|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: altres temes |
|
¿A quién prefieres como un santo?
|
|
|
per Wilfredo Gutiérrez |
03 abr 2005
|
|
SI YO TUVIESE QUE CONTESTAR LA PREGUNTA ¿A QUIÉN PREFIERES COMO UN SANTO – KZROL WOJTYLA O ARNULFO ROMERO? DISCÚLPAME POR NO VACILAR... |
Todo en la vida es un asunto de preferencia. Nos guste o no, no podemos escapar nuestros sesgos. La falacia serÃa autoconsiderarnos cien por ciento objetivos o neutrales. El presente texto aborda una pregunta envolviendo una respuesta que por supuesto deberÃa ser una escogencia o una forma de determinación de mi parte.
Vamos al grano. Lo que quiero preguntar es lo siguiente: ¿A QUIÉN PREFIERES COMO UN SANTO – KZROL WOJTYLA O ARNULFO ROMERO? La pregunta está abierta para cualquiera, no importa sus credos. Lo que importa es la racionalidad, la creencia, la fe, o lo que sea que sirva de justificación detrás de tu decisión o tus percepciones o acciones. Éso es lo que importa.
Yo supongo que una gran mayorÃa en el mundo podrÃa escoger al Sumo PontÃfice como el más digno de Santidad. [Me disculpo porque en este momento que estoy escribiendo me he enterado que el Papa acaba de morir y este texto podrÃa parecer una coincidencia ingrata. Espero que descanse en paz]. Otros, para no meterse en lÃos, podrÃan responder que los dos, tanto Romero como el pontÃfice son merecedores de un proceso de Santidad. Otros, junto conmigo, podrÃan decidirse por el padre Romero. Y finalmente, otros podrÃan optar por ninguno o decir que no les importa, etc. Como sea tu respuesta, allà siempre habrá un asunto de preferencia. Pero como dije antes, lo que importa es el tipo de justificación de tus decisiones.
Voy a discutir mis razones ¿Por qué? mi respuesta se inclinarÃa más a favor del padre Romero que del pontÃfice. Debo decir en principio que yo no estoy preparado para creer el argumento que los dos dignatarios eclesiásticos son igualmente merecedores de la Santidad. Además, ¿Por qué tendrÃa yo que creer ese argumento si ni siquiera los mismos altos prelados del Vaticano podrÃan ponerse de acuerdo para creerlo?
Un reporte reciente de Los Angeles Times titulado “Assassinated Archbishop to Join Beatification Path,� por ejemplo, dice que algunos oficiales del Vaticano, incluyendo algunos prelados latinoamericanos, han presentado “UNA FUERTE RESISTENCIA� en cuanto al proceso de haciendo al padre Romero un santo. La razón principal que ellos aducen para oponerse es que “EL ARZOBISPO [ROMERO] FUE ASESINADO POR SUS CREENCIAS POL�TICAS Y NO PORQUE ÉL ERA UN SACERDOTE.� Como podemos ver, tal argumento le sirve a estos Señores para justificar su preferencia y oponerse a la beatificación del arzobispo.
ESE ARGUMENTO, sin embargo, y lamentablemente, A M� NO ME CONVENCE PARA ACEPTARLO. Es mi entendimiento que el padre Romero vivió, luchó, y murió por los pobres de El Salvador durante los años ochenta. Y por haber defendido la causa del pueblo y de los pobres, el orden imperante le colgó los membretes de “izquierdista,� “marxista� y “comunista,� y por último lo mató.
Supongamos que Juan Pablo II hubiese muerto en el atentado contra su vida en Mayo de 1981. Si ese fuera el caso, uno podrÃa argumentar también que habrÃa sido asesinado “POR SUS CREENCIAS POLÃ?TICAS Y NO PORQUE ÉL ERA EL PAPA.â€? No dirÃamos que lo mataron por “marxistaâ€? o “comunista,â€? sino porque era un lÃder “conservadorâ€? y “reaccionarioâ€? de la iglesia católica y defensor del orden capitalista establecido. ¿CUAL ES LA DIFERENCIA? El atentado contra su vida es sólo una indicación que el pontÃfice era también poseedor de ideas y posiciones polÃticas.
PERO MIRÉMOSLO DESDE OTRO Ã?NGULO. Monseñor Vincenzo Paglia del vaticano ha hecho un especial trabajo en defender y postular a Romero al proceso de Santidad. Paglia ha dicho que las enseñanzas de Romero eran RELIGIOSAS EN NATURALEZA, que habÃa sido exonerado de acusaciones de marxista, y que habÃa sido SU EVANGELIO lo que le habÃa empujado a él a hablar en favor del pueblo y de los pobres.
