|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Bases per a un Estatut des de l’esquerra anticapitalista
|
|
|
per Espai Alternatiu (Pais Valencià ) |
05 mai 2005
|
|
|
L’Estatut d’Autonomia per al PaÃs Valencià aprovat el 28 d’abril de 1982 tingué com a teló de fons l’anomenda batalla de Valèncià i l’intent de colp d’estat feixista del 23-F de 1.981. La proposta estatutà ria- ja de per si limitada -que s’havia formulat en Benicà sim quedà encara més retallada. Això es va fer particularment explÃcit al terreny de la simbologia- la impossició a tot el paÃs de la senyera de la ciutat de València -de la denominació del nostre paÃs y del no reconeixement de la unitat lingüÃstica del valencià amb el català . Des de l’any 1.982 ençà els successius governs de la Generalitat- primer del PSOE i després del PP - han anat donant exemple de seguidisme respecte de les polÃtiques formulades des de Madrid. Aquestes s’han anat fent, respecte dels drets nacionals, cada vegada més espanyolistes i respecte del drets socials, de les polÃtiques econòmiques i de la democrà cia, cada vegada més neoliberals i restrictives de les llibertats.
Però la reforma estatutà ria ara en marxa al PaÃs Valencià - lluny d’intentar posar punt i final a les mancances de l’Estatut de 1.982 i de plantejar-se com instrument per a resoldre els conflictes i els problemes polÃtics, socials i econòmics del PaÃs Valencià -sembla obeir fonamentalment als interessos partidaris i personals dels seus impulsors, en particular del PP. Després d’haver-se estat destil.lant llargament en una obscura i hermètica comissió, sense cap tipus de participació ciutadana, la reforma estatutà ria ha rebut ara una empenta afanyada, motivada segons tots els indicis per la voluntat d’anticipar-se al procés estatutari català , el qual per la seua pròpia naturalesa podria impulsar cap amunt el sostre reivindicatiu. Davant d’aquesta situació l’esquerra i el nacionalisme venen mantenint una actitud de crÃtica suau, entre passiva i complaent (o de suport actiu al cas del PSV-PSOE), allunyada de la mobilització i afavoridora del plans del PP. No resulta per tant gens estrany que la reforma estatutà ria siga percebuda socialment com aliena a la realitat i interessos quotidians de la ciutadania i que no tinga capacitat per a despertar cap interés o i l.lusió col.lectives.
Tanmateix, en la nostra opinió, la reforma de l’Estatut hauria de ser l’oportunitat tant per a resoldre els problemes que es deixaren pendents en la Transició polÃtica i després de la batalla de València, com també per a defensar i donar impuls als drets socials, econòmics i de participació polÃtica de la ciutadania, tan atacats a hores d’ara per les polÃtiques neoliberals. Seguint aquesta idea pensem que un nou Estatut podria assentar-se sobre unes bases semblants a les que s’expliciten a continuació, tot i deixant clar que la formulació concreta de cadascun dels grans apartats no és per a l’Espai una qüestió ja tancada, sinó que ara mateix encara està sotmesa a debat.
1 Un Estatut per a solucionar els problemes que tenim, fet des de la plena sobirania nacional.
L’aprovació d’un nou Estatut per al PaÃs Valencià només té sentit si aquest ha de servir d’eina i de guia per a resoldre els problemes econòmics, polÃtics i socials de la nostra terra i de la seua ciutadania. A més, l’Estatut- si ha de ser útil - ha d’elaborar-se amb atenció estricta a les necessitats del PaÃs Valencià i de la gent que l’habita i sense cap mena de supeditació a lleis de rang superior en vigència o en perspectiva de vigència (Constitucions Espanyola i Europea...). Si les Constitucions han de ser modificades per a permetre l’encaix d’aquest l’Estatut (i d’altres de l’estat espanyol) aixà haurà de fer-se i no a la inversa. El principi de sobirania nacional plena és irrenunciable.
