Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: immigració
Manifest i Signatures de Suport amb els Immigrants
07 mai 2005
PER UN VERITABLE PROCÃS DE REGULARITZACIÃ

CAP PERSONA ÃS ILEGAL

Des de fa aproximadament un mes, centenars d'immigrants âsense papersâ? es troben tancats en universitats, centres socials, esglèsies i altres locals de Barcelona, Santa Coloma de Gramanet, Sant Vicenç dels Horts, l'Hospitalet i Terrassa. Molts d'ells porten més d'un mes en vaga de fam (alguns també en vaga de set, dels quals ja han anat a l'hospital més d'una desena). Són centenars de persones que estan defensant la pròpia vida, posant-la en perill. Una realitat massa molesta i per aquest motiu, invisibilitzada. Aquestes reivindicacions són la continuació de les lluites que des de fa anys protagonitzen els i les immigrants amb una especial rellevància a Barcelona i Catalunya, i reclamen el dret de les persones a circular i residir lliurement, exigint també el tancament dels centres d'internament per migrants, i la regularització àmplia i sense condicions. En definitiva, el reconeixement que cap persona és ilegal.

Aquesta lluita es dóna en el marc de l'actual procés de regularització del govern central, que finalitza el proper 7 de maig. Aquest procés queda molt lluny de cobrir les necessitats de les comunitats migrants que resideixen o viatgen pel nostre territori, fet que el propi govern reconeix indirectament a l'acceptar que centenars de mil.lers de persones en quedaran excloses. Els requeriments d'aquest procés â un contracte de treball, el padró o el certificat de penals â són inaccessibles per la majoria de persones afectades per la Llei d'Extrangeria. Les modificacions introduides pel govern respecte al padró no suposen cap solució a efectes pràctics, més aviat responen a la necessitat del govern de tranquilitzar l'opinió pública. La peça clau és l'imprescindible contracte de treball en mans d'uns empresaris que necessiten de la mà d'obra barata i sense drets que conforma el col.lectiu de âsense papersâ? (construcció, treball domestic, agroindustria...): l'economia de l'Estat espanyol és sostinguda en un 21% per l'anomenada economia submergida. Qui els farà un contracte? De moment s'han donat més acomiadaments que contractes. Només s'han aprofitat d'aquesta situació les màfies, que estan venent contractes de treball per quantitats que arriben als 8.000 euros, amb una actitud permissiva per part del govern.

Per aquest motiu, es necèssaria la mobilització de la societat catalana contra aquesta situació d'injustícia, fruit de la Llei d'Estrangeria que només dóna dues sortides: la detenció i posterior expulsió. O la persecució dins la més absoluta de les marginacions.

Des del món de la cultura i les arts, l'esport, l'associacionisme, l'ensenyament i investigació universitària... exigim al govern un veritable procés de regularització que suposi: l'acceptació de qualsevol document acreditatiu que la persona immigrada viu al pais; que no sigui necessari un contracte de treball per accedir al permís de residència, ja que ho fa impossible el fet d'estar supeditat a la voluntat empresarial; no haver de presentar el certificat de penals donat que en molts països d'origen aquest document no existeix, o triga mesos en ser realitzat, o no hi ha ambaixada, o és requerida la presència de la persona que el solicita... ; la renovació de totes les solicituds denegades per persones que ja teníen el permís de residència i que han perdut els seus drets desprès de molts anys vivint i cotitzant en aquest país; la regularització immediata i sense condicions per als menors d'edat; i que s'allargui el termini de regularització el temps suficient per a poder realitzar les gestions necessàries.

Fem una crida a participar activament en les accions encaminades a trencar el cercle de silenci i indiferència que es vol mantenir envers aquestes reivindicacions, a ajudar que es reconegui el dret de les persones migrants a fer pública la seva situació de necessitat, a la difusió de les seves reivindicacions mitjançant les formes que els hi són pròpies, i que en aquesta i altres campanyes s'han demostrat legítimes: vagues de fam, tancaments, accions i crides al suport de la resta de la societat catalana... Si no tenen cap dret només els hi queda el seu propi cos com a recurs per visibilitzar i denunciar la seva situació.


