Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme : un altre món és aquí : globalització neoliberal : immigració : laboral
flyer MayDay
20 abr 2005
CONTRA PROBLEMES INDIVIDUALS, LLUITA COL·LECTIVA!!
afectes_peke.png
cultura_peke.png
migracio_peke.png
territori_peke.png
treball_peke.png
Aqui teniu els flyers de la mayday per començar a fer difussió...

mayday mayday!
Mira també:
http://www.euromayday.org/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: flyer MayDay
20 abr 2005
Ole, ole!! MayDay, MayDay!! muy buenos! :)
Re: flyer MayDay
20 abr 2005
a la passejada borreguil que organitzen els sindicats grocs, al menys tal com està plantejat.
Re: flyer MayDay
20 abr 2005
Los currelantes no van con ese circo del "May Day" (agh...).
Re: flyer MayDay
20 abr 2005
podéis explicar, los críticos, el por qué de lo que decís, en lugar de sentenciar con una frase taxativa del tipo "esto no es, esto no es"...?
Re: flyer MayDay
20 abr 2005
Cert jo vull explicacions també,d'entrada soc bastant esceptic a la love party aquesta de treballador/es, ja que d'entrada vec un trencament amb el sindicalisme de base i esquerrà organitzat a les empresses i altres llocs de treball, i vull més dades per fer un anàlisi de veritat i no quedar-me amb l'esteriotip d'entrada.
Re: flyer MayDay
20 abr 2005
simplement això és, o serà una carnavalada més. Això sí de diseny com els fiyers de la hòstia aquests.
apa, salut!
la cosa està mu malitaaaggg
Re: flyer MayDay
20 abr 2005
pos nada chiquets, no vengáis, a quedarse en casita quejándose de que maliiiiita está la cosa, y quejándose en el curro de qué maliiiiita está la cosa, y de lo mal que lo hace todo el mundo, y es que, quien no hace nada, no hace nada mal (tampoco bien).

benet, quién rompe con el sindicalismo de base? la asamblea que organiza el mayday está abierta a la participación de todas las sensibilidades políticas, y participa en ella desde sindicatos no oligárquicos hasta redes de trabajadores como la xarxa contra els tancaments.

y aunque no el "sindicalismo de base" no participara en un proyecto político, eso no lo desligitima lo más mínimo, apa!, qué pasa? que unos tenemos el marchamo de lo auténtico y otros no? hombre pordios...
Re: flyer MayDay
20 abr 2005
bueno, algunas explicaciones :) aquí está la "declaración de middlesex" que sirvió de llamamiento inicial al euromayday005

http://estrecho.indymedia.org/newswire/display/10972/index.php
Recuperant el primer de maig
20 abr 2005
EUROMAYDAY005: RECUPERANT EL PRIMER DE MAIG!! CRIDA EUROPEA AL PRIMER DE MAIG

La precarietat travessa avui les formes de vida i treball a Europa. És la seva condició estructural principal i més estesa. Oscil·lant entre l'opció i l'obligació la precarietat determina la totalitat de la nostra vida quotidiana.
Els precaris i precàries som la pedra angular de la producció de riquesa. I no obstant això, som invisibles i muts, no se'ns té en compte en les formes de representació política i sindical locals, nacionals o europees, més que com a subjectes passius.

Recuperem el primer de maig

Recuperem el primer de maig com a espai de conflicte en el qual es juga tota la nostra vida. Recuperem el primer de maig com a moment de visibilitat i d'afirmació d'una rebel·lió heterogènia i potent que s'autoorganitza, que imposa nous drets exercint-los, i que exigeix un salari social universal mentre posa en pràctica formes de reapropiació indirecta de la renda.
Recuperem el primer de maig a part dels sindicats oficials i contra els sindicats oficials.

