Manifest de la XCT sobre el Primer de maig (Cat / Cast)

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/


Notícies :: laboral
Manifest de la XCT sobre el Primer de maig (Cat / Cast)
per (penjat per) Antoni Ferret	25 abr 2005

PRIMER DE MAIG 2005 DAVANT EL SINDICALISME INSTITUCIONAL PER UN SINDICALISME DE CLASSE I DE LLUITA Celebrem el 1r de Maig a un any de l'arribada del Govern Zapatero i un any i mig del Tripartit. Els treballadors i treballadores continuem sotmesos a la destrucció d'ocupació industrial i de qualitat, a les deslocalitzacions, al desmantellament d'empreses públiques, a les privatitzacions de serveis essencials com la sanitat o l'ensenyament, a la precarietat extrema de les noves ocupacions, a la discriminació de la dona treballadora, a una sinistralitat insoportable, a una prolongació de fet de les jornades de treball i a una reducció continuada del poder adquisitiu dels salaris. Són aquestes les polítiques de la Unió Europea per fer tornar enrere les conquestes de la classe treballadora europea. Directives com la del comissari Bolkestein fomenten obertament la privatització i la precarització laboral en tot el sector de serveis. A ningú no li ha d'estranyar que el poble francès es prepari a votar NO a la Constitució europea del capital. La destacada participació de la CGT en aquesta batalla deixa en evidència el sindicalisme institucional en l'Estat espanyol. Si va ser el Govern Zapatero qui, amb la Unió Europea, va aprovar el pla de reconversió d'IZAR, a Catalunya és el Tripartit qui ha convertit les deslocalitzacions en política oficial. L'últim cas és Miniwatt, on la multinacional, amb l'ajuda de la Conselleria de Treball i la de la Federació del Metall d'UGT, han assolit, contra la posició del Comitè d'empresa, el tancament de la fàbrica, mitjançant l'aïllament i el xantatge a la plantilla. Encara que cal afegir que la resistència i la combativitat dels treballadors i treballadores i la solidaritat rebuda han assolit unes condicions d'acomiadament desconegudes en altres casos (prejubilacions a partir dels 50 anys…). En un tema tan fonamental com l'habitatge, els Governs continuen preservant el negoci de les constructores i bancs, que s'enriqueixen amb l'especulació. Ja només faltava que la ministra Trujillo sortís en defensa de pisos de 30 metres com a «alternativa» per als joves i els sectors amb menys salaris. En l'ensenyament, han augmentat les subvencions a l'escola privada, en lloc de dedicar aquests diners a la pública. El reaccionari Reglament de la Llei d'Estrangeria del PP, pactat entre el Govern, el sindicalisme institucional i la patronal, deixarà diversos centenars de milers de treballadors immigrants sense drets i en la il·legalitat, en mans d'empresaris sense escrúpols. El Tripartit, entretant, calla i es renta les mans davant els tancaments dels treballadors immigrants en lluita per la seva regularització. NOUS ATACS CONTRA ELS DRETS I CONQUESTES SOCIALS El sindicalisme institucional ens diu que, per mitjà dels seus pactes amb Govern i patronal, els treballadors i treballadores avancem en els nostres drets. Però, quants dels seus dirigents viuen amb baixos salaris? Quants treballen 12 hores o més per a arribar a fi de mes? Quants treballen en precari? Quants cobraran pensions de misèria? Quants viuen amuntegats com els treballadors immigrants? En realitat, els sectors més explotats, la majoria de la classe treballadora, no compta gens per a ells. El sindicalisme institucional ja va signar fa uns quants mesos l'Acord per als Empleats Públics, amb noves pèrdues salarials i la introducció dels plans privats de pensions. Recentment, han renovat per quart any consecutiu l'Acord per a la Negociació Col·lectiva (ANC), continuant amb la política de pau social, moderació salarial i flexibilitat pactada, ara intentant implicar els comitès en la «lluita contra l'absentisme». A Catalunya han signat un «Pacte per la competitivitat», on l'única cosa que preval és la filosofia i