|
|
|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
COMRadio, proposta de bases per una rà dio pública
|
|
|
per quazbe |
02 mai 2005
|
|
El Comitè dels Treballadors de COMRadio, en l'àmbit de negociació del conveni col.lectiu, ha presentat una proposta de bases per acostar l'emissora al que s'enten com a "servei públic", per tant a la ciutadania. |
COMRADIO
PROPOSTA DE BASES PER UNA RÀDIO PÚBLICA
Missions i activitats del servei públic
El servei públic ha d’adaptar-se a unes societats modernes de
múltiples interessos i gustos i, en particular, a la interactivitat, riquesa
multimèdia i personalització de continguts i serveis que caracteritza la
Societat de la Informació: nous canals i serveis per a noves
demandes dels ciutadans.
La rà dio és un dels mitjans amb més impacte i influència en les persones i
en la societat en el seu conjunt. Constitueixen un poderós factor de
socialització, dirigit a un públic ampli i indeterminat, que afecta a la
creació de representacions i valors socials de tots els ciutadans, però
molt especialment a la formació dels menors, els més exposats i més
indefensos davant de les influències positives o negatives de l'entorn.
Ha de ser especialment garant dels principis i valors democrà tics, com el pluralisme, la independència, la cohesió social, la igualtat i la diversitat.
Però aquest mateix paper essencial de garants del servei públic, exigeix que
aquests organismes estiguin subjectes a mecanismes democrà tics i
sotmesos a un control públic i transparent de les seves missions i del seu
finançament.
Les funcions del servei públic
Una programació de servei públic ha de poder
complir les tres funcions clà ssiques d'informar, formar i entretenir.
• Preservar i fomentar els drets humans i els valors
cÃvics.
El mitjà han de preservar el dret a la llibertat d'expressió,
sense menystenir d'altres drets, com el respecte a la intimitat i a la
imatge de les persones o l'obligació de protegir la infà ncia.
La rà dio pública ha de, a més, fomentar amb la seva programació
el civisme i el respecte a la dignitat humana:
• Promoure la cultura pròpia. El servei públic ha de jugar un paper essencial en la informació i l'intercanvi comunicatiu dins la Unió Europea.
• Garantir la universalitat de continguts i destinataris.
Les rà dios públiques han de complir amb
l'obligació d'oferir a la societat una gamma de programació
diversa i per a tots els ciutadans, de forma que tots puguin
trobar programes adequats als seus gustos i interessos. A més,
hauran de satisfer aquells interessos especials, que no encaixen en
una dinà mica de mercat i de beneficis econòmics i que, per tant
els operadors privats no els tenen en compte.
• Promoure la integració social.
De forma especÃfica, el servei públic s’ha d’orientar a satisfer
les necessitats d'informació i cultura de les minories més
desfavorides de la nostra societat, a la recerca de la seva plena integració
social. És el cas de l'atenció als requeriments de les persones
discapacitades, de la tercera edat, dels immigrants. Molt
especialment, per la seva rellevà ncia futura per a la societat, la
radiodifusió pública ha d’atendre a les necessitats d'informació
educació i entreteniment de la infà ncia i la
joventut, amb especial vigilà ncia per als seus problemes socials més
greus (drogues, accidents, malalties de transmissió sexual...)
• Ser el punt de referència.
En l'assumpció de les distintes funcions que li corresponen com a
servei públic, la rà dio pública han de convertir-se
en referència exemplar,
tant en la qualitat ètica i estètica de la programació, com pel que fa a la
promoció i correcció en l'ús del català .
Això inclou especialment un compromÃs de confiança amb
els oients en temps de programació i en l'emissió
publicità ria.
• Informar amb pluralisme i veracitat.
La rà dio pública ha de ser el principal proveïdor
de notÃcies, amb el context i la profunditat suficients per donar
als ciutadans una base ferma per als seus judicis de valor i la seva
participació democrà tica. La informació s’ha d’ajustar
plenament al criteri d'independència professional i al pluralisme
polÃtic, social i ideològic present en la nostra societat, aixà com a la
norma de distingir i separar, de forma perceptible, la
informació de l'opinió. Els gèneres informatius han de
configurar un autèntic fòrum ciutadà de debat democrà tic i
espai públic de consens.