2 Amb totes les competències que calguen
L’esquema de distribucions competencials entre l’estat central i les “comunitats autònomesâ€? dissenyat a “l’estat de les autonomiesâ€? espanyol, ni respecta el principi de sobirania de les nacions integrants de l’estat, ni tampoc s’atén a criteris de funcionalitat, sinó que constitueix el resultat d’un “tira i arronsaâ€? entre estat i “comunitatsâ€? en ordre a aconseguir quotes de poder en els diferents à mbits econòmics, socials i polÃtics. El respecte del principi de sobirania imposa però que les nacions integrants de l’estat gaudisquen de competències plenes en totes les matèries, sense excepció. Al mateix temps, en bé de la funcionalitat tècnica, simplicitat i transparència pública de les diferents normatives, cal que les nacions i “comunitatsâ€? negocien entre si lleis estatals capaces d’establir normes bà siques comunes al conjunt de l’estat. Però aquestes deuen de ser lleis lliurement acordades entre els distints integrants de l’estat, de les quals el criteri d’adopció siga justament la seua funcionalitat i el “benefici d’escalaâ€? que proporcione a tothom el seu à mbit estatal i no una pura i dura imposició de poder de l’estat central sobre les nacions. En conseqüència el PaÃs Valencià assumirà totes aquelles competències que calguen per tal d’assegurar els drets socials i els serveis públics, la participació democrà tica, la preservació del territori i la resta de principis contemplats a l’Estatut, definit-se amb claredat aquelles matèries que finalment es cedeixen a l’estat. Aquesta cessió de competències serà revisada periòdicament- com a mÃnim cada 10 anys -i podrà variar en funció de les necessitats del PaÃs Valencià i de la seua ciutadania.
Els PaÃs Valencià serà sobirà per a replantejar-se en qualsevol moment les relacions amb l’estat espanyol i amb altres pobles. Podrà establir vincles i relacions especÃfiques, segons el seu interès, amb els pobles de l’estat i del món i en particular amb la resta dels Països Catalans: Catalunya, Catalunya Nord i les Illes, relacions que sempre s’establiran des de la pròpia sobirania de cadascuna de les parts integrants. El PaÃs Valencià podrà reclamar representació especÃfica a les institucions de la Unió Europea.
3 Un Estatut per a complir-se de veritat
Les Constitucions (com l’espanyola o l’europea...) i els Estatuts són lleis dins de les quals sovint s’inclouen altisonants declaracions de principis i enunciats de drets que després en la prà ctica es queden en paper mullat, siga perquè entren en contradicció amb altres parts més “prà ctiquesâ€? de la mateixa llei, siga perquè el seu desenvolupament normatiu no s’acaba duent mai a terme. Per això un dels criteris a adoptar en la redacció del nou Estatut hauria de ser que ell mateix fixe les bases que asseguren el compliment dels drets i principis que enuncia, detallant-los, si s’escau, amb suficient precisió en forma de “Cartesâ€? o “Annexosâ€? inclosos dins del propi Estatut. Els poders públics han de quedar vinculats al compliment dels preceptes estatutaris i periòdicament han de rendir- de manera obligatòria i normativitzada -comptes de com aquests es veuen satisfets. Cal establir òrgans de control ciutadans- independents de les formacions polÃtiques - que vetllen pel compliment de les normes estatutà ries i també periòdicament informen el conjunt de la ciutadania. Es conformaran també mecanismes de consulta ciutadana- com a mÃnim cada 10 anys -sobre el compliment del principis estatutaris, en particular en allò referent a la llengua i al territori.
4 Que adapte el sistema parlamentari i democrà tic als temps i tecnologies actuals
El sistema parlamentari vigent al PaÃs Valencià , a l’estat espanyol i en general en aquells estats del mon que es regeixen per sistemes polÃtics de tipus “democrà ticâ€?, és un sistema que en molts dels seus trets va ser dissenyat als segles XVIII, XIX i principis del XX. En conseqüència aquest sistema parlamentari arrastra amb ell moltes limitacions que, amb les tecnologies actuals, no tenen sentit d’existir però que resulten “útilsâ€? a aquelles minories socials i elits polÃtiques que es beneficien de la lentitud i poca transparència del sistema polÃtic.