Recuperem el primer de maig més enllà del treball i contra el treball. Contra el treball com a forma econòmica i política que legitima l'expropiació universal de les condicions de vida a canvi del xantatge de l'atur i l'amenaça de l'exclusió. Més enllà del treball recuperem el primer de maig per a les lluites contra la precarietat: per la regularització sense condicions (per la llibertat de moviments, pel dret a l'establiment i contra els centres d'internament), contra la precarització laboral (deslocalització, contractes de misèria, sous de merda), contra les agressions al territori (urbanisme salvatge, especulació estructural, mòbbing sistemàtic, preus de l'habitatge insultants).

Atacs d'ansietat, eufòria compensativa, estrès, pobresa i criminalització, dissidència i repressió, ciutadans de segona, països de segona amb treballadors de tercera... Recuperem el primer de maig contra tot aquest ordre de tristesa.

Recuperem el primer de maig com a espai de conflicte en el qual es juga tota la nostra vida.

precarietat i coneixement

El Marc estudia història de l'art (estudiar és un dir: la
construcció d'un hotel al costat del seu pis pel qual paga un lloguer
astronòmic no li permet descansar) i cada matí para a prendre un cafè
al bar de sota (servit per un simpàtic colombià) de camí cap al curru
de guia d'un cèntric museu de Barcelona. Està orgullós d'estar
disponible les 24 hores del dia per al que disposi l'agència de treball
temporal que el subcontracta, perquè aquesta feina, que li reporta amb
prou feines el lloguer de la casa, compta, pensa ell, en el currículum.
La resta dels ingressos els complementa amb treballs no curriculars
(teleoperador, burger king) i l'ajuda familiar.

precarietat i treball

Em vaig comprar un cotxe nou fa dos mesos, atret per l'anunci de la tele. Em va atendre un noi jove, llicenciat en Història, que acabava de començar al concessionari; deia que era la millor feina qe havia aconseguit en mesos. El cotxe està dissenyat per enginyers alemanys experts en tecnologia punta; l'equip publicitari està format per un grup de dissenyadors freelance subcontractats per una empresa de publicitat de Barcelona. Fa uns anys s'hauria fabricat a Granollers, però el meu es va fabricar a Polònia, on es va traslladar la Seat, perquè la mà d'obra i l'impost fiscal són més barats. Tot i això, el cotxe resultava car, el noi del concessionari em va explicar que era pel plaer que em proporcionava conduir-lo.


precarietat i migració

La Lucrecia treballa dotze hores al dia cuidant de l'àvia de la Mònica. No sabem quant cobra, però sí que un terç del seu sou l'envia a la seva família (a la qual no pot visitar per falta de visat) i que amb la resta fa malabarismes per pagar el lloguer d'un pis (que comparteix amb deu persones més). Tot i que la feina la deixa esgotada, sempre troba temps per compartir amb les amigues en espais de trobada que els migrants construeixen autònomament al barri. L'actual procés de regularització no li serveix, com a moltes de les seves amigues, i amenaça de deixar-la encara més desprotegida quan s'acabin els terminis.

Veure com a problemàtica l'arribada de persones com la Lucrecia, o creure que la seva és una situació miserable de la qual cal compadir-se és el veritable problema. La lliure circulació de capitals i la criminalització de la lliure circulació de persones és una contradicció inassumible. Els fluxos migratoris són gestionats de manera que els drets de circulació i d'establir-se en qualsevol lloc de les persones, en lloc de ser reconeguts com a principis de la llibertat, queden regulats mitjançant la identificació migració = mà d'obra.

Existeix una fluctuació constant entre precarietat i migració. La situació dels i les migrants sense papers no és un cas excepcional amb el qual solidaritzar-se. És una de les situacions extremes de la precarietat com a condició estructural del capitalisme actual.

