|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : ecologia : especulació i okupació |
|
[noalcaufec] l'impacte ambiental :: un MUR a l'entrada de collserola
|
|
per no al pla caufec
Correu-e: paremoselcaufec ARROBA rusc.net (no verificat!)
Telèfon: 685 269 787 |
27 abr 2005
|
|
El Pla Caufec proposa formar un MUR de ciment tapant les residències existents i els nous habitatges a construir |
> L'impacte ambiental: un MUR a l'entrada de Collserola
A més, vol crear un conjunt de construccions molt dens i de baixa alçada (per sobre de l'escola Isabel de Villena) que s'adapta a la falda de Sant Pere Mà rtir on hi ha l'entrada al Parc de Collserola. La construcció al sector nord del pla Caufec fa que aquells terrenys deixin de ser un pas intermedi entre el Parc de Collserola i la zona urbana. AixÃ, pretén formar una frontera de ciment estable, permanent, lineal i abrupta entre espais enteraments urbans i espais naturals. El resultat és la desaparició de la zona de transició que actua com a frontera dinà mica i difusa entre els espais forestals i els urbans.
Aquests espais de transició tenen un alt nivell de biodiversitat, redueixen els incendis i altres factors de risc i amorteixen la pressió contaminant i destructiva sobre les à rees centrals de Collserola.
L'eliminació dels espais de transició significa també una clara pèrdua de diversitat. La proximitat d'ambients diversos posen a l'abast una major densitat de teixits nutrients i de refugis que alimenta la riquesa d'espècies.
A més, aquests espais cobreixen les necessitats biològiques de moltes espècies que crien i fan els seus nius en ambients forestals.
Són espais oberts amb molta fauna i flora i esdevenen zones d'alimentació per nombroses espècies de fauna silvÃcola (que viuen dels arbres). Són, per tant, fonamentals per a la conservació de la vegetació i fauna de Collserola.
Cal remarcar que la urbanització d'aquest espai natural és un procés irreversible. Significa una pèrdua definitiva d'aquests espais, de la seva biodiversitat i de la seva funció ambiental.
Per altra banda, l'eliminació de la frontera no lineal, difusa i dinà mica que són els espais de transició augmenta clarament el risc de cara als incendis forestals. D'aquesta manera en augmentar el contacte entre la natura (prat, brolles) i la ciutat i la conseqüent freqüentació incrementen les situacions que poden generar un foc i afectar a la coberta vegetal. Aquest mateix incendi representa una amenaça per a les persones que hi viuen al mig.
Finalment, cal considerar que el pla Caufec s'ha planificat encaixant-lo amb la resta del teixit urbà , però sense tenir en compte la transició amb el territori menys artificialitzat que l'envolta. El pla Caufec elimina drà sticament els espais de transició.
Aquesta pèrdua afecta a la qualitat del paisatge i comporta greus problemes en la funcionalitat i preÂserÂvació dels espais naturals que l'envolten i un increment de la pressió sobre les à rees centrals de Collserola. Cal remarcar que la importà ncia de Collserola és en el seu patrimoni natural i els valors paisatgÃstics i patrimonials. Però el que resulta un valor afegit en Collserola és la seva situació estratègica. I és que aquesta serra esdevé un cas especial entre els espais naturals protegits de Catalunya, ja que es troba enmig d'una à rea metropolitana d'uns 3 milions d'habitants on es concentra un 50% de la població de Catalunya.
>L'informe mediambiental presentat per Sacresa
L'estudi mediambiental que Sacresa aporta per justificar la construcció a la falda de Collserola consta de 4 pà gines (2 de text i 2 de plà nols). Destaca la meravellosa connexió de carrils bici.
L'informe mediambiental fet per Sacresa afirma que el pla Caufec (40 hectà rees) es basa en l'ocupació del 41% del terreny amb 234.800 m2 i alçades dels edificis de 28, 30, 36, 52 i 105 metres. Aquesta ordenació respon, segons l'empresa, als objectius següents:
*Afavorir un desenvolupament urbanÃstic sostenible i que promogui una utilització racional del territori i el medi ambient.
*Promoure una ordenació que permeti assolir uns nivells adequats de qualitat de vida i sostenibilitat ambiental i de preservació.
*Preservar el valor paisatgÃstic preexistent
*Establir una ordenació que tracti de preservar el valor paisatgÃstic.