La Generalitat estendrà sobre el territori, per tots els municipis i barris de les ciutats, una xarxa de locals dotats d’equipaments informà tics, connexió a internet i equipament audiovisual que permeta la transmissió rà pida d’informació i l’execució efectiva de debats, consultes i votacions rà pides de tipus electrònic entre la ciutadania i la gent electora, i amb mecanismes per a garantir la transparència i ampliar el control públic de la ciutadania.
El sistema electoral es reformarà , suprimint qualsevol barrera de percentatge per a aconseguir representació, garantint el principi d’una persona un vot i la proporcionalitat i al temps fent responsables els cà rrecs electes davant de la gent electora, de forma que el seu mandat puga ser revocat de manera individual- durant el transcurs de la legislatura -en cas d’incompliment de programa o mala gestió polÃtica. Es limitarà el nombre de legislatures que una persona pot ocupar cà rrecs institucionals. A petició d’un determinat percentatge de persones electores que ho demanen s’hauran de celebrar també eleccions anticipades a les Corts Valencianes. La gent electora tindrà la capacitat de vetar decisions del Govern de la Generalitat i de les Corts Valencianes. S’agilitzarà el procés de la Iniciativa Legislativa Popular i si una volta presentada aquesta és rebutjada o substancialment canviada per les Corts Valencianes, a petició de la gent impulsora, la Iniciativa serà sotmesa a referèndum. Els Pressupostos s’elaboraran amb la participació i l’aprovació de la ciutadania i dels moviments socials que s’articularan institucionalment amb el Govern de la Generalitat i les Corts Valencianes.
Tots els mecanismes de participació i control ciutadà establerts per a la Generalitat s’aplicaran també a l’à mbit municipal del PaÃs Valencià . S’establirà una comarcalització efectiva i respecte de les comarques i municipis regirà el principi de subsidiarietat i de democrà cia comarcal i local. Respectant sempre els drets i principis bà sics recollits a l’Estatut, els municipis i comarques podran reclamar de la Generalitat les competències que jutgen oportunes. Una “Carta Municipal i Comarcalâ€? haurà d’explicitar a l’Estatut l’aplicació d’aquests principis.
5 Que normalitze la llengua
Per això caldrà reconèixer de manera definitiva i sense subterfugis la seua unitat amb el català . També garantir el seu ús a les Institucions i Administracions públiques, establint respecte dels òrgans representatius (com les Corts Valencianes o els Ajuntaments) l’obligatorietat per als grups polÃtics d’expressar-se en valencià segons una determinada quota mÃnima de temps i d’intervencions. Cal que hi haja mitjans de comunicació de titularitat pública Ãntegrament en valencià , al temps que s’ha de garantir l’edició de premsa dià ria pública i plural en valencià . Les 50 mesures positives del “CompromÃs pel valencià â€? adoptaran la forma de “Cartaâ€? annexa a l’Estatut en ordre a garantir la normalització lingüÃstica.
6 Que defense i recupere la terra
El dret de la ciutadania i de les generacions futures a un medi ambient sa i a la salut, necessita d’un reconeixement explÃcit d’aquests com a drets individuals, juntament amb un accés a la informació i a la justÃcia adequats. El nostre medi no pot ser salvaguardat amb declaracions genèriques que a poc comprometen sinó que cal adoptar mesures concretes. Explicitant una moratòria, general per a tot el paÃs i indefinida, per a edificar en tots aquells terrenys que a hores d’ara encara es troben en zones no urbanitzables o sobre els quals encara no s’han aprovat programes d’actuació urbanÃstica. La Generalitat tindrà com obligació la salvaguarda i millora de les zones d’horta i dels cultius tradicionals valencians de secà , amb l’objectiu de protegir la sobirania alimentà ria.