En este contexto, es instructivo recordar la postura de Juan Pablo II cuando llegó a Nicaragua por el año de 1983 y habló a las multitudes en Managua. Lo que es crucial para recordar de esta ocasión es que el pontÃfice SE NEGÓ A HACER UNA ORACIÓN por los 17 nicaragüenses que habÃan sido asesinados por la contrarevolución unos pocos dÃas antes de su visita al paÃs. Era una oración que el pueblo se la pedÃa a gritos y con pancartas, pero el pontÃfice no lo hizo. ¿Alguien me puede explicar EN QUÉ SENTIDO esta postura del Papa de negar una oración por aquellos muertos constituye una enseñanza “RELIGIOSA EN NATURALEZAâ€??
¿EN QUÉ SENTIDO puedo yo creer que era su evangelio, y no su posición polÃtica, lo que le habÃa empujado a negarse a dar aquella oración? ¿Será que aquellas vÃctimas asesinadas por los Contras, quizá por ser Sandinistas, no tenÃan derecho a lo que el pontÃfice entendÃa por “salvaciónâ€?? Para mÃ, la cuestión es simple: Lo que explica la postura del Papa ERA SU POSICIÓN POLÃ?TICA que se inclinaba a favor de la polÃtica de Ronald Reagan y los contrarrevolucionarios somocistas llamados “luchadores de la libertadâ€? (“freedom fightersâ€?). Era su posición polÃtica lo que le empujó a sumarse al coro de posiciones de agresión imperialista de Estados Unidos contra Nicaragua, incluyendo las posturas reaccionarias de prelados Nicaragüenses como Miguel Obando y Bravo.
¿Dónde estaba en este evento histórico el evangelio “religioso en naturalezaâ€? del pontÃfice? Tal vez sólo Dios lo sabe.
Asà que, si yo tuviese que contestar la pregunta: ¿A quién prefieres como un santo – Kzrol Wojtyla o Arnulfo Romero? discúlpame por no vacilar: el padre Romero.
--Wilfredo Gutiérrez
----------/ |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: No ReLiGiOn
|
|
per SR DEL CARMEL |
03 abr 2005
|
En aquest article analitzarem els editorials que els diaris publicats a Barcelona van dedicar al ple extraordinari del Parlament sobre el Carmel. Durant aquest ple, celebrat el 24 de febrer, el president de la Generalitat va al·ludir al suposat cobrament d'un 3% de comissió en l'obra pública per part dels governs de CiU.
1. El Mundo
EM titula l'editorial "El fin del oasis político catalán" i el comença amb la mateixa idea:
El oasis político catalán va camino de desaparecer, si es que no ha desaparecido ya definitivamente. El hundimiento del túnel del Carmelo ha provocado la crisis política y social más importante de los últimos años, tanto por el hecho en sí -cientos de personas han perdido sus casas- como por la penosa gestión del tripartito. La comparecencia del conseller Joaquim Nadal ante el pleno del Parlamento catalán tenía como objetivo poner un punto y aparte en el desgaste sufrido por el Gobierno autonómico, pero lo sucedido ayer en la sesión sólo sirvió para empeorar aún más las cosas.
El paràgraf conté dues idees: la desaparició, ni que sigui progressiva, de l'oasi català i l'empitjorament de la crisi del Carmel arran de la intervenció de Joaquim Nadal.
El segon paràgraf se centra en les dimissions que anuncia Joaquim Nadal i en la resposta de l'oposició parlamentària:
Nadal se presentó ante la Cámara con las dimisiones del director general de Puertos y Transportes y del presidente de la empresa GISA, encargada de las obras públicas. Sin embargo, el conseller proclamó que no deberían haber dimitido porque no son responsables del hundimiento del túnel. Lo cual es una argumentación ciertamente llamativa que la oposición le recriminó con toda la razón. Tanto CiU como el PP censuraron que el tripartito no asuma la responsabilidad del desastre. Es verdad que el planteamiento de las obras comenzó con el Gobierno de Pujol, pero quien las aprobó definitivamente fue el de Maragall.
Pel que fa a les dimissions, EM es fa ressò de l'argument de CiU i PP quan afirma que "la oposición le recriminó con toda la razón" la idea de Nadal que els dimissionaris no eren els culpables dels esvorancs del Carmel.
El tercer paràgraf se centra en la gestió de la crisi:
En cuanto a la gestión de la crisis, los errores han sido clamorosos y han servido para poner al descubierto las contradicciones que atenazan al Gobierno catalán. El conseller en cap, de ERC, que tiene encomendada la labor de coordinación, ha desaparecido del mapa. Los independentistas se llaman andana sobre cualquier cosa que afecte a la gestión. Su portavoz parlamentario dijo ayer que ERC "pedirá responsabilidades políticas a la Generalitat". O sea, que se las pedirán a sí mismos.