*Proposar unes tipologies edificatòries que no afectin visualment a les zones consolidades
*Millorar qualitativament les zones verdes
I finalment diuen: "aquesta modificació planteja una ordenació molt correcte medi ambientalment parlant..."
Serà parlant, perquè entre d'altres coses volen destrossar una entrada al Parc de Collserola creant un mur visual als habitatges existents, desgracien totalment el paisatge i fan sostenible només els guanys dels promotors i de l'ajuntament.
> ni un pas més: collserola en constant perill!!
La primera vegada que el pla Caufec va arribar als serveis jurÃdics de la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat va ser el 14.gener.93. L'informe que va emetre va destacar totes les infraccions jurÃdiques que contenia aquell projecte. Les infraccions eren diverses i especialment greus, una d'elles remarca que:
"(...)s'afecten terrenys ordenats pel Pla especial d'ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola, preveient l'actual proposta d'edificació dins del propi à mbit del Pla(...)".
L'execució del Pla Caufec comporÂtaria l'edificació en terrenys ocupats per prats i brolles, ambients naturals caracteritzats per la manca d'arbres.
PRATS
Als prats predominen les gramÃnies, plantes ben adaptades a la sequera anual, l'albellatge i el llistó.
brolles
Les brolles són ambients amb una vegetació de fins a 1 metre d'alçada, més o menys esclarissada on les gramÃnies tenen un paper important. El romanÃ, l'estepa ladanÃfera i el bruc són algunes de les espècies representatives.
fauna
Pel què fa a la fauna hi ha un seguit d'espècies sorprenents que mostren l'interès ecològic d'aquestes comunitats. Cal remarcar que moltes d'aquestes espècies estan protegides.
> Llagosta de gran interès, la xinxa de camp, la sargantana ibèrica, el sarganter gros, la serp blanca o la colobra verda, entre d'altres. Pel que fa als ocells, destacarÃem el xoriguer, el bitxac, la garsa o el tallarol capnegre.
És per això que l'edificació que proposa el Pla Caufec comportaria l'eliminació irreversible d'una part petita però no poc important de Collserola, amb un elevat valor ecològic i paisatgÃstic. Donaria, doncs, un pas més a la invasió de l'ésser humà d'un espai natural que mica en mica veiem com va quedant reduït, fragmentat i alterat.
Què et pots trobar?
BRUC: Espècie de carácter mediterrani. Arbust amb les flors blanques en forma de campaneta i les fulles cauen fà cilment en tocar-les. Forma brolles.
ROMAN�: Arbust amb fulles verdes tot l'any i flors d'un blau pà l·lid. Prefereix els llocs assolellats, formant brolles. Molt emprat a la cuina i en medecina, té moltes virtuts en tota mena de dolències.
ESTEPA LADANÃ?FERA: Vegetal molt inflamable i fà cilment calcinada pels incendis. Forma brolles. Se n'exÂtreu una resina emprada en medecina i perfumeria.
LLISTÓ: GramÃnia abundant a la terra baixa mediterrà nia on domina als prats i brolles degradades.
ALBELLATGE: Espècie tropical de les sabanes africanes. Forma prats secs que recobreixen grans extensions a les solanes de terra baixa.
TALLAROL NEGRE: Es veu a les brolles mediterrà nies, enfilat a les branques i movent caracterÃsticament la cua.
BITXAC: Ocell petit que sol enfilar-se dalt dels branquillons per estar a l'aguait de caçar petits insectes dels hà bitats oberts.
XORIGUER: De la famÃlia dels falcons, és un rapinyaire diürn. Prefereix les zones desforestades on caça insectes, petis ocells i micromamÃfers.
GARSA: Ocell gros. Molt comuna als espais oberts, escridassa l'enemic que passa amb un txa-txa-txa-txa-txac!.
SERP BLANCA: Pot arribar fins els 150 cm de longitud. És una espècie agressiva, d'hà bits diürns que viu a llocs secs i assolellats.
SERP VERDA: Amb la serp blanca és una de les espècies més corrents a les terres baixes catalanes. Pot superar els 2 m, la serp més grossa de les nostres terres. És verinosa i viu a les à rees seques amb vegetació baixa.
> Conscients que bona part de la zona no urbanitzada es troba en un estat força lamentable i degradat (com el motocross...), aquest fet no és excusa ni motiu, i ni molt menys justifica la urbanització, i per tant la destrucció irreversible d'aquestes zones. Caldria, doncs, intentar restaurar les zones degradades i eliminar els factors i activitats que propicien aquest estat.
