Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el país a Espanya.
04 abr 2005
Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el país a Espanya.
organitzat.gif
En els darrers temps, hem viscut i patit als Països Catalans la celebració dels 25 anys de Constitució Espanyola i les tímides propostes de reforma d'aquesta, la celebració del referèndum dâaprovació de la Constitució Europea, així com els projectes de reforma dels Estatuts dâAutonomia. Resulta evident, observant-ho tot plegat, que lâoligarquia (en totes les seues sucursals: europea, espanyola o catalana) ha plantejat la readecuació del nou marc jurídic de dominació, la reforma i la readaptació, després de 25 anys, dels mecanismes legals amb què sâha anat dotant des de la desaparició formal de l'estat franquista. A hores dâara, aquest resulta encara un procés inacabat: legitimat, dins dels paràmetres de la democràcia burgesa, el marc capitalista europeu mitjançant el referèndum, delimitats els marges de reforma de la Constitució Espanyola, lâúltim pas per a completar el rogle dels canvis jurídics correspon a les reformes dels Estatuts. Propagandístic-publicitari al Principat, feble a les illes, virtual a Aragó i fantasmagòric al Páis Valencià. Així podríem resumir cadascun dels processos engegats.

Ens detindrem, però, en el cas del País Valencià.

La posició dels dos grans partits espanyols i espanyolistes està definida des de fa temps: el PSOE ja ha manifestat que no plantejarà un canvi dels símbols (nom, llengua, himne, bandera...sense "adonar-se" que allò discutible no és la qüestió estètica, sinó la conceptual), aspecte que de tota manera que estarà disposat a discutir en funció dels rèdits electorals que li suposen. El PP, per la seua banda, té molta pressa, temerós que les reivindicacions i exigències de lâEstatut del Principat facen que al País Valencià la població no accepte un Estatut a la baixa. Vol tancar ràpidament la qüestió, passar de puntetes davant del més que possible greuge comparatiu que li suposaria solapar el procés de discussió dâambdos estatuts. Mentrestant, juga a dues bandes, acceptant oficialment el dictàmen de lâAcadèmia Valenciana de la Llengua sobre la unitat del català, i promovent manifestacions ultres en la capital valenciana. Lâetern joc de la dreta, embolicar la troca, crear confusió, retorna a València i a les comarques del seu voltant, aquesta vegada de la mà dâun grupuscle filofeixista de nom Coalición Valenciana i de padrins peperos.

Més enllà, però, de les estratègies que PP i PSOE puguen plantejar de cara a lâhipotètica reforma, es troba la crítica a lâexistència mateixa de lâEstatut. I és que, des del mateix moment en què està supeditat a les disposicions de la Constitució Espanyola (i ara també de la Consitució Europea) i al vist-i-plau del govern i del Parlament espanyols, deixa de ser un instrument real dâautogovern. Com des de fa tres cents anys, sembla com si haguérem de demanar permís per fer allò que cregam convenient per al nostre país.

Així doncs, la hipotètica reforma de lâEstatut que plantegen els grans partits institucionals només suposa consolidar un dels instruments de domini de lâoligarquia, mantenir lâactual estat de coses i adaptar-lo al segle XXI tot conservant els trets essencials: supeditació a Espanya, economia de mercat, divisió territorial i genocidi cultural.

Per la seua part, el progressisme nacionalista valencià ha optat per una via confusa. En efecte, Acció Cultural del País Valencià promou des de fa any i mig lâanomenat âHoritzó 2007â?. Aquest projecte planteja, de fons, dues vessants; dâuna banda, assegurar que els anomenats partits progressistes (Esquerra Unida, Bloc, PSOE) assumisquen de cara a la reforma de lâEstatut uns compromisos de mínims en tot allò que correspon als signes dâidentitat, finançament, etc. De lâaltra, anar configurant un gran pol electoral que puga fer front al PP en les eleccions autonòmiques del 2007.

Res se li pot retreure a ACPV. Ãs una entitat sobirana i té tota la legitimitat per a plantejar qualsevol projecte polític. Ara bé, és de justícia valorar i analitzar aquests moviments i extreureân les conclusions que necessita lâEsquerra Independentista. I el cert és que lâHoritzó 2007 no suposa un avanç per als Països Catalans ni per al conjunt de la classe treballadora.