Així, EM critica la gestió del govern de la Generalitat i assenyala que ha consistit en "errores [...] clamorosos". A més, aquests errors han evidenciat les contradiccions del govern tripartit. Per acabar, critica la intervenció del portaveu d'ERC.
El quart paràgraf fa referència a les intervencions de Pasqual Maragall:
Lo más grave, sin embargo, llegó cuando Maragall -ante el acoso de Artur Mas- salió a la palestra y perdió los nervios, acusando a CiU, nada más y nada menos, que de cobrar comisiones del 3% sin presentar ninguna prueba. Durante unos minutos, la política catalana se paseó por el abismo, ya que el portavoz nacionalista amenazó con retirarse de la ponencia de reforma del Estatuto si el presidente no retiraba sus palabras. El interpelado rectificó para bochorno de todo el mundo, incluidos los vecinos del Carmelo que asistían a la sesión.
L'editorial d'EM fa tres referències negatives per a Maragall: "perdió los nervios", "sin presentar prueba alguna" i "para bochorno de todos". A més, fa referència implícita a la fi de l'oasi català a "Durante algunos minutos, la política catalana se paseó por el abismo".
Pel que fa a la intervenció d'Artur Mas, EM la qualifica d'amenaçant (amenazó).
EM dedica el paràgraf final comenta a allò que ha de fer Maragall després de les seves paraules al Parlament:
Es comprensible que Maragall ande nervioso, sobre todo con la clase de socios que tiene, pero la enormidad de su acusación en sede parlamentaria tiene pocos precedentes, si es que tiene alguno. Sus palabras no constarán en acta, pero lo que dijo dicho está. Si le consta que CiU cobró comisiones, tiene que denunciarlo con las pruebas por delante. Y si fue un calentón, que pida disculpas. Sólo lleva un año y medio en el puesto. Poco tiempo para perder los papeles de forma tan estrepitosa.
Per EM, les paraules de Maragall sobre el 3% suposen una acusación i remarca la importància de les paraules del president de la Generalitat: "la enormidad de la acusación en sede parlamentaria tiene pocos precedentes, si es que tiene alguno". De passada, aprofita l'ocasió per criticar ERC i ICV.
En resum, l'editorial d'EM critica Maragall i Nadal i al·ludeix a la fi (propera) de l'oasi català.
2. El Periódico de Catalunya
EPC titula "El 3% surt a la llum". Cal recordar que el dia 24, el dia del ple, el diari del Grupo Zeta va dedicar un editorial a parlar del 3% de manera implícita. Per exemple, el titular "si aflorés el 3% de la veritat sobre el Carmel..." amb un resum que afirma que "El Carmel ha de posar al seu lloc tant el passat com el futur de l'obra pública a Catalunya." És a dir, hi ha una relació implícita entre el 3% i l'obra pública catalana.
Tot això lliga amb el final de l'editorial:
Hi ha hagut defectes en el procés de construcció.
S'ha de determinar si l'estalvi econòmic en materials i en elements de seguretat respon a negligències professionals, o al fet que possibles comissions il·lícites inicials o subcontractacions abusives han desviat de l'obra part dels diners necessaris per efectuar-la correctament.
Arriba l'hora d'investigar, per exemple, si tot el que es diu a Catalunya sobre el destí del 3% dels diners de les obres públiques adjudicades anys enrere ha acabat influint en el gruix dels encofrats o en el nombre de prospeccions de l'obra del Carmel.
En aquest fragment apareixen dues al·lusions a irregularitats amb l'obra pública: "comissions il·licites inicials" i "el destí del 3%". En tots dos casos, els receptors implícits són els governs de Convergència i Unió.
El titular del 25 de febrer explicita el 3% en dir que surt a la llum aquest percentatge. Aquest dia, l'implícit es fa explícit: els governs de CiU cobraven el 3% de comissió en les obres públiques.
En començar l'editorial, EPC parla de les decisions preses pel govern tripartit:
El Govern va concedir ahir al Parlament dimissions de nivell intermedi per l'enfonsament del Carmel, va anunciar mesures contra les empreses que dirigien i construïen la línia 5 del metro i va atribuir greus responsabilitats polítiques a l'anterior Executiu de CiU.
En el mateix paràgraf, EPC esmenta, partint de les paraules de Joaquim Nadal, les causes dels esvorancs del Carmel:
Segons el conseller Joaquim Nadal, el gros de les causes del desastre recau en el model d'execució de l'obra pública heretat de l'etapa de Pujol. Un sistema sense control efectiu del Govern sobre la qualitat, la seguretat i els canvis. I amb adjudicacions fetes de forma discutible.
I el primer paràgraf acaba així:
Nadal no va concretar aquesta acusació [adjudicacions discutibles], però sí que ho va fer el president Pasqual Maragall, al dir que el problema de CiU era "el 3%". Així al·ludia al secret conegut per tothom que les comissions a CiU eren presumptament condició necessària per obtenir contractes d'obra pública en aquella etapa.