La Generalitat haurà d’aprovar Plans d’ús racional i augment de la qualitat de l’Aigua, de racionalització del Transport, d’Estalvi Energètic i d’implantació d’Energies Alternatives, d’acord amb una nova cultura de l’aigua, de la necessà ria redistribució mundial del consum d’energia, i de la reducció del consum dels combustibles fòssils.
Finalment s’haurà d’implementar també un Pla d’ús racional i sostenible del territori que incloga criteris de reconstrucció de la base industrial, d’estalvi i eficiència energètica, protecció mediambiental, diversificació econòmica i mà xima autosuficiència comarcal.
7 Que salvaguarde els drets socials i els serveis públics, els drets de les dones i els drets de la gent immigrant.
Tots els aquests drets hauran de ser explicitats a les corresponents “Cartes de Dretsâ€? incorporades a l’Estatut. Pel que fa als Drets Socials s’haurà de garantir la introducció d’una clà usula de no regressió d’aquests, la seua harmonització efectiva per dalt en tot el territori, la reducció del temps de treball (davant del nou projecte de directiva europea que qüestiona fins i tot el lÃmit mà xim de les 48 hores), la creació d’una plena ocupació, el manteniment i millora de serveis públics de qualitat, en particular els de sanitat i ensenyament, i el dret a una renta bà sica.
Quan al Drets de les Dones s’han implementar mesures en ordre a la despenalització completa de l’avortament i la seua inclusió en la xerxa sanità ria pública, acabar amb el dèficit ocupacional i amb la precarització del treball de les dones, reconèixer el treball domèstic i equilibrar el seu repartiment i reconèixer plenament els drets dels transexuals i de les prostitutes. La paritat ha de ser introduïda a les institucions, començant per les llistes electorals que haurien de fer-se obligatòriament parità ries.
La gent immigrant ha de tenir els mateixos drets, socials i polÃtics, que la resta de la ciutadania del PaÃs Valencià . Es desenvoluparan polÃtiques d’integració- cultural i lingüÃstica -dirigides tant als sectors immigrants com a la gent jubilada que viu al PaÃs Valencià .
El compliment i satisfacció de tots aquests drets seran prioritaris davant de qualsevol altre tipus de criteris, com poden ser els de l’anomenada “lliure competència�, els de “ lliure moviments de capitals� o els de la “llibertat de mercat�.
8 Que faça del PaÃs Valencià un lloc de pau
Tota la ciutadania valenciana té dret a la pau, per la qual cosa l’Estatut rebutjarà qualsevol guerra i s’optarà per la resolució pacÃfica dels conflictes. Es prohibirà l’ús de qualsevol part del nostre territori amb finalitats de tipus bèl.lic- incloent aeroports i espai aeri, ports i aigües territorials i qualsevol via de transport - i la presència de contingents militars de qualsevol tipus. En particular es negarà l’ús dels terrenys de Bétera per a base militar de l’OTAN. La Generalitat del PaÃs Valencià , fent ús de la seua sobirania, reclamarà de l’estat les competències necessà ries per a fer efectiu el dret a la pau de la seua ciutadania.
9 Que siga solidari, des de la pròpia sobirania, amb els altres pobles de l’estat i del món.
El PaÃs Valencià gaudirà de plena sobirania financera. La ciutadania del PaÃs Valencià fa seu l’objectiu d’aconseguir la redistribució de la riquesa tant estatalment com al món. Per això la Generalitat aportarà percentatges del seus Pressupostos amb aquesta finalitat a l’estat i als pobles necessitats del món. En el primer cas no es rebaixaran les aportacions que actualment s’estan fent efectives estatalment, en el segon el percentatge no serà inferior al 0,7% i haurà d’arribar en terminis delimitats a l’1,4%. |
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiaweb_050430.htm
|
This work is in the public domain |
|
L'Estatut no és la solució
|
|
per Resitent |
06 mai 2005
|
Els continguts són bons, però la realitat històrica i sociopolítica indica que el camí per asssolir-los només pot passar per la independència i la revolució.
L'Estatut no és la solució: INDEPENDÈNCIA I REVOLUCIÓ! |
