|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Subtilitats subreptícies de les serps que ocupen el nostre parlament
|
|
|
per senex |
19 abr 2005
|
|
El tripartit està a punt de fer el que no havia gosat encara fer cap partit català en el passat, per considerar-ho alta traició al país i a la història del país: incloure el castellà (llengua de Castella) com a pròpia de Catalunya a l'Estatut a canvi de reclamar per al català la mateixa categoria en el seu territori (no en el de Castella però???). Categoria que ja tenia abans que els fills de mala mare que ens governen decidissin de determinar-ho. |
Deia Carlos Barral:
"Escribir en castellano nos hacía cómplices de la Guardia Civil, de las fuerzas represoras de una cultura con destino histórico y cuya condición política compartíamos, pero que no era la nuestra, a la que éramos inmediatamente extranjeros. Para los escritores en lengua catalana, para la sociedad literaria catalana... resultábamos ser, aunque fuese sin consentimiento, instrumentos del ocupante, colaboradores de la cultura imperial y castradora".
·Què ha canviat per què els que ocupaven ara resulti que ja no ocupen si no se n'han anat?
La llengua castellana no continua sent la de l'invasor, coincideixi o no amb la de la massa immigrada que no entén en molts casos que la llengua catalana i la seva cultura són bastant més complexes del que les seves coneixences circumstancialment reduïdes poden determinar i que és l'única que pot ser de ple dret a Catalunya?
·L'argument d'universalitat val poc aplicat al castellà. L'anglès obre més portes al món. Els universalistes castellanistes no acaben d'entendre-ho. I els nostres polítics catalans tampoc... Per què són burgesos i editors en castellà??
Els Barral i tots aquests fills de papà burgès català havien renunciat a un destí ahistòric perquè no havien estat capaços de tirar endavant una cultura catalana ja existent. Sempre ha d'acabar triomfant la ignorància i la llei del mínim esforç en aquest món? Franco no era ahistòric, era una anacronisme amb potes!
A manera de reflexió,
Cervantes coneixia bé el català, altrament no s'hauria pogut moure per Catalunya de cap manera en aquell temps. Quin escriptor messeter podria dir ara el mateix? |
This work is in the public domain |