Segons EPC, Maragall va fer una acusació als governs de CiU: cobraven el 3% de comissió en les obres públiques. I, afegeix, aquesta acusació era de domini públic: "secret conegut per tothom". Justament aquest sintagma anterior invalida l'ús posterior de l'adverbi presumptament, atès que si la "condició necessària" no era real, aleshores no hi hauria hagut un "secret conegut per tothom". A més, des d'un punt de vista discursiu, l'adverbi presumptament no lliga amb el titular de l'editorial: "El 3% surt a la llum". L'ús de la presumpció d'innocència és, com hem vist en altres casos, merament retòrica.
El segon paràgraf, i darrer, de l'editorial és el següent:
És una acusació tan greu que no s'ha d'aparcar ni tan sols davant la insinuació feta per Artur Mas que CiU sabotejarà la reforma del Estatut si s'hi aprofundeix. Davant d'això, una comissió d'investigació que faci impossibles els pactes de silenci és més necessària que mai. Perquè una de les lliçons del Carmel és comprovar que car que pot sortir assumir un relleu sense aclarir i reformar els vicis del passat.
Pel que fa a la intervenció d'Artur Mas, EPC diu que CiU insinua que sabotejarà la reforma de l'Estatut si s'investiga el suposat cobrament de comissions il·lícites.
També podem trobar-hi la idea d'un mal funcionament de l'adjudicació de l'obra pública a la darrera oració, on es parla d'"aclarir i reformar els vicis del passat". A més, indirectament, hi ha una crítica a l'actual govern perquè no ha aclarit què va passar durant els governs de CiU i perquè no ha reformat la manera d'adjudicar l'obra pública.
A més a més, el paràgraf comença amb la idea que cal arribar fins al final mitjançant una "comissió d'investigació que faci impossibles els pactes de silenci".
Per acabar, el resum de l'editorial afirma que "La revisió del model d'adjudicació de l'obra pública catalana no ha de ser només tècnica, sinó ètica." En introduir l'ètica en el discurs sobre la reforma del model d'adjudicació pública EPC remarca que "l'ètica" no era present en el model d'adjudicació de l'obra pública de CiU. A més, aquesta idea queda remarcada per l'estructura "no [...] només, sinó".
En resum, EPC es fixa en el 3% de comissió com una de les causes explicatives de l'esvoranc del Carmel, critica el model d'adjudicació de l'obra pública dels governs de CiU i en demana una revisió per part del govern actual. S'ha de remarcar que en cap moment no critica les intervencions de Maragall i Nadal.
3. Avui
L'Avui titula "Massa foscor al final del túnel" on hi ha al·lusió evident a l'origen dels esvorancs del Carmel. A més, juga metafòricament amb la foscor dels túnels en dir que hi ha "massa foscor". Però, a més, situa la foscor al final del túnel, on ha d'haver-hi, com a mínim, una mica de claror (cada vegada més gran a mesura que s'arriba a la sortida).
L'editorial comença assenyalant que la superposició de debats no ajuda a aclarir les causes que provocaren els esvorancs del Carmel:
La primera jornada del ple monogràfic del Parlament sobre l'accident a les obres de construcció de la línia 5 al barri del Carmel no ha resolt les principals incògnites del cas i, en canvi, ha servit per obrir-ne moltes altres, que van des del conjunt de la contractació de l'obra pública a Catalunya fins a l'aprovació de l'Estatut. Aquesta superposició de dos debats, el de l'accident que ha obligat a desallotjar més d'un miler de veïns del Carmel i el de la manera de gestionar, abans i ara, les obres públiques, no ha ajudat gens a aclarir el que hi ha passat, tal com demanen amb tota justícia els veïns afectats.
