檜ns liders o altres dins una organització que al meu parer tenia un element molt positiu, el de la democràcia interna. La LCR és amb diferència lâ檈xperiència més democràtica que he viscut en la meva militància política i sindical, i superior a la meva militància actual a la CGT. Allò que salva a la CGT és el principi anarquista que res és pot imposar a les minories, i que per això mateix lâ檃utonomia és més fàcil a la CGT que a una LCR que imposava lâ檃cció únificada en funció de les aplicacions de la democràcia socialista, fonamentada en les majories (allò que decidia la majoria era dâ檕bligat consentiment per a tothom), un principi diferent del de la CGT que es fonamenta en lâ檃utodeterminació personal i de cada col·lectiu, tot i que no ha resolt la integració per corrents dâ檕pinió i es fonamentin eleccions de majories sense espai per a les minories en la seva pràctica sindical.

En qualsevol cas, la LCR que era un partit petit numèricament, però amb una incidència positiva en la construcció dâ檜na esquerra sindical, i en la lluita dels moviments, la va cagar definitivament amb la unificació amb un MC , de la direcció del qual sâ檌gnorava la seva derrota ideològica. Jo era en principi partidari dâ檃questa unificació: hi havia prou raons tàctiques per a fer-la, com la lluita sindical en conjunt, posicions més aviats semblants en la qüestió nacional, el feminisme (excepte el debat sobre la prostitució), la lluita contra lâ橭tan i el militarisme, etc. Però uns i altres no teniem els mateixos costums de democràcia interna. Ells tenien jerarquies de pensament, dâ檈laboració teòrica, i a lâ檋ora de decidir, que la gent de LCR no podiem acceptar. El seu obscurantisme sobre lâ檈volució a fer va significar un trencament que precisament va començar a Mallorca. Dâ檃quí que les receptes dâ檜nitat amb els corrents â渪inesosâ? que han possibilitat el Bloco dâ橢squerda a Portugal, en el cas de lâ橢stat Espanyol van esdevenir un frau. Una bona part de LCR va reaccionar contra una direcció que sense principis ens havia abocat a una unificació de mínims que no corresponia al que voliem.

Dâ檃quest fet sâ檋an derivat unes conseqüències molt negatives, i és que actualment no hi ha esquerra sindical a CC.OO., i per això no hi ha elements que afavoreixin el pensament sociopolític i alternatiu, i que la desfeta va provocar també la desfeta de bona part dels moviments que sâ havien generat, al voltant del feminisme més proper al moviment obrer, la lluita de la joventut, el moviment contra la guerra, etc.

Cal dir també que una part dâ檃quella esquerra sindical viu de la seva inserció en els aparells sindicals. La major traició de les dirigències es va fer en matèria sindical,on alguns dels líders dâ檃quella esquerra van ser cooptats per lâ檃parell de CC.OO.. Al final sâ檋a imposat el criteri de la supervivència personal sobre el criteri de representació política, un frau amb noms i llinatges que van abandonar en funció dels seus interessos personals les posicions dâ檈squerra.

La conseqüència de tot això és que avui a lâ橢stat Espanyol no tenim una esquerra alternativa present a les institucions com és el cas dâ橝nglaterra, Portugal,Escòcia, França, Itàlia, Dinamarca, etc. I encara més, no hi ha cap perspectiva que faci possible aquesta possibilitat al menys mentre hi hagi gent que tengui raons personals més que polítiques per a no fer el pas.

(En aquest article no sâ檋an analitzat les forces alternatives de les perifèries nacionals).

Esper fer-ho aviat.
Mira també:
http://www.ixent.org/desfeta.htm

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La desfeta de l鈥檈squerra 鈥渁lternativa鈥? a l鈥橢stat Espanyol
14 mai 2005
Aprofita el que hi ha per tal de intentar cambiar-ho des de dins. És la idea leninista clàssica.
Re: La desfeta de l鈥檈squerra 鈥渁lternativa鈥? a l鈥橢stat Espanyol
14 mai 2005
A qualsevol cosa li dius "anàlisi": reprodueixes tot el que critiques (dogmatisme i obscurantisme), potser esperant com si la resta de la gent ja no es recordés de cadascú. Dius que " Ells (l'MC) tenien jerarquies de pensament, d’elaboració teòrica, i a l’hora de decidir, que la gent de LCR no podiem acceptar". I prou. O sigui, que la LCR no en tenia, oi? Ni "dirigents", ni "jerarquia", ni "elaboració teòrica". Res de res. L'LCR era horitzontalisme i transparència pura, i per això no van suportat l'"obscurantisme" de l'MC.

Si us plau, sigues una mica més rigurós amb les coses o fes moixoni. No pass res si reconeixes que la unificació no va funcionar i prou, no cal fer responsable només a una de les parts amb arguments tan mentiders, simplistes i fins i tot manipuladors (fent veure que l'MC era "maoïsta, quan no ho era pas des de mitjans dels anys setanta).

Tan la LCR com l'MC tenien virtuts i defectes (de fet, el dogmatisme ideològic i la jerarquia era més forta en la LCR) i no fas cap favor a la història d'aquestes organitzacions amb una història simplista de bons i dolents (quina sort, tu sempre del costat del bons, oi?).