SI PAPERS PER TOTHOM ÃS UNA UTOPIA, ELS DRETS HUMANS SÃN UNA UTOPIA

Llistat de persones que sâha adherit al manifest (en falten les que han aconseguit altres companys de lâassemblea)

1.     Lluis Llach. Músic
2.     Manu Chao. Músic
3. Gerard Quintana. Músic
4.     Marc Recha. Director de cine
5.     Joaquín Jordà. Director de cine
6.     Pedro Pérez Rosado Director. de cine
7.     Fermin Muguruza . Músic
8.     Oleguer Preses. Futbolista F.C. Barcelona
9.     Carles Flavià. Actor
10. Carme Sansa. Actriu
11. Mercè Arànega. Actriu
12. Ferran Ranyé. Actor
13. Jordí Díaz Moreno. Actor
14. Joel Joan. Actor.
15. Itxaso Arretxe. Actriu i bateria del grup Electroduendes
16.     David Castillo. Escriptor
17.     Ramón Chao. Escriptor i periodista
18.     Jaume Mateu. Tortell Poltrona. Circ
19. Ojos de Brujo. Músics
20. Obrint Pas. Músics
21. Cheb Balowski. Músics
22. Orquestra del caos. Músics
23.     Feliu Ventura. Músic
24. Clara Beltran. DJ Nick
25. Juan Gómez González (el sobrino del Diablo). Músic i escriptor
26. Marcel.lí Antúnez Roca. Artista
27.     Reinald Roca. Secretari secció CGT i productor de la Nit del Milenium. TVC
28.     Simona Levi. Directora de Conservas
29. Dietrich Grosse. Manager cultural
30.     Roc Parés i Burguès. Artista visual
31.     Silvia Leyva. Artista visual
32.     Carmen Amorós Valldaura. Periodista
33.     Sandra Camps. Periodista
34. Fernanda Zanuzzi. Periodista
35.     Pepe Garriga. Corresponsal TV3 Marroc
36. Agustí Viñamata Catà. Periodista
37.     Miquel Pellicer Alapont. Periodista i antropòleg
38.     Mònica Zapico Fondevila. Periodista
39. Anna Fité Salvans, periodista-guionista
40. Xavier Giró, professor de periodisme, UAB
41. Germán Lázaro Vendrell. Periodista musical
42. Xavi Bayle. Poeta i artista visual.
43. Festival de Cinema Independent de Barcelona. LâAlternativa
44. Arxius de l'Observatori [OVNI]
45. Toni Serra (OVNI)
46. Rosal Llop (OVNI)
47. Xavier Hurtado (OVNI)
48. J.M.Palmeiro (OVNI)
49. Simona Marchesi (OVNI)
50. Carlos Gómez. Orquestra del caos
51.     Margarita Maguregui. Alternativa Cinema
52. Maria Jose Pedraza. Alternativa Cinema
53.     Elisenda Trilla i Ferre. Realitzadora.
54.     Ateneu Rosa de Foc
55.     Maite Sánchez. Gestora cultural
56.     Cristina Tino Alvarez. Sociòloga i Tècnica Cultural.
57. Marta Gay Borrell. Traductora
58.     Joan Llovet López. Biòleg
59.     Raquel Naval Navarro. Coordinadora de Ravalnet.
60. Carles Bartolomé. Disenyador Gràfic
61.     Marc Vilallonga Grau. Documentalista
62. Ainoa Guilera de Madariaga. Interiorista
63.     Observatori del Deute en la Globalització
64.     Salwa El Gharbi. Presidenta de Tametutt- Associació de dones amazigues
65.     Josep Mª Royo Aspa. Investigador de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB
66.     Francisco Mena Sandoval. Profesor y Master Cooperación y Desarrollo
67.     Francisco Fernández Buey. Cátedra Unesco. Universitat Pompeu Fabra
68. Francesc Rota Font. Doctor en Física
69. Iolanda Ciriano Nogales. Doctora en física
70. Martín Rodrigo y Alharilla. Catedràtic dâhistòria. UPF
71. Antoni Verger Planells. Investigador a la UAB
72. Antoni Ferret i Soller. Corrector i historiador
73.     Manu Esteve Cavaller. Biòleg marí
74. Nacho Gil González. Publicista
75.     Elisenda Polinyà. Equip d'interculturalitat. Secretaria General Joventut
76. Luis Blanco. Portaveu de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
77.     Miquel Berga Bagué. Professor d' Humanitats. Universitat Pompeu Fabra
78.     Guillem Chacon i Cabas. Institució Cultural. Franja de Ponent
79. Francesc Tubau. Plataforma Aturem la Guerra
80. Jordi Pujol Moix. Col.lectiu Ronda
81. Lluis Biosca. Vicepresident de lâassociació dâexpressos del Franquisme
82.     Associació Entrepobles
83. Bona Voluntat en Acció (ONG)
84. Col·lectiu Rondaç
85. Infoespai
86. Ateneu Independentista la Torna
87. La Barraqueta
88. Coordinadora Popular de Festes de la Vila de Gràcia