• Educar per a la societat.
Independentment dels formats o canals educatius en sentit
estricte, una funció ineludible de la rà dio és la
de contribuir a la construcció de ciutadania i a la formació per a la
convivència pacÃfica. L'educació o la cultura han de ser objecte de continguts
i franges horà ries determinades, atents a la divulgació
del coneixement artÃstic, cientÃfic i tècnic i disponibles per a tots
els ciutadans, però a més han de constituir-se en
un objectiu que guiï el fluix de la programació en general. L'educació
en valors socials s’ha d’orientar també cap a les
qüestions socials més importants, com l'ocupació, la salut, la
protecció del medi ambient, la solidaritat i l'estima i
valoració de la cultura.
• Estimular la participació democrà tica i promoure l'educació que
això comporta.
El desenvolupament sistemà tic del dret d'accés ha de permetre una
participació més activa i real de la ciutadania en la vida
democrà tica. Però tota la programació de servei públic ha
d’inserir aquesta participació del ciutadà , com a font, com actor i
com destinatari, atenent a més als seus drets com
consumidor. Al mateix temps, hauran d’aprofitar-se totes les
virtualitats de l'avanç tecnològic a favor d'una relació més
interactiva amb l'audiència.
• Promoure la identitat cultural.
La radio pública ha de tenir com objectiu essencial la
promoció de la creació i difusió de l'expressió cultural dels
ciutadans, la qual cosa significa assegurar espais de relleu per al
teatre, la música, la literatura, les arts plà stiques, o noves formes d'expressió
cultural. Aquesta funció té un
doble objectiu inseparable: reafirmar la identitat cultural i
potenciar una indústria de creixent importà ncia econòmica, que
només podrà complir-se maximitzant i aprofitant la creativitat
de totes les nostres cultures.
• Promoure l'accés a la Societat de la Informació per a tots els
ciutadans.
El que implica no només impulsar la transició digital en les xarxes,
sinó també liderar l'oferta de continguts i serveis digitals, per
totes les xarxes possibles, de forma universal i accessible a tots
els ciutadans, i jugar un paper motor en la generalització dels
beneficis de l'Administració electrònica.
Una programació de servei públic
La Informació.
És el cor de la distinció del servei públic i un factor primordial de
la seva identitat, com a base d’una democrà cia participativa. En aquest
sentit, ha de ser una informació veraç, imparcial, independent del poder
polÃtic i de l'econòmic i de tot grup de pressió, plural en les seves fonts i
actors, contextualitzada i aprofundida, sense concessions a
l’espectacularització i el sensacionalisme.
La independència i professionalitat dels programes informatius precisa
a més d'un Estatut de Redacció, on es fixen les bases per a
complir les condicions abans citades, incloent-hi un autèntic codi
deontològic i la protecció dels drets dels professionals de la
informació (secret professional, clà usula de consciència, carrera professional i
remuneracions objectivades i mai arbitrà ries). A més, necessita controls
interns, centrats en la constitució d'un Consell de la Informació, on
es trobin representats tots els treballadors que
intervenen en l'elaboració dels materials informatius, com a fòrum per a
la seva participació activa en la lÃnia editorial del mitjà .
La Cultura.
La defensa i promoció de la cultura és una funció bà sica del servei
públic, especialment de l'expressió cultural catalana i europea, aixà com
d'altres cultures afins per idiomes i sensibilitats. Cultura entesa com
patrimoni clà ssic i modern; però també com expressió de la vida
quotidiana de la nostra societat en totes les seves manifestacions, des de la defensa
activa i permanent de la diversitat, tant en la multiplicitat lingüÃstica i
creativa, com en l'expressió de majories i minories que implica.
Aquesta atenció permanent a la cultura s’ha de realitzar, s’ha de reflectir en programes especÃfics
amb horaris accessibles, dedicats en totes les seves formes, a l'espectacle en viu
(musicals, lÃrics, coreogrà fics, dramà tics), a les arts plà stiques, a la
promoció de la lectura, al cinema i la creació audiovisual en general. Però la
cultura ha d’impregnar també el conjunt de la programació, en tots els
gèneres i formats, incloent una intensa dedicació a la divulgació
cientÃfica i tècnica.
