Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
No més morts a la presó
08 abr 2005
VIERNES 8 de ABRIL
a las 19,30 horas
CONCENTRACIÓN delante de la cárcel Modelo de Barcelona
NO MÃS MORTS A LA PRESÃ.

El constant â?degoteigâ? de morts a la presó, és una realitat que s'accepta en silenci, com una criminal situació necessària per a neutralitzar les nostres pors de seguretat i justícia, ambdues sempre falses, precàries i injustes.

Les estadístiques enterboleixen aquesta realitat, enumerant i valorant unes causes falses, artificials i sempre alienes a la institució carcerària i a l'acció o omissió dels seus guardians, controladors i gestors.

Alguns professionals de les ciències mèdiques, judicials i fins i tot educadors o assistents socials, en no pocs casos, no són més que excuses per a legitimar i encobrir amb un pacte no escrit de silenci, tot aquest genocidi de baixa intensitat. Així ens diuen que un percentatge proper a la meitat de les morts a la presó, són per causes ânaturalsâ?, com si qualsevol mort als 30 o 40 anys fos quelcom ânaturalâ?. I en molts casos aquestes morts estan corroborades per gestors que sobrepassen àmpliament el límit d'aquestes edats, sense que segons sembla, es vegin afectats per aquestes mateixes âcauses naturalsâ?.

També ens diuen que gairebé un 20% de persones preses, moren a causa de la infecció del VIH/SIDA, sense entrar a valorar que la situació penitenciària d'aquestes persones, multiplica per 100 el seu risc de desenvolupament de la malaltia i de mort. Així mateix, ens conten, que per sobre del 15% moren per suïcidi, sense analitzar les causes que indueixen que un percentatge tan elevat de persones preses acabi prenent aquesta decisió. Per altra banda, ens donen a entendre, que al voltant d'un 15% moren per sobredosi, com si la institució carcerària i els seus guardians i gestors, no tinguessin cap responsabilitat en el consum de droga a la presó i donant a entendre que, algú pren la âraonableâ? i âlliure decisióâ? de preferir la dolça mort de la sobredosi, a seguir un dia més en la tortuosa mort lenta penitenciària. També ens parlen d'un escàs percentatge de morts per causes âviolentesâ?, com si aquesta violencia no es forgés en l'interior d'aquest mutilado espai penitenciari.

En definitiva, que els responsables penitenciaris en tots els seus àmbits, des dels judicials, als sanitaris, als de control i vigilància o els polítics i/o de gestió, prefereixen encobrir la realitat parlant de percentatges i causes de morts a la presó, en comptes de proposar autèntiques mesures contra la desigualtat social que tan desproporcionadament provoca tot capitalisme que omple les presons, ignorant i silenciant així conscientment, que la presó és l'única i veritable causa de la mort lenta de persones preses en les cel·les dels centres d'extermini de Catalunya, de tot l'estat espanyol, o de qualsevol part del món dels denominats països democràtics. La seva única proposta davant la desigualtat social, és la construcció de més i més grans presons, on la mort és l'únic âfaedor de justíciaâ?.

Si les persones preses amb malalties terminals no estiguessin a la presó.
Si les persones amb toxicomanies o politóxicomanies estiguessin en centres de tractament.
Si les persones que ja han pagat les 3/4 parts de la seva condemna o duen més de 20 anys a la presó tinguessin accés al tercer grau, no serien necessàries més presons, sinó al contrari, parlaríem de tancar unes quantes.

----- ------- ------- ------- ------ -----
NO MÃ?S MUERTES EN PRISIÃN.

El constante â?goteoâ? de muertes en prisión, es una realidad que se acepta en silencio, como una criminal situación necesaria para neutralizar nuestros miedos de seguridad y justicia, ambas siempre falsas, precarias e injustas.

Las estadísticas enturbian esta realidad, enumerando y valorando unas causas falsas, artificiales y siempre ajenas a la institución carcelaria y a la acción u omisión de sus guardianes, controladores y gestores.

Algunos profesionales de las ciencias médicas, judiciales e incluso educadores o asistentes sociales, en no pocos casos, no son más que excusas para legitimar y encubrir con un pacto no escrito de silencio, todo ese genocidio de baja intensidad. Así nos dicen que un porcentaje cercano a la mitad de las muertes en prisión, son por âcausas naturalesâ?, como si cualquier muerte a los 30 ó 40 años fuese algo ânaturalâ?. Y en muchos casos estas muertes están corroboradas por gestores que sobrepasan ampliamente el límite de esas edades, sin que por lo visto, se vean afectados por esas mismas âcausas naturalesâ?.

También nos dicen que casi un 20% de personas presas, mueren a causa de la infección del VIH/SIDA, sin entrar a valorar que la situación penitenciaria de esas personas, multiplica por 100 su riesgo de desarrollo de la enfermedad y de muerte. Así mismo, nos cuentan, que por encima del 15% mueren por suicidio, sin analizar las causas que inducen a que un procentaje tan elevado de personas presas acabe tomando esa decisión. Por otra parte, nos dan a entender, que alrededor de un 15% mueren por sobredosis, como si la institución carcelaria y sus guardianes y gestores, no tuviesen ninguna responsabilidad en el consumo de droga en prisión y dando a entender que, alguien toma la ârazonableâ? y âlibre decisiónâ? de preferir la dulce muerte de la sobredosis, a seguir un día más en la tortuosa muerte lenta penitenciaria. También nos hablan de un escaso porcentaje de muertes por âcausas violentasâ?, como si esa violencia no se forjase en el interior de ese mutilador espacio penitenciario.

En definitiva, que los responsables penitenciarios en todos sus ámbitos, desde los judiciales, a los sanitarios, a los de control y vigilancia o los políticos y/o de gestión, prefieren encubrir la realidad hablando de porcentajes y causas de muertes en prisión, en vez de proponer auténticas medidas contra la desigualdad social que tan desproporcionadamente provoca todo capitalismo que llena las cárceles, ignorando y silenciando así conscientemente, que la prisión es la única y verdadera causa de la muerte lenta de personas presas en las celdas de los centros de exterminio de Catalunya, de todo el estado español, o de cualquier parte del mundo de los denominados países democráticos. Su única propuesta ante la desigualdad social, es la construcción de más y más grandes prisiones, donde la muerte es el único âhacedor de justiciaâ?.

Si las personas presas con enfermedades terminales no estuvieran en prisión.
Si las personas con toxicomanías o politóxicomanías estuvieran en centros de tratamiento.
Si las personas que ya han pagado las 3/4 partes de su condena o llevan más de 20 años en prisión tuviesen acceso al tercer grado, no serían necesarias más prisiones, sino al contrario, hablaríamos de cerrar unas cuantas.

This work is in the public domain
Sindicat