89. Associació de veïns i veïnes de la Vila de Gràcia
90.     Manuel Ponsa (Pàrroc).
91. Dra. Silvia Carrasco Pons. Programa Multiculturalitat i Educació-ICE. UAB
92.     Sebastià Parra Nuño. Director de lâEscola dâAdults de Salt.
93. Assumpta Sabater i Pruna. Professora universitària
94. Fathia Ben Hammou Lachiri. Tècnica en educació i immigració (Fundació Jaume Bofill)
95.     Barbara Biglia. Consultora UOC. Presidenta Asociación Limes Espai per a la recerca acció
96.     Imma Parada i Soler. Tècnica de museu
97. Anna López Anguera.Treballadora Social
98. Eva Carrera Figueres. Mediambientalista.
99. Gemma Tarafa. Bióloga.
100. David Llistar. Observatori del Deute Extern
101. Josep Bel Gallart. Comite de Empresa de Telefònica
102. Francesc Matas Salla. EUiA Solidaritat i Pau
103. Manuel Almirall Vall. Fundació Futur
104. Mariana Pfenniger Cienfuegos. Gestora cultural
105. Miren Etxerrezeta
106. José Iglesias
107. Olga Gonzalez Sanz. Tècnic municipal.
108. Mònica Roca i Sanés. Estudiant de periodisme
109. Javier Alcalde Villacampa. Becari d' investigació
110. Oriol Rigola i Díaz. Informàtic
111. José María Ortuño Aix . Professor secundària
112. Luis Edo Martín, jubilado
113. Meritxell Sàez i Sellarès, Educadora Social i Antropòloga
114. Jordi Ibáñez Munné. Músic (Professor al Conservatori de Sabadell)
115. Secció sindical de la CGT de TVC
116. Carlos García Oquillas . Estudiant
117. María Isabel Méndez Martínez. Bibliotecària
118. Daniel Gómez-olivé i Casas. Enginyer
119. Pere Llunas i Pérez . Professor dâescola universitària
120. Mónica Moreno Hernández. Expedidor.
121. Abdou Mawa Ndiaye. Treballador social
122. Julià Valls Escobedo. Mestre
123. Mikel Markijana i Renyé. Tècnic en electrònica
124. Mª Jose Oliva de la Espeanza. Treballadora social.
125. Anna Riera Carol, Grallera
126. Begoña Arretxe Irigoien. Gestora cultural
127. David Baytelamn Luco. Psicòleg
128. Enrique A Ilundain Ayala. Infermer i antropòleg
129. Ruth Fuertes Rion. Educadora social
130. Paola Cyment. Tècnica de projectes Observatori DESC
131. Begoña Simal de Diago. Pedagoga
132. Miquel Giménez Capdevila. Educador Social
133. Carme Alemany i Gómez. Sociòloga
134. M Pilar Massana Llorens. Diplomada en Treball Social
135. Bernat Costa Reimondez. Informàtic
136. Mònica Nadal Anmella. Sociòloga
137. Núria Isanda Capell. Educadora social
138. Georgina Camino Vallhonrat. Tècnic comptable
139. Vanessa Pérez Gómez. Estudiant.
140. Josep Mª Jansà López del Vallado. Metge
141. Jose Alberola Pérez. Informàtic
142. Josep Maria Inglada. Mestre de secundària
143. Alexandra Haché. Sociòloga.
144. Eulàlia Gorga Cortacans. Educadora Social
145. Laura Baseiria Virgili. Formació cultural
146. Irene Pascual Porret. Treballadora Social
147. Ana Isabel Garcia Roman. Advocada
148. Edurne Bordás Palarea
149. M. Mercè Llauger Dalmau
150. Montse Boher Genís. Estudiant Universitària
151. Joan Sebastià Jordana. Sindicalista
152. Joseba Senosiain Guembe. Enginyer Electronic.
153. Albert Bassas Baulés
154. Javier Sánchez Poy
155. Jordi Muñoz i Burzon
156. Sílvia Lobera i Serrano. Estudiant d'Educació Social.
157. Rafael Gonzalez Mayor. Educador social
158. Said Ilyas. Informador ambiental
159. Auxi Gil Rey. Educadora social
160. José María Fernández Gómez. Bibliotecari.
161. Cristina Pla Dorca. Comptable
162. Marc Bret Gumà. Cuidador de plantes i altres feines no remunerades
163. Antònia Catellana Aregall. Mestra jubilada
164. Alternativa cinema.
165. Revolta Global
166. Endavant
167. Reus, Societat Civil. Cultural i Solidària per la Pau
168. Grup 07 de treballadores i treballadors de Telefònica
169. Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista
170. Col·lectiu a les Trinxeres
Mira també:
http://www.radicalendar.org/group/barcelonaimc/all/display/31933/index.php?view=event&fulldate=2005-05-07
http://www.radicalendar.org/group/barcelonaimc/all/display/31931/index.php?view=event&fulldate=2005-05-07

