|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
La caça d'abertzales (per VÃctor Alexandre)
|
|
|
per VÃctor Alexandre |
13 mai 2005
|
|
La caça d'abertzales (per Víctor Alexandre) |
És realment escandalós el que ha succeït amb Aukera Guztiak. Cal remuntar-se a la virulenta caça de bruixes de McCarthy per trobar un exemple semblant de persecució de les idees en el si d’un règim democrà tic. També és escandalosa la criminalització de la consciència nacional basca i d’aquells que d’acord amb ella voten a favor dels drets nacionals d’Euskal Herria. L’assetjament contra tot el que és euskaldun i l’exigència a Batasuna que renunciï a les seves convicci-ons i acati una llei inexistent són imperdonables. No existeix cap llei que obli-gui una persona a pronunciar les paraules que un tercer vol sentir. És un dret protegit pels artÃcles 18 i 19 de la Declaració Universal de Drets Humans, que obliga els tribunals a respectar la llibertat de consciència i a no inquietar ningú pel seu parer. Per això, l’oferiment de Zapatero a AG de participar en les elec-cions a canvi d’una condemna de la violència, ha vulnerat els fonaments de l’Estat de dret. Jo, per exemple, no estic a favor de la violència, puc entendre-la però no compartir-la perquè em sembla humanament involutiva. Amb tot, ningú pot obligar-me a verbalitzar públicament aquesta opinió. Vull dir que si algú té l’obligació moral de complir la llei és la pròpia llei, i quan un govern la infringeix no fa altra cosa que legitimar aquells que han perdut la seva confian-ça en ella.
Diguem-ho clar: Ni la renúncia a unes idees ni el penediment són obligatoris. No hi ha cap legislació europea que ho contempli, cap. La reducció de la pena a un pres que demana perdó pot ser un gest, però mai un requisit. Ningú, per tant, pot ser il•legalitzat per guardar silenci; ningú, en nom de res, i menys de la democrà cia, té dret a exigir a un altre la verbalització dels seus pensaments.
L’arrel del conflicte, malauradament, es troba en la implantació al PaÃs Basc del nacionalisme espanyol. Un nacionalisme que es nega a acceptar la seva infe-rioritat parlamentà ria, que no reconeix l’existència del poble basc, que ha creat una banda terrorista amb diner públic i que no té escrúpols d’aconseguir per la força el poder que les urnes li neguen. És el nacionalisme del PP, defensor de la presència al carrer de les està tues del genocida general Franco i de les asso-ciacions que promouen la seva memòria, i és el nacionalisme del PSOE, que viola drets fonamentals amb la llei antiterrorista i la llei de partits. És, en defi-nitiva, el nacionalisme de la dreta i l’esquerra espanyoles, que afavoreix la tor-tura de presos, que és denunciat any rere any per la Comissió de Drets Hu-mans de l’ONU i que es nega a seguir-ne les recomenacions adequant la legis-lació a la Convenció contra la Tortura. D’aquà que siguin perseguits els qui la denuncien i protegits els qui la practiquen.
Això explica que els que investiguen la intimitat dels 30.000 ciutadans que avalen la candidatura d’AG siguin els mateixos que protegeixen la impunitat dels crims de Fraga Iribarne i l’honorabilitat de franquistes i falangistes com Rodolfo MartÃn Villa i Joan Antoni Samaranch. L’ètica del nacionalisme espanyol consisteix justament en això, en la protecció d’aquells que han destacat en la defensa dels principios fundamentales del Movimiento.
Aquesta és la raó de ser del pacte PP-PSOE, la negació de la nació basca, la destrucció de tot allò que provi la seva existència i la persecució sistemà tica dels seus més anònims defensors. Tan obsedits estan en aquesta tasca que ni tan sols es molesten a dissimular l’escandalosa connivència entre govern i po-der judicial. O no és això el que traspua el missatge de Zapatero quan ofereix legal•litat a Batasuna a canvi d’una simple frase? Tanmateix, amb quina autori-tat moral es pot exigir que AG condemni ETA mentre es permet que el PP no condemni el franquisme? Si desitjar la independència d’Euskal Herria equival a terrorisme, atès que coincideix amb els objetius d’ETA, no hi ha dubte que de-sitjar la unitat d’Espanya equival a feixisme, atès que coincideix amb els objec-tius de Franco.
