|
|
|
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : criminalització i repressió |
|
Jean Marc Ruillan pres.membre D,Action Directe
|
|
|
per presos al carrer!! |
02 mai 2005
|
|
|
Ahora mismo, el Estado francés mantiene encarceladas en condiciones especialmente duras (algo parecido a los FIES) a cinco personas, condenadas a cadena perpétua por haber participado en ellas. Régis Schleicher lleva veintiún años en prisión y hace tiempo que, según la ley francesa, podrÃa haber sido liberado, pero el Estado ha rechazado varias veces las peticiones en ese sentido, porque no ha cambiado de forma de pensar.
Jean Marc Ruillan lleva diecisiete años en prisión(DEMOCRATICA��).
han
“ Els condemnats a la mort lenta volem resistir�
Jean Marc Ruillan
Company de militancia de Salvador Puig Antich al MIL.
Compleix condemna a la presó francesa d,Arles
Pres menbre D,Action Directe
“Som centenars els condemnats a la mort lenta,enterrats de per vida per l,actual sistema penitenciari francés�
La pena de mort encara existeix a totes les presons franceses. És cert que el cap del comdemnat no roda pas entre les serraduras: aquest espectacle sanguinari era massa obsce per a la tragicomedia de les postres societats aséptiques. Actualment, peró, l,empresonament perpetua l,assassinat. No és més que un assassinat lent, que preten
la forma de mil morts quotidianes. Una execució que es consuma al llarg de vint anys,
de vegades mes pero tan infalible com el tall de un gavinet. La mort esprovocada,ara,per les arbitrarietats burocratiques, les violencias necessaries, els dies sense vida,la desesperació.
Abans la Segona Guerra Mundial a França,com que les execucions públiques ja no eren utils en el marc hipócrita de la violencia d,Estat, van ser relegades a la penombra de l,Administracio Pentenciaria. Ara ja no es talla el coll a ningú,ni en public ni en privat.
En auqes mon,que pretesament es el millor de tots,la mort d,un detingut se,ns presenta sempre com a natural:suïcidis, malalties i bogeries, la qual cosa constitueix una ultima negacio de la realitat ja que aquests morts no es comptabilizen com a presoners. En efecte, com que les llibertats condicionals per raons de salud gairebe han desaparegut de la realitat penitenciaria, l,Administració s,encarrega de portar els agonizants a un hospital de fora de la presó.
Ara com ara, a base d,estrategias i dissimulacions, l,Administració disfressa encara l,evidencia d,aquesta gestio mortifera. Son pocs els qui gosen establir una relació entre els desastres que provoca la mort lenta i les condenes amb penes afegides que la llei francesa no permet refondre. Igualment mortÃfera és la utilització encoberta de les presons com a centres psiquiatrics,i el podrimer general de les presons mantingut per l,Administració Penitenciariai per un poder judicial completament dominat per les actituts mes conservadoras.
La pena de mort ha esdevingut impalpable, sense nom ni perfil.és una qüestió administrativa. No te pás cara, i tampoc no en tenen els jutges de Vigilancia Penitenciaria o els burocrates del ministeri de JustÃcia, que l,apliquen amb minuciositat i pretesa inocencia.De la mateixa manera que el botxà s,amaga darrera la capucha,aquesta gent s,amaga darrera els reglaments,les liquidacios de condeina el conformismo reaccionari que ho impregna tot.
Tant a causa de les submissions com de les falses revoltes,tots som responsables de la instauració d,aquest nou ordre penitenciari.Gairebé sense reaccionar,sense revoltar-nos, tant tant dins de les presons com a fora,hem deixat que s,imposés la institució de la mort lenta.I aixo es un nou camp de concentració!Les cadens perpétues,evidentment que no han deixat de creixer durant els ultims vint anys.Amb les noves politiques d,A plicació de les penes, ja no podran ser commutades. Abans, la cadena perpetua, dins del seu horror intrinsec ,era encara una pena a escala humana. Mes o menys el condemnat sabÃa que compliria disset o divuit anys de pressó. Pero ara, amb les penes de trenta anys i la cadena perpeuta “realâ€?-com si n,hi hagués de fisticies…!-ja no son cap excepció els presos que han acomplert més de vint anys.
La guillotina, abans, estava reservada per a alguns: els pitjors,els mes desgraciats ,els més miserables.Pero el sistema administratiu de la � mort lenta “afecta milers i milers d,homes i dones:
-Als reclusos que tenen acumulades diverses penes que no es poden cumplir simultaniament els caldria passar almenys dues vides a la presó. Els presos amb data de llibertat prevista per al 2056 o al 2062 són cada vegada més freqüents .
-.Als presos que tenen condemnes de més de quinze anys que no es poden cumplir simultà niament. Però la�mort lenta�afecta també els milers de presos que no troben la força suficient per resistir l,anihilament produït per la presó i,particularment ,pels regims d,aïllament i per les presons d,alta seguretat: Ja som centenars ,i aviat serem milers ,els qui patim la nostra condició de “condemnats a mort�.I ens encarem a aquesta crua realitat :la nostra dignitat humana depen de la insurrecció contra la fi infame que ens reserven.Davant d,aquests crims administratius ,no nomes tenim el dret del rebuig,de la revolta, sinó que avui aixó constitueix un deure per a tot aquell qui en tingui la possibilitat ,es trobi on es trobi, amb els seus propis mitjans; AMB ELS PUNYS , SI CAL ,individual o col•lectivament.
El combat contra la institució dels torturadors y dels botxins segurament será sense concessions. La represió sera ferotge. Ja hem tingut ocasio de patir les revenges d l,Administració per fer•nos una idea aproximada del que ens tenen reservat. Els crims disfresats de suïcidi ,els apallissaments ,els anys y anys d,aïllament ,els insults i les humillacions:es a dir,tot alló de que son capaços amb l,excusa de la llei i dels reglaments. De totes maneres ,el nostre rebuig ja no tem la porra.I ja no en spot passar res, perqué res no canvia radicalment. Nosaltres ja som morts, i enterrats vius.
-----------------------------------------------------------
La organización Acción Directa tuvo su origen en la coordinación de diversos grupos autónomos, comunistas y libertarios. Desde el 79 al 87, cuando fueron detenidos los últimos de sus componentes que quedaban en activo, realizaron en territorio francés acciones armadas contra el Capital y el Estado. Ahora mismo, el Estado francés mantiene encarceladas en condiciones especialmente duras (algo parecido a los FIES) a cinco personas, condenadas a cadena perpétua por haber participado en ellas.
Publicado en alguna parte hace algún tiempo.
Salut!! |
This work is in the public domain |