Per últim, és fals que no hi hagi esquerra alternativa des de la desfeta de LCR/MC: és clar que n'hi ha, pero que no te n'has assabentat. El moviment d'insubmissió i d'okupació als anys noranta, i després del 1999 tot el moviment global, un veritable moviment de masses que a vegades ha estat a les institucions mundials (la única institució no es el parlament), ni que sigui per denunciar-les.
Re: La desfeta de l鈥檈squerra 鈥渁lternativa鈥? a l鈥橢stat Espanyol
14 mai 2005
Dice que no hay izquierda alternativa con presencia en las instituciones.
Esto es verdad.
O si la hay es a nivel muy local y con carácter poco radical por no tener un referente más amplio que no le hasga aparecer como un grupo de gente loca.
Otra cosa es que se piense que las instituciones no son ya otro terreno de lucha más, cosa bastante voluntarista, al igual que rechazar el uso de los medios de comunicación de masas...
Batasuna aurrera!! PCTV-EHAK adelante!!
14 mai 2005
BUENO, LAS COSAS COMO SON, Y EL PCTV (PARTIDO COMUNISTA DE LAS TIERRAS VASCAS) NO HA SIDO DERROTADO Y MUCHO MENOS BATASUNA!!

www.kaosenlared.net
Re: La desfeta de l鈥檈squerra 鈥渁lternativa鈥? a l鈥橢stat Espanyol
14 mai 2005
De dónde proviene el PCTV y qué programa representa?

En la lucha por las libertades democráticas está siendo acertada su posición.
Pero... más allá de este tema, que propuesta de sociedad tiene?
Re: La desfeta de l鈥檈squerra 鈥渁lternativa鈥? a l鈥橢stat Espanyol
14 mai 2005
Pues aviados vais si os salís de España para hacer lo que os mande esa cuadrilla.

El PCTV es la eta. Ya ves tú qué demócratas entreverados de totalitarismo estalinista y racismo sabiniano.
mientes bellaco
14 mai 2005
Evidentment veure el mon des del forat de la pl. catalunya et pot no entendre que des de les Balears potser la percepcio de les coses al llarg de 25 anys varia (o des d'altres llocs)
Difereixo de l'opinio sobre el dogmatisme dels lcr. Hi havia dogmatics, si, pero basicament la linia era pencar i fer moviments (obras completas d'algu segurament, tom 14), la veritat es que les disquisicions sobre el sexe dels angels es deixaven per altres (potser un error). Jerarquies? es clar, el centralisme democratic ho te aixo. Un error generacional, aquesta forma d'organitzacio?. Potser, pero el Txe i l'Otelo tambe el van cometre. I depen de llocs i de qui se les creien mes o menys. No com altres que portaven 20 i pico d'anys amb la mateixes PERSONES a la direccio, que per cert encara en veig algunes a la DIRECCIO d'alguns xiringos.
Del moviment de la insubmissio i l'okupacio (es el mateix per tu?) al GRAN moviment antiglobalitzacio (incloent-t'hi Atac es clar i unes quantes firmes preclares amb una produccio de paper escrit infinit que alguns agrada tant i el viatge del primer mon al tercer mon com a forma de lluita). Caram quina forma de saltar-se 8 o 10 anys per la jeta. En aquest periode no ha passat res. No hi ha hagut lluites sindicals, lluites contra la precarietat, contra les ETTs. No hi hagut moviment contra l'atur, les Marxes europees. I tot basicament entorn (o un dels entorns) de la CGT. Experiencia que en Buades segurament coneix. No hi ha hagut un resorgiment de l'independentisme revolucionari -Buades, ni a Bcn ni a Ciutadella som periferia de ningu-, tota una nova generacio.
Mentrestant alguns, aparcats, han resorgit a partir de l'any 2000, perque han trobat el seu marc: torna la possibilitat de fer-se palles mentals -m'hi incloc- amb firma perque gracies a la xarxa contrainformativa iniciada molt ABANS del moviment antiglobalitzacio on un es pot dedicar a beneir o no el que corre "por ahi".
I mentrestant les deslocalitzacions continuen, la vaga de fam dels immigrants no s'ha aturat i els bascos continuen la seva lluita...
Re: La desfeta de l鈥檈squerra 鈥渁lternativa鈥? a l鈥橢stat Espanyol
14 mai 2005
cuando dices que los vascos están en lucha, querrás decir los terroristas vascos. Porque otros vascos están amenazados por esas gentes, y otros vascos ya ni eso porque les dieron pasaporte para el cementerio.
Re: La desfeta de l鈥檈squerra 鈥渁lternativa鈥? a l鈥橢stat Espanyol
14 mai 2005
la LCR maoísta? el que em faltava per sentir...
Re: La desfeta de l鈥檈squerra 鈥渁lternativa鈥? a l鈥橢stat Espanyol
14 mai 2005
disculpes, he llegit malament... sorry (encara no he dinat i m'he menjat uns punts i unes comes, ups)
Re: La desfeta de l鈥檈squerra 鈥渁lternativa鈥? a l鈥橢stat Espanyol
14 mai 2005
tranquil, pitjor que la verdura (bledes i mongetes, eecs)que he menjat jo, no poden haver estat
Re: La desfeta de l鈥檈squerra 鈥渁lternativa鈥? a l鈥橢stat Espanyol
15 mai 2005
Coñe, resulta que el compa fue trosko y va y se salta el PST, el PORE, el POSI... Pero en cambio pone a los taraos del PTE y cía. Vaya, vaya...

Aunque total, para el "análisis" que hace...

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat