Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
Situació global
13 abr 2005
Amb l’arribada del 2005, la humanitat entra en la segona meitat de la primera dècada del S.XXI i el panorama no és gens esperançador. A nivell mediambiental, el canvi climàtic amb l’escalfament global del planeta fa perillar el fràgil equilibri dels ecosistemes. Aquest canvi ens remet, per ser-ne la causa, al mode de producció capitalista. Quant més haurem d’esperar perquè la salut del món sigui més important que els beneficis? I per si no fos prou, aquest mateix sistema econòmic augmenta cada cop més, tal i com evidencien les dades, les desigualtats entre pobres i rics, entre Nord i Sud. Per altra banda, als països occidentals, on s’ha arribat a un índex de desenvolupament humà (IDH) molt elevat (evidentment gràcies a l’explotació dels països subdesenvolupats), la democràcia parlamentària fa el seu paper d’ocultar la veritable situació a un poble que té massa falses preocupacions. Només ens queda constatar la necessitat d’un canvi imminentment, on hi ha en joc el futur d’aquest planeta i les espècies que hi viuen (recordem que no som els únics).

Així doncs, la nostra realitat és aquesta:

•     MEDIAMBIENT: L’augment dels nivells de CO2 a l’atmosfera augmenten cada cop més, situant-se en nivells de 375 parts per milió (ppm). Les prediccions més positives anuncien que pel 2100 augmentarà fins a 478 ppm, el que suposaria un ascens de 10 centimetres del nivell del mar (provocaria la inundació de moltes illes del Sud). Les prediccions més negatives diuen que es situarà vora les 970 ppm, fet que faria alçar el nivell del mar pel desgel de les plaques glaciars vora 1 metre. Això suposaria entre d’altres, el desplaçament de 70 milions de persones a Bangladesh. Evidentment en tot aquest procés, la temperatura global de la terra augmenta considerablement, alterant la vida en molts ecosistemes.

•     ENERGIES: En tot procés productiu hi intervenen dos factor: les materies primeres i l’energia per transformar-les en el producte que desitjem, a part de l’energia per transportar-les al lloc de consum. Actualment sóm en un moment històric en que la producció és en el punt àlgid pel que fa a quantitat de productes. Naturalment aquest fet no hauría estat possible, i no seria possible sense els combustibles fóssils. Aquests, a l’escassedat dels quals estem encadenats, generen gran part de la contaminació amb la qual convivim cada dia. És per aixó, i pels conflictes i lucracions que genera en tot el planeta, que l’única possibilitat de continuar emprant energia, tanta energia, és la de consumir modes de producció energètica renovables. Cal tindre en compte, que solucionar el problema de l’energia no ens garantiria el mateix nivell de consum, i caldria pensar per tant en reduïr-lo, ja que aquest està supeditat a la matèria, que en el nostre planeta és limitada. Naturalment també és impensable que tota la població mundial, consumeixi proporcionalment la mateixa quantitat de productes que nosaltres, el 1er món, ja que serien necessaris TRES planetes com el NOSTRE, per tal d’establir tal proporció.

•     LA GUERRA ES LA PAU:
•     El progrés científic i industrial permet disposar avui en dia de poderosos medis de destrucció i en insospitades quantitats. Tot i que desde la creació de la ONU, els principals països tenen l’objectiu d’assolir la pau al món, encara existeixen molts conflictes oberts, i molts d’altres que ells mateixos s’encarreguen d’obrir. I és que el negoci de la guerra és desde temps immemorials, un dels sistemes ràpids d’aconseguir diners. Actualment, els països gasten milions i milions en investigació militar, producció d’armamament que després venen a països en vies de desenvolupament, o defensa del territori nacional. L’estat espanyol, per exemple, té un pressupost militar pel 2004 que supera els 18.500 milions d’€, és a dir quasi el triple del que destina als pressuposts de sanitat, educació, cultura, vivenda i urbanisme junts. I encara ens volen fer creure que que volen aconseguir la pau? I aleshores, la criminalització de la violència per parts dels seus medis, quins fonaments té?

•     LA LLiBERTAT ÉS l’ESCLAVITUD:
•     L’escassa participació de la població en les decisions que repercuteixen en tota la població: Possiblement aquesta és l’arrel juntament amb el paupérrim accés al coneixement del conjunt de la població, dels problemes que ens assolen en els nostres dies. Desde els principi dels temps hem estat lligats a una forta necessitat material, i aquesta a estat més o menys administrada (en quant al cercle, producció-consum), per una élit que mitjançant poders cohercitius i d’alteració o ocultació de la realitat al conjunt de la massa, ha acaparat en les seves mans el conjunt de materia i energies necessàries per a la supervivéncia i actualment per al benestar. Paral.lelament aquest conjunt aristócrata, ha anat establint unes estructures que li han permés continuar els seus designis. Amb el temps aquesta divisió entre establiments superiors i inferiors, sembla ser que s’ha anat flexibilitzant al llarg dels últims dos-cents anys. Actualment disposem, aparentment, de diversos mecanismes mitjançant els quals cada cert temps, normalment 4 anys, podem decidir si canviar els nostres governants.