La caça d’abertzales ha començat. Al 1947, durant la caça de bruixes, l’actor Fredric March va dir: “Qui serà el pròxim? Serà el vostre rector, a qui indicaran què pot dir en el seu sermó? O el professor dels vostres fills, a qui ordenaran què ha de dir a classe?â€?. I Thomas Mann va afegir: “Com a ciutadà americà nascut alemany, declaro que em són dolorosament familiars certes prà ctiques polÃtiques i l’afebliment de la seguretat legal en nom d’un pretès estat d’emergència...â€?. Que el lector tregui les seves conclusions.
VÃctor Alexandre. (Barcelona, 1950) és periodista i escriptor. Ha estat director i presentador de programes a Rà dio 4 i corresponsal a Alemanya del diari AVUI, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Premi Recull de periodisme, 1996, també ha presentat un programa sobre cinema a TVE-Catalunya i és autor de diverses obres de ficció escrites per a la rà dio. Des del 1990 és una de les veus més carismà tiques de Televisió de Catalunya com a narrador de documentals sobre la natura. Ha publicat Jo no sóc espanyol (1999) (traduït posteriorment al castellà ), Despullant Espanya (2001), Despullats (2003), amb Joel Joan, i el mateix any, Senyor President: carta oberta, definit per La Semaine du Roussillon com “El millor assaig, sense cap dubte, mai no escrit sobre la realitat catalana i sobre el respecte universal a totes les diferènciesâ€?. També ha participat en el llibre L'autoestima dels catalans. Recentment ha publicat el llibre El cas Carod, 50 dies de linxament polÃtic d’una nació (2004), en el qual revela les interioritats de l’entrevista de Josep-LluÃs Carod-Rovira amb ETA i n’analitza les conseqüències. Aquest any ha presentat un recull de contes curts sota el nom de El somriure de Burt Lancaster (2005). |
Mira també:
http://www.racocatala.com
|
This work is in the public domain |
|
Re: La caça d'abertzales (per VÃctor Alexandre)
|
|
per estupefacto |
13 mai 2005
|
|
La única caza que hay es la que practica ETA.Que se ha tomado este señor pra decir estas chorradas. |
|
Re: La caça d'abertzales (per VÃctor Alexandre)
|
|
per koko |
13 mai 2005
|
|
Si es cierto que cazan berzales a mí me parece perfecto. A lo mejor así dejan vivir en paz a los demócratas. |
|
Re: La caça d'abertzales (per VÃctor Alexandre)
|
|
per nosecreta |
13 mai 2005
|
|
quanta policia hi ha per indymedia...! |
|
Re: La caça d'abertzales (per VÃctor Alexandre)
|
|
per koko |
13 mai 2005
|
|
Y tú ¿qué tienes que esconder, que ves policías por todas partes? |
|
Re: La caça d'abertzales (per VÃctor Alexandre)
|
|
per de |
13 mai 2005
|
cuanto gilipollas hay por indymedia....
volveros pal foro de libertad digital por favor |
|
Re: La caça d'abertzales (per VÃctor Alexandre)
|
|
per koko |
13 mai 2005
|
|
¿no dicen que esto es una publicación abierta? Pues eso. Tú lo que quieres es el pensamiento único. |
|
Re: La caça d'abertzales (per VÃctor Alexandre)
|
|
per vaja tela |
13 mai 2005
|
|
Si, dius una frase estúpida i ja està justificat, això és publicació oberta per tu. Em sembla que si no estàs d'acord amb alguna cosa del text el que has de fer és dir on i perque, argumentar, dialogar, raonar, no vomitar els teus prejudicis amb una frase i després dir que això és la publicació oberta. La publicació oberta és molt més que això, que tu no sapigas utilitzar-la i enlloc de debatre vomitis és problema teu, no és ni del que escriu el text, ni de qui el penja, ni d'indymedia, ni de la publicació oberta, ni dels bascos, ni nostra. |