L'Educació.
Com a missió educativa fonamental
promoure la capacitat de recepció crÃtica per part dels usuaris, sobretot
dels joves, dels mitjans massius de comunicació contemporanis,
La tasca educativa del servei públic inclou, a més, un esforç de difusió del
pensament cientÃfic i tècnic, però també de la història pròpia i aliena, en
pro d'una democratització permanent del saber i del coneixement, de la
consecució d'una societat catalana que sigui, al mateix temps, moderna i
oberta a la innovació, però respectuosa de la seva identitat i tolerant amb
les cultures alienes.
L'Entreteniment.
L'entreteniment és una peça essencial del carà cter universal i divers del
servei públic i de l'atractiu de la seva programació, irrigada per la
informació, la cultura i l'educació. Aquest entreteniment ha d’abastar
tots els gèneres i formats, sempre que estigui regit per un criteri de
qualitat –tècnica, estètica, de valors socials compartits- i que defensi
escrupolosament els drets democrà tics, especialment els
d'igualtat i no discriminació, al mateix temps que promocioni la solidaritat
col·lectiva.
Altres missions de servei públic.
Més enllà de la naturalesa global del servei públic i de la seva orientació al
conjunt de la societat, es fa inexcusable, una tasca especÃfica de la rà dio pública cap a les minories més desfavorides, cap a les seves necessitats i demandes, bé sigui perquè es troben en una posició més feble en la societat, que requereix d'accions sistemà tiques en favor de la igualtat, bé perquè la pròpia dinà mica de mercat de la radio comercial accentua aquesta discriminació en no
considerar-los objectius rendibles. Aquesta tasca especial del servei públic s’ha
estendre a problemes socials greus, en què sigui necessà ria una especial
formació en valors, per a la majoria de la població o per a col·lectius
precisos.
En aquesta lÃnia, totes les programacions de la rà dio pública han de
atendre especialment en els seus continguts a:
• Infà ncia.
Mantenir una oferta suficient de programació infantil en les franges
horà ries assequibles a la seva audiència, amb una à mplia proporció de
producció pròpia que garanteixi la proximitat als seus gustos
i interessos, i no només mitjançant continguts de formació i
entreteniment sinó també amb programes informatius d'especial
orientació als menors. Aquesta protecció ha d’estendre's a la
presència de senyals acústics d'advertiment en
els programes que no es considerin convenients per a la seva formació, i
han de vigilar especialment la publicitat dirigida a un públic infantil.
• Tercera Edat.
Dedicació especial als seus gustos d'entreteniment i les seves necessitats
d'informació. Presència de la seva imatge com a població activa,
posant major èmfasi en la total integració social, inclosa la
presència habitual d’aquest sector de la població en els programes.
• Igualtat de gènere.
Atenció permanent a la difusió de valors d'igualtat plena de la
dona a la comunitat i promoció del respecte cap a totes
les opcions sexuals legÃtimes. Presència normalitzada d'ambdós sexes
en la programació, amb eliminació drà stica de la seva utilització
estereotipada i negativa.
• Discapacitats.
Normalització de la imatge dels discapacitats en
la programació, com a ciutadans de ple dret.
• Minories culturals.
Presència positiva i normalitzada en la programació, com cultures
singulars i com ciutadans. Vigilà ncia permanent contra
l'aparició d'estereotips negatius en el llenguatge.
Visualització de les polÃtiques socials d'integració i reconeixement
actiu de la diversitat cultural.
• Immigrants i refugiats.
Emissions especÃfiques dedicades a la seva integració social, en articulació
amb els nostres drets i deures, a partir del respecte
per les seves llengües i cultures. Labor sistemà tica en contra de
la discriminació social i de tota imatge pejorativa de la seva presència entre
nosaltres.