Construint en la materialitat de les lluites concretes un nou dret, el dret de fuga, precàries i precaris + migrants instauren, a través de la pràctica, noves formes de ciutadania que qüestionen les estructures socials basades en la pertinença a un Estat.


precarietat i territori

La Marta a vegades té la sensació de viure a l'escenari d'un teatre. Paga 300 € per una habitació en un pis compartit i quan surt al carrer només troba turistes, sales d'art i bars de disseny. Ja no reconeix el barri on viu i pagar el lloguer li suposa més de la meitat del seu sou. Trobar un lloc barat on anar a comprar la llet i el pa s'ha convertit en una aventura. Al davant de casa seva, on abans hi havia el bar en què es reunia amb els col·legues, ara hi ha un immens forat amb un cartell signat per l'Ajuntament i una immobiliària: "Constructors de Somnis". Diuen que hi faran un hotel i uns apartaments de luxe. De moment a ella li costa bastant dormir i sovint es pregunta si aquesta és la vida que ha escollit. Es consola pensant que les coses podrien anar pitjor i que potser el que li cal és canviar d'actitud.

Però la Marta no està sola i la bombolla immobiliària no és un misteri ultraterrenal. La gestió del territori és una de les principals estratègies d'obtenció de beneficis econòmics a costa de la precarització de les nostres vides i es desenvolupa en diversos nivells.


precarietat i afectes

Per treure's unes peles després de classe, l'Anna treballa a un txiquiparc d'una gran superfície comercial. S'encarrega d'entretenir els nens i les nenes mentre els seus pares i mares compren. Abans havia currat de cangur amb nens després de l'escola. La Mònica, la seva xicota, treballa en un fast food: un grapat d'hores en què ha d'estar somrient als adolescents i convènce'ls que comprin el refresc i l'hamburguesa més grans. Aquest cap de setmana anirà a veure la seva àvia, que viu amb una assistenta que la cuida i que la seva família manté sense contracte, amb un acord verbal. Què "venen" en el mercat de treball l'Anna, la Mònica i l'assistenta de l'àvia per guanyar quatre duros?

La seva "força de treball"? Els coneixements adquirits en els estudis? No: la seva capacitat afectiva i comunicativa.
Aliança dels i les precàries per la Regularització Sense Condicions
20 abr 2005
MayDay 2005 a Barcelona
Aliança dels i les precàries per la Regularització Sense Condicions



âSer aturat a Marroc significa viure en lâangoixa permanent dels dies i nits que seân van volant i que ens roben, on les hores sâassemblen tant que es confonen, aparcades en una estació on el viatger està encara sense maletes, sense somnis ni recursos, on ser trenca poc a poc, en lâanonimat, el vincle social. (Ser aturat significa) suïcidar-se en el silenci de la matinada (...). Ãs prendre el camí arriscat de les pasteres, abandonar els amics, deixar la llar, el país, per a sortejar la mort a les ribes de Gibraltar, sortint-ne vencedor molt poques vegades en aquesta recerca on ja no tenim res a perdreâ?

Associació Nacional de Diplomats/des en Atur de Marroc.



Dues setmanes en vaga de fam, que també són totes les seves hores i minuts i segons, amb les seves nits corresponents, amb la remor de la gana o âla música de la barrigaâ? com a companyia permanent, tal i com diria J., vint anys acabats de fer i fill de Ouarzazad. Dues setmanes en vaga de fam, aquesta determinació â defensar la vida posant-la en perill- que desborda sobremanera els gestos militants a lâús propis de les societats âdemocràtiques i benestantsâ?. Dues setmanes en vaga de fam, aquesta incòmoda intervenció estranyíssima i no prevista pels manuals municipals de democràcia participativa: des de fa dues setmanes que ens sacseja a totes...

El 2 dâabril del 2005 -jornada europea contra els centres dâinternament per a estrangers, per la llibertat de moviment i pel dret a romandre- no només suposà una intensificació en la pugna que excedeix els marcs jurídics i polítics de cada estat-nació europeu, pugna que es concreta en la construcció dâun moviment que imposi legalment el que de facto ja es practica (la lliure circulació de les persones). Suposà, sobretot, una aliança secreta i intensament viscuda, lâencreuament de les trajectòries vitals i polítiques dâaquells i aquelles que -amb papers o sense- sentim lâestrebada ambivalent de la precarització: com a fre i com a potència, com a límit i com a possibilitat de desafiament.