A continuació, l'Avui analitza la intervenció inicial de Joaquim Nadal:
El conseller Joaquim Nadal, responsable del departament de Política Territorial i Obres Públiques, va fer servir ahir la seva intervenció inicial per exposar la seqüència dels fets, però es va negar a designar-ne els culpables, ja que s'ha iniciat un procediment penal. Pel que fa a les causes, va assegurar que no n'hi havia una de clara i va inculpar el sistema de gestió d'obres de l'anterior govern per dir que els responsables eren "tots i ningú". Amb aquesta base d'anàlisi va presentar les seves propostes de solució: va solemnitzar en seu parlamentària el manteniment de l'operatiu de suport als afectats quan el tema deixi d'ocupar les primeres planes dels diaris. Sens dubte, aquest és el millor resultat que van obtenir ahir els veïns del debat parlamentari. Quedarà en el llibre de sessions i no hi ha motiu per pensar que no ho complirà. També va anunciar la paralització de les obres de la línia 5, la suspensió de tots els contractes amb les empreses que han intervingut en el projecte, la direcció i l'execució de les obres, i la reforma integral de l'empresa GISA -encarregada de la gestió de l'obra pública de la Generalitat de Catalunya-. A més, Nadal va dir que acceptava dues dimissions dins del seu departament: la del director general de Ports i Transports, Jordi Julià, i la del president de GISA, Ramon Serra. Però, malgrat la insistència dels altres grups parlamentaris, els de l'oposició i alguns del govern, no va donar resposta a dues qüestions clau i que queden al marge de la investigació judicial. La primera fa referència a la seva reiterada expressió que en aquest cas pagaven "justos" per "pecadors", en al·lusió a Julià i Serra, a la vegada que reconeixia que el primer havia signat la modificació del projecte i la seva adjudicació el mateix dia, com establia el manual de GISA elaborat per l'anterior govern. Si això va ser així, ¿en virtut de quin criteri polític es va dur fins a aquest extrem la "continuïtat institucional"? Per què el mateix conseller va establir que un just pagava per un pecador per una decisió administrativa que no havia influït directament, sinó "remotament", en l'accident? Qui eren, per tant, els pecadors? D'altra banda, el conseller Nadal tampoc va acabar d'aclarir per quines raons en 48 hores es van donar dues ordres contradictòries als veïns, primerament per tornar i després per marxar.
Deixant de banda altres afirmacions del text, l'editorial manté que Nadal no va donar dues respostes claus: no va explicar perquè pagaven justos per pecadors ni va explicar per què es van donar dues ordres contradictòries en 48 hores.
A continuació, l'Avui escriu que:
El conseller Nadal va canviar ahir clarament d'estratègia respecte a la seva primera compareixença al Parlament des de la crisi del Carmel. Com a resum, de la seva intervenció se'n desprèn que les primeres -i en certa manera, principals- responsabilitats de l'accident correspondrien a l'anterior govern de CiU, mentre que la justícia hauria de determinar-ne les culpes. Aquesta manera de plantejar el problema fa més necessària que mai una comissió d'investigació, que hauria de tenir una important dimensió tècnica, però també un control parlamentari.
És a dir, l'Avui està a favor d'una comissió d'investigació política i tècnica. A més, comenta que Nadal situa les responsabilitats primeres de l'accident en els governs de CiU.
Tot seguit reproduïm el darrer fragment de l'editorial:
Sobretot per reprendre una qüestió aparentment lateral, que va derivar ahir en un dels episodis d'irresponsabilitat política més greus que ha viscut la cambra de representació popular. Les contínues insinuacions que abans-d'ahir el president Maragall i ahir el mateix conseller Nadal van fer sobre presumptes irregularitats dels governs de CiU en la gestió de l'obra pública van derivar en un debat a peu dret amb el líder de l'oposició Artur Mas, que va aconseguir que la màxima autoritat de Catalunya deixés anar una frase a l'hemicicle que ressonarà durant mesos: "Vostès tenen un problema que es diu 3 per cent". Tothom va entendre, sense que s'arribés a dir mai explícitament, que es referia a presumptes comissions per l'adjudicació de l'obra pública. Una afirmació així és insensata, tot i que tampoc no va resultar gaire constructiu que després Mas li demanés que la retirés per salvar l'Estatut i el president ho acceptés sense desmentir-ho. Aquest debat críptic i la manera de resoldre'l no serveix per a res si l'assumpte no es reprèn als tribunals o en una comissió d'investigació. S'hi havia d'arribar així? Els veïns del Carmel no s'ho mereixien.
L'Avui qualifica les paraules de Maragall (i de Nadal) dels darrers dies d'insinuacions. A més, qualifica el creuament d'intervencions de Maragall i Mas, del qual diu que fou un "debat críptic", com "un dels episodis d'irresponsabilitat política més greu" dels que ha viscut el Parlament. I considera insensates les paraules del president de la Generalitat sobre les presumptes comissions il·legals cobrades per CiU.
En resum, l'Avui es mostra crític amb el govern tripartit perquè no ha aclarit les causes dels esvorancs i amb les intervencions de Joaquim Nadal i de Pasqual Maragall.
4. El País
EP titula "El Carmel y el 3%" i comença de la manera següent l'editorial:
El Parlamento catalán solemnizó ayer la extendida sospecha sobre una corrupción generalizada en la adjudicación de obras públicas de Cataluña. Durante el pleno sobre el desastre del Carmel, el presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, imputó a los anteriores gobiernos de CiU el cobro de comisiones ilegales del 3%. Ésta es una acusación muy grave que no se puede lanzar sin pruebas y que obliga a quien la formula a dirigirse a los tribunales. La respuesta del líder convergente, Artur Mas, derivó hacia el territorio del chantaje político: o retiraba la imputación o daba por terminado el consenso alrededor del nuevo Estatuto. El presidente catalán culminó la cadena de despropósitos retirando la acusación, con el argumento de que la reforma estatutaria es lo más importante. Después de la frivolidad de acusar sin pruebas, la de aceptar un mercadeo público entre una reforma legal y una cuestión de moralidad pública.
