|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Acció de solidaritat amb els companys i companyes de Celestica
|
|
per Intersindical-CSC
Correu-e: premsa ARROBA intersindicalcsc.org (no verificat!) |
30 abr 2005
|
Membres de la branca juvenil de la Intersindical-CSC s'han concentrat aquest matí davant el Departament de Treball de la Generalitat per tal de solidaritzar-se amb les treballadores i treballadors víctimes de les deslocalitzacions.
Tanmateix, els concentrats han instat al Govern de la Generalitat ha aplicar mesures per tal d'aturar la desertització industrial a Catalunya |
|
|
Lògica del guany, deslocalitzacions, precarietat,
destrucció del teixit social
Contrà riament al que podria semblar a primer cop d'ull, l'evolució històrica de l'economia no obeeix a lleis naturals inevitables, a fatalitats ineludibles, és la resultant dels interessos i les pressions per tal d'apropiar-se de la riquesa, aquesta apropiació és pot fer amb visió social, col·lectiva, amb recerca de l'interès general, o es pot fer amb la lògica de l'espoliació d'uns sobre els altres. Les regles de joc comunament acceptades de bon grat o si us plau per força aniran acotant el desenvolupament del procés. Primera conclusió doncs: el rumb no és només conseqüència dels vents, per tant hi han unes responsabilitats i la possibilitat de canviar les coses.
Si acceptem que la lògica dominant és la del guany, maximització del rendiment de les inversions, la capacitat del diner per fer més diner, i cada cop més el diner està en mans de menys persones, és a dir cada cop menys tenen el poder de decidir, el procés es converteix en una cà rrega de profunditat contra la majoria de la població, acabarà per destruir el teixit social. Segona conclusió: Si acceptem la lògica del guany, entrarem en dinà miques de competitivitat pura i dura, això és d'uns contra els altres, en aquestes condicions només valen els individus, i per tant tindrà un efecte dissolvent sobre els teixits socials, sobre les actuals estructures col·lectives.
Les tendències actuals, neoliberals, passen per intentar evitar qualsevol limit a la lògica del guany, no hi ha altres regles de joc que les seves, aquesta és l'actual tendència del comerç mundial, aquesta és en bona mesura la lògica de la Unió Europea. I tot això que sembla tan eteri tan general, té a casa nostra noms que ens van venint al cap: Lear, Philips, Miniwat, Samsung, Joyco, Celestica, la crisi del tèxtil... En definitiva el que se'ns diu és que aquestes mateixes produccions a altres llocs surten més barates, pel cost de la mà d'obra, i que per tant per allò de ser competitius cal deslocalitzar, cal endur-se les produccions. El diner esdevé com una mena de voltor a la recerca de les més altes rendibilitats, i avui hi és i demà marxa. I ens queda el paisatge dessolat com després d'una batalla. Miren zones com la d'Igualada i a més dels llocs de treball directes que s'han perdut hi ha un efecte arrossegament, treballs indirectes, comerç... Sempre perdem molt més del que sembla. I constatem que el rei va despullat, no tenim polÃtica industrial !, el creixement dels darrers anys ha estat en produccions industrials de poc valor afegit, centrades en la sobreexplotació de la mà d'obra, i en la construcció això si, el maó segueix donant bons guanys. Als catalans, com deia aquell ens perd l'estètica, fem parcs tecnològics que aviat semblaran, i citem un company de Celèstica, parcs necrològics. Ens emplenem la boca de valor afegit, d'allò de l' I+D+i... tenim una gran capacitat per etiquetar el no rés.
Que no sabÃem ja fa anys que el tèxtil entraria en crisi?, que no sabÃem que tots els processos de manufactures caurien en picat? que governar, que fer polÃtica no és preveure a mig i llarg termini?. Tercera conclusió: aquà ens administren, no ens governen, realment no s'ha fet polÃtica, no hi veiem més enllà del nas. I seguim amb uns dèficits fiscals in assumibles, a re negociar en un contexte de retallada de fons comunitaris! Que no ens passi res!
