|
Notícies :: educació i societat |
Nivell C de català per al professorat universitari al Principat de Catalunya
|
|
per estudiant |
29 abr 2005
|
Dimarts passat, el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), decidia per unanimitat que el professorat de les universitats del Principat de Catalunya hagués d'acreditar uns coneixement mínims de la llengua catalana.
Adjuntem valoració des de la CEPC així com la nota de premsa del Departament d'Universitat, Recerca i Societat de la Informació (DURSI). |
Dimarts passat, el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), decidia per unanimitat que el professorat de les universitats del Principat de Catalunya hagués d'acreditar uns coneixement mínims de la llengua catalana.
El CIC, ens presidit pel conseller del DURSI Carles Solà i compost per altres càrrecs dependents d'aquest Departament així com pels i les rectores de les universitats principatines, decidia el passat dimecres tirar endavant per unanimitat un informe que demanava que el professorat acredités uns nivells mínims de coneixement de la llengua catalana.
De forma més concreta, estipulava que aquest reconeixement havia de ser la possessió del nivell C de català, nivell que s'atorga a totes aquelles persones escolaritzades a catalunya. Aquesta mesura, afectaria a tot tipus de professorat (funcionari o contractat) d'universitats públiques o privades, exceptuant la figura del professor visitant.
Seran les pròpies universitats qui s'encarreguin d'oferir periòdicament cursos i proves per a poder acreditar aquest nivell C.
Així doncs, es posa fil a l'agulla a un tema que havia quedat obert des de l'aprovació de la Llei Catalana d'Universitats (LUC) degut a un article ambigu com era el 6.4 d'aquesta llei referent a la normalització lingüística del català a les aules.
Cal dir, però, que totplegat no deixa de ser l'aprovació d'un informe favorable d'un ens que cal regular des de la Generalitat per Decret
Per tot això, des de la CEPC, volem donar a conèixer un seguit d'aspectes:
En primer lloc, felicitem aquesta iniciativa per part del DURSI, una mesura reclamada des de ja fa temps per part de la CEPC, rebutjada ja durant el debat i aprovació de la Llei d'Universitats Catalana (LUC), l'any 2003, així com en els diversos processos d'adaptació dels estatuts d'aquestes universitats al mac normatiu de la LOU. No amaguem, però, que aquesta unanimitat en l'aprovació de l'informe no ha sigut realment tal i que diversos rectorats tenen molts dubtes amb aquesta mesura, tot i no voler prendre una posició de bloqueig.
En segon lloc, volem deixar clar, però, que aquesta mesura apareix amb uns anys de retard i no es pot entendre de cap manera com l'assoliment d'una universitat catalana. La redacció de la LUC era un moment magnífic, tot i la nostra oposició a aquesta (ja que aleshores tocava una postura valenta com era la no acatació d'una llei com la LOU), per a realitzar avenços en la catalanització de les nostres universitats.
En tercer lloc, volem deixar clar que actualment tot estudiant del principat de Catalunya té el dret a expressar-se i examinar-se en català, independentment de la llengua en què es realitzi la docència. Així doncs, aquesta regulació no és res més que la necessitat normativa d'un fet que ja s'hauria de donar però que fins ara suposava una font de problemes degut a la intransigència concreta d'algun/a professor/a.
En quart lloc, aquesta mesura no soluciona de cap manera la progressiva pèrdua de docència en català a les aules. Els i les professores segueixen usant la llengua que creuen convenient, en alguns casos saltant-se la pròpia normativa d'algunes universitats, cas de la Universitat de Barcelona, que obliga al professorat a anunciar abans del període de matriculacions en quina llengua s'impartirà l'assignatura. És important destacar aquetsa dada ja que els estudis sobre l'ús de la llengua en la docència es realitzen a partir d'aquesta informació, molt sovint diferent a la realitat a les aules, i sempre en detriment del català pel castellà.
En cinquè lloc, aquesta mesura no és de caràcter retroactiu, és a dir, tan sols obligarà, un cop regulada, al seu compliment en les noves contractacions, on es permetrà un any de marge per acreditar aquest nivell o convalidar-lo per altres estudis.
En sisè lloc, i conseqüentment, demanem a la Generalitat, a través del DURSI, a que es comprometi a facilitar aquest procés en la mesura del possible. Cal que es concretin recursos suficient a les universitats per a poder desenvolupar aquesta tasca en les millors condicions. També caldria incloure en aquest aspecte als professors visitants, tot i la exempció, cal promoure que aquest professorat pugui aprendre la llengua catalana
En setè lloc, demanem que aquesta mesura sigui el més equitativa possible. Cal oferir en les millors condicions la possibilitat del professorat que actualment exerceix a assolir aquest nivell de català, entenent aquesta adaptació com una més de les que qualsevol professor o professora realitza al llarg de la seva vida laboral degut als canvis que es realitzen. Una mesura podria ser la possibilitat d'una excedència temporal per a poder assolir aquest nivell.
En vuitè lloc, cal en el mateix sentit valorar l'esforç i la voluntat de totes aquelles persones que participin en aquests cursos formatius per tal d'accedir a la docència, independentment de superar-los o no, oferint una postura flexible. Això pot passar per facilitar segones convocatòries o bé per permetre la investigació temporal fins que es pugui realitzar docència.
