|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
unió és autodeterminació
|
|
|
per ?? |
07 mai 2005
|
|
|
Societat
Als Països Catalans dels dos vessants dels Pirineus i del Mediterrani ens prendran sempre el pèl? Per culpa de la nostra llegendària laxitud, de la nostra poca combativitat, per la nostra individualitat, per l'oportunisme o per la por a irritar les autoritats establertes de l'Estat francès i espanyol, perdrem l'ocasió de donar coneixença de la nostra existència arreu del món?. Cal unes primícies noves que permetin acariciar el projecte de fer participar el nostre país dintre el concert d'una Europa federal dels "Estats-Regions històriques" en substitució als poderosos "Estats-Nacions expansionistes" i unir aquestes noves entitats mitjançant una constitució parlamentària federal on els elegits d'aquestes regions acordarien una presidència col·legida de seguretat i de govern, a fi d'evitar tot retorn al feudalisme, i sobretot evitar que un home o un grapat de dirigents agafin decisions contràries a l'opinió publica i a la identitat de les regions europees.
En efecte, hem de constatar que al sud dels Pirineus, malgrat els esforços d'un context de progrés social, econòmic, democràtic i cultural de la societat, el govern hispànic de Madrid no acaba d'entendre la voluntat legítima dels catalans de voler ser autosuficients. I pel fet de no pensar com ell o d’arriscar-nos a fer un nou estatut i voler establir pactes econòmics amb d’altres autonomies sense tenir en compte els desitjos de la capital d'Espanya, se'ns titlla de rebels.
Pel que fa a la Catalunya Nord, en canvi, la falta de líders carismàtics ocasiona que els partits polítics catalans no ultrapassin el dos per cent a les eleccions regionals i s’accentua així l'escissió absurda i letàrgica dreta-esquerra. El fet de tenir vergonya de parlar la nostra llengua pel carrer, de l'existència de bregues entre els mateixos catalans del nord en detriment de la unió i l'absència d'herois històrics (fora de Josep de la Trinxera) que s'hagin batallat per la independència de la Catalunya nord, ens fa oblidar sovint la nostra singularitat diferenciada de França.
Catalans del nord, siguem uns actors més dinàmics i creatius!. El folklore, la caragolada, el vi, la festa i el rugbi no són suficients. Siguem catalanistes, separatistes, nacionalistes, patriòtics o independentistes: Cal primer una motivació, una voluntat política, una constitució feta per nosaltres mateixos. Lliurem-nos del dictat de l'Estat francès, dissolguem el departament dels Pirineus Orientals i creem un Consell de les Comarques de Catalunya Nord com a Govern territorial i col·legial català, gestionat pels sis presidents de comarques elegits directament pel poble i que no estigui a les ordres dels partits polítics tributaris de Paris.
Creem un servei de seguretat, de protecció ecològica i d'interès català propi, institucions autonòmiques apolítiques i, a més de protegir el nostre poder financer, impulsem un servei social controlat, que generi treball, que fomenti els mecenes privats al servei de les causes d'interès català i que aturi les importacions salvatges, en comptes de fomentar els subsidis i esperar decisions absolutistes dels jacobins exacerbats confinats dintre els palaus de la capital francesa.
Contra la tirania dels grups mediàtics, cal impulsar la creació de més mitjans de comunicació, cent per cent catalanoparlants i escrits en català. Amb completa llibertat d'expressió. El bilingüisme és una solució perversa perquè sempre relliscarem per ganduleria cap l'altra llengua imposada.
Seria meravellós si tots els homes, dones, obrers, pagesos, sindicalistes, professors, intel·lectuals, investigadors, associacions, artistes, escriptors, periodistes, creadors, empresaris, presidents d'entitats i partits del país es concentressin en aquest objectiu amb dignitat i sense combinacions politicastres i sense entrar dintre el domini de l'ultra liberalisme ni del populisme. Per impulsar un nou col·lectiu ben organitzat, que es configurés com una mena de renaixença de la societat catalana, aquí al nord dels Pirineus. La llengua, la cultura, l'art i el patrimoni català, no són propietat exclusiva ni de la dreta ni de l'esquerra, ni de França ni d'Espanya, ni tampoc d'alguns grups d'interès particular.
Altrament ho perdrem tot. Pensem en els nostres néts. La terra catalana s'evapora. On és el nostre patrimoni, el nostre terrer? Avui dia la major part és colonitzat pels promotors sense escrúpols o subhastat als majors oferents vinguts en massa d'uns altres llocs, particularment del nord, i que no volen compartir la nostra cultura ni saben que el país forma part d'un territori sobirà. On son les nostres empreses, creades pels nostres progenitors al preu de nombrosos sacrifiquis? Tancades o engolides pels grups financers forasters, i per això els beneficis se'ns escapen.
El centralisme caduc francès exerceix una posició dominant i abusiva que ens aboca dintre una torpor i que esborra definitivament la nostra identitat, la nostra cultura i el nostre patrimoni oral d'ençà del tractat dels Pirineus. A cops de subvencions que ens encarcaren i de lleis antigues per fer-nos callar, o d'intents per reduir el nostre poble a un simple accent d'un Estat que ens ha dividit, annexat, colonitzat i globalitzat sense haver-nos consultat mai res per sufragi.
Qui son els intolerants? Qui son els ultranacionalistes ? De què serveix la llibertat de circulació de les persones i de les idees si l'alta autoritat de l'Estat prohibeix encara les emissores terrestres de passar la frontera? El menyspreu i l'absència de diàleg engendra la revolta, ningú no té dret a apagar la flama d'un poble apàtrida.
No som prou intel·ligents per fer la nostra feina sense ells? Siguem dignes, fem-los pam i pipa, organitzem la nostra autonomia, salvaguardem la nostra identitat, pengem als balcons i a les finestres la nostra Senyera, retolem els noms dels carrers i els rètols dels pobles en català. En definitiva, escrivim, parlem i cantem en la nostra llengua a tot arreu!
La lògica ens recomana que fem, els uns i els altres, més esforços per fer intercanvis econòmics i culturals.
Perquè no lligar les Comarques de Catalunya Nord amb tots els altres països catalans per a una unió mes concreta?. Prenguem el poder per el reconeixement del dret a l'autodeterminació, per un nou Estat dels Països Catalans, de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó i Alguer, units, sobirans, però federats a la comunitat europea d'una vegada per sempre...
Apa Noïs! Fes-ho correr !
EMILE RAMIS (CATALUNYA DEL NORD)
2 de maig de 2005 |
This work is in the public domain |
|
Re: unió és autodeterminació
|
|
per 33 |
07 mai 2005
|
|
CLAR QUE SI VISCA EL ROSSELLO I LA CERDANYA!!! |
|
Re: unió és autodeterminació
|
|
per xinu |
08 mai 2005
|
|
Seria meravellós que l'economia catalana depengués de la de la Xina comunista. Que bé que viuriem! |
