|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el paÃs a Espanya.
|
|
|
per Tanyada-Endavant (OSAN) |
04 abr 2005
|
|
Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el país a Espanya. |
|
En els darrers temps, hem viscut i patit als Països Catalans la celebració dels 25 anys de Constitució Espanyola i les tÃmides propostes de reforma d'aquesta, la celebració del referèndum d’aprovació de la Constitució Europea, aixà com els projectes de reforma dels Estatuts d’Autonomia. Resulta evident, observant-ho tot plegat, que l’oligarquia (en totes les seues sucursals: europea, espanyola o catalana) ha plantejat la readecuació del nou marc jurÃdic de dominació, la reforma i la readaptació, després de 25 anys, dels mecanismes legals amb què s’ha anat dotant des de la desaparició formal de l'estat franquista. A hores d’ara, aquest resulta encara un procés inacabat: legitimat, dins dels parà metres de la democrà cia burgesa, el marc capitalista europeu mitjançant el referèndum, delimitats els marges de reforma de la Constitució Espanyola, l’últim pas per a completar el rogle dels canvis jurÃdics correspon a les reformes dels Estatuts. PropagandÃstic-publicitari al Principat, feble a les illes, virtual a Aragó i fantasmagòric al Páis Valencià . Aixà podrÃem resumir cadascun dels processos engegats.
Ens detindrem, però, en el cas del PaÃs Valencià .
La posició dels dos grans partits espanyols i espanyolistes està definida des de fa temps: el PSOE ja ha manifestat que no plantejarà un canvi dels sÃmbols (nom, llengua, himne, bandera...sense "adonar-se" que allò discutible no és la qüestió estètica, sinó la conceptual), aspecte que de tota manera que estarà disposat a discutir en funció dels rèdits electorals que li suposen. El PP, per la seua banda, té molta pressa, temerós que les reivindicacions i exigències de l’Estatut del Principat facen que al PaÃs Valencià la població no accepte un Estatut a la baixa. Vol tancar rà pidament la qüestió, passar de puntetes davant del més que possible greuge comparatiu que li suposaria solapar el procés de discussió d’ambdos estatuts. Mentrestant, juga a dues bandes, acceptant oficialment el dictà men de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la unitat del català , i promovent manifestacions ultres en la capital valenciana. L’etern joc de la dreta, embolicar la troca, crear confusió, retorna a València i a les comarques del seu voltant, aquesta vegada de la mà d’un grupuscle filofeixista de nom Coalición Valenciana i de padrins peperos.
Més enllà , però, de les estratègies que PP i PSOE puguen plantejar de cara a l’hipotètica reforma, es troba la crÃtica a l’existència mateixa de l’Estatut. I és que, des del mateix moment en què està supeditat a les disposicions de la Constitució Espanyola (i ara també de la Consitució Europea) i al vist-i-plau del govern i del Parlament espanyols, deixa de ser un instrument real d’autogovern. Com des de fa tres cents anys, sembla com si haguérem de demanar permÃs per fer allò que cregam convenient per al nostre paÃs.
Aixà doncs, la hipotètica reforma de l’Estatut que plantegen els grans partits institucionals només suposa consolidar un dels instruments de domini de l’oligarquia, mantenir l’actual estat de coses i adaptar-lo al segle XXI tot conservant els trets essencials: supeditació a Espanya, economia de mercat, divisió territorial i genocidi cultural.
Per la seua part, el progressisme nacionalista valencià ha optat per una via confusa. En efecte, Acció Cultural del PaÃs Valencià promou des de fa any i mig l’anomenat “Horitzó 2007â€?. Aquest projecte planteja, de fons, dues vessants; d’una banda, assegurar que els anomenats partits progressistes (Esquerra Unida, Bloc, PSOE) assumisquen de cara a la reforma de l’Estatut uns compromisos de mÃnims en tot allò que correspon als signes d’identitat, finançament, etc. De l’altra, anar configurant un gran pol electoral que puga fer front al PP en les eleccions autonòmiques del 2007.
Res se li pot retreure a ACPV. És una entitat sobirana i té tota la legitimitat per a plantejar qualsevol projecte polÃtic. Ara bé, és de justÃcia valorar i analitzar aquests moviments i extreure’n les conclusions que necessita l’Esquerra Independentista. I el cert és que l’Horitzó 2007 no suposa un avanç per als Països Catalans ni per al conjunt de la classe treballadora.
L’Horitzó 2007 planteja com a interlocutors els grans partits institucionals, oblidant la creació o la consolidació d’una base social ampla que puga tenir els seus propis instruments d’opinió, els seus propis mitjans d’expressió i les seues pròpies vies de canalització de plantejaments polÃtics. D’aquesta manera, les valencianes mai creixerem com a subjecte polÃtic i sempre estarem supeditades als dictà mens i interessos de les grans formacions electorals. Davant això, la única alternativa possible és la creació de xarxes de treball i lluita, la consolidació d’esperiències que, des de la base, puguen aglutinar els esforços i els interessos de les classes populars. La configuració, doncs, d’una Unitat Popular fonamentada en el treball de base diari i militant esdevé l’única forma possible d’anar canalitzant les lluites aïllades i sectorials en favor d’un moviment de masses interlocutor de si mateix.