La primera oració és força directa: EP afirma que "se solemnizó la extendida sospecha sobre una corrupción generalizada" en l'adjudicació de l'obra pública catalana.
Posteriorment, EP critica les paraules del president Maragall: manté que són "una acusación muy grave que no se puede lanzar sin pruebas" i, més endavant, remarca "la frivolidad de acusar sin pruebas".
A continuació, l'editorial se centra en la intervenció d'Artur Mas, que qualifica de propera al "chantaje político".
Les dues darreres idees del paràgraf tenen a veure amb el fet que Maragall "culminó la idea de despropósitos" en retirar l'acusació del 3% per tal de no interferir en la reforma de l'Estatut i amb l'acceptació d'"un mercadeo público". D'aquesta manera, EP critica les intervencions del president de la Generalitat.
El paràgraf següent és aquest:
Esta salida de Maragall ha neutralizado los efectos positivos de la comparecencia del consejero de Obras Públicas, Joaquim Nadal, y de la batería de medidas que ofreció para atajar la crisis del Carmel. De su relato se deduce una verosímil responsabilidad compartida y sucesiva entre el Gobierno de CiU, que inició la obra con un "clamoroso vacío de documentación", y el tripartito, que la continuó dando por buena esa mala herencia y sin apenas cambiar métodos ni responsables. El hundimiento del túnel tuvo, según su versión, varias concausas: el mal método constructivo, las continuas variaciones de la obra sin las preceptivas aprobaciones y la falta de refuerzos en el túnel. Pero no documentó su tesis de que la restricción financiera primase sobre la seguridad ni lanzó un verdadero mea culpa por la opacidad informativa.
En aquest paràgraf EP valora positivament la intervenció de Joaquim Nadal i ofereix la versió del conseller sobre l'enfonsament. Tanmateix, en la darrera oració critica Nadal perquè no va demostrar que el pagament de comissions hagués afectat la seguretat de l'obra. També el critica per l'opacitat informativa.
L'editorial acaba així:
Nadal dio a conocer su aceptación de dos dimisiones de sendos altos cargos, la rescisión de los contratos de las cinco empresas implicadas en la obra, la presentación de demandas judiciales contra ellas, una reforma del sistema de concursos y de adjudicaciòn y una reestructuración de la empresa pública Gisa. No está mal. Pero no anula la apertura de una comisión de investigación que actúe con profesionalidad e independencia. Esto es, no debería ser una mera prolongación de la representación parlamentaria, porque se convertiría en un pim-pam-pum entre los dos grupos mayoritarios. Esta comisión tiene ahora una tarea adicional ineludible: investigar si efectivamente en Cataluña se ha venido cobrando a los adjudicatarios de obras públicas una comisión del 3%.
La intervenció de Nadal és el focus d'atenció en la primera oració d'aquest pàragraf. EP afirma que tot plegat "No està mal". EP, tanmateix, vol més conseqüències. L'inici amb la conjunció adversativa Però de l'oració següent remarca la idea que EP vol alguna cosa més: vol una comissió d'investigació.
L'editorial acaba amb la petició que s'investigui si efectivamente hi ha hagut el cobrament de comissions il·legals per part dels governs de CiU.
5. El Punt
El Punt titula "El Carmel vol solucions i no lamentables picabaralles polítiques". En fer que El Carmel aparegui com a subjecte de l'oració, el titular d'El Punt focalitza l'atenció en els veïns del Carmel i no pas en el debat polític. L'opinió sobre el debat polític , que apareix en el titular ("lamentables picabaralles politiques"), reapareix a la primera oració:
El ple que el Parlament de Catalunya va dedicar ahir monogràficament a la crisi del Carmel, -i que continuarà avui- es va convertir en un lamentable espectacle polític.
Segons El Punt, el debat va esdevenir "un lamentable espectacle polític", originat, com veurem tot seguit, per la intervenció de Pasqual Maragall:
Amb la frase "vostès tenen un problema, i es diu 3 per cent", dirigida a Artur Mas, Pasqual Maragall va acusar CiU de cobrar comissions de les empreses a qui adjudicava obres públiques durant els anys que va governar. L'afirmació conté un grau d'irresponsabilitat impropi d'un president de la Generalitat: per una banda, perquè va fer una greu acusació sense aportar cap prova.