Cal deixar clar a aquells sectors més reacis que es donaran totes les facilitats, dins d'uns límits raonables tractant-se de la llengua pròpia i a més a més romànica, per assolir un professorat adequat a les necessitats de l'educació catalana. Una educació pública, popular, catalana i de qualitat per la que treballem arreu dels Països Catalans tot i el procés de mercantilització educativa en el que ens trobem immersos.
I en novè lloc, i ja per acabar, volem donar a conèixer un parell de dubtes que se'ns plantegen: D'una banda, l'escepticisme en què una mesura com aquesta tiri endavant sense el bloqueig judicial per part dels sectors més reaccionaris, davant de la qual caldria prendre les mesures pertinents; i d'altra banda, lligat amb els dubtes expressats per algun rectorat, esmentar que en ple procés de Convergència Europea i la lliure mobilitat que implica, aquesta mesura pot suposar un fre per a l'arribada de professorat forani i conseqüentment, un fre a l'hora de rebre finançament públic en funció del finançament competitiu fixat per la LOU a través de la Agencia Nacional de Evaluación y Acreditación (ANECA).
Des de la CEPC, som evidentment partidaris d'avançar en aquest sentit i a no entendre la llengua com un cost en termes de mercat, però no deixa de ser evident que difícilment és compatible desenvolupar l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) tal com s'està fent ara i prendre mesures com ara aquestes. Recordem altra vegada que en cas d'avançar-se en la liberalització dels serveis públics com pretén la Organització Mundial del Comerç (OMC) a través del seu Acord General sobre Comerç de Serveis (AGCS), o la pròpia Comissió Europea, polítiques com ara aquesta -o bé la subvenció pública del cost real dels estudis com ara- podrien arribar a ser sancionades en tant que mesures proteccionistes. La liberalització educativa, doncs, contempla també l'homogenïtzació cultural i l'anorreació dels nostres drets com a catalans i catalanes.
Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC),
Barcelona, a 29 d'Abril de 2004
www.coordinadora.net
El Consell Interuniversitari de Catalunya aprova per unanimitat l'informe sobre el desplegament de l'article 6.4 de la LUC
26/4/2005 - Barcelona
És el que regula el coneixement de català en els processos de selecció i accés del professorat universitari
El Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) ha aprovat per unanimitat aquesta tarda l'informe sobre el desplegament de l'article 6.4 de la Llei 1/2003 de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya. Aquest informe també ha estat aprovat per unanimitat anteriorment per la comissió de Política Lingüística del CIC.
A partir d'aquest informe el Govern elaborarà un decret per regular l'acreditació del coneixement de català en els processos de selecció i accés del professorat de les universitats integrants del sistema universitari de Catalunya. D'aquesta forma també es dóna compliment a la Moció aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya.
L'informe aprovat avui estableix que el grau de coneixement de la llengua catalana que haurà d'acreditar el professorat es correspon amb un nivell de suficiència. Aquest nivell garanteix la capacitat de fer un ús de la llengua catalana per comunicar-se satisfactòriament, tant oralment com per escrit, d'acord amb les exigències de les tasques acadèmiques.
L'àmbit d'aplicació serà per al professorat funcionari integrat en els cossos docents universitaris (catedràtics, professors agregats, professors titulars d'universitat, catedràtics d'escola universitària i professors titulars d'escola universitària), i per al professorat contractat laboral (catedràtics, professors agregats, professors lectors, professors col·laboradors permanents i temporals i professors associats). L'àmbit d'aplicació també s'estendrà al professorat de la UOC i a les universitats privades, pel que fa a les categories anàlogues de professorat que aquestes estableixin.
Quedaran exceptuats del requisit d'acreditar el coneixement suficient de la llengua catalana els professors visitants, el professorat emèrit i el professorat que desenvolupi una activitat acadèmica honorària.
No obstant, els professors contractats disposaran d'un període transitòri fixat per cada universitat, d'un màxim d'un any per acreditar el coneixement suficient de llengua catalana, abans de poder ser contractats de forma permanent.
L'acreditació del nivell de suficiència de coneixements de llengua catalana s'haurà de fer mitjançant els certificats de llengua catalana expedits per les universitats i que es consideren equivalents al certificat de suficiència de català (nivell C) de la Secretaria de Política Lingüística. Amb aquesta finalitat, i per tal d'obtenir el certificat, caldrà superar una prova específica destinada al professorat, la preparació de la qual serà organitzada periòdicament per cada universitat. També mitjançant el certificat de referència de nivell de suficiència de català (nivell C) de la Secretaria de Política Lingüística que estableix l'article 5 del Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català. Finalment, mitjançant els altres títols, diplomes i certificats que es consideren equivalents al certificat de suficiència de català (nivell C) de la Secretaria de Política Lingüística.
Aquest procés s'ha fet d'acord amb el que estableix l'article 6.4 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya. En aquest sentit i d'acord amb la Llei, correspon al Consell Interuniversitari de Catalunya emetre un informe previ sobre el sentit i l'abast que ha de tenir la intervenció del Govern per garantir que es concreti el coneixement suficient de la llengua catalana en els processos de selecció i accés del professorat universitari. Aquest informe és el que s'ha aprovat aquesta tarda en la junta del CIC per unanimitat.
[nota extreta del web del DURSI>>www.gencat.net/dursi] |
This work is in the public domain |