A més d'aquesta labor especÃfica d'emparar a col·lectius socials singulars, el
servei públic ha de dedicar una especial atenció a qüestions
socials de primera magnitud en el nostre paÃs i que exigeixen per tant
programes i continguts d'educació i socialització especÃfica. Tot això en
col·laboració amb les accions i campanyes de les Administracions Públiques. A
tÃtol indicatiu, podem citar:
o La discriminació de les dones i la violència domèstica.
o La seguretat vial i els accidents de trà fic.
o La defensa del medi ambient.
o La drogoaddicció en totes les seves formes.
o L'atur, precarietat laboral i les discriminacions que comporta.
o L'accés a un habitatge digne
o El món del desenvolupament, de les ONG i la solidaritat social (moviments socials)
o Els drets dels animals.
o El consum saludable, la sanitat i la prevenció de malalties
evitables.
Regulació del dret d'accés. *
El reconeixement d'aquest dret, la titularitat del qual correspon als grups
socials i polÃtics significatius, ha d’assegurar la presència i expressió a ComRadio de partits polÃtics, organitzacions sindicals i empresarials,
confessions religioses, associacions de consumidors o d'interès ampli
(ONG, moviments socials, benèfiques, culturals…) i, en general, tot tipus de grups ideològics
amb personalitat jurÃdica, d'acord amb el seu pes objectivable en la societat
catalana. Aquesta valoració, proporcional a l'arrelament de cada
organització, no hauria d’excloure, no obstant això, ni minimitzar fins a fer
irrellevant, l'expressió dels grups socials que representen a minories
legÃtimes de la societat, en atenció al respecte al pluralisme de la comunitat,
ni la seva possibilitat de fer arribar les seves veus a tots els ciutadans.
El dret d'accés cal aplicar-se en un doble sentit:
• De manera global, la participació dels grups socials i polÃtics
significatius, com fonts i portadors d'informació i opinió, en
el conjunt de la programació.
• De manera directa, la disposició d’espais especÃfics d’accés en
la rà dio amb formats diversos (informatius, debats,
entrevistes,…), amb temps i horaris fixats anualment per acord
entre ComRadio i els grups socials reconeguts com
significatius, en el à mbit d’un Consell Assessor de ComRadio.
Aquests espais seran realitzats per ComRadio amb els seus propis mitjans tècnics i
humans, per a garantir tant la qualitat professional de la seva elaboració com
el mà xim atractiu i abast per a les audiències.
A fi de donar carà cter operatiu immediat a aquesta llera d’accés directe,
però també per a assessorar en el compliment del dret d’accés global,
es deurà elaborar amb urgència un Reglament del Dret d’accés
Directe que estableixi les condicions de sol·licitud, amb resposta obligatòria a les
peticions corresponents.
Programes i continguts.
S’ha mantenir un nivell alt de producció interna com garantia fonamental de qualitat i fiabilitat de les seves missions de programació de servei públic.
La producció pròpia.
Deu mantenir una notable capacitat productiva interna, que garanteixi
la continuïtat del seu grau d’oferta de programes.
Tals potencialitats efectives han d’assegurar-se Ãntegrament en
els serveis informatius, i, de forma apreciable, en el conjunt dels gèneres
oferts.
La producció aliena.
La compra de productes aliens en tots els gèneres per part de ComRadio deu
ser objecte de mecanismes reforçats de control i garanties, tant sobre les condicions
de contractació dels drets com de la seva necessitat i
rendibilitat.
Comitè dels treballadors de ComRadio.
(Proposta basada en l’informe per a la reforma de mitjans de comunicació de titularitat de l’Estat elaborat pel consell creat a l’efecte.)
comite ARROBA comradio.es
*La Constitució, en el seu article 9.2. estableix que “correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individuo i dels grups que s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida polÃtica, econòmica, cultural i socialâ€?. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: COMRadio, proposta de bases per una rà dio pública
|
per pasquis
presi ARROBA gencat.net |
02 mai 2005
|
i a mi què!
ja tinc la meva, catradio.com
-montilla, digues-li a la ballet que en vull un altre d'aquests... |
|
Re: COMRadio, proposta de bases per una rà dio pública
|
|
per Kastendeuch |
02 mai 2005
|
|
"espai patrocinat pel Banc de Sabdell" |
|
Re: COMRadio, proposta de bases per una rà dio pública
|
|
per ishi |
02 mai 2005
|
Sempre és una bona noticia que els treballadors d'un mitjà de comunicació plantegin un debat sobre la informació i el servei públic que implica l'existència d'un mitjà.