els interessos dels empresaris. Ara mateix, la patronal i el Govern volen pactar noves reculades. Amb aquest objectiu, es van desenvolupant negociacions amb la participació de les cúpules sindicals (de les quals els afiliats i afiliades no tenen la menor informació ni control) sobre una nova reforma laboral, en què la patronal reclama majors facilitats per a l'acomiadament i més flexibilitat. Anem camí de repetir una altra nova reforma pactada, amb menys drets i més poder a la patronal. Una reforma que, ens temem, comptarà amb el suport polític de l'esquerra institucional. Si fa no fa ocorre amb la reforma de les pensions, en què les negociacions tenen l'objectiu declarat d'allargar l'edat de jubilació, reduir les pensions a través de l'ampliació del període de càlcul i avançar en els plans privats de pensions, just quan hi ha un superàvit rècord de la Seguretat Social. EL SINDICALISME INSTITUCIONAL, AL SERVEI DE QUI? Com a contrapartida, creixen les prebendes per al sindicalisme institucional: finançament a través dels pressupostos de l'Estat, gestió de fons de formació i de pensions, presència institucional i alliberats sindicals. És coneguda la participació de les Federacions de CCOO i UGT en la gestió dels obligatoris fons privats de pensions dels empleats públics i en els de grans empreses. També és conegut el suborn rebut de Citibank per part de dirigents sindicals que van signar acomiadaments i pèrdua de drets, sense que hagin estat apartats dels seus sindicats. El mateix ocorre amb el cobrament d'indemnitzacions inflades per part de dirigents sindicals a Babcok Wilcox. I és igualment imminent la condonació, a través d'un acord sobre el patrimoni històric, dels 144 milions d'euros (24.000 milions de pessetes) del deute que UGT va contreure amb el frau de la PSV. L'enorme dependència d'aquest sindicalisme envers l'Estat i la patronal s'accentua cada vegada més, mentre es torna més clientelar. PER LA RECONSTRUCCIÓ DEL SINDICALISME DE CLASSE Enfront d'aquest sindicalisme conciliador, els treballadors i treballadores anem donant passos endavant, vencent obstacles, lluitant i constituint diferents col·lectius i organitzacions sindicals, encara que encara sense uns referents clars com per agrupar-nos a tots. Des de la Xarxa donem suport als esforços dels diferents col·lectius i sindicats alternatius i dels companys i companyes que resisteixen dins els sindicats majoritaris. Treballem amb tots ells per a reagrupar forces per reconstruir un sindicalisme de classe i de lluita. Aquest sindicalisme de classe descansa en unes poques idees bàsiques: el sindicat ha de ser per lluitar i no per gestionar la misèria; per lluitar per salaris dignes i ocupació fixa; per impulsar i donar suport a les lluites, enfrontar-se als tancaments i deslocalitzacions com els de Miniwatt o Valeo i fer seva la lluita dels treballadors immigrants per la regularització. El sindicat s'ha de basar en la democràcia obrera, on la base decideix, les assemblees són sobiranes i no se signa res a l'esquena dels treballadors. En el sindicat han de decidir els afiliats i afiliades i han de poder revocar els seus dirigents. El sindicat ha de ser independent econòmicament de l'Estat i de la patronal i només ha de dependre de les quotes dels seus afiliats. VINE AMB NOSALTRES AQUEST PRIMER DE MAIG, PER DEFENSAR AQUESTES IDEES, EN EL BLOC DEL TREBALL DE LA MANIFESTACIÓ DEL MAYDAY: DIUMENGE, PRIMER DE MAIG, PLAÇA UNIVERSITAT A LES 18 H. * Per la regularització sense condicions dels treballadors immigrants * Absolució per als joves solidaris amb Miniwatt * Per l'ocupació digna: fixa i amb drets * Contra les deslocalitzacions i els tancaments d'empresa * Contra la discriminació de la dona treballadora i l'assetjament sexual * Per la solidaritat internacionalista: amb la Resistència palestina i iraquiana contra l'ocupació imperialista XARXA CONTRA ELS TANCAMENTS I LA PRECARIETAT xarxacontratancaments ARROBA moviments.net www.moviments.net/xarxacontratancaments ___________________________________ PRIMERO DE MAYO 2005 FRENTE AL SINDICALISMO INSTITUCIONAL POR UN SINDICALISMO DE CLASE Y DE LUCHA Celebramos el 1º de Mayo a un año de la llegada del Gobierno Zapatero y año y medio del Tripartito. Los trabajadores y trabajadoras continuamos sometidos a la destrucción de empleo industrial y de calidad, a las deslocalizaciones, al desmantelamiento de empresas públicas, a las privatizaciones de servicios esenciales como la sanidad o la enseñanza, a la precariedad extrema de los nuevos empleos, a la discriminación de la mujer trabajadora, a una siniestralidad insoportable, a una prolongación de hecho de las jornadas de trabajo y a una reducción continuada del poder adquisitivo de los salarios. Son éstas las políticas de la Unión Europea para hacer volver atrás las conquistas de la clase trabajadora europea. Directivas como la del comisario Bolkestein fomentan abiertamente la privatización y la precarización laboral en todo el sector de servicios. A nadie le debe extrañar que el pueblo francés se prepare a votar NO a la Constitución europea del capital. La destacada participación de la CGT en esta batalla deja en evidencia al sindicalismo institucional en el Estado español. Si fue el Gobierno Zapatero quien, con la Unión Europea, aprobó el plan de reconversión de IZAR, en Catalunya es el Tripartito quien ha convertido las deslocalizaciones en política oficial. El último caso es Miniwatt, donde la multinacional, con la ayuda de la Conselleria de Treball y la de la Federación del Metal de UGT, han logrado, contra la posición del Comité de empresa, el cierre de la fábrica, mediante el aislamiento y el chantaje a la plantilla. Aunque hay que añadir que la resistencia y la combatividad de los trabajadores y trabajadoras y la solidaridad recibida han logrado unas condiciones de despido desconocidas en otros (prejubilaciones a partir de los 50 años…). En un tema tan fundamental como la vivienda, los Gobiernos continúan preservando el negocio de las constructoras y bancos, que se enriquecen con la especulación. Ya sólo faltaba que la ministra Trujillo saliera en defensa de pisos de 30 metros como «alternativa» para los jóvenes y los sectores con menos salarios. En la enseñanza, han aumentado las subvenciones a la escuela privada, en lugar de dedicar esos dineros a la pública. El reaccionario Reglamento de la Ley de Extranjería del PP, pactado entre el Gobierno, el sindicalismo institucional y la patronal, va a dejar a varios cientos de miles de trabajadores inmigrantes sin derechos y en la ilegalidad, en manos de empresarios sin escrúpulos. El Tripartito, entretanto, se calla y se lava las manos ante los encierros de los trabajadores inmigrantes en lucha por su regularización. NUEVOS ATAQUES CONTRA LOS DERECHOS Y CONQUISTAS SOCIALES El sindicalismo institucional nos dice que, por medio de sus pactos con Gobierno y patronal, los trabajadores y trabajadoras avanzamos en nuestros derechos. Pero, ¿cuántos de sus dirigentes viven con bajos salarios? ¿Cuántos trabajan 12 horas o más para llegar a fin de mes? ¿Cuántos trabajan en precario? ¿Cuántos van a cobrar pensiones de miseria? ¿Cuántos viven hacinados como los trabajadores inmigrantes? En realidad, los sectores más explotados, la mayoría de la clase trabajadora, no cuenta nada para ellos. El sindicalismo institucional ya firmó hace unos meses el Acuerdo para los Empleados Públicos, con nuevas pérdidas salariales y la introducción de los planes privados de pensiones. Recientemente, han renovado por cuarto año consecutivo el Acuerdo para la Negociación Colectiva (ANC), continuando con la política de paz social, moderación salarial y flexibilidad pactada, ahora intentando implicar a los comités en la «lucha contra el absentismo». En Catalunya han firmado un «Pacto por la competitividad», donde lo único que prima es la filosofía y los intereses de los empresarios. Ahora mismo, la patronal y el Gobierno quieren pactar nuevos retrocesos. Con