•     L’IGNORÀNCIA ÉS LA FORÇA:
•     Els medis de comunicació: Si hi ha quelcom que caracteritza el nostre segle és sens dubte l’aparició dels mitjans de comunicació com a eina per a informar o desinformar al poble a voluntat dels qui subvencionen tals medis. La seva incidència en la vida quotidiana és cada cop major, i contràriament a l’ús positiu que podrien tenir, els mitjans distorsionen la realitat per assegurar que la població estigui ben desinformada, de manera que mitjançant els medis ens volen fer creure que tots els punts anteriorment comentats no són veritat. La ignorància del poble és la força del capitalisme. Ocultant les accions dels antisistema o deslegitimant la seva raó mostrant només imatges on els col•lectius fan ús de la violència, drogues o altres accions “socialment mal vistesâ€?, els mitjans neguen la possibilitat d’un altre món, totalment possible.




Després d’aquest breu repàs a la situacio actual, només cal aplicar les fòrmules per veure que això no va enlloc. Cal un canvi radical en la manera de concebre les relacions internes de la humanitat i les d’ella i l’exterior per encaminar-les cap a una situació on les dos parts en siguin beneficiades. Ara per ara els passos a seguir són clars. Reduïr el consum general de matèria primera al primer món i repartir-la als països subdesenvolupats, acabar amb la falsa democràcia creant assamblees d’acció directa, promocionar l’autogestió com a veritable font de llibertat i acabar amb les diferències entre religions, sexes o races. Tots som persones que tenim unes capacitats i unes necessitats, que cadascú doni el que estigui dins les seves capacitats i rebi segons les seves necessitats. L’anarquia és perfila ara com l’únic camí possible. Creiem fermament que l’anarquia és el nostre horitzó, la flama a seguir per tal d’aspirar a la màxima llibertat i participació en contraposició a l’autoritat i la possessió propietària. I diem això des d’una perspectiva histórica que ens avala; que seria del nostre Estat del Benestar sense les lluites que va dur a terme l’anarquisme al llarg del segle XIX i XX per tal d’aconseguir l’emancipació de les dones, la jornada de 8 hores, l’organització dels sindicats…? La nostra filosofía ha estat sempre capdavantera en aquestes lluites, com la defensa del mediambient en l’actualitat, es per aixó que proclamem i recolzem el ressorgiment de l’anarquia i el seu esperit lluitador, liberal i progressista, per tal d’arribar més lluny en les activitats humanes i en la seva vessant moral. Ha arribat l’hora de convertir Barcelona, Catalunya, Espanya, en el baluard dels que defensen la democràcia directa, l’assamblearisme i la col.laboració espatlla amb espatlla de tots aquells que volen participar en les decisions que ens envolten. Hi ha un moviment latent, per tant és l’hora de despertar, i no callarem, i així passarem a l’acció no-violenta, en un sistema on el monopoli de la violència el té l’Estat. Les nostres armes són diverses, art, literatura, propaganda, teatre, cinema, filosofía, economía, història: cultura en definitiva, que és la que ens farà lliures. Naturalment hi ha una altra manera de portar les coses a terme, hi ha una tercera, quarta, indefinides vies cap a la no-ignorància i l’actuació conscient i conseqüent. Així que aquestes han estat les nostres paraules i l’inici de les nostres accions, perque tot i que serà un procès lent i penòs, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer. L’ACCIó COMENÇA AVUI, prepara’t per a treballar fort, sigues ferm en els teus ideals, porta’ls fins a la seva última expressió jutjant en el dia a dia la teva vida, per tal de conservar la dignitat com a espècie i aixecar la societat del seu letarge que ja fa tans anys que dura desprès de l’homogenització de la realitat, per tant diem:

Turn On, Tune In, Drop Out
Conecta’t, Sintonitza, Surt al carrer!
Mira també:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/165241/index.php

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Situació global
13 abr 2005
Texto genial, sintesis y mucha chicha,mucho mensaje, que es lo que apetece leer en internet, no parrafadas que te enchufan 3 paginas y dan vueltas con una misma idea
Re: Situació global de un idiota
14 abr 2005
..." quasi el triple del que destina als pressuposts de sanitat, educació, cultura, vivenda i urbanisme junts"
Porcentaje PIB defensa= 0,83%, porcentaje PIB educacion 4,9%, porcentaje PIB sanidad 10,7%.Desde luego que hay mucha ignorancia, capullo, tu eres el mejor ejemplo.
Re: Situació global
14 abr 2005
Aviam Raci, primer una mica de respecte, aquí de capullo res.
Mira una mica més enllà dels pressuposts que surten als diaris o on ho haigs vist, els desglosses i afegeixes els pressuposts que estan dins el ministeris de ciencia i tecnologia, etc. Sinó t'ho acabes de creure, escriu a llibreriallibertaria1984 ARROBA hotmail.com i t'enviaré dos extensos articles sobre els pressuposts militars i el negoci de les armes que surten a la revista El jardí de l'anarquia.
Salut!
Sindicato Sindicat