Però no estaria de més contextualitzar aquest debat i recordar els interessos en joc pel que fa al control dels espais comunicatius.
Ara s'està tramitant la nova llei de l'audiovisual , tramitació envoltada de l'habitual secretisme, com si fos la cosa més natural del món que unes normes que obligaràn al conjunt de la població d'aquest país hagin de ser pensada, elaborada i aprobada per un grapat de diputats que sovint - per més inri - no saben un borrall del tema en qüestió i un altre grapat d'experts.
Doncs bé, crec que al voltant de l'aprobació d'aquesta llei s'està manifestant un cop més l'existència d'un autèntica ideologia que podriem definir de neo-despotisme esquerranós. M'explico: a Catalunya la societat civil encara és forta, capaç d'iniciativa i portadora de valors diguem-ne progressistes. També és una societat civil que té ganes de participar i decidir per si sola en nombrosos àmbits. devant d'això hi ha due sposicions possibles a adoptar per part de les institucions: una és fer la seva feina d'institució i posar al servei de la societat civil allò que necessita o vol, l'altra és donar-li o explicar-li el que "ha de voler i com ho ha de voler". Un exemple: la COM Ràdio, emissora pagada amb diners públics i que ocupa freqüències de ràdios municipals, va ser objecte d'una campanya on centenars de col·lectius proposaven l'obertura d'una franja de programació gestionada de forma assembleària, és a dir on la direcció del mitjà fos substituida pel conjunt d'entitats i col·lectius que hi volguessin participar i on la titularitat passés de les mans dels partits a la de la societat civil amb les seves formes de representació, una proposta on els professionals dels mitjans passaven a tenir com a interlocutora no la cúpola de la diputació de Barcelona sino una assamblea de moviments socials de Barcelona. La resposta va ser que ni parlar-ne. Ara que el tripartit controla tots els mitjans públics de Catalunya i de l'estat es comença a parlar molt de servei públic i de participació ciutadana i de molts d'aquests drets que sonen bé però que a la pràctica ens segueixen mantenint com a ciutadanes, poble, multitud o el que volgueu en una posició subordinada, d'infants que han de ser guiats, acompanyats, controlats. En el debat actual sobre democratització del servei públic no costa gaire veure la intenció progre del "fem que tot canvii perque tot segueixi igual" donant la il·lusió de participar, de tenir dret a la pluralitat, però mantenint el control a les mateixes mans: partits i, és clar, empreses. En fi, que en resposta a tanta paraula bonica sobre servei públic hauriem de tornar a la consigna de "socialitzem la COM". |
|
Re: COMRadio, proposta de bases per una rà dio pública
|
|
per patchi |
02 mai 2005
|
|
Ràdio pública? I l'emissora municipal de Barcelona, la que hauria de donar veu a la societat civil dela ciutat? Què volen? Mantenir un estatut de Catalunya Ràdio 2, un regalet per als "socis de govern" o tal vegada hi ha acolloniment perquè ara que ja no us necessiten els sociates penseu que us poden vendre al sector privat? Sì Ishi, la COM per al poble! |
|
Re: COMRadio, proposta de bases per una rà dio pública
|
|
per algu |
02 mai 2005
|
|
www.comespossible.org |
|
Re: COMRadio, proposta de bases per una rà dio pública
|
|
per un |
02 mai 2005
|
Endavant el comite d'empresa!
O ara o mai, perquè d'aquí poc potser ja
és massa tard i volen privatitzar la COM perquè ja tenen Catalunya Radio. |
|
Re: COMRadio, proposta de bases per una rà dio pública
|
per Juli
fgarcia@hotmail.com |
04 mai 2005
|
|
Aquesta emissora ja esta venuda al grup Z, per si algu en tenia algun dubte. El preu no dubteu que es aventatjos per Z |
|
|