Possiblement, a partir del 2 dâabril, sâaprofundí i accelerà un recorregut que ja estàvem esbossant. Des del primer de maig del 2004 contra la precarització de la vida (MayDay, MayDay! Els i les precàries es rebel·len!); passant pels punts dâinformació sobre estrangeria, aquestes oficines de precarietat obertes per a crear recolzament mutu i també conflicte entorn el procés de regularització extraordinari dels migrants; fins a molts altres actes de complicitat anteriors, encara insuficients si tenim en compte les evidentíssimes transformacions en la composició social dels nostres barris.

Un canvi, tanmateix, ha operat en les accions impreses pel moviment de migrants dâençà el 2 dâabril: a diferència dâanteriors tancaments de gent sense papers -com els del 2001-, en aquesta ocasió les accions no sâhan produït només en esglésies, ni el recolzament de la âsocietat civilâ? ha estat el mateix. Quins són els motius dâaquesta diferència? Vol dir que lâacció dels sense papers ha estat inoportuna?

Ãs evident que el marc general que ha definit lâacció dels migrants no ha estat el mateix que al 2001. Avui rebem els impactes del canvi de cicle institucional, amb unes âesquerresâ? al poder i on el conflicte ja no serveix per a desgastar el PP. Amb la conseqüent minorització mediàtica del conflicte. Amb el mutisme de qui no genera moviment des de i per a lâautonomia social, sinó com a marketing de baix pressupost per a renovar la crisi de representativitat de les formes clàssiques de la política. Amb les nostres pròpies debilitats.

No obstant, els i les sense papers en lluita, com totes aquelles persones que experimenten la precarització de la existència permanentment i en primera persona, no entenen de cicles, ni massa sovint dâallò que els acadèmics anomenen âestructura dâoportunitatsâ?. Certament: la reivindicació âregularització sense condicionsâ? es situa fora de tot consens partidista, rebenta per la meitat els acords entre el veritable tripartit -govern, patronal i sindicats- respecte la gestió de la força de treball migrant. Ãs una exigència que apunta, de ple, al centre dâuna regularització amb massa condicions, que fa trontollar el present ordenament gradual âi contradictori- del mercat de treball, que desborda plenament les lògiques també contradictòries del model de creixement capitalista a lâestat espanyol.

El reglament aprovat per lâexecutiu Zapatero, que sâimplementà a partir del 7 de febrer i que es tancarà âatenció- el 7 de maig, no és res més lâexpressió legal dâaquestes contradiccions. Ãs, per tant, lâintent equilibrista de casar la necessitat empresarial de garantir la producció i reproducció del capital espanyol, sostingut avui per lâexplotació de la mà dâobra barata i sense drets com són els migrants il·legalitzats (construcció, treball domèstic, serveis, agroindústria) i, alhora, la necessitat de disciplinar la força de treball considerada excedent. Dâaquí la regularització extremadament parcial; dâaquí la ficció dâEstat de dret on regna lâimperi de la llei, que es torna realitat dolorosa quan sâencarna en els centres dâinternament o en les deportacions.