El Punt afirma que Maragall "va fer una greu acusació sense aportar cap prova", fet que comporta "un grau d'irresponsabilitat impropi d'un president de la Generalitat". Així doncs, El Punt critica durament Maragall.
A continuació, El Punt remarca les conseqüències de les paraules del president Maragall:
Per molt que posteriorment es retractés, Maragall té ara l'obligació de presentar proves irrefutables de les seves acusacions i acudir als tribunals si és necessari, com va suggerir-li el mateix Artur Mas. En segon lloc, aquesta picabaralla va estar a punt de dinamitar tots els ponts de diàleg que sempre han de tenir govern i oposició per tirar endavant els projectes de país. I Catalunya en té en marxa alguns de molt importants, començant per la reforma de l'Estatut. I, en tercer lloc, va desviar l'atenció de l'únic tema que ahir importava, l'afer del Carmel i el drama d'uns veïns davant dels quals es va incrementar la desconfiança cap a l'administració i es va fomentar el descrèdit de la classe política.
El Punt assenyala tres conseqüències negatives de la intervenció del president de la Generalitat: Maragall ha d'anar als tribunals si té proves irrefutables del cobrament de comissions il·legals per part dels governs de CiU, la picabaralla va posar en perill el consens necessari per a l'elaboració de l'Estatut i l'esmentada picabaralla va fer que el tema a debat, la crisi del Carmel, passés a un segon pla.
Tot seguit, El Punt manté que el debat del dia anterior havia d'haver ofert "explicacions acurades" i "assumpció de responsabilitats":
El que calia oferir als ciutadans era únicament explicacions acurades i assumpció de responsabilitats. Unes explicacions que el conseller de Política Territorial, Joaquím Nadal, va aportar en detall i extensió però mirant de situar l'origen de la culpabilitat en el període de govern de CiU. Una idea poc acceptable després de més d'un any de govern del tripartit, perquè tot aquest temps s'han donat per bons uns mètodes constructius que ara es qüestionen i que sense l'incident del Carmel probablement es continuarien aplicant. Quant a les responsabilitats, la dimissió del director general de Ports i Transports i la del president de Gisa, empresa responsable de l'obra, són raonables, tot i que tardanes, però caldrà avaluar si són suficients un cop feta la investigació pertinent, que en tot cas haurà de ser realitzada per una comissió parlamentària.
El Punt critica la intervenció de Nadal perquè va situar "l'origen de la culpabilitat en el període de govern de CiU", idea que qualifica de "poc aceptable" perquè el govern tripartit ha mantingut els mateixos mètodes constructius que els governs de CiU. Finalment, troba adequada la creació d'una comissió d'investigació.
6. La Vanguardia
LV titula "Pleno extraordinario". El joc de paraules a partir de la utilització de l'adjectiu extraordinario és evident. El ple fou extraordinari per dues raons: perquè era un ple no previst, no ordinari, i perquè hi van passar coses no previstes com ara l'al·lusió que els governs de CiU cobraven comissions il·legals en l'obra pública.
L'editorial comença fent referència a l'oasi català:
El derrumbe del Carmel resquebrajó ayer durante varios minutos el llamado oasis político catalán. En un rifirrafe a cara de perro en el pleno extraordinario del Parlament, el presidente de la Generalitat y el jefe del primer grupo de la oposición se lanzaron mutuamente duras acusaciones sin precedentes en el hemiciclo catalán.
LV assenyala que l'oasi català va estar a punt de trencar-se ("resquebrajó ayer durante varios minutos") a causa de l'enfrontament "a cara de perro" entre Pasqual Maragall i Artur Mas.
A continuació, LV situa l'origen de l'enfrontament parlamentari i el seu final:
Pasqual Maragall, acosado por las críticas de mala gestión del Govern en la crisis del Carmel que previamente hizo Artur Mas, reaccionó con la afirmación de que CiU quiere tapar algo y dijo que su problema "se llama el tres por ciento", en clara acusación sobre el cobro de presuntas comisiones políticas de obras públicas que se contratan. Mas consideró que Maragall había perdido los papeles y le rogó, en bien de Catalunya, que retirase la acusación porque enviaba "a hacer puñetas" la actual legislatura y rompía la buena relación necesaria entre los dos grandes partidos para sacar adelante el nuevo Estatut, a lo que accedió el president, en nombre de las reformas estatuaria y constitucional.
S'ha d'assenyalar que LV qualifica les paraules de Maragall de "clara acusación".