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Manifest i Signatures de Suport amb els Immigrants
07 mai 2005
Això és l'esquerra mal entesa!
Re: Manifest i Signatures de Suport amb els Immigrants
07 mai 2005
Ooopps... perdoneu el meu missatge clònic.
I jo, puc continuar vivint a Catalunya?
07 mai 2005
Realment creieu que no cal absolutament cap condició per a poder ésser acceptat a la nostra societat? Es que em costa molt de creure que realment penseu això.
No hi estic d'acord en absolut. I no em baso en cap ideologia sinó en la pròpia experiència personal. Perquè el foc que crema de veritat és aquell al que li acostes la mà. M'explico:

Resulta que per raons que espero que comprengueu, a Catalunya, tinc el costum de parlar català. És més, he après que és més que un mitjà de comunicació, és un senyal de respecte. Respecte pels nostres avantpassats, els que han alçat les nostres cases, els que han fet els carrers que trepitjem, els que han donat la seva vida per aquest poble, per aquesta societat. Entenc que l'ésser humà s'organitza en pobles, en nacions, en societats, i que això és el resultat de centenars d'anys d'evolució. Respectar la llengua d'un poble que t'acull és per tant, no tant sols un senyal d'agraiment, sinó també la clara expressió d'una determinació ferma d'integrar-s'hi.

Però aquí a Catalunya, la immensa majoria d'immigrants no han fet aquest esforç. I jo em pregunto a què és degut això. I no us entenc. No entenc que encara no hagueu dit ni mitja paraula sobre aquest tema.

Sóc fill vostre jo. De la "gauge divine". De la fè dels anys setanta. I ara diguèu-me, què he de fer amb la meva llengua? Què he de fer quan vaig al forn de pa del barri i ara ja no "es parla" català? Digueu-me sisplau, es una questió molt pràctica: Què li he de contestar jo a la noia ecuatoriana que em diu "Buenos dias, qué le pongo?"
Si li contesto lo que he fet tota la vida (quelcom com "posi'm un panet sisplau"), la comunicació s'enrareix. Per molt que ho provi, no em puc sentir a gust en una conversació bilingue.
Si li contesto "póngame un panecillo, por favor", estic abandonant la meva llengua materna, i per molt que ho hagi provat, tampoc m'hi puc acostumar. És una falta de respecte envers la meva Mare, el meu Pare i tota la meva família, junt amb els milers de persones que han lluitat per que el català no mori.

Us agraeixo molt si heu llegit les meves paraules. Aquest tema em fa patir molt, i el fet de poder compartir-ho amb personalitats de la societat civil catalana em satisfà enormement.

Bona nit.
Re: Manifest i Signatures de Suport amb els Immigrants
08 mai 2005
tonto
Re: Manifest i Signatures de Suport amb els Immigrants
08 mai 2005
No pateixis tant, david... temps al temps. Jo soc immigrant i parlo (al menys ho intent) català. La diferència es que no vaig tindre problemes de papers i vaig trobar una feina estable i una companya catalana...
Ho que vull dir-te es que alguns ponsem davant els drets sobre els deures... i d'altres feu al contrari.

El teu dret a parlar català ningú ho questiona, el dret a viure sense por si que hi es questionat per a milers i milers d'immigrants sense papers.

Saluts!
Re: Manifest i Signatures de Suport amb els Immigrants
09 mai 2005
Senyor Ruc:

No sé perquè dius que poso els deures per davant dels drets. No ho he dit en cap moment.
Jo crec que s'han de tenir en compte els dos aspectes, d'una manera equilibrada. I per això m'espanto quan veig aquesta gent d'esquerres que és totalment acrítica amb la immigració.