este objetivo, se vienen desarrollando negociaciones con la participación de las cúpulas sindicales (de las que los afiliados y afiliadas no tienen la menor información ni control) sobre una nueva reforma laboral, donde la patronal reclama mayores facilidades para el despido y más flexibilidad. Vamos camino de repetir otra nueva reforma pactada, con menos derechos y más poder a la patronal. Una reforma que, nos tememos, contará con el apoyo político de la izquierda institucional. Otro tanto ocurre con la reforma de las pensiones, donde las negociaciones tienen el objetivo declarado de alargar la edad de jubilación, reducir las pensiones a través de la ampliación del período de cálculo y avanzar en los planes privados de pensiones, justo cuando hay un superávit récord de la Seguridad Social. EL SINDICALISMO INSTITUCIONAL, ¿AL SERVICIO DE QUIÉN? Como contrapartida, crecen las prebendas para el sindicalismo institucional: financiación a través de los presupuestos del Estado, gestión de fondos de formación y de pensiones, presencia institucional y liberados sindicales. Es conocida la participación de las Federaciones de CCOO y UGT en la gestión de los obligatorios fondos privados de pensiones de los empleados públicos y en los de grandes empresas. También es conocido el soborno recibido de Citibank por parte de dirigentes sindicales que firmaron despidos y pérdida de derechos, sin que hayan sido apartados de sus sindicatos. Lo mismo ocurre con el cobro de indemnizaciones infladas por parte de dirigentes sindicales en Babcok Wilcox. Y es igualmente inminente la condonación, a través de un acuerdo sobre el patrimonio histórico, de los 144 millones de euros (24.000 millones de pesetas) de la deuda que UGT contrajo cuando el fraude de la PSV. La enorme dependencia de este sindicalismo hacia el Estado y la patronal se acentúa cada vez más, mientras se vuelve más clientelar. POR LA RECONSTRUCCIÓN DEL SINDICALISMO DE CLASE Frente a este sindicalismo conciliador, los trabajadores y trabajadoras venimos dando pasos adelante, venciendo obstáculos, luchando y constituyendo diferentes colectivos y organizaciones sindicales, aunque todavía sin unos referentes claros como para agruparnos a todos. Desde la Xarxa apoyamos los esfuerzos de los diferentes colectivos y sindicatos alternativos y de los compañeros y compañeras que resisten en el seno de los sindicatos mayoritarios. Trabajamos con todos ellos para reagrupar fuerzas para reconstruir un sindicalismo de clase y de lucha. Este sindicalismo de clase descansa en unas pocas ideas básicas: el sindicato debe ser para luchar y no para gestionar la miseria; para luchar por salarios dignos y empleo fijo; para impulsar y apoyar las luchas, enfrentarse a los cierres y deslocalizaciones como los de Miniwatt o Valeo y hacer suya la lucha de los trabajadores inmigrantes por la regularización. El sindicato se debe basar en la democracia obrera, donde la base decide, las asambleas son soberanas y no se firma nada a espaldas de los trabajadores. En el sindicato deben decidir los afiliados y afiliadas y deben poder revocar a sus dirigentes. El sindicato debe ser independiente económicamente del Estado y de la patronal y sólo depender de las cuotas de sus afiliados. VEN CON NOSOTROS ESTE PRIMERO DE MAYO, PARA DEFENDER ESTAS IDEAS, AL BLOQUE DEL TRABAJO DE LA MANIFESTACIÓN DEL MAYDAY: DOMINGO, PRIMERO DE MAYO, PLAÇA UNIVERSITAT A LAS 18 H.  Por la regularización sin condiciones de los trabajadores inmigrantes  Absolución para los jóvenes solidarios con Miniwatt  Por el empleo digno: fijo y con derechos  Contra las deslocalizaciones y cierres de empresa  Contra la discriminación de la mujer trabajadora y el acoso sexual  Por la solidaridad internacionalista: con la Resistencia palestina e iraquí contra la ocupación imperialista XARXA CONTRA ELS TANCAMENTS I LA PRECARIETAT xarxacontratancaments ARROBA moviments.net www.moviments.net/xarxacontratancaments
This work is in the public domain