> El peritatge: l'empresa obtindria un 8.900% de benefici
En el procés del contenciós-administratiu contra el pla Caufec interposat el juny'01, es sol·licita al Tribunal Superior de Justicia dos peritatges per valorar: 1) el cost de soterrament de les lÃnies elèctriques, i 2) el benefici de la promotora en l'operació urbanÃstica. Aquest peritatge conclou el desembre'04.
>Cost de soterrament
En el projecte inicial, Fecsa valora el cost de soterrament de les 31 torres en 6.800 M ptes l'any 1991. 13 anys després, el peritatge de l'enginyer industrial dóna un valor 6 vegades inferior (1.130 M ptes).
Els aclariments al peritatge de l'ajuntament i Sacresa demanen que s'incloguin gastos que l'enginyer considera innecessaris (com la construcció d'una galeria o una nova central transformadora) o ja ha inclòs (fer el projecte, dirigir-lo...).
L'ajuntament pregunta al pèrit si la promotora ha d'assumir el cost de soterrament de les lÃnies que no pertanyen a l'à mbit del pla: la resposta és negativa.
>>> cost total soterrament (segons pèrit): 6,81 M euros = 1.130 M ptes
·desmuntar 31 torres: -186.500 euros
·soterrament lÃnies: -6,3 M euros
·modificació estació transformadora: -334.500 euros
·venda de material al desguà s: +39.200 euros
>El benefici net per la promotora
El peritatge de l'arquitecte sobre el benefici net per la promotora sobrepassa els cà lculs més agosarats de la Coordinadora d'AAVV que situava en 440 M d'euros. El pèrit determina que el benefici és de 606,28 M euros (100.600 M ptes).
L'estimació del pèrit és bastant moderada doncs diu que els pisos es vendran a 4.700 euros/m2 de promig, prenent els pisos de La Rajoleta (4.900 euros/m2) com a referència. Per altra banda, Sacresa anuncia que alguns habitatges tindran un valor de 6.000 euros/m2 (1 milió ptes/m2).
>benefici de la promoció: 606.281 M euros (segons pèrit)
+habitatges: 77.220m2 x 4.700 euros/m2= 362.934.000 euros
+oficines: 81.000m2 x 3.200 euros/m2= 259.200.000 euros
+terciari: 53.100m2 x 3.500 euros/m2=185.850.000 euros
+aparcaments: 4.000 places x 19.500 euros=78.000.000 euros
+subtotal: 885.984.000 euros
>despeses:
-promoció immobilià ria: -262.179.656 euros
-gestió urbanÃstica: - 17.523.023 euros
>>La jugada del soterrament
Caufec diu que el cost de soterrament és de 7.000 M ptes per buscar una compensació econòmica en forma de projecte urbanÃstic.
Per altra banda, abans de 1992 Caufec reconeix en documents interns que el soterrament té un cost mà xim de 3.500 M ptes.
Si el cost real és de 1.130 M ptes i els guanys de 100.600 M ptes, l'empresa pretén gairebé un 9.000% de benefici. Amb l'excusa del soterrament es busquen uns guanys desproporcionats fruit d'un projecte ple d'irregularitats.
>>En la primera versió del projecte, Caufec pretenia que si augmentava el cost de soterrament augmentés també els sostre edificable. En l'aprovació de la Generalitat es diu que "este techo no estará sujeto a variaciones en función de las posibles variaciones de los costes de soterramiento de las lÃneas aéreas de alta tensión".
Serà això una clà usula per protegir el benefici de la promotora davant l'evident cost inferior de soterrament?
|
This work is in the public domain |
|
Re: [noalcaufec] l'impacte ambiental :: un MUR a l'entrada de collserola
|
per susana
susanita ARROBA marindelarosa.com |
25 mai 2005
|
Me gustaria saber que significa Impacte Ambiental, es xa un trabajo del colegio (el credito de sintesi del medio ambiente), me haria un favor si m lo dijiese..
Muxas gracias |
|
Re: [noalcaufec] l'impacte ambiental :: un MUR a l'entrada de collserola
|
per evelyn
eve_las@hotmail.com |
13 nov 2005
|
|
necesito informacion que haga referencia a el impacto ambiental, pero k este resumido... es para un trabajo de sociales |
|
Re: [noalcaufec] l'impacte ambiental :: un MUR a l'entrada de collserola
|
|
per ana |
05 abr 2006
|
|
esta molt ben fet pero o podrien fer una mica mes gran pero bueno no esta malament m'agradat moltisssim |