Ara ens adonem que les infraestructures grinyolen, que hi han importants mancances en formació, que el nivell tecnològic és baix, que no hi ha prou inversió en allò del I+D+i, ara li canviem el nom ara és R+D+i, com dèiem abans als catalans ens perd l'estètica. I als treballadors se'ns demana responsabilitat, cobrar menys treballant més i millor, sembla com si la “competitivitat sostenible i responsableâ€? descanses sobre les espatlles només d'una de les parts, deu ser perquè el treballador/a es queda mentre el capital marxa, de vacances o no? Tenim uns nivells de sinistralitat massa alts, uns nivells de temporalitat en les contractacions excessius, tenim una situació de precarietat laboral in assumible, molts companys i companyes estan deixant la seva salut pel camÃ. Algú s'ha molestat en quantificar l'impacte sobre la salut de la precarietat, dels ritmes de treball frenètics, del quedar-se sense treball, del no saber com farà s front a les responsabilitats familiars? A qui imputem aquest cost?
I mentrestant se'ns imposaran expedients de regulació d'ocupació, acomiadaments col·lectius perquè ens entenguem, perversos. Sindicalment es pot entendre que un expedient de regulació suposa un cert esforç dels treballadors i de l'administració (Seguretat Social bà sicament) compensable per les expectatives a mig i llarg termini, suposa un cert sacrifici per tal de mantenir capacitat productiva, possibilitat de seguir mantenint llocs de treball i en definitiva allò que qualificà vem de teixit social. Una empresa en situació de crisi ho pot superar amb les ajudes que calguin i seguir amb la seva activitat, i això sindicalment és assumible. Ara bé els que ens estem trobant ara no hi té res a veure. Amb les deslocalitzacions el que passa és que l'empresa senzillament marxa, el diner marxa per tal d'obtenir més guanys, pels treballadors, pel seu entorn social no hi cap expectativa a mitja i llarg termini. Entenem que aquesta no és la filosofia dels expedients de regulació, això són acomiadaments improcedents massius. Quarta conclusió i darrera: Ja no es tracta d'explotar es tracta d'exprimir! I no ens resignarem a convertir-nos en una pell de taronja en un cubell d'escombraries!
INTERSINDICAL-CSC
29 d’abril de 2005 |
Mira també:
http://www.intersindical-csc.org
|
This work is in the public domain |
|
Re: Acció de solidaritat amb els companys i companyes de Celestica
|
|
per Avanti |
30 abr 2005
|
|
Felicitats per la feina realitzada per l'Espai Jove de la Intersindical-CSC |
|
Re: Acció de solidaritat amb els companys i companyes de Celestica
|
|
per X |
30 abr 2005
|
|
Sindicat de carcellers, foteu el camp desgraciats. |
|
Re: Acció de solidaritat amb els companys i companyes de Celestica
|
|
per Quim |
30 abr 2005
|
|
Eh X , de desgraciat res. Com a minim treballem per alguna cosa, i per cert jo no he d'amagar el meu nom. |
|
Re: Acció de solidaritat amb els companys i companyes de Celestica
|
|
per Stere |
30 abr 2005
|
|
Per a X, no es tracta de destruir sino de CONSTRUIR, potser aquest és el teu problema!! |
|
Re: Acció de solidaritat amb els companys i companyes de Celestica
|
|
per Roger |
30 abr 2005
|
malgrat que alguns molesti...som la lluita que mai s'acaba, som la pedra a la barricada, som el combat contra l'oblit
Som-hi doncs!
Treball, país i dignitat! |
|
Re: Acció de solidaritat amb els companys i companyes de Celestica
|
|
per Stere |
30 abr 2005
|
|
Per a X, no es tracta de destruir sino de CONSTRUIR, potser aquest és el teu problema!! |
|
car-ce-llers
|
|
per SS3 |
02 mai 2005
|
Carcellers fills de puta!
Quin éxit és juntar 3 alliberats!
Fills de gossa! |
