Envia per correu-e aquest* Article
Comentari :: sexualitats
L'adopció per homosexuals a debat. Testimonis expressats
per Antoni Ferret	13 abr 2005
Xerrada-debat organitzada per Església Plural. Objectiu: Saber què en pensen, els afectats, d'aquest problema tan discutit. Testimonis (frases aproximadament textuals). Muriel (noia de 28 anys, heterosexual, valenciana, educada per una parella de dues mares): «Em sento rara. Perquè la meva experiència l'he viscuda amb tanta naturalitat, que em fa estrany que em demanin que l'expliqui per causa dels problemes que se'n fa la gent.» «Jo he viscut amb 2 persones diferents, que em donaven coses diferents. Això de pare i mare per a mi no té sentit.» «Ara bé: jo sabia que la meva vida no la podia explicar. Pensava que si les meves companyes i companys i les seves famílies ho sabien, vés a saber què pensarien. No va ser fins que portava un any i mig a l'Institut. Com que vaig estudiar català, em vaig trobar en un grup molt progre (perquè per fer català al País Valencià se n'havia de ser). Però tot i així no em vaig atrevir. Va ser una amiga que va venir a casa i ho va veure, i ella ho va explicar als altres. A tots els va semblar fantàstic i vaig passar a ser la noia més progre.» «Jo he pogut triar amb tota llibertat, i sense condicionaments, la meva orientació sexual. Ja que hi va haver un moment que m'ho vaig plantejar, si era homosexual o heterosexual, en l'adolescència, i no vaig tenir cap problema.» Joan (noi homosexual cristià que viu en parella): «Cal dir a les ments "calenturientes" que el meu home i jo, excepte al moment d'anar al llit, som iguals i fem igual que els altres. I quan anem al llit, normalment és per dormir, perquè estem cansats. Ni els heterosexuals ni els homosexuals es passen el dia fent sexe.» «Com ens plantegem, el meu home i jo, la possibilitat, un dia, d'adoptar una criatura? Pensem que el sentit de la vida, en totes les cultures, és trinitari (3 elements, en aquest cas 2 pares + 1 fill). És la realització plena de la persona.» «Déu és infinit. Cal parlar de creativitat infinita, de misericòrdia infinita. Si la creativitat de Déu és infinita, qui pot dir-me a mi que jo no puc tenir un fill?» «Els homosexuals que siguem pares ho serem millor que ningú, perquè serà que ho haurem "triat" amb plena consciència.» «El nostre fill tindrà 2 pares. Però no se sentirà abandonat com ens hi vam sentir nosaltres per un pare i una mare heterosexuals.» Marga (psicòloga, que treballa en temes d'adopció): «Els psicòlegs quan parlem de paternitat i maternitat no ens referim al sexe. Entenem una funció "materna", relacionada amb el fet de l'acolliment, l'estar a plena disposició. I una funció "paterna", inclinada a posar normes, donar identitat. Però són funcions que igual les pot fer un home que una dona.» «No és clar que l'adopció sigui un "dret". Hi ha persones que difícilment podrien ser pares. La paternitat és una tendència natural, però no considerem que sigui un dret. El dret només el tenen els infants.» Antoni Ferret
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more