|
Notícies :: criminalització i repressió |
No més morts a la presó
|
|
per llibertat presxs |
08 abr 2005
|
VIERNES 8 de ABRIL
a las 19,30 horas
CONCENTRACIÓN delante de la cárcel Modelo de Barcelona |
NO MÉS MORTS A LA PRESÓ.
El constant â€?degoteigâ€? de morts a la presó, és una realitat que s'accepta en silenci, com una criminal situació necessà ria per a neutralitzar les nostres pors de seguretat i justÃcia, ambdues sempre falses, precà ries i injustes.
Les estadÃstiques enterboleixen aquesta realitat, enumerant i valorant unes causes falses, artificials i sempre alienes a la institució carcerà ria i a l'acció o omissió dels seus guardians, controladors i gestors.
Alguns professionals de les ciències mèdiques, judicials i fins i tot educadors o assistents socials, en no pocs casos, no són més que excuses per a legitimar i encobrir amb un pacte no escrit de silenci, tot aquest genocidi de baixa intensitat. Aixà ens diuen que un percentatge proper a la meitat de les morts a la presó, són per causes “naturalsâ€?, com si qualsevol mort als 30 o 40 anys fos quelcom “naturalâ€?. I en molts casos aquestes morts estan corroborades per gestors que sobrepassen à mpliament el lÃmit d'aquestes edats, sense que segons sembla, es vegin afectats per aquestes mateixes “causes naturalsâ€?.
També ens diuen que gairebé un 20% de persones preses, moren a causa de la infecció del VIH/SIDA, sense entrar a valorar que la situació penitencià ria d'aquestes persones, multiplica per 100 el seu risc de desenvolupament de la malaltia i de mort. Aixà mateix, ens conten, que per sobre del 15% moren per suïcidi, sense analitzar les causes que indueixen que un percentatge tan elevat de persones preses acabi prenent aquesta decisió. Per altra banda, ens donen a entendre, que al voltant d'un 15% moren per sobredosi, com si la institució carcerà ria i els seus guardians i gestors, no tinguessin cap responsabilitat en el consum de droga a la presó i donant a entendre que, algú pren la “raonable� i “lliure decisió� de preferir la dolça mort de la sobredosi, a seguir un dia més en la tortuosa mort lenta penitencià ria. També ens parlen d'un escàs percentatge de morts per causes “violentes�, com si aquesta violencia no es forgés en l'interior d'aquest mutilado espai penitenciari.
En definitiva, que els responsables penitenciaris en tots els seus à mbits, des dels judicials, als sanitaris, als de control i vigilà ncia o els polÃtics i/o de gestió, prefereixen encobrir la realitat parlant de percentatges i causes de morts a la presó, en comptes de proposar autèntiques mesures contra la desigualtat social que tan desproporcionadament provoca tot capitalisme que omple les presons, ignorant i silenciant aixà conscientment, que la presó és l'única i veritable causa de la mort lenta de persones preses en les cel·les dels centres d'extermini de Catalunya, de tot l'estat espanyol, o de qualsevol part del món dels denominats països democrà tics. La seva única proposta davant la desigualtat social, és la construcció de més i més grans presons, on la mort és l'únic “faedor de justÃciaâ€?.
Si les persones preses amb malalties terminals no estiguessin a la presó.
Si les persones amb toxicomanies o politóxicomanies estiguessin en centres de tractament.
Si les persones que ja han pagat les 3/4 parts de la seva condemna o duen més de 20 anys a la presó tinguessin accés al tercer grau, no serien necessà ries més presons, sinó al contrari, parlarÃem de tancar unes quantes.
----- ------- ------- ------- ------ -----
NO M�S MUERTES EN PRISIÓN.
El constante �goteo� de muertes en prisión, es una realidad que se acepta en silencio, como una criminal situación necesaria para neutralizar nuestros miedos de seguridad y justicia, ambas siempre falsas, precarias e injustas.
Las estadÃsticas enturbian esta realidad, enumerando y valorando unas causas falsas, artificiales y siempre ajenas a la institución carcelaria y a la acción u omisión de sus guardianes, controladores y gestores.
Algunos profesionales de las ciencias médicas, judiciales e incluso educadores o asistentes sociales, en no pocos casos, no son más que excusas para legitimar y encubrir con un pacto no escrito de silencio, todo ese genocidio de baja intensidad. Asà nos dicen que un porcentaje cercano a la mitad de las muertes en prisión, son por “causas naturalesâ€?, como si cualquier muerte a los 30 ó 40 años fuese algo “naturalâ€?. Y en muchos casos estas muertes están corroboradas por gestores que sobrepasan ampliamente el lÃmite de esas edades, sin que por lo visto, se vean afectados por esas mismas “causas naturalesâ€?.
También nos dicen que casi un 20% de personas presas, mueren a causa de la infección del VIH/SIDA, sin entrar a valorar que la situación penitenciaria de esas personas, multiplica por 100 su riesgo de desarrollo de la enfermedad y de muerte. Asà mismo, nos cuentan, que por encima del 15% mueren por suicidio, sin analizar las causas que inducen a que un procentaje tan elevado de personas presas acabe tomando esa decisión. Por otra parte, nos dan a entender, que alrededor de un 15% mueren por sobredosis, como si la institución carcelaria y sus guardianes y gestores, no tuviesen ninguna responsabilidad en el consumo de droga en prisión y dando a entender que, alguien toma la “razonableâ€? y “libre decisiónâ€? de preferir la dulce muerte de la sobredosis, a seguir un dÃa más en la tortuosa muerte lenta penitenciaria. También nos hablan de un escaso porcentaje de muertes por “causas violentasâ€?, como si esa violencia no se forjase en el interior de ese mutilador espacio penitenciario.
En definitiva, que los responsables penitenciarios en todos sus ámbitos, desde los judiciales, a los sanitarios, a los de control y vigilancia o los polÃticos y/o de gestión, prefieren encubrir la realidad hablando de porcentajes y causas de muertes en prisión, en vez de proponer auténticas medidas contra la desigualdad social que tan desproporcionadamente provoca todo capitalismo que llena las cárceles, ignorando y silenciando asà conscientemente, que la prisión es la única y verdadera causa de la muerte lenta de personas presas en las celdas de los centros de exterminio de Catalunya, de todo el estado español, o de cualquier parte del mundo de los denominados paÃses democráticos. Su única propuesta ante la desigualdad social, es la construcción de más y más grandes prisiones, donde la muerte es el único “hacedor de justiciaâ€?.
Si las personas presas con enfermedades terminales no estuvieran en prisión.
Si las personas con toxicomanÃas o politóxicomanÃas estuvieran en centros de tratamiento.
Si las personas que ya han pagado las 3/4 partes de su condena o llevan más de 20 años en prisión tuviesen acceso al tercer grado, no serÃan necesarias más prisiones, sino al contrario, hablarÃamos de cerrar unas cuantas. |
This work is in the public domain |