|
|
|
Recopilació de les possibles causes dels fets del Carmel
|
|
|
per Antoni Ferret |
02 abr 2005
|
|
|
Potser seria bo, en aquest moment, o en un altre qualsevol, fer una recopilació de les diverses possibles causes, directes i indirectes (i diferenciant, és clar, unes i altres), que han anat apareixent públicament per part d'agents solvents, sobretot a través de la investigació parlamentària.
És curiós que primerament van anar sent posades sobre la taula les circumstàncies i situacions més indirectes, aquelles que no poden, per elles mateixes, haver estat la causa de l'enfonsament, però que poden haver incidit en altres causes derivades. Aquestes, seleccionant les que crec més importants, serien:
* La subcontractació d'empreses en cadena (una encomana una tasca a una altra i aquesta a una altra, etc.). Aquesta situació deriva del fet que l'empresa pública, en principi responsable de les obres, és altament incapaç de fer la tasca que teòricament se li encomana per manca d'estructura, de personal i de mitjans. I això és així perquè, en la filosofia des de la qual s'havia governat abans (i vés a saber si ara també), no «interessava» una empresa pública, ni una gestió pública, sinó el negoci privat. L'«empresa pública» era una pantalla per figurar. I això, fins a la data, encara és així. Però el gran inconvenient de la subcontractació d'empreses en cadena és la «dilució de la responsabilitat», el fet que, en un moment donat, no sigui gaire possible saber «qui» ha estat el que ha pres una determinada decisió, perquè «n'hi ha tants que en poden prendre»... (I això sense comptar que «tantes» empreses són, és clar, «tantes» partides de benefici.)
* La manca de transparència en l'adjudicació de les obres: poca competència entre les empreses (i estem en un sistema que, teòricament, quasi deïfica la competència!), preferències, posició hegemònica d'algunes (per exemple les «constructores» sobre les «consultores», que són les que, en principi, les han de «controlar»).
* Que la decisió es prengui en funció, només, de l'estalvi econòmic, sacrificant altres consideracions, com la seguretat, la de l'obra i la dels treballadors.
* La possible corrupció (comissions), que pot haver incidit en la determinació de les adjudicacions a certes empreses per sobre d'altres. Això és, naturalment, molt delicat, i, de moment, només hi ha sospites «molt» generalitzades i «una» declaració davant un fiscal.
* Irregularitats administratives, com ara començar a fer una fase de l'obra sense que se n'hagés signat encara el projecte.
Més darrerament, sobretot, han anat sorgint i s'han anat plantejant causes concretes de caràcter tècnic que poden haver causat l'enfonsament, o que poden no haver deixat veure la seva probabilitat. Tindríem, per ordre d'aparició, les següents:
* L'ús del mètode d'explosions per facilitar la perforació. Mètode més ràpid, però més perillós, per raons òbvies. Cal pensar que, des d'un punt de vista públic, es valora molt, de vegades massa, la rapidesa d'execució de les obres.
* La manca de sondatges geològics en la zona del túnel de maniobres, contrastant amb els fets tot al llarg del recorregut del túnel principal.
* La poca qualitat del formigó per sostenir la volta del túnel una vegada excavat.
* El fet d'haver excavat una part del túnel d'una manera conjunta, i no per parts (el centre, un costat i finalment l'altre), com s'ha de fer per assegurar més l'obra que es va fent.
* El fet d'haver continuat la perforació quan s'havien demanant proves suplementàries, després d'haver observat detalls d'inseguretat de les terres.
Fins aquí crec que s'ha arribat a data d'avui (2 d'abril). És convenient, de tant en tant, aclarir-se entre el cúmul d'informacions que ens van caient a sobre, per fer-nos un criteri més clar.
Finalment, val a dir que, pel que fa a les causes indirectes (i a la manera com aquestes poden haver incidit sobre les altres), la responsabilitat sembla més o menys repartida entre els dos governs, l'anterior i l'actual, l'un per haver establert un sistema (que era el «seu») i l'altre per haver-lo mantingut (quan, almenys en teoria, no és el seu). No s'entén massa, doncs, la fúria demostrada pels representants del govern anterior en les seves crítiques i demandes de responsabilitats. Pel que fa a les causes tècniques, també és possible que afectin més o menys tots dos governs, però les descobertes més darrerament semblen dependre més directament de les empreses, però enmig d'una gran confusió sobre de quina d'elles, per les raons esmentades més amunt.
Antoni Ferret
http://llengcat.com/aferret |
This work is in the public domain |
