|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Els 3 grans oblits del 1r de Maig
|
|
|
per Antoni Ferret |
01 mai 2005
|
|
|
Vull dir del 1r de Maig oficial. Com és natural, tenia més interès a anar a la manifestació de la tarda, però també vaig anar a la del matí, i més se n'haguessin fet, que mai no n'hi hauria prou. Vaig escoltar atentament els discursos dels dos secretaris generals, on semblava que no hi faltés res, ja que tocaren totes les tecles. Però sí que hi faltava. Hi faltaven 3 coses que no hi havien d'haver faltat de cap manera.
* Ni una sola menció dels 400 treballadors estrangers que estaven tancats, i molts d'ells en vaga de fam. Ni una paraula, ni l'un ni l'altre dels dos oradors. Hem d'entendre que qualsevol organització és lliure, si ho creu convenient, d'assumir una qüestió més o menys que una altra. O bé alguna no assumir-la, si creu que està mal plantejada. Però, ¿d'aquí al boicot de no dir-ne ni una paraula, quan s'està fent una lluita tan forta i tan desesperada? Ni per fer-ne un elogi, baldament fos des de la distància?
* Ni una paraula sobre Miniwatt. Més estrany tenint en compte que tots dos oradors van recitar una llarga tirallonga de noms d'empreses on hi havia problemes importants. Ni per lloar la lluita exemplar d'aquests treballadors. Ni per felicitar-se de les condicions aconseguides. Ni per condemnar la multinacional, ni criticar el Departament de Treball per haver-ho acceptat. Menys encara, és clar, com a autocrítica per haver desaprofitat l'ocasió que era Miniwatt per dir Prou! a les multinacionals. No devia ser un oblit, és clar.
* Tampoc cap referència als acomiadaments de personal precari (interins, que en diuen) de la Generalitat d'aquests darrers mesos. Menys encara a la política de personal de l'ens autonòmic: mantenir, sense excessiva pressa per resoldre-ho, les bosses de precaris resultat de la política nefasta de CiU d'anar contractant personal sense fer oposicions. I no sols això, sinó acomiadar, sense ni compensació, persones que portaven 5, 10 i fins i tot més anys. Que està molt bé que una altra persona guanyi les oposicions i li correspongui la plaça, però la persona que ha estat treballant anys i anys, i quan la seva situació irregular és resultat d'una deixadesa del Govern, el que sigui, no pot anar al carrer. Això no és digne d'un Govern que es digui d'esquerres. Això, ara com ara, mereixeria una forta lluita (que s'està intentant començar). I com a mínim, el Primer de Maig —d'altra banda, tantes vegades anomenat pels dos oradors— hauria correspost un fort atac al Govern. I més tenint en compte que ni l'un ni l'altre no van estalviar-li advertiments, crítiques i fins i tot una clara amenaça.
La no-menció de Miniwatt i dels acomiadaments de precaris de l'Administració van ser dos greus oblits. El silenci sobre els treballadors estrangers, una indecència. Tot plegat, és cert que són sindicats que van a la deriva.
Antoni Ferret
http://llengcat.com/aferret |
This work is in the public domain |
|
Els Sindicats són Mafia. Cocos i UGT, La misma mierda son. Son funcionaris a a les ordres del capital
|
|
per Comunista |
01 mai 2005
|
|
No cal ni escoltar a als de CCOO i als de UGT, són una puta mafia a sou del capital i dels empresaris. Negocien sempre a favor del poder econòmic. Traeixen constantment als treballadors. Els dos principals sindicats de l'Estat Español, les dues principals mafies al servei de la patronal, ja no són interlocutors vàlids per als treballadors i treballadores d'aquest país. |
|
Re: Els 3 grans oblits del 1r de Maig
|
|
per .punt |
01 mai 2005
|
Ferret,
una bona intervenció.
Les coses clares i constructives. |
|
Re: Els 3 grans oblits del 1r de Maig
|
|
per uno |
01 mai 2005
|
|
nada nuevo |