Dius que el meu dret a parlar català ningú el questiona. Dius que els immigrants sense papers ténen por. Exactament la mateixa sensació que tinc quan entro al forn de pa del barri i intento parlar català, o quan vaig anar a renovar el DNI i em vaig proposar de parlar en la meva llengua materna. Per no dir-te el calvari que suposa intentar fer una passejada pel centre de Barcelona i procurar no abandonar la pròpia llengua a l'hora de conversar amb la gent de les botigues, del mercat... Pel que fa a la meva experiència personal, el que aconsegueixo és tornar a casa amb un bon mal de panxa.
Re: Manifest i Signatures de Suport amb els Immigrants
09 mai 2005
David, no entenc què té a veure el que es demana amb el que tu demanes, o ho has entès malament o ets un demagog (segurament els mateixos que signen aquest manifest no tindrien cap problema en signar un altre per la defensa de la llengua i la cultura catalanes)
Re: Manifest i Signatures de Suport amb els Immigrants
09 mai 2005
Noi, et recomano una segona lectura del meu escrit, si pot ser amb el respecte i l'atenció suficients com per no fer deduccions ofensives. Em sembla que no he insultat ningú jo.

Pel que fa al tema que ens ocupa, i responent al teu missatge, em remeto al fet que el manifest en suport als immigrants demana la regularització de tots els immigrants, sense condicions. I jo, si t'hi fixes no faig cap revindicació; simplement manifesto la meva opinió de que sí que calen unes condicions mínimes. I també faig una pregunta als signants del manifest, que de moment no ha merescut més resposta que el silenci.
Re: Manifest i Signatures de Suport amb els Immigrants
09 mai 2005
definitivament ets un demagog
Re: Manifest i Signatures de Suport amb els Immigrants
09 mai 2005
guau, guau!
Re: Manifest i Signatures de Suport amb els Immigrants
09 mai 2005
siusplau, borda en català: bup, bup
Re: Manifest i Signatures de Suport amb els Immigrants
09 mai 2005
Tú lo que ets és un pajillero i un fill de puta.
Si tens ganes de vacilar-me pots fer-ho tant com vulguis, però a banda de fer el ridícul només t'emportaràs que bastonades.
Re: Manifest i Signatures de Suport amb els Immigrants
14 mai 2005
sempre hi ha imbecils que confoneu els nostres drets nacionals, a la nostra identitat, a parlar sempre i quan i a on ens dongui la gana la nostra llengua, a ser nosaltres mateix@s, a estimar el nostre pais i la nostra gent
amb el dret que te qualsevol esser huma a una vida digna alla on li plagui, amb el dret a no ser tractat com un esclau, un animal de carrega, amb el dret a tenir unes minimes condicions de vida i de subsistencia, amb el dret a tenir el plat a taula, amb el dret a tenir una vida feliç i digne per sol fet de ser persona.

Cap persona es ilegal, papers per tothom (o totdon)
Definitivament
27 mai 2005
Perdoneu les meves males maneres en el missatge anterior. Ho lamento de veritat, i des d'aquí voldria pregar als administradors d'aquest fòrum que l'esborréssin.

Pel que fa al tema que ens ocupa, cadascú és lliure de creure el que vulgui, i jo segueixo essent de la opinió que ningú és ilegal, però que les nacions existeixen i cal respectar-les.