LâHoritzó 2007 planteja com a interlocutors els grans partits institucionals, oblidant la creació o la consolidació dâuna base social ampla que puga tenir els seus propis instruments dâopinió, els seus propis mitjans dâexpressió i les seues pròpies vies de canalització de plantejaments polítics. Dâaquesta manera, les valencianes mai creixerem com a subjecte polític i sempre estarem supeditades als dictàmens i interessos de les grans formacions electorals. Davant això, la única alternativa possible és la creació de xarxes de treball i lluita, la consolidació dâesperiències que, des de la base, puguen aglutinar els esforços i els interessos de les classes populars. La configuració, doncs, dâuna Unitat Popular fonamentada en el treball de base diari i militant esdevé lâúnica forma possible dâanar canalitzant les lluites aïllades i sectorials en favor dâun moviment de masses interlocutor de si mateix.

Per a lâEsquerra Independentista, renunciar un poc és capitular molt davant uns aspectes que resulten fonamentals en la nostra condició de nació que vol alliberar-se i de classe que vol deixar de ser explotada. Cal doncs, definir els eixos estratègics irrenunciables amb els quals plantejar la nostra acció respecte a una reforma sustanciable dels Estatuts dâAutonomia, i que han de girar al voltant de:

⢠Unitat territorial. El País Valencià és un territori històric que forma part dels Països Catalans.
⢠Unitat de la llengua. El valencià és una variant de la llengua comuna a tots els Països Catalans: el català.
⢠Dret dâAutodeterminació. El poble català, com ve recollit en la Declaració Universal de drets Humans de 1948, té dret a decidir lliurement el seu futur.
⢠Socialisme. El capitalisme, com a sistema econòmic, suposa explotació, depredació i desigualtat. El poble català té dret a buscar vies alternatives que impliquen igualtat, justícia social i respecte al medi.

___________

Article del número de la Tanyada d'abril de 2005
Mira també:
http://www.endavant.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el país a Espanya.
04 abr 2005
La dessitjada unitat popular és demostra amb fets , i els fets demostren la manca de voluntat : procés de vinarós , C.E.I. , etc .
Re: Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el país a Espanya.
04 abr 2005
si et vas quedar a catalunya lliure, ja entenc que desconeixis el procès de vinaròs i la cei i els motius.
torna al planeta terra i ho entendras!
Re: Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el país a Espanya.
04 abr 2005
Molt parlar dels països catalans, i ni una trista paraula sobre el cas de la catalunya nord (ni a la introducció).

Realment creieu que sou una organització
nacional!

Hi ha més cosa
a part de barcelona!
(i València)

Urbanitas go home!
Re: Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el país a Espanya.
04 abr 2005
Calma amb les crítiques, si la caguen com la caguem tots/es ja saps els hi envies un mail, o xerres amb ells a veure si els ajudes. I
ndymedia no és un lloc per xerrar de penes de l'EI, i les diferents estretegies i maneres de fer. Amb això no dic que estigui en contra del que dius. I sóc de Barcelona, però, conec el país, i és cert que calen fets i capacitat d'estretegia i d'analisis. Perquè anar quedant-se el marge de tot no és la millor estretegia per arribar a la resta de poble,si volem que la gent entengui les nostres propostes.
Re: Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el país a Espanya.
05 abr 2005
A aquest que firma com a catalunya lliure: i tant, que es demostren amb els fets, els reals, i Endavant es va oposar a la dissolució de la CEI, en contra del que va acabar passant per la voluntat d'altres agents.

La CEI que precisament s'havia creat de mutuu acord entre tots després que el procés de Vinaròs s'encallés quan es va arribar a un acord de mínims consensuat i una organització 'juvenil' es va fer enrere i es va negar a seguir posant condicions excloents.

A veure si parlem amb un mínim de coneixement, que per a desinformació ja hi ha la dels mitjans oficials.

El comentari d'en 'rivo' directament es desqualifica per si mateix, penós.
Re: Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el país a Espanya.
05 abr 2005
s'entén que falta una coma: "es va negar a seguir, posant condicions excloents".

perdoneu
Re: Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el país a Espanya.
05 abr 2005
'rivo', el text diu prou clar que parla del cas del país valencià, o és que critiquem sense ni llegir els textos?
Re: Davant la reforma dels estatuts: Avançar en la construcció de la Unitat Popular o lliurar el país a Espanya.
05 abr 2005
Montse, Endavant es va adormir -literalment- el dia de la dissolució de la CEI on se suposa que havia de presentar una proposta. I expliquen uns ocellets que no hi havia forma que ningú agafés un telèfon a el matí, les 11 o les 12 de dissabte és massa d'hora pel Poble Treballador Català. Ja ho deus saber, però sembla que això no és rellevant explicar-li a la gent però si que et pots permetre de carregar-te als demés. No vull imaginar que es dirà al cap de 4 anys

Sempre podem seguir pensant que una organització juvenil (la única que es defineix com a organització juvenil) és el únic problema

Merda de Cainites
Sindicat