Per a l’Esquerra Independentista, renunciar un poc és capitular molt davant uns aspectes que resulten fonamentals en la nostra condició de nació que vol alliberar-se i de classe que vol deixar de ser explotada. Cal doncs, definir els eixos estratègics irrenunciables amb els quals plantejar la nostra acció respecte a una reforma sustanciable dels Estatuts d’Autonomia, i que han de girar al voltant de:
• Unitat territorial. El PaÃs Valencià és un territori històric que forma part dels Països Catalans.
• Unitat de la llengua. El valencià és una variant de la llengua comuna a tots els Països Catalans: el català .
• Dret d’Autodeterminació. El poble català , com ve recollit en la Declaració Universal de drets Humans de 1948, té dret a decidir lliurement el seu futur.
• Socialisme. El capitalisme, com a sistema econòmic, suposa explotació, depredació i desigualtat. El poble català té dret a buscar vies alternatives que impliquen igualtat, justÃcia social i respecte al medi.
___________
Article del número de la Tanyada d'abril de 2005 |
Mira també:
http://www.endavant.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el paÃs a Espanya.
|
|
per Catalunya lliure |
04 abr 2005
|
|
La dessitjada unitat popular és demostra amb fets , i els fets demostren la manca de voluntat : procés de vinarós , C.E.I. , etc . |
|
Re: Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el paÃs a Espanya.
|
|
per maulet |
04 abr 2005
|
si et vas quedar a catalunya lliure, ja entenc que desconeixis el procès de vinaròs i la cei i els motius.
torna al planeta terra i ho entendras! |
|
Re: Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el paÃs a Espanya.
|
|
per rivo |
04 abr 2005
|
Molt parlar dels països catalans, i ni una trista paraula sobre el cas de la catalunya nord (ni a la introducció).
Realment creieu que sou una organització
nacional!
Hi ha més cosa
a part de barcelona!
(i València)
Urbanitas go home! |
|
Re: Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el paÃs a Espanya.
|
|
per xarlit |
04 abr 2005
|
Calma amb les crítiques, si la caguen com la caguem tots/es ja saps els hi envies un mail, o xerres amb ells a veure si els ajudes. I
ndymedia no és un lloc per xerrar de penes de l'EI, i les diferents estretegies i maneres de fer. Amb això no dic que estigui en contra del que dius. I sóc de Barcelona, però, conec el país, i és cert que calen fets i capacitat d'estretegia i d'analisis. Perquè anar quedant-se el marge de tot no és la millor estretegia per arribar a la resta de poble,si volem que la gent entengui les nostres propostes. |
|
Re: Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el paÃs a Espanya.
|
|
per Montse |
05 abr 2005
|
A aquest que firma com a catalunya lliure: i tant, que es demostren amb els fets, els reals, i Endavant es va oposar a la dissolució de la CEI, en contra del que va acabar passant per la voluntat d'altres agents.
La CEI que precisament s'havia creat de mutuu acord entre tots després que el procés de Vinaròs s'encallés quan es va arribar a un acord de mínims consensuat i una organització 'juvenil' es va fer enrere i es va negar a seguir posant condicions excloents.
A veure si parlem amb un mínim de coneixement, que per a desinformació ja hi ha la dels mitjans oficials.
El comentari d'en 'rivo' directament es desqualifica per si mateix, penós. |
|
Re: Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el paÃs a Espanya.
|
|
per Montse |
05 abr 2005
|
s'entén que falta una coma: "es va negar a seguir, posant condicions excloents".
perdoneu |
|
Re: Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el paÃs a Espanya.
|
|
per un |
05 abr 2005
|
|
'rivo', el text diu prou clar que parla del cas del país valencià, o és que critiquem sense ni llegir els textos? |
|
Re: Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el paÃs a Espanya.
|
|
per OmnÃvorRural |
05 abr 2005
|
Montse, Endavant es va adormir -literalment- el dia de la dissolució de la CEI on se suposa que havia de presentar una proposta. I expliquen uns ocellets que no hi havia forma que ningú agafés un telèfon a el matí, les 11 o les 12 de dissabte és massa d'hora pel Poble Treballador Català. Ja ho deus saber, però sembla que això no és rellevant explicar-li a la gent però si que et pots permetre de carregar-te als demés. No vull imaginar que es dirà al cap de 4 anys
Sempre podem seguir pensant que una organització juvenil (la única que es defineix com a organització juvenil) és el únic problema
Merda de Cainites |
|
|