Pel que fa a la questió de com cal respondre a un immigrant que no parla català, la meva actitut és clara: No veig cap raó per la que hauria d'abandonar la meva llengua materna, que a més és la llengua natural del lloc on visc. Jo, als Paisos Catalans, parlo català. Amb respecte i dignitat.
Re: Manifest i Signatures de Suport amb els Immigrants
27 mai 2005
Hem sembla molt bé qualsevol iniciativa que ajudi a millorar, a dignificar, les condicions de vida i treball dels immigrants. Entès com un conjunt de col.lectius diversos, de vegades molt diferent perque per exemple no és el mateix ser argentí que com a senegalesa, amb característiques concretes que no poden barrejar-se com si fos una amalgama. Pero no crec que els "papers per tothom" siguin una solució real i sobretot eficaç. Pot ser una idea suggestiva pero gens realista. Es evident que cal saber somiar, pero quan es tracta de centenars de milers de persones aqui i moltes d'altres al món cal prendre-s'ho abans de tot seriosament. Molt seriosament, més enllà de demagògies d'una i altre banda. A Canadà, pais d'immigració des de sempre, que cerca immigrants i els demana oferint-los facilitats per instalar-s'hi, la immigració esta regulada. Perque tenen clar que, malgrat ser Canadà un pais amb molts recursos, només poden garantir condicions de vida i treball dignes a una quantitat específica d'immigrants cada cert temps. Aixó sense entrar en el tema de la llengua, encara que he de dir que el meu avi va arribar d'Almeria sense saber gens de català i jo el faig servir quotidianament. Amb aixó cal tenir paciència i saber com fer present el català al català i tot arreu pero amb vista i inteligència.
Re: Manifest i Signatures de Suport amb els Immigrants
14 set 2005
A la atención de David:
Aprecio el catalán como lengua igual que el castellano, de hecho, yo nací en Catalunya aunque mis padres son de otros lugares de España. Es por eso que mi lengua materna es el castellano y me siento mas agusto usándolo para expresarme. Me gustaría mencionar que estoy totalmente en contra de aquellos que rechazan una lengua que se les ha dado y que hablan millones de personas en todo el mundo, argumentando la defensa de su lengua materna (en este caso minoritaria, como lo es el catalán). Todo el mundo tiene derecho a expresarse como quiera (o pueda) pero creo que deberíamos respetar a todo el mundo sea cual sea su lengua.
En un mensaje anterior hablas de "condiciones minimas" para regularizar inmigrantes y esgrimes como tal el aprendizaje del catalan. Pues bien, me parece que tu opinión es egoista y roza los limites del fascismo mas absoluto, ya que mientras no vivamos en ninguna dictadura, cada uno es libre de hacer LO QUE LE SALGA DE LOS COJONES siempre que no haga daño a nadie.
Re: Manifest i Signatures de Suport amb els Immigrants
11 gen 2006
Jo no sóc catalana, però tot sent humanista, d' esquerra radical i procurant mai voler viure ghettoritzada ni jo ni els meus fills ni per cap altre gent trobo que es tasca de tots parlar l' idioma d' allá on un viu, treballa, estudia i milita políticament. A mi se'm veu de lluny que no sóc catalana ni "castellana" i em sento ofesa si no em parlen en catalá al territori dels Paisos Catalans. I penso que per una total integració social, cultural i política a on sigui s' ha de deminar passiva i activament la llengüa d' un país, el de Catalunya és el catalá i en segon lloc el castellá. Totes dues llengües es deurien parlar amb naturalitat aqui. Es clar que amb un migrant nouvingut que no entengui per res el catalá intentaré allá on calgui parlar-li en castellá si aixó ho fa més fácil, però a la llarga només integrant i parlant català conseqüentment catalá a tot arreu sobreviurá aquesta llengüa i s' esparcirá allá a on mai s' ha utilitzat i no s' utilitzi. I per últim no oblidem mai que el fet de haver-hi "ghettos de migrants" castellanoparlants va ser volgut i promocionat pel franquisme i que aquests migrants varén ajudar a construir Catalunya tot sent explotats igual que els i les treballadors,-res catalanes. D' altra banda el no sapiguér parlar plenament una llengüa (com és el catalá als Paisos Catalans) ens fa febles en la lluita, fa que treballadors migrants en totes les epoqués de les migracions es quedin a fora de les lluites del país de destí de la seva migració, però molts d' ells són gent molt polititzada ja als seus paísos d' origèn, sindicalistes, militants d' esquerra, no els deixe'm fora, lluitem junts per un altre món i procure'm fer tot el possible per expandre a tots i totes el català, en la práctica aixó vol dir utilitzar-ho dia a dia a on sigui. I parlant de converses "bilingües", és una boníssima alternativa per un migrant nouvingut per aprendre catalá, tinc moltíssims amics,-gues als que els hi parlo en catalá i em contesten en castellá i no passa res, molts d' ells però només "s'atreveixen" a parlar catalá en l' ámbit privat amb catalans i catalanes. Potser també caldrien campanyes per promoure més l' ús del català per part de l' esquerra radical, no només de l' independentista i això sense cap arrogància ni exclusió del no cataloparlant, perqué com no pot el.legir la classe social en la que neix, tampoc pot el.legir la llengüa materna.
Sindicat