Materialment, la revolta de centenars de sense papers en vaga de fam a Barcelona està essent una acció encertada, pertinent, i en tot cas qui ha fallat és, possiblement, la progressista societat catalana, aquella que al 2001 no dubtà en manifestar-se pels carrers de Barcelona (50.000 persones), aquella representada per les astracanades de Maragall (âPujol, vagi a veure els vaguistes, sinó ho faré joâ?), per les mentides de Clos (âsi jo no fos lâalcalde, estaria a les esglésiesâ?), o per les babositats de Saura (âla culpa és de la dretaâ?). Però no per menys recolzada institucionalment i mediàtica, lâacció col·lectiva dels migrants ha de ser menystinguda, sinó al contrari. Per situar-se fora del consens institucional, per excedir i qüestionar una regularització restrictiva i mercantilista, per ser una aposta material de construcció pràctica de drets, la lluita per la regularització sense condicions ha de ser recolzada, compartida i amplificada pels qui fem de la precarietat conflicte, a partir de la nostra autoorganització, lâexercici de nous drets i la reapropiació directa de renta.

I així està sent. Les aliances estan sent traçades des de baix, en silenci, quotidianament. I malgrat lâaïllament institucional i mediàtic, els canvis es produeixen.

Per una banda, el Ministre de Treball flexibilitza alguns requisits per la regularització, sobretot els referits a lâempadronament. Evidentment, no cediran en la qüestió del contracte de treball (els migrants no són persones, sinó mà dâobra) ni molt menys en lâexigència de certificats de penals (els migrants no són persones, sinó delinqüents potencials). Però encara que febles, i encara amb el risc de dividir el moviment, són concessions que han de ser considerats com a fruit de la lluita: de les accions, de les manifestacions, de les tancades, de les vagues de fam. Concessions que esperem que vagin a més, i que la lluita que té per horitzó la regularització sense condicions aconsegueixi imposar-se al màxim a les lleis de patrons, governants i funcionaris sindicals.

Però no només estem produint canvis institucionals: cal tenir present que, aquesta vegada, els vaguistes no només sâhan tancat en esglésies. De fet, a hores dâara, els tancaments bàsicament sâestan produint en espais del moviment. I això genera canvis: són els que sâestan produint en les nostres subjectivitats -les de totes-, en les formes de lluita i organització âles de totes-, en lâexpressió col·lectiva dâun nou recolzament mutu âel de totes i per a totes-. Compartir lâexperiència de manifestar-nos junts el 2 dâabril, correcuita obrir els locals i condicionar-los (en els okupats, els inicials recels sâacabaren quan algú digué: ânosaltres també som il·legals, com aquestes cases, la diferència és que aquí tindrem una porta per a defensar-nos de la policiaâ?), els viatges nocturns per a mantes i cartrons, les assemblees comunes, les parades informatives, els torns per a defensar-nos del constant setge policíac (massa detinguts), els acompanyaments, les activitats lúdiques compartides, les hores de vetlla, els viatges a les dutxes, les encartellades, les entrevistes, discussions, els cursos accelerats de català i castellà i tamazigh i urdu i francés i el que faci falta, els tallers de pancartes... Amb major o menor intensitat, experiències compartides entre subjectivitats fins ara escindides, la recreació dâun vincle social a Sants, Poble Sec, Terrassa, Gràcia, Sant Vicenç, Santa Coloma, LâHospitalet, ...

En un primer moment, i en la lògica de la negociació, semblava més pertinent prendre espais que generessin conflicte a les institucions: esglésies, universitats, espais de lâAdministració. Però ha estat evident que el setge governamental ha dificultat enormement aconseguir-los. I aquí ha emergit la potència de compartir els espais autònoms existents: centres socials ocupats i autogestionats, seus de sindicats alternatius, locals del moviment de barris, espais vinculats al moviment llibertari, cases de solidaritat. ateneus de lâesquerra independentista... Espais on res serà igual que abans, i on aquesta aliança secreta i intensament viscuda perdurarà, anant més enllà de la lògica de la negociació.