El segon paràgraf és el següent:
Las grietas políticas abiertas ayer tardarán en cerrarse, quizás tanto o más que las de los edificios del Carmel. Ante cualquier sombra de corrupción por el cobro de comisiones, sin embargo, no valen acusaciones veladas, sino que el comportamiento correcto es acudir a los tribunales, tal como dijo Artur Mas, o bien callar para no calumniar a nadie. La transparencia, como dijo Carod-Rovira, es absolutamente necesaria, ya que sería muy grave que el nuevo Estatut pudiera surgir como resultado de amenazas y monedas de cambio que lo condicionen o lo hipotequen. El juego limpio es necesario. Como propuso Josep Piqué, la cuestión de las comisiones, evocadas por Pasqual Maragall en la sede parlamentaria, debería ser también objeto de la comisión de investigación que se pueda crear para analizar y estudiar la crisis del Carmel, al objeto de que el teórico oasis catalán no se convierta en desierto ético.
Cal remarcar dues qüestions. Ara, LV parla d'"acusaciones veladas" quan abans havia dit que es tractava d'una "clara acusación". A més, és curiós que LV parli ara de "teórico oasis catalán" quan a l'inici del paràgraf i en començar l'editorial el dóna com a realment existent. Per acabar, LV demana una comissió d'investigació que investigui el suposat cobrament de comissions il·legals per part dels governs de CiU.
L'ultima idea del paràgraf LV juga amb la idea de "desierto ético", que oposa a "oasis político".
Tot seguit LV comença el paràgraf següent assenyalant Joaquim Nadal com a "culpable" de l'incident en el seu intent d'evitar que Felip Puig li demanés la dimissió:
La tensión entre el presidente de la Generalitat y el jefe de la oposición fue consecuencia de la estrategia desarrollada por el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, en su disertación ante el pleno del Parlament, para defenderse de la petición de dimisión que le iba a plantear su antecesor en el cargo, Felip Puig. En su intervención, Nadal atribuyó el derrumbe del Carmel a dos causas: una inmediata, provocada por un accidente que podría haberse evitado si hubiera habida mayores medidas de refuerzo, y otra remoto: el perverso sistema de contratación de obra pública del anterior Govern. En concreto, dijo que el traslado del túnel de maniobra de Horta al Carmel se encargó en junio de 2003 sin que se hubiera aprobado administrativamente dicha modificación, algo que se ha tenido que hacer mucho después. Advirtió Nadal que esas deficiencias no tienen en principio relación directa con el derrumbe del Carmel, aunque aventuró que si se hubieran hecho las cosas bien a lo mejor no se hubiera producido. El Carmel, en este sentido, ha servido para lanzar acusaciones de defectos e irregularidades, así como la excesiva concentración en unas pocas empresas del sistema de contratación a través de la empresa pública GISA.
En aquesta citació LV ofereix la versió de Nadal sobre les causes dels esvorancs del Carmel i sobre el sistema de contractació de l'obra pública feta pels governs de CiU.
El tercer paràfrag fa referència al discurs de Nadal i diu que no "aportó novedades" "ni apuntó hacia los culpables directos del derrumbe":
Salvo esta acusación al gobierno anterior de CiU, el conseller de Política Territorial apenas aportó novedades en sus más de tres horas de explicaciones ni apuntó hacia los culpables directos del derrumbe. Las dimisiones aceptadas, según dijo, lo son por haber asumido decisiones de la Administración anterior. Nadal se negó a apuntar hacia otros posibles culpables del accidente, porque eso corresponderá a la vía penal que ha está en marcha, y reiteró su negativa a dimitir.
El darrer paràgraf és el següent:
El espectáculo del debate político fue bastante preocupante, pero hay que destacar la voluntad de todos los grupos políticos de insistir en la investigación de los hechos y, sobre todo, de seguir atendiendo lo mejor posible a los afectados. Y aunque ésta debe continuar siendo la prioridad absoluta, lo cierto es que la larga sesión de ayer ha evidenciado la necesidad de crear una comisión de investigación, en la que también tienen que estar representadas las fuerzas parlamentarias, con un doble objetivo: aclarar de una vez por todas la tragedia del Carmel y que los ciudadanos no tengan la más mínima sospecha de las graves acusaciones lanzadas ayer por el president Maragall, pese a que luego las retirara.
Cal remarcar tres idees en aquesta citació: la imatge preocupante que van oferir els pollítics, la creació d'una comissió d'investigació i l'atenció prioritària dels afectats ("prioridad absoluta").
7. Conclusió
Al llarg de l'article hem vist com van enfocar els diferents diaris la compareixença de Joaquim Nadal i l'anomenada "crisi del 3%". |
|
Re: ¿A quién prefieres como un santo?
|
per boo
boohoo ARROBA wanadoo.es |
03 abr 2005
|
A mi papa. Es tope guai.
Todos somos santos. Y mi papa más.
Burp. |
|
Re: ¿A quién prefieres como un santo?
|
|
per Imagination Resist@nce |
03 abr 2005
|
Gracias a Diox que sea Ateo
ME CAGO EN DIOX |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