Tant en la lògica dels canvis institucionals, com en la lògica de la creació de moviment, és necessari tanmateix anar més enllà dels tancaments, acompanyar aquestes accions amb la creació de conflicte al carrer. Les aliances viscudes en el dia a dia, han dâemergir en lâespai públic: lâhan de recrear. Calen accions que trenquin lâaïllament, cal demostrar que la lluita que protagonitzen els i les sense papers és la mateixa lluita dels qui ens oposem a la precarització de la vida. Fa un any, 10.000 persones expressaren al carrer les possibilitats de la rebel·lió dels i les precàries. En la Mayday del 2005, aquestes possibilitats sâhauran vist materialitzades en lâaliança dels i les precàries per la regularització sense condicions.



MayDay! Mayday!
Per lâautoorganització dels i les precàries!
Per lâexercici de nous drets!
Per la reapropiació directa de la renta!


MayDay! MayDay!
Regularització sense condicions dels i les migrants!
Llibertat de moviment!
Tanquem els centres dâinternament!
Re: flyer MayDay
21 abr 2005
... quienes pedían explicaciones se han quedado mudos. Se vé que es más fácil echar un ojo superficial a un diseño de un cartel y mirar por encima un manifiesto, y putearlo un rato, que ponerse de veras a entender lo que se propone, buscar lo que hay detrás de las propuestas, informarse, discutir con argumentos si es necesario...

Es lo que tiene.
Re: flyer MayDay
21 abr 2005
És la mateixa verborrea pedant de l'últim mayday. Està molt bé fer-se palles mentals, i fins i tot escriure-les, però com documents per a repartir en una mani em semblen fora de lloc.

Els López Petit boys continuen a la recerca d'un nou subjecte revolucionari, vist com està el pati del proletariat, i semblen trobar-lo en els precaris i en els immigrants, crec que s'equivoquen. Els precaris estan tan al·lienats com la resta de la classe treballadora (si no més) i em sembla un error separar les lluites. Pel que fa als immigrants la majoria només busca papers (legítimament) però res de revolucions ni canvis socials, només inserir-se en el mateix capitalisme que ens explota a tots.

Malgrat tot jo hi seré a la mani, ja que valoro més l'esforç fet per unir lluites i fer una mani diferent als "paseillos" sindicals del matí, què la pedanteria d'aquests filòsofs amb molt temps lliure i l'estètica modernilla de les octavetes (ara flyers) i els cartells.
Re: flyer MayDay
21 abr 2005
flyer = octaveta
Re: flyer MayDay
24 abr 2005
Crec que "Heinz chez" ja ha contestat indirectament a la teva hipòtesi. Senzillament la gent treballadora "passa" del llenguatge del mayday. No ho fa sent-ne conscient sols és que no té cap interés per llegir i entendre textos com a aquest. Estic plenament d´acord amb l´anterior comentari. Al final la gent que està passejant pel centre de bcn veurà un circ/espectacle que passeja per allí i o mirarà encuriosida (com ho fa en totes les manis), farà fotos amb el mòbils i càmeres digitals...sense entendre gairebé res i tant se val si agafen un flyer explicatiu o no, perquè la immensa majoria l´agafa per deferència, com qui agafa la propaganda a la sortida del metro...per llavors tirar-la a la papelera més propera o guardarla sense llegirla a una butxaca. En defenitiva, penso que la vostra estratègia comunicativa per als "no iniciats" (la majoria de la societat) està equivocada perquè amb llenguatges i accions com aquest*s (loables, sí, no ho critico perquè us ho curreu) el que aconseguiu és que la forma/estètica sigui el missatge efectiu que rep la societat i el vertader contingut (tot aquest llenguatge, idees...) no arriba clarament, i malgrat que algunes paraules o idees sí que ho facin, ho fan plagades de tòpics i descontextualitzades en part pels mitjans de desinformació, en part pel poc o nul interés de la gent i en part per la vostra manera de comunicar-vos. Dixit
Re: flyer MayDay
24 abr 2005
per començar.... els precaris/es es rebel.len...
¿però quants van seguir la vaga del telemarketing de fa 2 mesos al seus curros?...per exemple
Re: flyer MayDay
26 abr 2005
flyer=volador
Sindicat